divendres, 29 d’abril de 2011

El cinc sentits de Sant Jordi

És ben cert que cada Sant Jordi ens veiem invaïts per bèsties -literàries, és clar- que surten al carrer aquell dia per atraure les seves preses lectores a la seva xarxa, amb l'engany de la signatura de llibres. Un fet que es repeteix a tot el país -enguany ho hem comprovat entre Olot i Girona, on tota la gamma del bestiolari nacional hi és tan present com a arreu. Per això és interessant que, més enllà dels debats apressats i recurrents entre xifres de venda, rànquings i mediàtics o no, escoltem les mirades més tranquil·les sobre el sentit de tot plegat.
Des de fa ja força anys, a Granollers s'encarrega un pregó pel dia del llibre a un escriptor o escriptora de primer ordre -que prou que en tenim, a casa nostra-, com a homenatge a tot el món que envolta la festa major de la lectura. I m'arriba -per l'Anna- el Pregó de Sant Jordi d'enguany, una precisoa creació d'en Miquel Desclot, escrita amb els cinc sentits i amb molt més de cinc sentiments per aquest poeta, traductor i musicòleg sempre alegre i polit, que no puc em puc estar de penjar-lo -el Pregó, no el poeta!
Permeteu-me, doncs, la llicència -sense tenir-ne pas els drets- de rebotar-vos el Pregó que l'autor del Bestiolari de la Clara, interpretat al seu dia per les Amigues de la Unió a l'Auditori, en Miquel Desclot - va oferir el dia de Sant Jordi a totes les granollerines i granollerins. Deixeu-vos atrapar per la seva teranyina. ...

dimecres, 27 d’abril de 2011

Olot, ciutat poc valenta?

El Firalet de nit, una experiència de la Guerra de les Galàxies
Uns quants dies a Olot per adonar-se que, a banda d'estar al centre del gibrell de Catalunya i que hi plou gairebé sempre, ens trobem també en un racó de país preciós, ple d'oportunitats, però molt desaprofitades. I intentaré explicar-me.
Hem estat el cap de setmana a l'alberg Malagrida, una magnífica torre modernista al mig d'Olot i, per tant, molt proper a tot arreu. Ben aprop del parc natural de la zona volcànica de la Garrotza i del carril bicicleta que ens pot portar fins el Mediterrani. Per a això, varem portar les bicicletes (al darrere del cotxe, mal lligades, i amb multa afegida, merescuda). I hem pogut veure el Croscat, passejar per la fageda d'en Jordàel paratge de la Moixina, el parc de Pedra Tosca, visitar la cooperativa La Fageda, ... 
Tot i amb això, hi ha alguns indicis que ens han fet veure que Olot no es creu gaire els seus punts forts. Potser li falta valentia per definir un model de ciutat de futur ...

dimarts, 26 d’abril de 2011

Eulàlia Canal. Un poema a la panxa

D'on venen els poemes? Quina és la part del nostre cos que fabrica la poesia? En Babalú ho descobreix després de veure que el que li provocava el nus a la panxa era un poema!

El meu avi Bubú
té els cabells com la neu
i sap fer jocs de mans.

El meu avi Bubú
fa olor de pinyons
i de goma d'esborrar.

El meu avi Bubú
em parla com si jo
fos important.

Tot això era abans.
El meu avi Bubú
ara ja no hi és.

L'he buscat pels racons,
al bany, al rebost,
sota el llit, dins la nit ...

I l'he cridat: On ets?
Però ell no respon.

I, amb l'ajut del calidoscopi de la biblioteca, tota la classe aprendrà a veure-hi a dins dels poemes.


L'Eulàlia Canal ens torna a sorprendre amb aquest petit conte per als més petits (de 6 anys), il·lustrat per Ulises Wensell, que expressa magníficament la tristesa dels infants.
Si de veritat us agrada la lectura, no us el podeu perdre. Hi trobareu l'escència de la poesia. ...

