dimecres, 31 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (i VIII)

En Pep Callau, el Puyal de la Festa
Dilluns (00:05)

(Veredicte)
Tot és a punt a la plaça,
tothom ja ho té coll avall;
no cal rumiar-s'ho pas massa,
que els Blancs s'enduen el tall.

Ja som ben bé a mitjanit;
hi ha un silenci sepulcral.
L'espíquer llegeix, decidit,
guanyen els Blaus al final!

És sorpresa general;
la cosa no té sentit,
el que diu no és real,
i ha semblat un acudit.

I és que enguany el Veredicte
que han llegit des del balcó
ha estat un clar delicte
que no té cap parangó,

donant un clar avantatge
a la colla oficial,
com si fos un abordatge,
pirateria il·legal.

Alguns criden: robatori!
i d'altres que: “Mayorato”!
Diuen des del Consistori
que, només pels Blaus, “yo mato”!

El Tribunal d'Arbitratge
-potser Constitucional?-,
disfressat, amb camuflatge,
és de color Blau total.

I és que algú ha decidit,
per primer cop en molts anys,
escollir el Jurat a dit,
que no hi hagi desenganys!

El vaixell així s'enfonsa
amb tant de desavantatge
-com jugar tres contra onze.
L'any que ve, tots a la platja!

Diguem tots Mecàsum Dena.
Potser els vents bufen tots blaus
i més després del 20-N
que en sortiran més dels caus.

(DJ Cloenda)
Però, tranquils, tot això és broma;
com qui diu, una rabieta.
Ara toca punt i coma
i anar endavant, què punyeta!

No val la pena enfadar-s'hi;
ja hi estem acostumats.
Només és una catarsi
per fer-nos forts i bregats.

L'any que ve serà dels nostres,
amb una victòria blanca!
(També jo puc dir-ho, ostres!
amb la meva opinió franca).

Tindrem més feina del compte
animant els més petits,
però a l'hora del recompte
serem més a fer brogits.

Demà serà Sant Tornem-hi,
que pels Blancs això no és res.
Tots els que som d'aquest gremi
tenim el mateix interès:

divertir-nos d'allò més
tot tenint la festa en pau,
conquerint tots els carrers.
Molt bona nit, i adéu-siau!

I mentre anotem a l'agenda
les dates de l'any vinent,
punxa un DJ de Cloenda
per ballar fins a sol ixent.

...............................................

No volia perdre el temps;
només era un exercici
-com qui diu, un passatemps-
fet amb molt de desfici.

Han estat quatre quartetes,
sobre la festa que he vist
narrades en to mofeta
i amb un final un xic trist.

Perdoneu-me la molèstia
Ho he fet per diversió,
també amb molta modèstia,
i visca la Festa Major!

dimarts, 30 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (VII)

Un quatre de set amb l'agulla dels Xics en Festa Major
Diumenge

(Trobada de puntaires)
Els que ens fem una pregunta
potser avui no en som pas gaires:
en un coixí es pot fer punta?
Ens ho diran les puntaires.

(Missa major)
Ara teniu l'ocasió
de perdonar-vos els pecats
si aneu a Missa major,
com uns nois ben educats.

(Sóc un pallasso / Claret Clown)
Al Teatre hi ha un follet
que fa riure a la primera:
és el Pallasso Claret
que ve de Palautordera.

(Castellers / Xics des de Granollers)
En ma terra del Vallès
les colles de Sabadell,
de Terrassa i Granollers
ja proven de fer un castell.

(Ja no veiem cap senyera
en tots el que va de Festes;
Blanc i Blau com a bandera
i un anunci de ballestes).

(També hem vist gent forastera
aquest dies, passejant;
un és l'Oriol Junqueras,
com qualsevol principiant).

(Ball de Donzelles)
Segur que són les més belles
les que veieu, tot ballant,
d'entre totes les donzelles,
i ho fan amb el seu galant.

(Seguici dels rajolers / Concurs de rajolers)
Ja tenim els rajolers,
caminant cap a la glòria.
Els blaus arriben primers,
enmig d'una gran cridòria.

Aquesta és la gran prova
amb el Palau ple fins dalt;
ja no hi cap ni una anxova,
l'animació és infernal.

La cosa anirà ajustada
i, al final, tot ve d'un pèl.
S'acaba la Rajolada
i en Galí, el nét, toca el cel!

(Pep Callau)
De la Festa és l'altaveu,
sempre al bell mig de la pista;
potser un xic galifardeu
perquè ell és tot un artista.

