dimecres, 30 de març del 2011

Lois Lowry. Pots comptar els estels?

L'autora, la Lois Lowry, no la coneixia de res. No sóc pas conscient d'haver-ne llegit res. Però aquesta petita joia que La Magrana recupera de l'Esparver (editat per primer cop en català el 1993), Number the stars, em fa pensar que els editors catalans hi tenen un bon filó potencial, amb aquesta autora hawaiana. És un llibre sensible, molt ben escrit -i traduït per la Roser Trepat-, que narra una breu història d'una nena danesa durant l'ocupació alemanya, i la seva relació amb la família jueva veïna. A partir de les històries sobre les petites heroicitats de la resistència danesa -explicades a l'autora per una amiga seva, l'Annelise Platt, i els seus records d'infantesa, trena un petit conte que s'acosta més a la caputxeta vermella que a les narracions sobre les barbaritats nazis.
M'han agradat els detalls de cada escena; però sobretot com va definint l'actitud, creixent, de l'Annemarie a mesura que va descobrint com la família col·labora amb la resistència, per poder salvar més de 70.000 jueus, que els danesos van aconseguir treure de les urpes dels alemanys.
No us el perdeu.

dilluns, 28 de març del 2011

Cultura, prospectiva 2030

Ara que el Departament de Cultura del nostre Govern ha decidit suprimir qualsevol rastre d'allò que tingui a veure amb la planificació i amb una mirada cap al llarg termini, val la pena fixar-se en el sistema francès on, des del DEPS (el Departament d’Estudis de Prospectiva i d’Estadístiques) del Ministeri de Cultura i Comunicació, s'acaba de llençar una iniciativa de prospectiva en les polítiques culturals, amb una visió fins el 2030. L'objectiu, ajudar a través de la cultura a plantejar els escenaris de futur del país (col•laborant en una iniciativa general per al 2025), al mateix temps que s'entreveuen els possibles escenaris propis per a la cultura i els mitjans de comunicació a vint anys vista, i en proposen estratègies per a afrontar els reptes que s'endevinen.
El treball planteja, entre moltes altres qüestions, quatre escenaris possibles, en funció, sobretot, de quin nivell de territori acabarà prenent força política en el futur (el nivell “nacional” francès, l’europeu, el local i el més globalitzat). I acaba plantejant una vintena de reptes de futur per a les polítiques culturals, prou interessant i que podem compartir des de casa nostra. (A continuació, n’intento fer un primer resum d'urgència, tot i que caldrà seguir aprofundint-hi bastant més).
La nostra incògnita, però, no va pas tan enllà. Serà capaç el nostre Govern de fer un plantejament ambiciós, més enllà de les mirades interessades dels diversos sectors, totes molt urgents però gens rellevants? Tant de bo!

dissabte, 26 de març del 2011

10-A. Ara sí, ara Barcelona!


Ara sí, tant sí com no, voteu! Els barcelonins i les barcelonines podeu demostrar que sou la capital d'un país europeu, i no una simple ciutat de província.

dissabte, 19 de març del 2011

Empresa i llengua. Bon profit!

El Departament d'Economia i Empresa acaba de suprimir el programa Profit, per a incentivar els treballadors dels sector del comerç i l'hostaleria a aprendre el català per a la pràctica de la seva activiat professional. Ha eliminat un dels programes més rendibles - iniciat l'abril de 2008, ha realitzat fins al febrer de 2011, un total de 400 cursos i ha comptat amb la participació de 3.406 alumnes- i que aconseguia lligar l'aprenentatge de la llengua com a capacitació professional, amb la millora de la gestió empresarial, i amb uns resultats extraordinaris d'integració i cohesió a partir del fet laboral. És a dir, doncs, que tenim un Govern que, mica en mica, va deixant clares les seves prioritats, i en un sentit contrari a allò que se li suposa com a Govern d'un país i d'allò que se succeeix en el món de la gestió empresarial.
I és que, ara fa pocs mesos, el mateix Govern havia publicat una innovadora guia de responsabilitat social empresarial centrada en la gestió dels aspectes de llengua. El document es titula “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès” i ha estat elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, a partir de l'experiència extreta de diverses empreses ben gestionades des del punt de vista de la lògica empresarial.
El manual, que reflexiona al voltant dels aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la RS de les empreses, proposa el repte d'integrar els aspectes lingüístics dins de les matèries gestionades en el marc de l’RSE, és a dir, donar-li la normalitat que es mereix per part de les empreses que gestionen la seva RSE.
Un bon repte, doncs, el de plantejar la llengua com un element de responsabilitat social. Precisament, la responsabilitat que no ha tingut el nostre Govern eliminant el programa Profit.

