diumenge, 20 de febrer de 2011

El cas del lladre de flors

L'escena del crim
Un post de cap de setmana, com un petit homenatge a la BCN Negra de fa pocs dies, i veient que a Singapur estudien ciències tot fent de CSI, recupero un dels casos resolts per les detectius Núria i Aina -de l'agència de detectius Nuraina- durant les festes de Nadal: El cas del lladre de flors.
Arribades a casa, les dues detectius es troben un missatge del comissari Montsant, enfeinat a més no poder, per tal que l'ajudin a recuperar un objecte desaparegut, un test amb flors, i atrapar-ne el lladre. Per tant, han de realitzar un extens treball, primer de memòria - per recordar l'objecte que falta: un test amb una gran orquídea-, després d'anàlisi de les empremptes digitals trobades a l'escenari del crim -alguna per despistar-; i finalment relacional, lligant caps amb unes quantes pistes més escampades pel camp de joc: una petjada, un catàleg de l'Abacus, una premsa de flors, ...

John Hunt. El arte de la idea

Un bon tractat sobre com cal treballar les idees, i com aquestes et poden canviar la vida. Més enllà del moment d'Eureka!, per tenir èxit amb les idees cal treballar organitzadament amb una sèrie de principis. Mentre ens movem de la era de la informació a la era de les idees -les idees són les que inciten i mouen el món cap endavant-, on el pensament original serà la única moneda de valor, la majoria de les organitzacions estan fent allò que sempre han estat fent.
En el llibre, se'ns proposa aquesta manera d'enfocar la mecànica de les idees a partir de 20 observacions realitzades pel creatiu John Hunt, de l'agència TBWA. Són aquestes:

divendres, 18 de febrer de 2011

L'adéu a en Santi Santamaria

Un altre dels adéus inesperats. Si dimarts passejàvem amb en Jaume per davant de Can Fabes, l'endemà ens sorprenia que ens deixessis quan no tocava. Arreu, no hem parat de sentir elogis merescuts, no defugint la polèmica (que si el país et va maltractar, que si no et varen donar prou suport, ...), tots reconeixent les teves aportacions a com entenem la gastronomia -i, per extenió, la cultura- al nostre país.

Innovació al govern

Partnership for Public Service, conjuntament amb l'empresa IDEO, acaben de publicar un informe després d'haver entrevistat a 100 innovadors en el sectors públic, privat i sense ànim de lucre, per tal d'analitzar les barrerees, els "punts brillants" i les millors pràctiques d'innovació en el govern de l'administració nord-americana.
L'informe Innovació en el Govern, analitza les oportunitats i reptes per a la innovació, identifica les millors pràctiques per promoure una cultura de la creativitat, i esbossa una estratègia de sis passos de com les agències federals poden fomentar un entorn de treball més innovador.
Per què és necessària la innovació al Govern? Segons ells, cada vegada que el país s'enfronta a una "missió impossible", el públic nord-americà s'adreça al seu govern per tal que els resolgui el problema. Ja es tracti d'un col·lapse financer, atac terrorista, vessament de petroli o un sistema d'educació en ruïnes, esperen que sigui el govern qui trobi solucions i aporti resultats. A més, és clar, del dia a dia dels seus serveis públics, als que exigeixen també eficiència i resultats.
Les expectatives respecte al govern, doncs, van en augment en un moment en què els pressupostos i els terminis s'estan reduint. I són molts els servidors públics que s’esforcen per obtenir resultats, satisfer aquestes pressions, adoptant eines diverses d'innovació, per exemple, potenciant la creativitat dels treballadors públics. Però encara manca un entorn d'innovació de base on les noves idees puguin sorgir en qualsevol moment i en qualsevol context. Es necessita un enfocament encara més ampli, que permeti capacitat la gent -en especial els líders federals- per a innovar. La innovació no és simplement un projecte d'una sola vegada o una nova eina en línia. És un procés après que requereix un canvi en el pensament, un enfocament disciplinat i un fort lideratge.
Crear una cultura de la innovació en el govern requerirà un procés definit per a la innovació, forts principis de lideratge i un compromís amb la construcció d'una àmplia infraestructura governamental per donar suport a la innovació.
A continuació en resumeixo -i intento traduir- les línies bàsiques de l'informe:
  • El concepte d'innovació
  • L'origen de la innovació en el govern
  • Els obstacles a la innovació del govern
  • Procés a seguir
  • Principis
  • Infraestructura necessària  