Ens fa fer animalades
-si convé fem el gripau-,
i amb ell cantem les Guimbades.
Es tracta d'en Pep Callau!

(Ball de tarda amb els Miven)
A qui no li agrada ballar,
i més quan els anys arriben,
a la Plaça Perpinyà
on diu que toquen els Miven?

(Sopar fi de festa)
Qualsevol festa s'acaba,
i més al final d'agost,
i es remulla amb un bon cava
sopant al Parc del Congost.

(La traca dels 1.000 metres)
Sabeu què és un tracòmetre?
Un aparell que mesura
si la traca fa un quilòmetre,
i ho encerta amb finura.

(Castell de focs d'artifici)
El que dic no és cap caprici:
o t'hi acostes amb desfici
o puges dalt d'un edifici
per veure els focs d'artifici.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (VI)

La competició d'escacs
Dissabte


(Tómbola solidària)
La gent d'Ajuda en Acció
tenen una feina diària
a les Olles, un racó:
la Tómbola solidària.

(Correllets / cursa d'obstacles)
És del tot un espectacle
pels avis veure els seus nets,
la nova cursa amb obstacle
que se'n diu el Correllets

(Ioga / Tai-txi i txi-kung)
Si voleu aconseguir
un estat de ple relax:
ioga, txi-kung i tai-txi.
Només falta en Carles Lax.

(Jocs de Rol)
Sempre hi va el meu nebot
-el petit, el que es diu Pol-
on hi porta el seu ninot
per jugar a un joc de rol.

(Circuits d'aventura)
Que no hi vagi cap turista
al circuit nou d'aventura
que ha muntat l'Excursionista
amb tirolina d'altura.

(Tronada)
Pels que van a dormir tard
i els costa despertar-se,
sentiran un fort petard
com quan fan un gol del Barça.

(Escacs) (3-2)
Amb un fulgurant atac
fet amb alfils i cavalls
els Blaus dominen l'escac
i en el tauler fan estralls.

(Llançament de rajoles) (3-3)
Sempre hi ha un primer cop,
també si es llença el rajol.
Blaus la llencen massa aprop
i els Blancs els marquen un gol!

(Botifarrada blanca)
Els Blancs mengen botifarra
bon producte de la terra,
tot cantant amb la guitarra,
i bevent vi de la gerra.

(Blancaina)
Si balleu amb la Blancaina,
la que mossega la poma,
no us descuideu pas la goma!
Demà ja fareu la becaina.

(Ball de Bastons)
Sembla que busquin raons
aquests que, pegant-se, ballen
i foten cops de bastons
a veure si els altres callen.

(Cercavila de Gegants)
Com qui canta caramelles
just quan s'acaba l'agost,
els gegants de Canovelles
va i travessen el Congost.

(Mobilitza't)
Ja puc estar ben alegre:
he vist en Festa Major
la carrossa del rei negre
tota plena de carbó.

(McHagum: tast de pernils)
Un McHagum, ben viril,
proposa a una Guapa blanca:
no vols tastar el meu pernil,
que, com veus, és un tros d'anca?

(Ets del 61, en fas cinquanta!)
Diuen que en fan cinquanta
-ells són del seixanta-u-
però si tires de la manta,
són tan joves com ho ets tu.

(Passada de rajoles) (5-3)
Els Blancs han cantat victòria
i han fet una repassada
d'aquelles que fan història
al palmarès de la Passada.

(Los Gavilanes Sarsuela)
Vint-i-cinc ja en fa aquest any,
que fan plegats la Sarsuela
i ho celebren amb xampany
i la seva clientela.

(La teoria del riure / Teatre de Ponent)
Diu que diu la teoria
que si vols allargar el viure
cal que estiguis tot el dia
pensant només en el riure.

(Coral Poliafònica)
En general, és la tònica,
al final ja no tens veu.
I la Coral Poliafònica
diu que canten amb els peus.

(Festa dels 1000 litres)
A veure si algú m'ho contesta:
el promoure l'alcohol
amb mil litres, per fer festa,
no és un delicte qualsevol?

(Cremada de l'ajuntament)
No són pas antisistema
els que duen mocador blau.
Avui l'ajuntament crema
però d'una forma suau.

(Els que sí que van cremats
són els de la Policia
intentant -descoordinats-
a veure si algú s'asfixia).