dijous, 17 de març del 2011

Chang-Díaz, l'astronauta pel qual no hi ha res impossible

Després de parlar ahir d'astronautes, i davant dels que anuncien l'apocalipsi, recupero una Contra a una persona amb una capacitat il·limitada d'imaginar-se fins on pot arribar la humanitat si ens ho proposem entre tots. D'un optimisme creatiu com ningú, Franklin Chang-Díaz, l'home que més temps ha estat a l'espai -més de 1.600 hores en set viatges, i 16 hores en caminades a l'espai- explica com s'implica en projectes que aconseguiran que ben aviat hi hagi una generació d'humans nascuts a Mart i més enllà i tot. De visita al Parc Tecnològic de la UB, deixa anar que li interessa més com funciona l'univers que no pas qui el va fer, ell que és creient. I ens avisa que haurem de sortir a l'espai, perquè el planeta pateix el pes de la humanitat. (De fet, pensa que d'astronautes ho som tots). I, sobretot, "que ningú et digui que no es pot". La base de la creativitat i la innovació! I, com que ell s'ho creu, s'ha dedicat a crear una empresa -Astra Rocket Company- per poder viatjar fins a mart, guanyant diners i dedicant-ne bona part a ajudar nens i drogaadictes de Costa Rica, el seu país. ...

dimecres, 16 de març del 2011

Una invocació a l'esperit del Japó

Com que no m'atreveixo a escollir una foto, recorro a en Jap, com sempre
No m'és senzill escriure sobre el Japó (i menys encara en una piulada). Ja fa molt temps, treballar en una empresa japonesa durant cinc anys em va portar a estudiar-lo força -el país- per intentar entendre'n el seu caràcter. (Fins i tot, confesso un intent, fallit a la primera, d'aprendre la seva llengua). Me'n vaig fer una idea barreja de contrastos, desde l'admiració, curiositat i fascinació pels seus assoliments i alguns dels seus coneixements, mètodes i valors, fins a actituds gens comprensibles dels meus caps (disciplina extrema, submissió, ...). O d'oposició entre una cultura ben tradicional i extremadament bella que es remontava a molts segles d'antiguitat, amb una tecnologia -aleshores- més pròpia del segle que havia de venir; és a dir, aquest en el que som ara. I un astorament de la tranquil·litat amb què semblaven conviure amb el risc, lluny de la por que semblaven tenir davant del desconeixement d'una altra cultura com la nostra. Aixó sí, també esforç i dedicació extrema a l'empresa (i gens a la família); submissió a l'autoritat; ... Tots els tòpics, que aleshores em semblaven prou certs, els podia verificar directament, i admirar-ne aquells que ens veia mancats, als catalans, com ara la generositat màxima cap als seus, per sobre de qualsevol egoisme, o la capacitat de creure en el país i d'aportar-hi, cadascú, el seu gra de sorra particular per a tirar-lo endavant.
Aquests dies, doncs, em sento bastant aclaparat per tot el que ha anat passant des del terratrèmol, amb el tsunami i la catàstrofe nuclear que els han seguit. I em quedo amb la sensació que cada un dels esdeveniments ha permès als mitjans de comunicació -potser per la seva espectacularitat, potser perquè les xifres així ho mostren- anar arraconant els sentiments del poble japonès. Ara toca el debat nuclear, i de seguida l'hem portat cap a casa nostra, al nostre terreny, on ens és molt fàcil fer-ne tanta barrila com ens convingui.
Per això, m'ha agradat l'article de Nassrine Azimi, assessora del Institute for Training and Resarch de la ONU, traduït per l'Ara del seu original al The New York Times, que desgrana els reptes més importants per a la societat japonesa -la classe política, l'urbanisme, l'energia nuclear i la dependència energètica i la innovació i la tecnologia-, al mateix temps que invoca a l'esperit japonès del wa -l'harmonia- com a principi optimista per tornar a empènyer el seu país endavant.
I continuo volent -ara, potser més que mai- visitar algun dia aquell llunyà país. De moment, em conformo en fer arribar el meu suport, ànims i desitjos de bon wa a en Kaneko, en Sato, la Setsuko, ...

