dissabte, 27 de març de 2010

Eulàlia Canal. La palangana i el cas de l'àvia Hortènsia

No és fàcil crear un personatge com la Palangana. I, menys encara, seguir donant-li vida amb més d'una aventura. I l'Eulàlia Canal ho aconsegueix, amb una altra història d'aquesta bruixa desentegada tan especial, que sempre fa el que li dóna la gana. (O no se suposa que és això el que fan totes les bruixes?).
En aquesta ocasió, amb els seus amics en Guido i la Rita, dues criatures escorniflaires de pa sucat amb oli, haurà d'aconseguir evitar que la seva àvia, l'Hortènsia, es faci cada cop més petita.
La històra pot semblar terriesgarrifosa, ja que fins i tot, aconseguiran anar fins al regne dels morts, amb la mágia de la pols espiabombolles! Però no us espanteu. La ímaginació sensible de l'Eulàlia, afegida a la simpatia de les il·lustracions de la Cristina Sardà, fa d'aquest llibre un dels més recomanables per als més petits de casa.

La contraportada en diu:
L’Hortènsia, l’àvia d’en Guido i la Rita, pateix un estrany mal: cada dia s’encongeix una mica més i es va fent petita. Això li passa des que va morir l’avi. Enyoritis, en diuen. En Guido i la Rita tenen por que l’àvia acabi desapareixent i creuen que aquest mal només el pot curar la màgia de la Palangana. Així doncs, demanen a la Palangana que vagi a buscar l’avi al regne dels morts i el faci tornar, encara que només sigui per al dia de l’aniversari de l’àvia. La Palangana se n’haurà d’empescar de tots colors per reeixir en aquesta missió impossible. Sort que guarda la dent número set a dins la panxa del gat!

Asa Larsson. Sang vessada


Complicat, això de Finlàndia. Gent que viu tot l'hivern tancada a casa, sense parlar amb ningú. I, quan arriba l'estiu, sembla que es transformin. És normal, doncs, que els suicidis -o els assassinats- estiguin a l'ordre del dia més habitual. I a la pobra Rebekka Martinsson li toca la grossa cada cop que retorna al Cercle Polar, i sort en té de la seva amiga policia Anna-Maria Mella. Pel mig de la novel·la, dones-mossen de mentalitat massa oberta, caçadors corruptes i llobes amb potes grogues que sobrevien pels boscos àrtics.
Una bona novel·la, més psicològica que negra, ben trabada per l'Asa Larsson, que es va consolidant com una referent de la invasió de literatura policíaca que ens arriba del nord.


L'editorial en diu: « Una mirada fascinant sobre el fanatisme religiós i la corrupció a les societats modernes ».
És ple estiu a Suècia, la llum del dia s’estira fins a trenc d’alba i el llarg i solitari hivern queda enrere. És un moment màgic a la pacífica ciutat de Kiruna, al Cercle Polar, però un assassinat trenca la calma de la comunitat.
Text de contraportada
És ple estiu a Suècia, la llum del dia s’estira fins a trenc d’alba i el llarg i solitari hivern queda enrere. És un moment màgic a la pacífica ciutat de Kiruna, al Cercle Polar, però un assassinat trenca la calma de la comunitat: el cos sense vida de Mildred Nilsson, una rectora de la parròquia de Jukkasjärvi, penja d’una cadena de ferro davant de l’orgue de l’església.
Feia uns mesos, l’advocada Rebecka Martinsson havia resolt un assassinat atroç de característiques similars, una experiència traumàtica de la qual intentava recuperar-se a Estocolm. Però aquest nou crim portarà Rebecka novament a Kiruna, la seva ciutat natal, per mirar d’unir les peces d’un sòrdid trencaclosques... Per sort, pot comptar amb l’ajuda d’Anna-Maria Mella, la resoluda inspectora de policia que ha tornat de la seva baixa maternal.Com més s’endinsen en el misteri, més atrapades queden totes dues dins un món de dolor i curació, de pecats sexuals i, sobretot, de sacrificis letals.

divendres, 26 de març de 2010

La Sinde i els pirates

En Jap ens recorda la interessant batalla naval entre la Sinde -un vaixell pertanyent a la flota de l'Esgae- i la Informática, un bergantí de pirates espanyols.
El que no em queda clar, però, és qui són en realitat, els autèntics pirates.

dissabte, 20 de març de 2010

Sebastià Alzamora. Miracle a Llucmajor

He xalat molt llegint-me aquest llibre. Entre la fina ironia d'un Montcada i els moments bojos i hilarants d'un Camilleri costumista, en Sebastià Alzamora narra un episodi de la biografia d'en Pere de Son Gall, i el seu cometagiroavió, invent precursor de l'autogiro. En Sebastià fa volar la seva desbordant imaginació, i hi barreja la Maria Antònia Salvà -sa madona de s'Allapassa, poetessa conciutadana seva- i la Lliga del bon mot, entre altres personatges illencs.
Tot i amb això -l'evidència de passar una bona estona llegint un bon llibre-, la tasca comporta una altra recompensa, almenys per a mi: l'aprenentatge d'uns quants mots, no sé si bons, però almenys nous per a mi. Per tant, l'esforç de consultar a l'Alcover-Moll paraules com: esburbat; plet; partions; bolic; jutipiris; cassalla; ginyols; enteixinats; aiguavés; una mica sull; amitges; motar; amb sebres; aixuxí: ... O expressions com ara: "que mos dugui molts d'anys d'avantatge"; "un altre pic"; "anar de tres qui n'agafa quatre"; "entrar a balquena"; "això són dois"; "putes de dones, i de cavalls verds!"; "te'n vas des boll!";  ... i tantes d'altres que he subrallat en groc en el llibre, i que mostren la riquesa de vocabulari de la nostra llengua.
En resum, una magnífica petita obra, que mostra la fusta de bon escriptor d'en Sebastià. I és que alguns escriptors són del tot imparables!

dijous, 11 de març de 2010

Roald Dahl. Dit màgic

Uns quants anys després de ser escrit -el 1966-, ens arriba aquesta traducció al català del Dit Màgic, una altra extraordinària història de Roald Dahl, l'autor de Matilda. En aquest cas, la nena en qüestió, sense nom que l'identifiqui, té la capacitat d'apuntar amb el seu dit als altres, amb conseqüències ben especials. I, si no, pregunteu-ho als Gregg, una família d'ex-aficionats a la caça d'ànecs!
Com tots els contes d'en Roald Dahl, aquest també -magníficament il·lustrat per en Quentin Blake- va en contra dels que busquen brega.
I, tot i els més de cinquanta anys de la història, que bé que ens aniria el poder disposar d'un dit com aquest per apuntar contra els defensors de les corridas de toros!