Carles Sala i Vila. El triomf d'en Polit Bonaveu

En Carles Sala i Vila va guanyar el premi Vaixell de Vapor amb un manual d'obligada lectura per als gestors culturals, una de les professions més exteses per les terres de parla catalana.
Amb en Polit bonaveu de protagonista, que descobreix que porta un artista a dins i que és un prodigi del cant, i a qui se li ofereix la possibilitat d'actuar al Gran Auditori de la Ciutat. Però una posada en escena excepcionalment trencadora genera un embolic d'aquells que només passen en les grans ciutats i en les millors ocasions.
Amb exemples de bones pràctiques -amb la Petra Arquet, la directora de l'Orquestra de l'Auditori, motivadora dels artistes com ningú-, i males pràctiques -amb l'Amadeu Tucanta, assessor artístic, i en Conrad Jocobro, el seu soci, que tenen les coses clares: en el món dels negocis, qui no corre vola! I afegint les mirades limitades d'alguns regidors de l'Ajuntament.
Les il·lustracions, de la Susana del Baño, barreja de col·lage i dibuix d'en Cesc, ressalten a la perfecció els trets dels personatges i ens els fa ben simpàtics. Tot un altre encert.
I, a més, després de llegir aquest llibre del meu quasi parent -el meu avi també era Sala i Vila-, ja m'estic plantejant formar un duet amb en Polit, sota la dutxa!

dilluns, 25 d’abril de 2011

La Fageda d'en Jordà


Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall 

dimarts, 19 d’abril de 2011

Noves dades sobre cultura a Europa

Eurostat -l'oficina d'estadística europea- acaba de publicar un nou recull d'estadístiques sobre la cultura als estats europeus (UE-27), que caldrà revisar poc a poc, intentant comparar amb les dades disponibles del nostre país.
En aquesta ocasió, el contingut del document és el següent:

Part I - L'elaboració de dades
  Capítol 1 - Les dades econòmiques i socials
  Capítol 2 - Patrimoni Cultural
  Capítol 3 – Educació
Part II - Ocupació, Negocis i Comerç culturals
  Capítol 4 - Ocupació culturals (l'ocupació en els sectors culturals; l'ocupació en certes ocupacions culturals)
  Capítol 5 - Sectors d'activitat cultural (la indústria editorial; els índexs de volum de negocis en certs sectors de la cultura)
  Capítol 6 - Comerç exterior de béns culturals
Part III - La participació cultura i la despesa cultural privada
  Capítol 7 - Percepció de la Cultura
  Capítol 8 - Participació Cultural (pel•lícules, espectacles en viu, visita de llocs culturals; la lectura de llibres i diaris; activitats artístiques amateurs; l'ús de la tecnologia de la informació i comunicació)
  Capítol 9 - Despesa privada en cultura (despesa de les llars en béns i serveis culturals; els índexs de preus al consum de béns i serveis culturals)
Notes metodològiques


De moment, aquí us n'avanço algunes dades de mostra:

diumenge, 17 d’abril de 2011

De la verneda de Can Gili a la Font del Ràdium

Llàstima del fotògraf -que sóc jo mageix- i de l'hora. Les fotografies a la serra de Ponent s'han de fer a la tarda, i no amb el sol de cara!
Una passejada de diumenge al matí, amb en Carles, de casa fins la verneda de Can Gili, i d'allà fins la font del Ràdium, per la ruta preparada per l'Albert. Racons encara bruts, que contrasten amb la bellesa d'un paisatge ben desconegut pels granollerins -no hem trobat ningú en tot el camí-, i amb una vista fabulosa de la ciutat.

divendres, 15 d’abril de 2011

80 anys de República, amb Víctor Torres

Per tal de celebrar el 80è aniversari d'Esquerra Republicana a Granollers, hem pogut compartir una llarga conversa amb en Víctor Torres, a la residència de Lleida on descansa de la seva intensa experiència vital de 96 anys.
En dues hores, passem per la Lleida pre-republicana, el naixement d'Esquerra, la proclamació de la República, l'Estatut del 32 a Madrid, els fets d'octubre, la Guerra, l'exili, la Secretaria General amb els Presidents Irla i Terradelles, la represa a Montpeller, el retorn, el Parlament de Catalunya, els tràngols del partit, ... I segueix pensant que només hi ha una solució: convertir-nos en un nou estat de la Unió Europea.
De postres, ens recita La ciutat llunyana, del seu germà Màrius.

LA CIUTAT LLUNYANA

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
 
1939. Màrius Torres

Adolescència tributària

En Jap té ben clar com ens controla hisenda als catalans. La Núria, a partir d'ara, també ho sabrà
És ben cert que els temps estan canviant, i res ja no és el que havia estat. I una prova d'això l'hem rebut avui per via certificada: la Núria, amb tan sols 12 anyets, ha estat admesa -per sorpresa nostra i, sobretot, seva- a la magnífica comunitat de persones que passaran a ser observades, des del punt de vista fiscal, per l'Agencia Tributaria. Això és, que li comuniquen que té NIF fins i tot abans de tenir DI. O el que és el mateix, que en el segle XXI et fas gran per via impositiva, i no pas per altres vies que serien més lògiques i naturals.
Evidentment, però, tot en espanyol, la llengua de l'"una, grande y libre", que és com el senyor Losada Suarez (un nom d'àrbitre espanyol per al delegat de Barcelona d'aquesta agència) pensa que han de ser les coses importants. I perquè així la Núria aprengui, ja de ben joveneta, com haurà de parlar als qui se li quedaran els quartos -quan els arribi a guanyar. (I és que aquests espanyols no hi ha manera que es facin grans ells solets!).

dijous, 14 d’abril de 2011

El futur del comerç és social (però a la xarxa!)