diumenge, 13 de març del 2011

L'art d'innovar i emprendre

La Fundació de la Innovación Bankinter acaba de publicar L’art d’innovar i emprendre. Quan les idees es converteixen en riquesa, una publicació ben interessant, fruit del treball dels experts que tenen concentrats en el Future Trends Forum, un think tank multidisciplinar, multisectorial i internacional focalitzat en innovación, amb l'objetiu d'anticipar-se al futur inmediat, detectant tendències socials, econòmiques, científiques i tecnològiques i analitzant els seus possibles escenaris i impactes en els models actuals de negoci.
Aquest llarg informe, elaborat amb l'empresa consultora Accenture, intenta analitzar els ingredients necessaris per tal que la innovació i l'esperit emprenedor creixin en la nostra societat.  S'analitza, per tant, l'administració, les empreses, el sistema educatiu, les persones, les relacions socials i la responsabilitat social corporativa, com les sis grans peces d'aquest trencaclosques de la innovació.
Com sempre -tot i la crida a la responsabilitat social corporativa- no es pensa en la versió catalana d'un treball d'aquestes característiques. Per això, m'atreveixo a penjar la meva traducció del resum executiu de l'Informe, que considero prou interessant.

dissabte, 12 de març del 2011

L'adéu a l'Enric Gelpí, ermità de Samalús

Enric Gelpí, l'Ermità de Samalús II, en una fotografia de l'ACN
L'Aravallès informa que s'acaba de morir, als 74 anys, l'Enric Gelpí, un personatge singular de la nostra comarca, ben conegut arreu, sobretot, pels seus calendaris il·lustrats amb animals dels Països Catalans, que a casa comprava el pare -mussòfil confès- any rere any.
L'Enciclopèdia el defineix com a escultor i gravador, i conegut com a segon Ermità de Samalús, en referència a Mossèn Ramon Garriga i Boxader, l'ermità de Samalús, mestre en gai saber, a qui també li dedicà un llibre.
Des del 1970 es traslladà a viure a Samalús, on fou regidor de cultura durant la primera legislatura dels ajuntaments recuperats (aprofito per seguir reivindicant la feina callada dels regidors de cultura d'arreu!), i des d'on editava els famosos calendaris allargats, il·lustrats amb dibuixos d'animals.
Però fou el 10 d'abril del 2000 -trobo a dins del llibre l'ordre del dia d'aquell acte-, i gràcies a en Benet Sànchez -en Benito de la imprempta-, que vaig tenir la sort de conèixer-lo. Era la presentació a Granollers de La pregària dels animals, un bell tractat de les relacions entre persones i animals, en forma d'obra d'art en format llibre, amb preciosos gravats fets amb linòlium. Una animalada, que vàrem lliurar a totes les escoles de Granollers, com agraïment d'en Benito a la ciutat que l'havia acollit i permès de fer d'impressor. El resultat fou aquest recull de cinquanta-un poemes i gravats d'animals, que l'Enric dedicà aleshores a la Núria. Inicialment, hi havia de ser present en Francesc Candel, que li dedicà L'oració de Paco Candel per a l'Enric Gelpí, a qui considerava un home just: el germà Enric Gelpí, segon ermità de Samalús, franciscà, robinson, amic dels animals i de la naturalesa, barbut renaixentista, escriptor, escultor -sobretot això, per damunt de tota altra cosa.
Ben segur que, al cel dels animals, l'han rebut amb tota la consideració i respecte que ell els va demostrar en vida. ...