(I love Cercavila)
Amb el Cercavila al cor
neix una nova revista,
dels Blaus, en desacord,
n'és l'òrgan oficialista.

dissabte, 27 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (V)

El Correaigua infantil
Divendres


(Tronada de migdia)
La tronada del migdia
era un avís important
de la meteorologia
que s'estava acostant.

(Futbolí) (1-0)
Qui vol reptar al futbolín
a un Blanc ha de ser neci.
No es pot 'nar contra l'instint
quan amb els Blancs juga en Messi.

(Vermut Jazz)
Sempre és de gran ajut
abans de dinar, al migdia,
poder prendre's un vermut
i al fons, Jazz, en melodia.

(Arrossada popular)
Ja tenim l'arrós caldós
com una nova recepta
per a les festes majors,
que tothom, de gust, accepta.

(Correaigua infantil)
És el Correaigua integral
nou invent -blanc- de la colla,
amb una pluja global
deixant la ciutat tota molla.

(Dòmino) (1-1)
M'hi jugo una salsitxa
-que consti que no és mentida-
que en això de moure fitxa
els Blaus guanyen la partida.

(Tren Blau)
Tenim tren de Rodalia
més famós que el tren d'Olot.
Surt puntual cada dia
i també arrenca com pot.

(La família més forta)
De fet, a ningú l'importa,
de tothom és conegut,
que la família més forta
és la d'en Pedro el forçut.

(Qui té la clau?)
És el secret de la festa,
podeu posar-hi entrebancs,
com ara una gran tempesta,
que la clau serà dels Blancs.
(Concurs de cuina de peix blau i bacallà)
Pot ser que el jurat esculli
un bon plat de bacallà
pescat a la platja del Bulli
i cuinat per l'Adrià?

(Sardanes)
La sardana, arreu del món,
el Barça ha posat de moda.
La dansa dels campions
la giren com una roda.

(Estirada de corda) (2-2)
Són deu anys seguits fent força
guanyant, de molt, l'Estirada.
Ja ningú no ens podrà tòrcer.
Celebrem-ho a la Porxada!

(També és cert que els més menuts
dels Blaus també prometen.
Ells estan ben convençuts
que l'any que ve ens sotmeten!

(Correfoc / Correaigua)
Quan s'acaba el Correfoc
on no hi cap ni una agulla,
sempre hi ha algun badoc
que al Correaigua es despulla.

(Nit golfa infantil)
Cada any, peti qui peti,
la nit golfa dels infants,
omple sempre de confeti
dels petits fins als més grans.

(Ball del Drac)
No tingueu pas por del Drac
per molt que tingui tres caps.
És un animal manyac
que, fins i tot, balla raps.

(Relator)
Llegim en Vicenç, de Terrassa,
director del Ramon Llull,
que amb la seva bona traça
a la Festa hi posa un ull.

(Teatre)
Quan fa just deu anys del TAG
tornen a convidar en Joan Pera
per fer riure amb algun gag
Pel davant i pel darrera.

(Sírex i Mustang)
S'han trobat pedres de sílex
al bell mig de l'Auditori.
Que hi actuaven els Sírex
era un fet premonitori.

divendres, 26 d’agost de 2011

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (IV)


En Llucifer i la Diablessa, al Cercavila d'Inici
Dijous


(Enrajola't que fa fort)
Avui, dijous de mercat,
els Blaus s'han posat d'acord
i a tothom han ensenyat
a enrajolar que fa fort.

(Cerimònia d'inici)
S'allarga la cerimònia
d'inici d'aquestes festes,
com una gran macedònia
que al final se us indigesta.

Són diables i gegants,
colom i tres caps de drac,
la granota i alguns nans,
l'enxaneta fent de crac!


(Pregó)
No sé que s'empatolla
el que està fent el Pregó
i deixa anar una bombolla
des de dalt del balcó.

I es que als blancs un xic ens cou
que aquest any el Pregoner
és de casa, en Pep Bou,
i d'ofici bomboller!

A la ciutat del comerç,
dient-ho en prosa i no en vers,
convida a bufar planetes
més enllà de l'univers.

(Correfoc infantil)
És l'hora del correfoc
que fan per als més petits;
però algun ganàpia, per poc,
no ens aixafa a tots els dits.

(Els Quicos / món celta)
No sé si m'equivoco
-com Mourinho, el del Madrit,
posant-li a l'ull el dit-
quan me'n vaig a veure l'Oco!

Són els Quicos, els del Delta,
fan música popular
com si fos música celta,
però de dins d'un arrossar.