Des de l'Anella empresarial ens recomanen un article recent de Caroline Parry publicat a UTalkMarketing que analitza algunes de les tendències clau que afecten el futur del comerç social. Per a aquells que creuen que hi ha valor en l'aprenentatge de les experiències d'altres marques - i identificant quines possibilitats i opcions hi ha disponibles per a les marques que busquen integrar el fet "social" en el nucli dels seus sistemes de comerç–, des de PSFK han extret i resumit algunes de les principals observacions de l’article, que jo intento traduir al català. (Ara bé, per tal que ningú es confongui, cal aclarir que el concepte de comerç social no té a veure amb una mirada més social al món del comerç, sinó que, com veureu per les propostes, fa referència al seu lligam amb les xarxes social).
El punt de partida és un fet prou rellevant avui: les dades que indiquen que les tendes Facebook ofereixen els mateixos ratis de venda que les pàgines web. Això pot ser un avenç (encara no s’ha aprofundit prou en les dades), però sembla indicar un suport inicial prou importància, i una bona perspectiva de negoci, d'això que anomenen el comerç social.
Resumides, les tendències que cal vigilar serien:
  • Facebook com a canal tant social com comercial;
  • La web personal al mòbil, també dins de la botiga;
  • El carro de la compra social;
  • Del “dirigits” a allò que és útil i valuós;
  • Recompensar les interaccions com a clau per al comerç social;
  • La introducció d'una moneda única social.
Des de Granollers, fa molts anys que la gent de Gran Centre proposen un model de comerç realment més responsable socialment, implicat en els projectes de la ciutat i dels seus clients i allunyat del model de franquícies; fins i tot, varen arribar a proposar l'aparició d'una nova moneda. Al final, resultarà que tot això ens arribarà pel móbil i mitjançant el fèisbuc! (I, per tant, ja cal que els granollerins s'hi posin d'una vegada per totes).
Analitzem, doncs, amb una mica més de detall -comercial, és clar- quines són aquestes tendències de futur:

dilluns, 11 d’abril de 2011

Reid Hoffman, 10 regles d'esperit emprenedor per a la creació de grans empreses

Acabo amb la traducció al català de la trilogia de consells per a emprenedors, aquest cop amb els consells de Reid Hoffmancofundador i president de LinkedIn i soci a Greylock Partners. És membre de l'equip fundador de PayPal i ha estat un business-angel i assessor de desenes d'organitzacions, entre elles Facebook, Zynga, Flickr i Last.fm. En l'actualitat és membre del consell de LinkedIn, Zynga, Shopkick, Kiva.org i Mozilla. El seu perfil es pot trobar en www.linkedin.com/in/reidhoffman (al costat, doncs, del meu, que hauré d'actualitzar aviat!!).
Arrel d'una conferència que va fer al South by Southwest, hi va compartir les seves 10 primeres regles de l'esperit emprenedor per a la creació de grans empreses. Consells nascuts de les seves experiències d’iniciar empreses i associar-se amb grans empresaris de Silicon Valley com un business angel i com a inversor de capital risc.
Tot i que pretenc pas crear cap gran empresa, sí que crec que val la pena tenir-los en compte. Aquí van: ...

diumenge, 10 d’abril de 2011

Verdaguer cantat

La Núria cerca poemes de Jacint Verdaguer per l'Institut. N'ha de portar un per dilluns, i en busquem algun que estigui cantat. Remenant per casa, li passo Les cançons tel·lúriques, d'en Roger Mas, Comte Arnau, de Manel Camp i Joan Crosas, i Desglaç, de Miguel Poveda, per mí un dels millors discs de la nostra cultura d'aquest segle, del que us en penjo el vídeo del poema de Verdaguer A mos bescantadors.
Com que gairebé no sap qui és, li fa gràcia descobrir que Mossèn Cinto havia nascut a Folgueroles, com el seu besavi.