dijous, 17 de febrer de 2011

Thomas Dixon Cook, avaluador de governs

Foto: Gemma Miralda
A La Contra de LV ens presenten Thomas Dixon Cook, sociòleg anglès -de Liverpool-, que avalua l'acció dels governs amb mètodes científics. Especialista en mesurar si una acció de govern millora la vida de la gent, ha col·laborat amb el Leadership Development Research Centre, d'Esade.
Una proposta imprescindible, sobre la qual no s'hi reflexiona gairebé mai, i és bo parar-s'hi una estona a rumiar. Ni quan hi va haver les eleccions generals ni ara, que s'acosten les eleccions municipals, sentim a parlar de programes, objectius i mètodes per a la seva avaluació. Això sí, es parla molts de candidats, amb grans declaracions i frases fetes -a favor i en contra. Però no s'avalua cap obra de govern en funció d'objectius i resultats, i menys a mig i llarg termini, sinó que prima la mirada curta i ximple.
Ell, de bon principi, deixa anar que no sabem avaluar a un govern, ni els polítics ni els periodistes. ...

dimecres, 16 de febrer de 2011

El mapa de la ineficiència

Fotografia feta per l'astronauta de l'ESA Paolo Nespoli, en la missió MagISStra.
En Jep m'envia les fotografies nocturnes que l'astronauta Paolo Nespoli ha fet des d'un satel·lit de la ESA de de l'astronauta de diverses ciutats del planeta. Les fa de nit, les penja al Flickr i les envia pel Twitter i des de l'espai! Tot un prodigi de la tecnologia. (No us les perdeu!).
A tot arreu, però, s'anuncia que són de les fotografies més boniques de la nostra costa. Jo no m'atreviria a ser tan atrevit. De fet, imatges similars varen servir a Richard Florida per explicar, ara fa pocs anys, que existeixen per tot el planeta diverses megaregions, que es poden evidenciar amb la quantitat lumínica que es concentra al seu entorn. Barcelona seria al centre d'una macroregió corresponent -més o menys- als països catalans i un xic més.
Ara bé, la meva visió de la jugada és totalment diferent: la fotografia reflecteix el mapa de la ineficiència energètica. Precisament, detecta els llocs on hi ha un malbaratament d'energia espectacular. I a Granollers, com es pot comprovar, no ens estem de res!
Tot això, però, només ens pot portar a pensar que hi ha moltes oportunitats de millora, i també de negoci a l'entorn de l'estalvi energètic.

dimarts, 15 de febrer de 2011

"Xinanitzar" el món?


Foto: Reuters
"Xinanitzar" el món? Amb aquesta nova expressió i pregunta, l'Alfons Cornella ens proposa a l'Update d'Infonomia de tractar de veure què és el que Xina ens ensenya amb tot allò que està fent per situar-se al seu nivell actual. Les estratègies a llarg termini, que la portaran a estar per damunt (el 2019?) del PIB dels EUA, i just quan avui els diaris oficialitzen la segona posició mundial, creixent a un ritme superior al 10% anual. Així, la Xina ha passat de ser la fàbrica del món a ser-ne el gran consumidor, i tots els països estan ampliant-ne la seva dependència comercial. I tenim molt per aprendre'n.

L'Update d'Infonomia, tendències de futur (II)

Antonella Broglia i Alfons Cornella
Una dutxa d'idees. És a dir, com una petita tempesta, però controlada al teu gust, i d'aigua calenta, i que se't fa curta!. Aquesta és la sensació després d'assistir el divendres al matí al 6è Update d'Infonomia, que intenta posar-nos al dia de les tendències de futur en l'àmbit de la gestió, la tecnologia, la innovació social, ... L'Alfons Cornella i l'Antonella Broglia ens van fer una extrapolació del que han llegit en els darrers mesos, una síntesi de les millors idees, experiències, tecnologies i projectes de negoci en el món, per entendre -o almenys intentar-ho- el que pot passar en els propers mesos. (Atenció, que van avisar que repetirien la jornada ben aviat, per la molta gent que no va poder assistir-hi!).
Les propostes van anar a l'entorn de deus idees, que intento destil·lar a continuació. (Havia començat aquest post el mateix divendres al vespre, però m'ha estat impossible omplir-lo breument i ràpida. Per tant, els propers dies aniré desgranant i ampliant amb més detall alguna de les propostes esbossades). ...

