diumenge, 31 de gener de 2010

L'adéu a l'Antoni Botey

M'assabento -com sempre, tard- per la premsa de la mort de l'Antoni Botey.
Evidentment, un referent per al galerisme català. Persona de consens, tothom li reconeix el seu paper per tal d'unir i enfortir el sector de l'art. I també per apropar-lo a tot el país, reforçant la descentralització de les galeries.
Però, no cal dir-ho, l'Antoni em porta records molt més propers. D'amistat, amb ell i tota la seva família. (Per això em sap greu de veritat no enterar-me'n a temps, per acompanyar-los a tots amb unes quantes abraçades).
Records molt diversos, que comencen amb l'amistat amb els meus pares, i de la seva filla Rosa amb el meu germà gran (Granollers encara era un poble, aleshores). També el moment de la primera prova d'emissió d'una televisió a Granollers, feta des de la galeria.
I, és clar, el fet més determinant: el seu racó de cultura al carrer d'Agustí Vinyamata. Des de la Galeria AB puc dic que he après a apreciar l'art i a conèixer els artistes. Primer, a títol personal, i més endavant, com a regidor. Des del primer moment, la voluntat d'empènyer els joves artistes, ens va permetre fer un conveni amb l'AB en aquesta línia. Són molts, doncs, els que se'n varen beneficiar, exposant i difonent la seva obra. Però, sobretot, és Granollers qui hi ha sortit guanyant. El llibre dels 25 anys de la galeria -dins d'una col·lecció de llibres d'art truncada- és una mostra de la feina feta al llarg d'aquests anys per apropar l'art a la ciutat.
En Josep, en moments també difícils per a l'art, segueix el seu propi camí, continuant i renovant les apostes del seu pare. Un homenatge ben digne.
Com també li cal un reconeixement des de la ciutat -la Medalla- que en el seu moment no vàrem ser capaços de donar-li.

PD: També el mateix dia mor en Joan Ruiz i Calonja. Un altre de les persones que, en temps difícils, varen fer avançar la cultura i la societat a la nostra comarca -a la Vall del Tenes, en concret- i a tot el país.
Com és possible, doncs, que encara no tenim engegat a Granollers un grup de gent que promogui els personatges locals i comarcals a la wikipèdia? N'haurem de parlar, d'això.

dijous, 7 de gener de 2010

Regal de Reis


El meu regal de Reis: una estanteria per a uns quants milers de llibres! Ara només cal digitalitzar-los!

dimecres, 6 de gener de 2010

Infantil 2009

Per si encara no ho sabíeu, sóc un gran lector de llibres per a infants i joves. Una afició que vaig adquirir -ves per on- de ben petit, i que he procurat no perdre des d'aleshores. I, com que al Vallès hi tenim un bon elenc d'autors -i il·lustradors- de primer ordre, no em puc estar de dir-vos, en una llista qualsevol, aquells llibres amb els quals he flipat més durant el 2009. Són aquests:

Infantil i juvenil:
· Per començar, l'any extraordinari de l'Eulàlia Canal, amb la seva granja de cargols fabufantàstics, a l'entorn del seu sensacional -que vol dir ple de sensacions- arbre de les històries. Un any per emmarcar.






· En Josep-Francesc Delgado també ha tingut un any prolífic, amb una proposta triple: el refredat de la Sagrada Família, que relliga el turisme cultural amb l'explotació laboral dels xineos; El mussol Oriol i el lladre de les endevinalles, el primer dels casos d'un nou i perspicaç detectiu i el seu fidel perdiguer; i Els eriçons i la terra fosca, amb un parell d'eriçons trapella de protagonistes.
La natura i la cultura, els eixos temàtics d'en Josep-Francesc, es complementen amb cada una de les seves noves aventures.

· Finalment, jo destacaria la reedició d'Ariadna, de la Núria Albó, pel Ruore de can Roca, una editorial garriguenca que, passet a passet, va fent forat.

I no es pot acabar aquesta selecció de bones noves del 2009 sense recordar que la Mercè Escardó va ser premiada amb el Guardó Marta Mata, de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat, per la seva tasca de tots aquests anys al capdavant de la biblioteca de Can Butjosa. Per molts anys, Mercè!

Poesia 2009

Segueixo amb les llistes. I ara m'atreveixo amb la poesia. Tenim una comarca fèrtil, i la collita d'enguany no n'és cap excepció. És cert que la poesia necessita repòs, i els tempos són bastant diferents dels de qualsevol altre gènere. Per això, enguany ens hem d'alegrar del retorn literari d'alguns, i esperar que la pausa dels altres doni fruits ben aviat. La meva proposta en referència al 2009 seria la següent:


Poesia:
· Per entrants, un parell de retorns, tot i que ens els ofereixen de lluny: el d'en Lambert Botey, ensenyant-nos el seu Cantó ocult del cor, per entre els racons de la ciutat de Viena.
· També el retrobament de l'Enric Boluda, Com d'una casa, com si volgués tornar a casa, des de les terres de ponent.

