dissabte, 31 d’octubre de 2009

PEG.3 - Coordinar o mancomunar?

Un dels exemples de l'ambició que hauria de tenir el Pla és el nivell de compromís amb l'entorn metropolità de Granollers. La connurbació Granollers - Les Franqueses - Canovelles - La Torreta és una realitat que cal prendre en consciència més enllà del que planteja el 2PEG, una senzilla Taula de coordinació.
De fet, ja fa anys que es planifica de forma conjunta. El Pla per la societat del coneixement per al conjunt de la connurbació n'és un exemple. Un altre seria la decisió sobre la Biblioteca de Roca Umbert, després de fer un Mapa d'equipaments culturals de la connurbació amb la Diputació. Pensant en el conjunt i tenint com a centre la Biblioteca Can Pedrals, era evident que ja existia una biblioteca al nord, a Bellavista, i una altra a l'oest, la de Canovelles. Seria absurd, doncs, pensar en fer-ne una de nova a, per exemple, Fàtima, ja que es troba a menys de 200 metres d'una biblioteca que ja treballa en xarxa amb la resta.
Per tant, el Pla, si fos ambiciós, hauria de parlar de començar a mancomunar serveis -de suport a les empreses, de salut i serveis socials, d'esports, etc.- i no només de seure en una taula els responsables polítics per tal que en parlin. Aquest seria, és clar, el punt de partida. I el 2PEG hauria de parlar d'un nou punt d'arribada, molt més enllà.

PEG.2 - Dos riscos del Pla

Una de les característiques d'un Pla Estratègic és que ha de tenir la capacitat d'allunyar-se de la mirada -temporal- més propera, especialment la dels partits polítics que, a aquestes alçades, tenen tota la maquinària preparant el seu programa electoral. Per tant, ha de contemplar uns objectius que representin un salt qualitatiu respecte als del pla anterior. I, sobretot, fer propostes que no només suposin la consolidació d'allò que ja s'està fent -allò ja se suposa que ha de tirar endavant-, sinó que ajudin a imaginar el més enllà, allò que no es veu a primer cop d'ull. Per dir-ho en d'altres paraules, els partits polítics, amb una mirada més propera, ja s'encarregaran de concretar el demà de l'activitat d'avui, mentres que el Pla estratègic hauria de ser capaç de lligar aquest demà previsible amb la intuició del demà passat.
Si el primer risc és el de la mirada a curt termini, el segon és el de la no focalització. O, el que és el mateix, la voluntat de posar-ho tot en un sac, a l'engròs, però sense tenir la capacitat d'enfocar sobre els temes importants i prioritzar quins haurien de ser els àmbits sobre els quals reforçar l'actuació municipal i ciutadana. Com deia, no s'ha de confondre un Pla estratègic amb un programa electoral d'un partit, que té la responsabilitat de dir què pensa fer amb tot allò que afecta la ciutat.
Així doncs, mirar més enllà i afinar la punteria!

dijous, 29 d’octubre de 2009

Jordi Masó. Els reptes de Vladimir

Tradicions de risc
L'anxaneta grimpava decidit, i va enlairar-se, confonent-se amb els núvols, fins a predre's de vista. Encara el busquen.

De les tecles del piano a les de l'ordinador, amb uns resultats excel·lents. Els reptes de Vladimir és un recull de contes d'en Jordi Masó -l'alter ego d'en Vladimir- a partir de la seva participació en les propostes de repte literari que es fan des del lloc web de relats en català.
Amb un llenguatge precís, rigorós i un xic fantasiós -amb algun toc calderià-, en Jordi demostra que no té límits artístics i que pot connectar les arts amb molta facilitat. Només puc dir, per recomanar-lo, que és un llibre que passa molt bé i que t'acaba donant la sensació d'haver guanyat un altre gran escritor en potència a la comarca, que a més fa de naxo d'unió entre la música i la literatura.
(L'únic retret que li faria és que, després de la insistència de l'explicació inicial, te'l vas imaginant més com un llibre resultat dels exercicis literaris proposats, més que no pas de la seva innegable capacitat de creació artística. Però això s'arregla, segur, quan en tregui un segon. Estarem a l'aguait!)

dijous, 22 d’octubre de 2009

PEG.1 - Que l'educació no ens faci perdre l'obertura de mires

El primer que sobta del nou Pla Estratègic de Granollers és el canvi en la definició de la ciutat: del fantàstic lema de La Vila Oberta al futur, passem a un llarg, farragós i impersonal "Granollers, ciutat educadora, que fa de la qualitat de l'espai públic, la innovació del sector productius, la convivència i la creativitat de les persones la base del seu progrés". Una definició de model de ciutat que pot ser la base per a un programa electoral, però que serveix poc per expressar de forma clara i directa què volem ser com a ciutat. (Proveu de memoritzar-ho, i dscobrireu que no és gens fàcil fer de protagonista en una obra de teatre).


Per una banda, un canvi que pot sonar a lògic -el pas de Vila a ciutat- que denota el creixement de la nostra Vila els darrers anys. Per altra, però, el pas de l'adjectiu Oberta al quasi substantiu Educadora que, tot deixant constància de l'existència d'un gran nombre de ciutadans que es dediquen a l'honorabilíssima professió d'educadors, esborra del mapa de sons de Granollers la paraula Oberta, amb tot el seu significat.


Una premonició? Un desig? En tot cas, no hauria de costar gens d'incloure la voluntat de la ciutat d'anar més enllà de les pròpies fronteres, d'acollir a tothom i d'aprofitar la diversitat de mirades per créixer -educadorament- com a ciutat.

(continuarà)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

PEG.0 - Felicitacions pel nou Pla

Fa anys que crèiem que calia renovar el Pla estratègic de Granollers. La passada legislatura no va ser possible (no cal entrar en les raons, que tenen molt a veure amb els recursos que s'hi dediquen). Ara, ja fa un temps que s'està elaborant el Segon Pla. I justament ahir ens varen reunir als ex-regidors per tal que donguéssim la nostra opinió. Jo vaig expressar les següents idees, que intentaré anar exposant en algunes notes successives d'aquest Blog.

Per començar, les meves excuses per no haver participat fins ara en el procés. Malgrat que en Jordi Planas -el director- m'hi havia convidat, no havia tingut l'ocasió de ser present en cap de les reunions fetes fins ara, per motius de feina. Per tant, en la primera oportunitat que vaig tenir per dir-hi la meva, vaig intentar aprofitar el temps, de forma condensada, amb unes quantes idees sobre el primer document propositiu existent al lloc web del Pla.

És molt meritori l'esforç per elaborar un Pla d'aquestes característiques, i el repte és, a més, molt engrescador. Ara bé, cal disposar de recursos si es vol, per exemple, que el pla estigui ben fonamentat -i, per tant, dedicar-ne bona part a estudis previs sobre l'evolució de la ciutat i prospectiva de futur.

I calen recursos també si es vol aconseguir que la participació ciutadana sigui la màxima possible. Fa la sensació que, malgrat els esforços de l'equip del Pla, els seus responsables polítics ja s'acontenten amb reunir la gent periòdicament. Tampoc n'hi ha prou amb un lloc web on exposar propostes. Durant el procés d'elaboració del POUM, es va aconseguir la participació d'uns quants milers de granollerines i granollerins. Estic segur que, amb el Pla Estratègic, es pot arribar molt més enllà que el centenar i mig de conciutadans que, com a representants d'entitats, participen ja habitualment en totes les propostes municipals. I, per això, també calen més recursos.

(continuarà)