(Toros embolats)
No sé si és més perillós
el Raton -toro assassí-
o l'embolat Profitós,
corrent pels carrers d'aquí.

(Lipdub del Xiprer)
No me'l puc treure del cap
-i mira que sona bé-
aquest darrer lipdup
que ens han fet del Xiprer.

(Guapes blanques)
Si voleu sortir al mapa
dels millors rècords de ball
només heu de ser una guapa
ballant carretera avall.

(Versots dels diables)
Si et vols fotre amb tot Déu
has de ser un animalot
-o un Diable, no foteu!-
dels que llegeix un versot.

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (III)


Les boles del Correvent blau, bufades pels blancs

Dimecres


(Cercavila)
Portem cinc dies de festa:
cercaviles, jocs, manduca,
música i ballaruca.
I al cel no es veu cap tempesta!

Comencem els dies tranquils
amb propostes, pel matí,
totes d'allò més subtils:
amb jocs, vermuts i tai-txí.

(Sobretaula tranquil·la)
A la tarda, mica en mica,
la cosa es va engrescant,
sobretaula, copa i pipa,
i en Xuclà i la Pegeband.

(Cub Rubik)
Tenim un problema cúbic
a la Plaça Perpinyà:
es veu que un tal senyor Rúbic
el dau no arriba a quadrar.

(Correvent)
Sembla que un quart element
a més de fang, aigua i foc,
se suma a la festa: el vent,
en forma d'un altre joc.

Es tracta que, amb la bufera,
feu avançar les pilotes
-endavant, no pas enrere-
mentre feu també ganyotes.

(Danses mediterrànies)
Quan es tracta de fer art
amb dansa contemporània,
va i aquests de l'Esbart
ens la fan mediterrània.

(Concerts)
A la nit això s'anima
amb concerts de tota mena.
Ja veureu com se us arrima
algun(a) jove amb melena!

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (II)


Les dames blanques, amb l'espectacle Revoltum Dominae

Dilluns

(Jocs gegants)
Els blancs ho fan tot a l'engròs
i juguen, de tant en tant,
quan és l'hora del repòs,
preparant un joc gegant.

(Contes blaus)
Això sí que no m'ho invento:
diu que n'era un adult blau
que de nit explica un “cuento”
i un altre escolta, babau.

(Tast de gintònics)
Si aneu avui al Teatre
-pot semblar del tot irònic-
veureu un blanc -potser quatre-
que està tastant un gintònic.

(Aigüer)
Per si algú està a l'atur,
els blancs busquen un aigüer.
És una feina amb futur
i podrà fer 'nar el Basser!

(Pique de gralles)
Potser es rifa una castanya!
I és ben bé que si no calles,
no veuràs Xarop de Canya
ni com es piquen les gralles!

(Guita)
Avui sembla que rebufa
el que per tots és un mite:
gira com una baldufa
quan es desperta, la Guita.

(Botifarra / Divinas)
No és una festa guarra.
A veure si ho endevines:
només mengen butifarra
i ballen amb les Divinas.

(Salsa / Lo que el viento se llevó)
No voldreu que jo us digui
si ballar salsa és millor
que ballar una nit de reggae
amb Lo que el viento se llevó?


Dimarts

(Cercavila infantil)
El futur es manifesta
al Cercavila Infantil:
la Masia de la Festa.
Fixeu: són més de mil!

(Torets embolats / La Guita xica)
Es veu que, de mica en mica,
va sortint la Guita xica,
amb els Torets embolats!
(Sense gens de crueltat!)

(Ball de Bollywood)
Diuen que els Blancs, ves per on,
ens fan passar per l'embut
amb uns balls d'arreu del món.
Fins i tot de Bollywood!

(Dames de foc)
Les que no s'estan de poc
quan volen remenar flames
són aquestes joves dames
que s'anomenen “de foc”.

(Catarres)
Vibrem tots amb els Catarres,
d'Aiguafreda, que fan befa
-perquè són un xic bandarres-
de la Xoni de Castefa.

(Cinema a la fresca)
Cada nit tenim dilema:
qui de vosaltres s'engresca
a 'nar a veure bon cinema
quan al Parc no hi fa mai fresca?

(Gimcana / Swing)

Mentre uns Blaus van de gincana
altres porten swing als peus;
la música americana
que ens agrada als europeus.

Festa Major 2011 de Blancs i Blaus (I)

No sé si és molt bona idea
explicar-vos festa endins;
(més aviat una Odissea
si ho faig tot en garrotins).