dissabte, 9 d’abril de 2011

Steve Jobs. Les 12 regles per a l'èxit

Seguint la pista deixada per en Marc Vidal, segueixo traduint (no sé trobar-los en català enlloc) diversos consells per a la creació d'empreses. En aquest cas, les 12 regles d’Steve Jobs per a l’èxit empresarial. O, el que és el mateix, les passes que cal seguir per esdevenir un gran empresari innovador, i un inspirador líder de negocis.
Deia Jobs que "quan tenia 23 anys, em valoraven per sobre d’1.000.000 $, i per més de 10.000.000 $ quan en tenia 24 anys, i més de 100.000.000 $ quan en tenia 25. I tot això no era important per què mai ho vaig fer pels diners". Doncs a veure si descobrim quin és el seu secret: ...

divendres, 8 d’abril de 2011

Carol Roth. 10 coses a considerar abans de convertir-se en empresari

Per en Marc Vidal m'arriba un llistat de les 10 coses que cal considerar abans d'esdevenir un emprenedor. Les escriu Carol Roth, en el The Globe and Mail, extret del seu llibre The Entrepreneur Equation. Com que és bastant coherent i lògic, intento traduir-ne un resum.

10 coses a considerar abans de convertir-se en empresari

Esteu cansats de treballar per a algú altre? Creieu que iniciar el vostre propi negoci us pot alliberar? Torneu-vos-ho a pensar! La taxa de fracàs de nous negocis és tenebrosa. De fet, la gran majoria de les empreses (fins a un 90%) falla / plega abans de cinc anys.
La realitat és que la mitjana de negoci de les empreses és de menys de $ 100.000 en vendes; no és innovador, i no té plans per al creixement (segons el professor Scott Shane, en el seu llibre Les il•lusions de l'esperit emprenedor). La majoria de les empreses (60%) no obtenen mai benefici al llarg de la seva vida.
Però, tot i les taxes de fracàs molt elevades, més de 6 milions de persones comencen un negoci cada any. Abans que decideixi unir-se a les files dels treballadors per compte propi, cal esbrinar si ser propietari d’un negoci és adequat per a vostè.
Esteu a punt per a ser emprenedors? Tingueu en compte aquests 10 passos. ...

dijous, 7 d’abril de 2011

Bacallaneria rusticana

Una escena de Cavalleria Rusticana
Aquest és el nom amb el que un ciutadà granollerí, molt amant de l'òpera, va batejar durant l'època de la república el seu comerç de bacallà (tal i com explica l'Antoni Porta). Un fet que ve al cas recordar perquè just ahir varem poder assistir al Liceu a una de les sessions de "Cavalleria Rusticana" i "Pagliacci" (i la setmana passada, a l'assaig general). Dues òperes que s'acostumen a escoltar juntes -no només per la seva brevetat , tenint present la durada normal de les òperes, també per l'època -finals del segle XIX-; l'estil musical -el verisme italià -; la temàtica -la gelosia, en uns poblets petitons i tancats de la Itàlia rural).
I dues obres en les que els conceptes Granollers i òpera anaven de bracet, amb la participació del Cor infantil dels Amics de la Unió, i amb la invasió subtil de granollerins al Gran Teatre. Mitja ciutat està passant aquests dies a veure els petits del Cor Infantil com es mouen i canten dalt de l'escenari, com si ho haguessin fet tota la vida. (Com a bon pare que em considero, us deixo que pensar que sóc del tot imparcial!). I l'experiència viscuda aquests dies no els la treu ningú: conèixer el món de l'ópera per dins i en primera persona, pujar a l'escenari del Liceu i cantar, acompanyant les grans de l'escena musical, unes peces amb moments musicals preciosos, és una vivència inesborrable.
Fins que se n'adonguin que, quan baixa el teló, "la commedia è finita" i l'endemà és Sant Tornem-hi! ...

dimecres, 6 d’abril de 2011

Ho diuen fins i tot a Harvard

Des de la revista Capital -ni del mateix diari Expansión, que ho recull- poden evitar que el professor d'Economia de la Universitat de Harvard i ex-economista en cap de l'FMI, Kenneth Rogoff, un dels experts en economia del planeta, els planti als nassos una sentència com aquesta: "regiones como Cataluña que, aislada, sería uno de los países más ricos del mundo". És a dir, que la independència -l'adéu amistós d'Espanya- no només seria viable sinó que seria més que rendible, econòmicament parlant.
I, com que l'entrevista m'agrada -diu idees ben sensates, totes elles- i descobreixo que en Kenneth havia estat un molt bon jugador d'escacs, us la tradueixo a continuació...

