A hores d'ara, ja s’acaben les migranyes de les eleccions municipals (i espero que les de tothom siguin més suaus que les meves) i, a l’espera de la jornada reflexiva de demà, tothom hauria de tenir clar qui vol que siguin els seus representants polítics a l’Ajuntament els propers anys. La campanya és a la recta final i, com sempre, ha arribat sense pena ni glòria, només animada pel retorn de les
piulades de corb –més que de gralla- recuperades després de tants anys, del
Gual Permanent. (Esperem que aguanti animant tota la legislatura, i que no es descuidi de tant en tant de tenir un record per en Jaume Camp, el primer dels Guals, i algun altre Jaume successori).
En conjunt, però, la campanya només ha servit per augmentar la distància, cada cop més gran, entre el món de la política i la ciutadania en general. Els
indignats que protesten a les places –de Catalunya o de la Porxada- contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica, també cerquen fórmules d’aconseguir implicar-s’hi més, demanant una democràcia més real. Un despertar que ha representat una gran sorpresa, després de l’apatia de tots aquests anys, deixant en evidència que no s’ha avançat prou en noves fórmules de participació i contra la corrupció. I, mentrestant, els que governen sembla que facin esforços per limitar-la al màxim, la participació, i conduir-la en funció del seus interessos, enlloc de fixar-se en països com Islàndia, on s'han pres a la valenta el canviar el sistema econòmic i democràtic.
A Granollers, aquests darrers quatre anys hem pogut comprovar com molts dels esforços realitzats anteriorment s’han anat fonent poc a poc, a mesura que avançava la legislatura. Els sistemes més formals s’han esclerotitzat i les idees que eren aportades des de fora el Consistori ni tan sols les han escoltat. Així, la majoria de Consells i Patronats s’han congelat –o mantingut al mínim, dos cops a l'any-, per informar tan sols del pressupost. (No existeix l’indicador de
propostes realitzades pels ciutadans a través dels Consells municipals ni el seu seguiment, per veure si s’apliquen!). Igual que les Comissions Informatives municipals, on han confós els conceptes d'estudiar, consultar i informa, en definitiva, donar a conèixer a l’oposició el que s’ha fet –sempre a pilota passada- enlloc del concepte jurídic d’Informar, és a dir, de valorar allò que s'ha d'esdevenir. Hem passat del debat per aprovar propostes, enriquides per les incorporacions del propi debat, a la simple informació del donar compte -"sapigueu que hem fet això"-, amb la conseqüent impossibilitat d’incorporar altres “mirades” que la dominant. (Un altre indicador de qualitat de la participació és el nombre d'expedients passat
a informar o dels que s'ha
donat compte en les Comissions Informatives. Un indicador, és clar, que tampoc existeix avui en dia!).
I qualsevol intent provinent de la ciutadania per mobilitzar la gent, com ara la Consulta sobre la Independència del
25-A va ser minimitzada –fins i tot, ridiculitzada per alguns dels membres de l’equip de govern- i dificultada al màxim.
Però l'objectiu d'aquest blog no és el de fer crítica -sí de deixar constància-, sinó el de mirar també endavant, proposant idees de futur. I per això, també vull donar a conèixer una de les propostes més interessants que s’han fet aquests darrers mesos en l'àmbit de la funció pública. Generada per
NESTA –una fundació anglesa que vindria a ser una mena de laboratori sobre la funció pública-, es tracta de la constitució dels
Creative Councils, Consells Creatius a les ciutats.
Donem, doncs, un cop d’ull a tot plegat: ...