divendres, 11 de febrer de 2011

Justin Halpern. Parides del meu pare

Es tracta d'un llibre-niu de les piulades del pare de l'autor. Tot i la novetat del tuíter, jo l'he llegit sobretot perquè m'he sentit molt identificat amb el títol: Parides del meu pare; una frase que la meva filla identifica amb les tonteries que puc deixar anar de tant en tant. I sembla que això és cosa de l'edat (meva!, no pas d'ella!).
El llibre conté una selecció de frases i anècdotes protagonitzades pel pare de l'autor, recollides durant dos anys i que en Justin Halpern va anar penjar al seu http://twitter.com/shitmydadsaysi avui en dia encara són seguides per més de dos milions de persones. (Un dels primers bons negocis obtinguts a partir d'aquesta xarxa social!).
Si us en feu seguidors, us permetrà aprendre un anglès ben especial! Té força mèrit, doncs, la traducció al català de l'Ernest Riera. Sh*t my Dad Says no és un llibre fàcil, ple de paraules difícils de traduir.
Us garanteixo que, si el llegiu, us sorprendreu rient en força moments, en d'altres us caurà la cara de vergonya i en altres no entendreu el sentit de l'humor americà. Un llibre, doncs, per a tots els gustos.
El més peculiar de la història, però, és el personatge del pare. ...

dijous, 10 de febrer de 2011

L'Update d'Infonomia, tendències de futur (I)

Estic amatent per assistir al 6è Update d'Infonomia que es farà demà, amb l'Alfons Cornella i l'Antonella Broglia al capdavant, i on se'ns proposaran deu píndoles de les darreres tendències emergents, en qüestió de negocis, en el món en xarxa. L'Alfons Cornella -seguiu-ne a Vilaweb la seva trajectòria i pensament en futur- es dedica a descobrir tendències emergents del món en xarxa. Des dels anys 1990 Cornella ha anat seguint la pista d'idees tecnològiques i informatives, de primer des del butlletí bisetmanal Extra-net, i des del 2000 des d'Infonomia.com, la proposta més important en matèria d'innovació del nostre país i un referent en la gestió de la informació per les organitzacions.
Al mateix temps, també coneixerem el nou projecte Co-society, anunciat l'any passat, que plantegen des d'Infonomia, el "co-business", amb la idea d'acomboiar les empreses en 'projectes improbables que ben aviat poden ésser realitat'.
Recorro ara als meus apunts per repassar les tendències que vàrem aprendre l'octubre de l'any passat en el 5è upddate: ...

dimarts, 8 de febrer de 2011

Daniel Eltringham, periodista 2.0 de la BBC, en contacte amb el públic

Per seguir comentant Tunícia i Egipte com a exemple de la força de la gent, recupero els arguments de Matthew Eltringham, periodista de la BBC, de visita a Barcelona el mes passat (convidat per la Fundació Escacc i entrevistat a l'Ara i LV). "Cal apreciar el valor que aporta estar en contacte amb el públic", deia Eltringham pocs dies abans de les revoltes, com una premonició del que els passaria als corresponsals de TV3 a El Caire.
Com hem pogut veure, les xarxes socials possibiliten un coneixement instantani de què passa arreu del món. Qualsevol usuari pot participar en una conversa global. Eltringham considera vital que els mitjans de comunicació prenguin part d'aquesta conversa. "Cal comprendre l'audiència i la comunitat que hi ha a l'entorn d'un mitjà. Si no està en contacte amb les experiències del públic, no pot pretendre que el públic se senti identificat amb el que s'explica. Cal narrar la seva història i donar l'opció que el públic pugui implicar-s'hi i aportar el seu coneixement". I això valdria no només per als mitjans de comunicació: la política, l'escola, l'empresa són àmbits que no es popden quedar deslligats de la comprensió dels ciutadans, alumnes, clients. ...