diumenge, 3 d’abril de 2011

UK, líder en videojocs i efectes visuals

Mentre al nostre país, la Consellera d'Ensenyament anuncia que atura els plans d'introducció dels ordinadors a l'escola, al Regne Unit es plantegen tot el contrari, amb propostes valentes d'innovació en l'àmbit educatiu, per tal de fomentar les indústries creatives. O, si més no, aquesta és l'estratègia que es proposa des de NESTA per als propers anys, i que s'acaba de publicar, en un informe títulat Next Gen. (Que seria quelcom així com La generació que ve. Transformar el Regne Unit en el líder mundial del talent per als videojocs i la indústria d'efectes visuals).
S'hi exposa la manera com el Regne Unit es pot transformar en líder mundial pel seu talent per als videojocs i els efectes visuals; un objectiu ambiciós, però clarament emmarcat en una clara convicció fonamentada en realitats ja existents, la seva capacitat de planificar i tirar endavant iniciatives d'aquestes característiques, i la voluntat de consensuar els sectors públic i privat.
Un sector, el dels videojocs, on Catalunya també hi podria jugar un rol ben rellevant, tenint present el nombre d'empreses existents i l'exitós paper que hi estan jugant algunes d'elles, fins i tot a nivell mundial.
Pendents que el Govern publiqui el primer estudi realitzat sobre el sector al nostre país, i proposi mesures per activar aquest sector en relació a la resta de sub-sectors creatius -el cinema, el món del llibre, el teatre, el patrimoni, l'educació, etc.- val la pena enfocar la mirada sobre quins aspectes pensen potenciar l'educació al Regne Unit, mentre nosaltres anem triant quin uniforme posarem als nostres fills a l'escola. No fos cas que s'embrutessin més del compte!

Enric Larreula. Ala de Corb i el parany

Ja tornem a tenir aquí una nova aventura de l'Ala de corb, la seva família -Doña María, Ona de Foc i la mona Pallofa-; tota la colla de pirates que habiten l'illa Llibertat -Tit Afreda, Peus de Pork, Ullsdetita, Kules Trett, Kaka Uet, Nas de Rap, Morros de Pam, Ko Lakao, Fetge de Rajada, ...; i nous amics, arribats d'Holanda, i que transporten sal de l'illa d'Aruba.
Aquesta vegada, amb un bon parany preparat pel dolent de la sèrie, Don Hernando de la Fuensanta y Somoza, , que només pot intentar apoderar-se de l'illa -Kaudotan, pels indis caribs, Las Doradas pels espanyols i illa Llibertat, pels pirates- i tot l'or que conté, amb estrategemes ben treballades. Ala de corb i els seus hi cauen tots de quatre potes, i feina tenen a recuperar-la! Al final, sort en tindran de la sal, perquè el que pica, cura, i el que cou, madura!
Ple d'aventures i d'ironia, tota la sèrie és un cant a la llibertat, al sentit de l'humor i a tots els paisatges del món, fets de terra o d'onades, que, com el mar de les Antilles, cal que respectem i protegim.
No us el perdeu!

dissabte, 2 d’abril de 2011

Stéphane Hessel. Indigneu-vos!

Un breu llibre -un fulletó?- que s'acaba en mitja horeta encara no, d'aquest besavi  amb un passat emocionant i apassionant: de participar en la resistència francesa amb De Gaulle, passant pel camp de concentració de Buchenwald, a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans -l'únic que resta viu avui en dia-, i a diplomàtic a les Nacions Unides. Stéphane Hessel arriba als 93 anys més lúcid que mai, i crida a revoltar-nos contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. El llibre, a més, inclou un pròleg d'en José Luis Sampedro, una altra de les persones que l'edat no el deixa resignar-se amb l'ecosistema -econòmic, social i ecològic- amb el que l'ha tocat viure. (Ves per on, el llegeixo coincidint just el mateix dia que el president Pujol es rebel·la també contra els seus cinquanta anys d'intentar fer pedagogia -inútil- amb Espanya, i decideix votar a favor de la independència. I tot plegat em recorda el meu pare, que amb l'edat es va anar tornant més jove, fresc i clar a l'hora d'exposar les seves idees!). L'experiència, doncs, ens fa cada cop més savis, ens lliura dels complexes i ens condueix fins la indignació. Com deia en Llach, amb el somriure, la revolta!
Aquests dies, també l'hem sentit parla amb en Fuentes i respondre a una Contra de LV, apel·lant-nos directament als catalans. Aquest país, rebel i valent de sempre, pot afavorir aquest impuls cap a una Europa cultural, fraternal, i no pas una Europa al servei d'una finançarització del món.
N'hem d'aprendre, doncs, de la veu de la saviesa.