diumenge, 6 de març del 2011

Enric Larreula. Contes per a un món millor

Quina mitja horeta més ben guanyada. Els Contes per a un món millor de l'Enric Larreula són més vàlids per recoinciliar-te amb la humanitat sencera que uns quants quilos de llibres d'autoajuda. No sé si canviaran gran cosa d'aquest món, però et fan creure en la força de les petites accions de cada dia: "els petits canvis són poderosos", deia el Capità Enciam. I això és el que provoca conèixer les petites històries del carter de la vall d'Asper; l'amistat dels dos amics irlandesos; les castanyes de la cantonada del carrer de l'Om amb la plaça de les Olles, allà on hi ha pixarada de vent i rebufada de gos; o la persecució de Linx Lleuger pel soldat Strosner per les terres altes de Montana.

dimecres, 2 de març del 2011

Bombardeig: ja n'hi ha prou!

1 de març de 2011: Gadafi bomardeja Brega (a altres llocs en diuen Marsa El Brega, o Marsa al Burayqah) una ciutat de l'est de Líbia, amb "bombardejos aleatoris".  Granollers, 31 de maig de 1938: l'aviació italiana -els sequaços de Franco- bombardegen la ciutat,  amb més de dos-centes persones mortes. Hi ha diferències? Què esperem els granollerins per fer-nos solidaris?
El dibuix d'en Jap em recorda molt un de l'Alfons Figueras sobre el bombardeig de Granollers, a partir dels records dels seu germà, que l'havia viscut. A veure si el recupero.

dimarts, 1 de març del 2011

La gestió del temps i els tomàquets

Us preguntareu què tenen a veure els tomàquets amb el temps? Doncs que els traductors automàtics -l'element que uneix els dos conceptes- són ben traïdors. En aquest cas, la traducció -dolenta- d'un article -molt bo- a l'hemeroteca de Barcelona Activa. Es tracta d'una traducció lliure de "5 Simple Time Management Techniques for Freelance Designers", que Kayla Knight recomana als dissenyadors,
(Si també us pregunteu qui és aquesta noia, us diré que es tracta d'una estudiant de 20 anys, que es dedica a desenvolupar webs i blogs pel seu compte, en especial Webitect.net per als dissenyadors gràfics. Una troballa de futur).
En l'article assenyala 5 tècniques simples -però efectives- per a la gestió del temps. Tot i la gran quantitat de tècniques per a la gestió del temps existents, tornar als punts bàsics segurament pot fer més efectiu el canvi d'hàbits -o el simple record periòdic- que tots necessitem. I quines són aquestes tècniques?

1 .- Crear una Llista de Tasques al matí
2 .- Analitzar i corregir el teu programa diari
3 .- Ús d'eines de gestió de temps
4 .- Perfecciona la teva àrea de treball
5 .- Tomàquet un temps per deixar de treballar

Per tant, se'ns genera un dubte, prou interessant. Es tracta d'una nova dieta, amb la que, prenent tomàquet durant un cert temps, aconseguirem deixar de treballar? O potser, simplement, algú va prendre la traducció a l'espanyol -"tómate"- i la va passar pel colador-traductor, sense corregir-ne el resultat? O, tot plegat, no és més que la salsa d'un programa de televisió dels que et fan perdre el temps?
En tot cas, crec que val molt la pena fer cas dels senzills, però pràctics, consells de la Kayla. ...