Cornuts i a pagar el beure: cafè per a tothom!

Aquest matí, les ràdios anaven plenes de persones indignades. No hi ha dret que ens tractin d'aquesta manera! dèien tots els contertulians i els oients.
I doncs, què us pensàveu? Són massa anys d'amagar-los, als nostres veïns espanyols, la veritable utilitat del catalans (i les catalanes, és clar!). Servim només per generar recursos per fer sobreviure una Espanya que no sap on va.
De fet, l'únic que han fet és retornar-nos una part del que ens han pres tots aquests anys, i donar-nos permís per a què ens poguem endeutar encara més -pagant nosaltres, és clar! I els altres, després de cridar, els concedeixen els mateixos "privilegis" sense cap mena de cost, només amb l'esforç d'insultar els catalans.
El que és important de veritat, però, és com reaccionarem els catalans: amb la satisfacció d'haver assolit un altre èxit davant d'en ZP -a l'hem tornat a enredar! (o ell a nosaltres?)-, o bé amb la lògica aristotèlica -com dèia en Milián Mestres- de dir-los adéu d'una vegada per totes. En Batllori i en Jap ens en donen avui la seva visió, que és més coincident del que pot semblar a primera vista. Com sempre, cornuts i pagar el beure! En aquest cas, cafè!

Volar!


La Porxada des del cel
 
De tant en tant no fa mal una escapadeta, ni que sigui pels núvols. I si tens la sort de tenir un amic -en V.- que domina l'art d'enlairar-se, amb tots els papers de pilot en regla, doncs encara millor. I això és el que m'ha passat avui: sortint de Sabadell, he pogut sobrevolar gairebé mig país. I he pogut comprovar que això de la contaminació atmosfèrica és pitjor del que ens volen fer creure. I he pogut constatar també que les urbanitzacions del Vallès, per molt que ens puguin desagradar a ras de terra, a vista d'ocell el desastre que representen encara és molt pitjor. I, sobretot, m'he emocionat veient la Porxada -i casa meva també, i el Montseny, i el pantà de Sau, i la Mola, i ...- com si formessin part d'una gran maqueta de Catalunya en miniatura, impossible d'abastar de tan gran que semblava. I he volat!

diumenge, 6 de febrer de 2011

#jotincmes

A l'Alguer encara et responen bon dia si tu els dius bon dia
En Vicenç Partal ens piula a l'Avui d'avui una obvietat d'aquelles que, de tan evidents, fa mal i tot. L'anunci de l'Estrella d'aquest hivern és incomplert: se'n deixa un bon troç, del país i la seva cultura. I jo sóc d'aquells que també creu que no podem oblidar-nos de tot allò que també sentim com a propi. En el meu cas, per exemple, tampoc vull deixar de banda el concurs d'habaneres de Torrevella, ni els articles d'en Sebastià Alzamora, ni la xocolata d'en Joan-Lluís, ni les pizzes de metro de l'Alguer, ni les fotografies per tot Perpinyà, ni el llit de Camporrells, ni els gelats d'Eivissa, ni el santuari d'Aina o l'ermita de Canòlic, ni els arrossos del Grau, ni tants i tants dels meus records -i dels de cadascú- viscuts allà on, quan diem bon dia ens responen bon dia.
Ni tampoc crec que els Amics de les arts vulguin deixar de fer concerts arreu dels països catalans, ni la gent de l'Estrella vulgui deixar de gravar anuncis a Menorca i Formentera. I és que tots tenim molt més i no cal que ens amputem una part.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Don Tapscott, precursor del canvi històric amb internet