I, per no passar-m'hi dies
-i no enganxar-m'hi els dits-
provarem tecnologies
com la de fer garrotweets!

Són nou dies de disbauxa
entre els quals les dues Collles,
amb poc seny i molta rauxa,
es busquen les pessigolles.

Dissabte

(Caminada / Esmorzar / Canvi d'aire)
Els Blaus caminen -no gaire-
i esmorzen ben potent.
Volen renovar l'aire,
que senten un xic pudent.

(Foto de colla / Objectiu 500)
Mentre, els Blancs es fan la foto
i aprenen com fer un rajol,
sense baixar de la moto.
I no beuen alcohol!


Diumenge

(Cercavila)
Es fa llarg el Cercavila;
no tenen pressa ni res.
Quan tots volen fer barrila,
hi posen més interès.

Prepareu-vos, adversaris,
sigueu o no dels blauets,
que si venen els Corsaris
no us salvaran ni els Draguets.

(Repte)
Els Blaus repten: què tenim?
Tot de grups, per Roca Umbert,
que sonen com un concert
per fer un anunci sublim!

I, pels Blancs, hi ha un paradís
on no hi entra mai cap Blau.
Per 'xò, un Déu amb encís
ens repta a trobar la clau.

diumenge, 14 d’agost de 2011

El Taga, des de Coll de Jou

Pendent de fer-lo amb la família des de fa temps -després d'haver-lo estat observant des de Campelles, des de Queralbs i des de Planoles-, aquest cop no hem perdut l'oportunitat de pujar al Taga des de Coll de Jou. Seguint sempre les indicacions de l'Alba -de fet, no hi ha cap més secret que tirar pel dret, si es veu la creu del cim-, en poc més d'una hora ens hem plantat tots quatre a dalt de tot dels 2.038 metres d'alçada, en una de les excursions més senzilles per fer amb la família.
Molts remugants -i alguna que altra remugada- ens han acompanyat tot el camí, així com una flora ben variada -m'assabento que hem vist polygonum, salvia pratensis, lithospermum purpure, orquídees, ... i tantes d'altres plantes i flors que no sé identificar. La vista des del cim, sensacional, amb una visió del Pedraforca -proper objectiu familiar- ben propera, si no fos per la calitja.
I, a la tornada a l'alberg de Sant Joan de les Abadesses, un bany -ben merescut- al Gorg embruixat de la Malatosca.

dilluns, 8 d’agost de 2011

Una crisi encoberta: conflictes armats i educació

Després de llegir-me El nen perdut que sabia el que volia, no em queda més remei que passar cap a l'Informe de seguiment 2011 de l'Educació Per a Tothom en el Món, publicat per la UNESCO, i que enguany l'han titulat "Una crisi encoberta: conflictes armats i educació". Unescocat n'acaba d'editar la versió catalana del resum de la novena edició de L'Informe, i val molt la pena donar-hi un cop d'ull.
Així, a la primera part de l'informe, es fa un repàs del progressos cap a la consecució dels objectius de l'EPT fixats per al 2015, i els problemes per assolir aquests objectius ambiciosos. I la segona part, que dóna el subtítol de l'informe, s'interessa per les repercussions dels conflictes armats en l'educació.
Poques vegades es pot constatar com la guerra -i tot el que l'envolta: el comerç d'armes, la corrupció política, ...- és un dels principals problemes de la humanitat, i que ens hipoteca el futur a tots, sobretot pels efectes que té en els més dèbils -els infants- i la seva capacitat futura de desenvolupar-se -l'educació. Enlloc d'invertir en la indústria de l'armament (i a Catalunya tenim moltes empreses que hi dediquen esforços i inversions, per exemple en R+D+i), cal capgirar la tendència i augmentar la inversió en educació a tot arreu.

Els Principals missatges de l'Informe són els següents:

