divendres, 16 de juliol de 2010

Catalans, catalanes, ... visc a Catalunya!

Un petit recull d'aquests dies, d'en Jap, en Ferreres i en Fer.
I és que, com diu aquell, vivim a Catalunya!






































diumenge, 11 de juliol de 2010

Laura Gallego. Ales de foc

Intento seguir el ritme de lectura de la Núria, i em comença a costar prou (bona senyal, crec!). A les nits, sobretot, esgarrapo estones de no-son per descobrir els seus àmbits de lectura, prenent-li prestats per una estona, i retornant-los abans de l'endemà al matí.
De moment, aquesta novel·la d'àngels i mags, d'amors i traicions, de presons i regnes, que enganxa des del primer moment. Tot i que la temàtica fantàstica no és el meu fort, la imaginació de la Laura Gallego (llàstima que la pàgina web d'aquesta jove escriptora no estigui també en valencià) és impressionant i la trama està ben elaborada, així com el ritme i la intriga. I els personatges prou ben definits -mantenint les incògnites que cal per tal que t'entrin les ganes de continuar. Així doncs, ja estic esperant prendre-li el segon volum ...

Adéu a l'Estatut, adéu a Espanya!

Segons el meu parer, amb la manifestació d'ahir van quedar algunes coses evidents.
Per començar, que estàvem celebrant -que no commmemorant- l'enterrament de l'Estatut. Aquest ja està mort i beneït pel mateix Tribunal Constitucional. I no n'hi haurà cap més, ben segur. Gràcies a la Maria Eugenia Casas i companyia, els catalans han sortit de l'armari nacional, i s'han esgargamellat la gola cridant In-Inde-Independència! Tothom ho tenia clar: punt i final, i ara en vindrà una de millor.
I, sobretot, no es va sentir cap crit -ni un- a favor d'un Estatut, que ha resultat fallit de totes totes.

dissabte, 10 de juliol de 2010

Jordi Bilbeny. El dit d'en Colom

En Jordi Bilbeny continua fent de les seves. Un nou llibre, recull d'articles escrits recentment, que aprofundeixen encara més en els seus descobriments sobre la catalanitat d'en Colom. Ens parla de les seves arrels barcelonines -en situa la casa a la Ribera, de la seva relació amb els indis, de la seva mentalitat reial, de personatges que s'hi relacionaren, i de la llengua dels primers catalans. Tot de nous dubtes sobre la historiografia oficial, que caldria que algú aclarís. (Tot i amb això, he de reconèixer que em costa de creure-ho tot, i que em manca la "prova" definitiva per convertir-me a la seva causa. Els raonaments són encara massa simples i les seves deduccions "lògiques" són incompletes).
Ningú pot negar, però, que la proposta enganxa.

divendres, 9 de juliol de 2010

Daniel Defoe. Històries de pirates

Seguint el fil de Jim, m'endinso en més aventures de pirates que tenia arraconades per casa.: les històries de pirates de Daniel Defoe, en una de les lectures de la col·lecció Moby Dick de l'any 85.
Es tracta d'una selecció -de només dues històries- de les diverses que conté l'original en anglès: les vides dels capitans Misson i Tew, amb aventures arreu dels mars del planeta, i amb les seves raons per fer-se pirates, així com la fundació i destrucció de la colònia utòpica de Libertatia, a Madagascar.
Podríem analitzar, després de llegir el llibre, si el mite del pirata bo és el que recull en Defoe, referint-se a en Misson i en Tew. La nostra actualitat ens porta a comparar-los amb en Millet i en Montull, sense tenir clar -encara- si aquests actuaven com a pirates o eren corsaris a les ordres d'algú.
Val la pena remarcar que es tracta d'una magnífica col·lecció -la Moby Dick-, dirigida per la Rosa Regàs, amb disseny de l'Enric Satué, amb direcció pedagògica -el llibre inclou magnífics apèndixs pedagògics- d'en Lluís Busquests i Grabulosa i -sorpresa!- revisió d'en Josep Missé!!! Anem, doncs, d'en Misson a en Missé!!!
La llàstima és que no he trobat la resta d'històries que inclou l'original. Així doncs, és una bona oportunitat per qui vulgui editar llibres que potser no s'han acabat de traduir mai al català!

Nosaltres decidim!

Com diu en Jap, diguin el que diguin des d'Espanya, i s'hi posi com s'hi posi en Montilla, SOM UNA NACIÓ i NOSALTRES DECIDIM!

diumenge, 4 de juliol de 2010

Més grossa que ningú

(Leonard Beard, EP)
Sort en tenim que ells -els espanyols- no són nacionalistes, que si no ...! És allò de veure la palla a l'ull de l'altre i no veure la biga al propi ull.
I sort en tenim també que cada cop ens queda menys per deixar de conviure-hi.

divendres, 2 de juliol de 2010

Tots a Port de la Selva!

No crec que hi anem a viure; però aquest estiu, segur que hi treurem el cap. S'ho mereixen!