Davant dels fets de Tunísia i d'Egipte, en què s'està removent de cap a peus la concepció de la política i de la informació, recupero l'entrevista de La Contra a Don Tapscott, expert en estratègia de negocis a través d'internet, i la seva sentencia que no estem davant d'una crisi, sinó d'un "canvi històric". "Així com la impremta de Gutenberg va permetre evolucionar d'un model agrari a la era industrial amb tots els seus canvis socials i de govern, internet ens porta de la era industrial a la era digital".
Aquest canadenc de 63 anys, llicenciat en psicologia i estadística, doctor en dret i professor de gestió, és el fundador d'una empresa d'investigació sobre com internet canvia els negocis i la manera de governar els països. Ell va ser la persona que, en el seu moment, es va treure del barret el concepte d'economia digital, i és una autoritat en com les tecnologies de la informació canvien les empreses, els governs i la societat. És membre del Forum econòmic Mundial, dirigeix programes d'investigació i eduació, i és consultor de diversos governs. I és l'autor de dos best-sellers mundials, com el Wikinomics i Grown up digital (Encara no traduits al català, per cert). I ara mateix -el passat setembre- acaba de treure "Macrowikinomics"! (que ja es deu haver quedat desfasada amb els fets de Tunícia i Egipte!).
La seva idea fonamental és que, tot i la crisi, hi ha espai per a l'optimisme. "En tots els racons del món i en tots els sectors, un nou model d'innovació econòmica i social està arrassant. La gent amb dinamisme, passió i perícia pren avantatge de les noves eines web"....

dijous, 3 de febrer de 2011

L'escola a Singapur, segons Thomas Friedman

Més que interessant l'article a The New York Times de Thomas Friedman, traduït a l'Ara d'avui, explicant la seva visió sobre l'escola a Singapur, un dels primers països en els rànquins educatius segons l'informe PISA, i la posible "adaptació" a la realitat americana. A mi, però, m'interessa més saber si aquest model seria vàlid al nostre país.
La principal conclusió que en treu és que aquest petit estat ens pot ensenyar alguna cosa sobre actituds: com prendre's seriosament la tasca de governar i pensar amb sentit de l'estratègia.
Visitant l'escola pública Gan Eng Seng d'un barri de classe mitjana de Singapur, es troba els nois de la classe de ciències de 5è treballant l'escenari d'un crim, com en el CSI. Era una escola pública normal, però la directora havia buscat, pel seu compte, un enllaç entre aquestes tres preguntes: "En quin món visc?", "Cap on vol anar el meu país en aquest món?" i, per tant, "Què he d'ensenyar a la classe de ciències de cinquè?" . I considera aquesta mirada que enllaça idees com la clau de volta de l'exitós model educatiu singapurès.
Però això, al mateix temps, ho aplica al model de governança per al conjunt del país: Si Singapur ens pot ensenyar alguna cosa és com prendre's seriosament la tasca de governar i preguntar-se en tot moment: en quin món vivim i com ens hi hem d'adaptar per prosperar?

dimarts, 1 de febrer de 2011

Salvador Sunyer, imaginant un Salt creatiu

Foto: Ramon Esteban
Davant del conflicte de Salt, és encoratjador trobar veus com la de Salvador Sunyer, saltenc i director del festival Temporada Alta, que donen una mirada positiva del conflicte a Vilaweb tv. Proposa d'intentar aprofitar la situació actual de la ciutat, amb un nivell de nova immigració d'un 43%, per crear nova ocupació, a partir de l'art, la cultura, l'educació, el turisme, la restauració, ... I ens evidencia el paper multiplicador que té la cultura quan se la situa en el centre de l'acció política.
En aquesta entrevista, ens expressa la voluntat de convertir Salt en el barri d'artistes de Girona, "la nova zona de moda de Girona", tal i com han fet Berlin i altres ciutats europees, on trobem barriades senceres reconvertides en centre d'atracció cultural per als joves d'arreu del continent.

Polseres vermelles

Ahir a la nit vem veure tots plegats -amb la Núria, la gran de les nenes- el segon capítol de Polseres vermelles. I ara ja em veig amb cor de dir que, a parer de tota la família, es tracta de la millor sèrie que ha fet fins ara TV3. Potser pel guió, de l'extraordinari i a la vegada senzill Albert Espinosa (Albert, a veure si fas la versió catalana del teu web!), que destil·la emoció, sentiments, esperança, ironia, valentia, ...; per la interpretació dels nois, tots plegats, sense excepció; per la direcció i altres qüestions més tècniques, de l'heroi Pau Freixas; o bé per la música de fons, d'Antònia Font, Lax'n Busto, .... La veritat és que ja n'esperem el proper capítol, només acabar el d'ahir, i que avui el tornarem a veure el segon amb la petita, per internet. (Perquè fan la sèrie en un horari com aquest, tan tard?). ...