  • El pes demogràfic de la població juvenil, unit a les deficiències dels sistemes educatius, és un factor de risc de conflicte. Els sistemes d’educació de molts països afectats per conflictes no estan dotant els joves de les competències necessàries que els permetin sortir de la pobresa i la desocupació. Més del 60% de la població de molts països afectats per conflictes té menys de 25 anys d’edat i, per tant, proporcionar a aquests joves una educació de qualitat és fonamental perquè no els envaeixi la desesperació pel seu futur econòmic, un factor que contribueix tot sovint al desencadenament de conflictes violents.
  • Una educació errònia pot fomentar els conflictes violents. L’educació pot ser un poderós factor de pau, però amb massa freqüència l’escola s’instrumentalitza per reforçar les divisions socials, la intolerància i els prejudicis que condueixen a les guerres. Cap país pot alimentar l’esperança d’assentar bases duradores per a la pau si no troba la manera de crear una confiança mútua entre els seus ciutadans, i és a les aules on comença a crear-se aquesta confiança.
  • Els governs nacionals i la comunitat internacional estan fracassant en l’empresa de preservar els drets humans. En els conflictes armats, les forces governamentals i no governamentals prenen com a blancs d’atac escolars, mestres, civils i escoles, i gaudeixen d’una impunitat pràcticament total. Això és especialment cert en el cas de les violacions i altres formes de maltractament sexual. Els participants en l’aliança en pro de l’Educació per a Tothom han de ser defensors acèrrims dels drets humans.
  • L’eficàcia de l’ajuda es veu compromesa per les prioritats nacionals dels donants més importants en matèria de seguretat. L’assistència per al desenvolupament destinada a estats afectats per conflictes va a parar sobretot a països, com ara l’Afganistan, l’Iraq i el Pakistan, que es consideren prioritaris des d’un punt de vista estratègic. La utilització de l’ajuda a l’educació per donar suport a operacions contra forces insurrectes posa en perill la seguretat de les comunitats locals, dels escolars i dels treballadors de l’ajuda. És necessari que els donants desmilitaritzin l’ajuda.
  • El sistema d’ajuda humanitària no està satisfent les necessitats educatives dels infants atrapats en conflictes. Les comunitats locals demostren una gran determinació i enginy per mantenir en funcionament el sistema educatiu durant els conflictes. No es pot dir el mateix dels donants. La comunitat de l’ajuda humanitària ha de satisfer les aspiracions de les comunitats afectades per conflictes.
  • El sistema de l’ajuda internacional no està preparat per aprofitar les possibilitats de consolidació de la pau i de reconstrucció. Molts països acabats de sortir de conflictes no tenen prou recursos per reconstruir els sistemes educatius. Aquests països depenen actualment d’una ajuda humanitària limitada i imprevisible, i el que necessiten és un finançament previsible i a llarg termini per poder edificar sistemes d’educació inclusius i de bona qualitat.
I moltes altres qüestions més, totes interessants i importants, que adjunto de forma resumida -però, tot i amb això, extensa- a continuació: ...