· El plat del dia correspondria a la Ivette Nadal, que ens ofereix el seu Camí privat , cada cop més consolidat com el d'una gran cantautora. Cuinat des de Roca Umbert, un disc de poemes recitats li fa de salsa.
· I, sobretot, hem d'acompanyar la collita del 2009 amb Els llops, un poemari col·lectiu, escrit a sis mans: les de l'Esteve Plantada, la Laia Noguera i en Joan Duran. Aquests llops mosseguen, i de valent!

dimarts, 5 de gener de 2010

Narrativa 2009

No sóc partidari de les llistes. Però tinc un amic -un xic totxo, totxana o maó- que en fa de tant en tant. I, per acabar l'any nou i fer net per l'any deu, li copio la idea. En tot cas, a continuació inicio una sèrie de llistes de llibres editats el 2009 per gent de casa -entenent per casa el Vallès, és clar- que m'han convençut més. Per això, he escollit de forma general tres llibres per a quatre categories. Aquesta és, doncs, la meva proposta, començant per la narrativa:

Narrativa:
A l'espera de les propostes de la Najat i en Lluís Olivan del 2010, m'ho he passat bé llegint aquests llibres:

· Per començar, l'Eloi Vila, que aquest any se'ns ha destapat literàriament, amb una novel·la històrica, L'any del senyor, que ens porta de turisme, des del Monestir de Ripoll a la Còrdova de l'any mil. No sé fins a quin punt, el fet d'haver presentat la Nit de Santa Llúcia a Granollers ara fa uns anys li va despertar la vena d'escriptor a aquest periodista celoní. No sé tampoc si es tracta d'un llibre mediàtic. En tot cas, una primera novel·la ben trabada i prou entretinguda.
I, no content amb una, ens n'ha ofert dues tasses: amb la Marató de TV3 hi ha tornat amb un conte ple d'extraterrestres al Montseny. Déu n'hi do!



· La segona sorpresa l'he tingut amb en Jordi Masó, i els seus reptes de Vladimir. La prova que la música i la literatura poden anar plegats de la mà, des del bell mig de Granollers.






· Finalment, la tercera menció seria per a les propostes de la Carme Arenas i en Quim Torra, ressucitant Carles Sindreu: la reedició de La klàxon i el camí és, sense cap mena de dubte, l'esdeveniment literari del 2009 a la comarca. (El marc adequat no és, ben segur, el de la novel·la. El llibre és una barreja de bloc d'apunts de prosa poètica).


· En aquesta línia, tampoc caldria oblidar la troballa -també de la mà d'en Quim Torra- del recull El Nadal que no vam tornar a casa, amb un paper principal pel periodista Eugeni Xammar. La memòria literària del Vallès, posada al servei de fer país, fins i tot des de l'exil·li.

· Malauradament, la sorpresa negativa del 2009 ha estat la no convocatòria del Premi de Les Millors Pàgines. Una pèrdua incomprensible per a les lletres comarcals. Esperem que el seny faci reconsiderar la decisió per al 2010.

diumenge, 3 de gener de 2010

Josep-Francesc Delgado. El mussol Oriol ...

Ja tenim aquí un nou detectiu: el mussol Oriol, "el seu detectiu, si Déu vol i a vostè no li dol", amb el seu inseparable amic Xaloc: "un nas com el d'en Xaloc no el trobarà enlloc!". Una nova parella de detectius, que cal posar a la llista dels Felip Marlot, en Bolavà, en Flanagan, la Tres-catorze, l'inspector Formiga i tants d'altres joves perdiguers de casa nostra. (Algú en podria fer una tesi, de com ens hem convertit en un país que solucionem tots els casos difícils de resoldre, excepte el nostre!).
El mussol Oriol i el lladre de les endevinalles, magistralment il·lustrades per la Roser Capdevila, exposa un dels primers casos del detectiu mussol, trobant els quadres desapareguts de la Fundació Miró, i escampats arreu del món. Com sempre, en Josep-Francesc ens lliga la cultura amb la natura, i el cas es converteix en una reivindicació mediambiental.
Editat per les Edicions del roure de can roca, en la contraportada ens diu que és una història per créixer en l'estimació activa pels animals, especialment els que es troben en perill d'extinció, però també és un relat sobre la imaginació de l'art, sobre la humanitat màgica d'un gran artista que va anticipar molts anys la necessitat d’escoltar els qui són diferents. El final ens dóna alguna pista sobre la relació real entre Joan Miró i un dels crítics a qui el pintor feia més cas: un nen amb síndrome de Down.

divendres, 1 de gener de 2010

La innocentada ve en tren

Ens anuncien el traspàs de Rodalia (ara, en singular, perquè només hi ha previsió de rodalies al voltant de Barcelona, pel que sembla).
Ara bé, els espanyols no cedeixen ni vies, ni trens, ni estacions, i comencen l'any pujant-nos el preu del bitllet un 6%!
La solució -cada cop més clara- només pot ser Via Fora! I amb amplada europea!