diumenge, 7 d’agost de 2011

Aher Arop Bol. El nen perdut que sabia el que volia

No podia ser més oportuna l'edició de la traducció al català de la història d'aquest jove sud-sudanès sobre les seves peripècies per poder sobreviure i estudiar, just quan una nova onada de fam assola bona part de l'Àfrica que descriu el llibre. Sempre és bo anar més enllà de les imatges impactants que les ONGs ens fan arribar mitjançant les televisions públiques per tal que reaccionem a la injustícia de la fam, i aportar reflexions fruit de vivències personals. I coincideix també amb què encara no fa un mes, el Sudan Meridional es proclamava independent gràcies a un referèndum, i era reconegut com a nou estat per la comunitat internacional. Quin altre encert, doncs, de La Campana! Editar un llibre que, a més a més de tot això, us commourà.
Recordo també que en Frederic Roda -l'ànima del Teatre de Ponent granollerí- em va comentar fa anys que ell no llegia novel·les, sinó que només llegia biografies i històries basades en fets reals; perquè la realitat sempre supera a la ficció, i això li inspirava noves obres teatrals.
I això és el que passa exactament amb aquest llibre, escrit per aquest jove del Sudan del Sud, explicant les peripècies com a refugiat d'un país sense estat, i perseguit, en un guerra que va deixar dos milions i mig de morts, milers d'orfes abandonats i la prosperitat i la dignitat del país devastades., i en la qual ells, els més petits, eren víctimes i objectius. Tot, pel control d'importants jaciments petrolífers que hi ha a la zona!
La història comença en un camp de refugiats a Etiòpia -igual que els que aquests dies podem veure amb refugiats de Somàlia-, i allà s'inicia la fugida, als sis anys, i que el portarà a seguir escapant-se, dels bombardeigs del seu govern, de la fam, de les malalties, dels lleons, dels mosquits i dels gossos policies, dels reclutaments forçosos per a l'exèrcit, ... Intentant retrobar la seva família, que perd de ben petit, i buscant com estudiar i aprendre, una aventura que es converteix en el símbol de la seva supervivència.
També és un retrat també de la situació de tants refugiats arreu del planeta. "La vida del refugiat és duríssima. Els polítics cobdiciosos et manipulen. I alguns ciutadans de peu es neguen a veure't com un ´ésser humà i t'insulten, et denigren i es burlen de tu".
El llibre explica molt bé també -amb noms i cognoms i càrrecs- on es troba la corrupció en els nivells més alts dels organismes internacionals. "Tots sabíem que les Nacions Unides havien enviat diners per a la nostra educació. ¿Per què no havien arribat?". "Podia ser que la directora d'Educació dels Refugiats de les Nacions Unides ho digués seriosament, que em retiraven l'assignació?"
I no s'està de denunciar també les institucions nacionals; el seu mateix Govern a l'exil·li, amb el seu representant a Zimbabue, la "persona que suposava que representava l'SPLA, però que només mirarva pels seus interessos, ... resulta que és el nostre enemic". "És un polític, els polítics no reconeixen els seus errors. Ells declaren la guerra i prou". I els deien: "Torneu al Sudan i enroleu-vos a l'exerèrcit. ... Necessitem gent com vosaltres, gent que parli anglès i que dispari i mati elsn nostres enemics". "Seria el fracàs definitiu, ... servint polítics que es dedicaven a omplir-se les butxaques amb els diners que pidolaven a la resta del món en nom dels pores sudanesos que segons ells representaven". Tot això sense comptar, és clar, les desgràcies del que fins aleshores representava el seu Govern, del Sudan del nord.
Però el llibre, sobretot, parla de la necessitat que sentia l'Aher per aprendre, i procurar-se una educació.  Sabia del cert el que volia, des de ben petit: "Hi ha diferents menes de persones. El teu caràcter depèn de l'educació que hagis rebut"; "les diferències religiosos atiaven l'odi entre totes dues comunitats"; "Els ancians van començar a pensar en la nostra educació. Havíem d'aprendre l'alfabet"; "Volíem estudis; necessitàvem llibres ... i ens ho hauríem de pagar nosaltres mateixos"; D'aprendre dels altres, dels més grans i dels que són com tu: "Era fantàstic poder aprendre dels altres nens!". I tota la seva aventura gira al volant de com van intentar trobar un sentit i un camí per fer que aquest món fos un lloc millor per viure.

L'educació, doncs, com a antídot als grans mals de la humanitat: "Les guerres, la pobresa i les malalties de les quals no pot escapar, i que són conseqüència de l'enveja, de la intolerància religiosa, del racisme i de la manca de cultura." L'educació que els farà uns homes lliures: "És aquest rebuig dels altres el que ha causat les guerres que assolen el Sudan des de fa segles. La victòria final en el conflicte sudanès no arribarà fins que el poble sudanès no tingui una mentalitat més lliure".
L'Aher es preguntava "si arribaria mai un dia en què jo també em pdria permetre ajudar els altres de la mateixa manera que tanta gent m'havia ajudat a mi". I el darrer consell del seu pare, precisament, fou: "Viu la teva vida en pau, acaba els estudis i preparat't per procurar-nos un bon futur quan la pau torni al nostre país". I això és el que està intentant fer avui l'Aher: aprendre per ajudar els seus. Ben segur que aconseguirà fer realitat el seu somni. ...

divendres, 5 d’agost de 2011

Georges Simenon. Maigret i el ministre

Just quan el President Camps ha de presentar la dimissió com a President de la Generalitat Valenciana pel cas Gurtel i l'escàndol dels seus vestits, llegeixo aquest relat de Simenon, basat també en un cas de corrupció política. I és que la realitat i la ficció van agafats de la mà massa sovint.
De Maigret sempre és d'agrair el seu ritme pausat en tot -en les enquestes, les seves deduccions, el tracte amable amb tothom, ...- i, fins i tot, en les seves llargues estones de reflexió mentre engoleix licor en diversos formats i gustos (licor d'aranyó, aiguardent, vi blanc, una canya, un Pernod, una cervesa, un conyac, calvados, ... Tot això, mentre dura la novel·la!).
De Simenon, m'agrada la manera en què descabdella tots els misteris, sense presses, i amb deduccions més que lògiques, seguint rutines d'investigació aparentment i fins i tot aburrides, però segures. ("Sempre calia tornar als fets més simples, als que podien controlar"; "Es parla poques vegades de les anades i tornades inútils, de les recerques insidioses en dirccions que no acaben més que en punt mort, dels sondejos fets a dreta i esquerra, a l'atzar").
I també s'agraeix com incorpora a cada un dels seus llibres tot de racons de París i d'arreu de la geografia francesa (Clairfond, a l'Alta Savoia; La Roche sur-Yon; Luçon, a la regió de Vendée; Niort; Samois; Saint-Hermine; Bressuires; Seineport; Corbeil; Fointainebleau; ... Manca un GPS que t'acompanyi per tot l'hesàgon!).
Però l'entramat important, en aquest cas, és el polític. "En política, les coses passen rarament com s'han previst". I quin és l'ambient que es viu, també a la França de mitjans del segle passat: "Les mans brutes: no és el règim el que és defectuós sinó l'ambient en el qual, de bon o mal gust, viuen els polítics". "Ens trobem cada dia. Ens donem la mà com si fóssem vells amics. Després d'algunes setmanes de sessions tot el món es parla de tu i ens fem mútuament petits favors ... Cada dia, encaixem més mans i si no estan molt netes, arronsem les espatles amb indulgència". I l'ambient polítc és acompanyat pels mitjans de comunicació: "Els diaris de xantatge -com La Rumeur- no publiquen tampoc totes les informacions que posseeixen. Els negocis dels quals no parles són precisament els que més rendeixen"
I com caldria afrontar la corrupció: "Si cadascú de nosaltres es negava, d'una vegada per totes, a estrényer mans brutes, mans de trampejaors, l'ambient polític es purificaria immediatament".
I la ressolució del cas, al final, se'n ressent: "En un afer criminal, hi ha habitualment un sol culpable o un grup de culpables que actuen d'acord. En políitica és diferent i la prova és que hi ha tants partits a la Cambra". ...

dimecres, 3 d’agost de 2011

Martí Gironell. L'arqueòleg

El que fa l'estiu: un diari que fa una oferta (?, que vol expressar dubte com a oferta) per un llibre que, en el seu moment, vaig refusar de llegir, i jo que em poso a empassar-me'l mentre la família es torra (?, que vol expressar dubte per aquest estiu com a torradora) a la platja. I acabo amb un regust agredolç de boca.
De fet, es tracta d'un doble "camell-movie"; és a dir, de les desventures d'un monjo arqueòleg -a principi del segle passat- tot resseguint, damunt d'un camell, les passes de Moisès i el poble d'Israel i el periple d'Abraham. Lluny, és clar, de les aventures de l'Indiana Jones, ja que Bonaventura Ubach, el monjo de Montserrat de qui se n'expliquen els viatges, se'ns presenta com més aviat un bon negociador, dialogant a tothora i amb tothom, i gens amant de les corredisses i els cops de puny. De fet, només s'assemblen amb la curiositat innata, que el fa exposar-se sempre a rebre de valent sense que, en cap moment, succeeixi cap fet prou mogut com per aixecar pols del desert que transita. (De fet, l'autor fins i tot s'ha d'inventar una trama -poc reeixida- amb túniques pel mig per fer més moguda l'acció. I intercala episodis amb pluja de peixos al mig del desert, o amb serps verinoses, per posar-hi un altre xic d'emoció, i amb contactes fins i tot amb en Lawrence d'Aràbia, per donar credibilitat al text).
Però el que fa atractiu el llibre no són les trapelleries d'arqueòleg, ni les trames detectivesques difícils d'endevinar, ni cap descripcions del seu pas pel desert, ni les estratagemes per aconseguir les peces per al seu museu, sinó el personatge real sobre el que en Martí Gironell s'atreveix a fer-ne novel·la i el seu viatge entremig de tantes cultures diferents. I és que el monjo Ubach és la persona que va idear el Museu de l'Orient Bíblic que avui podeu trobar a dins del Museu de Montserrat, i del projecte de redactar i editar una Bíblia de Montserrat -que recordo verda i petitona, ben fàcil de manegar- que no va ser mai de l'agrat de les autoritats eclesiàstiques del moment. Un home tranquil i pacífic, però amb una empenta tal que, en el seu moment, el va empènyer a conèixer personalment i seguir les passes dels personatges bíblics, amb el risc que suposava aleshores.
Per tant, tot i de tractar-se d'un llibre que podria polir-se un xic més, reconec que m'ha fet entrar ganes de llegir-me el Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq, que el mateix Bonaventura Ubach va escriure anys després. Llàstima que aquesta edició no incorporés un mapa dels viatges, explicant-ne el recorregut detalladament ...