divendres, 30 de setembre de 2011

Arcadi Oliveres. Aturem la crisi

El subtítol -Les perversions d'un sistema que és possible canviar- és prou explícit respecte el contingut. Enfront dels mals de la crisi, una anàlisi ben crítica i de punta afilada, llistant tot el seguit de perversions que hem permès entre tots que ens fessin anar d'un costat a l'altre sense veure'n el final. Cada una d'elles, acompanyada d'una caixa d'eines per capgirar-la. I un epíleg optimista, de l'estil We can; un crit a la rebel·lió amb uns principis també prou clars per ser aplicats entre tots.
Mirat amb més detall, hi trobem l'anàlisi sobre el sistema financer, amb una crida a la banca ètica, treballant per als més necessitats, i perseguint, l'especulació, el frau fiscal i els paradisos. Segueix amb una mirada al consum desenfrenat, denunciant les 60.000 persones que moren diàriament de fam, i pregonant un canvi d'hàbits alimentaris, de consum i energètics. L'explicació de la bombolla immobiliària, els EROs escandalosos, la necessitat de la immigració i el nou paper dels sindicats, que haurien de treballar per noves solucions als problemes de l'habitatge, l'atur i l'estalvi. L'observació de com la democràcia s'ha anat degenerant, començant per les Nacions Unides i la Unió Europea, fins als nous fets del Palau de la Música, amb una demanda de democratitzar els organismes de control arreu. I l'anàlisi de com la societat s'ha anat tornant paranoica i la seguretat ha passat a ser l'excusa perfecta per a l'imperi del control, la por, la desinformació i l'engany per a generar nous conflictes bèlics, al darrere dels quals només hi ha interessos bruts, dels estats i de les grans corporacions. Per això, la proposta de reduir la despesa militar, augmentar la negociació en tots els terrenys i, fins i tot, exercitar l'objecció de consciència fiscal. El darrer capítol, cap al món post-crisi, ens prepara per a un nou model econòmic i una democràcia més real que l'actual, en els quals el paper de la ciutadania serà clau. El canvi per aturar la crisi passa també per un canvi de mentalitat. Encara som a temps de canviar-ho.
L'Arcadi escriu igual com parla. A mesura que avances en el llibre, et va venint a la ment la seva veu, pausada però sense aturades. Insistent, amb un to de veu baix, de professor universitari que narra l'assignatura com si expliqués un conte al nét. Talment una de les seves classes magistrals. I aquest llibre, certament, n'és una de bona. ...

dijous, 29 de setembre de 2011

L'adéu a en Miquel Mas

En Miquel, en una fotografia d'en Ramon Ferrandis
Just avui , dia de Sant Miquel, hem acomiadat en Miquel Mas, un altre company ex-regidor, durant uns quants anys, del 1999 al 2007, i lligat a Unió Democràtica -no pas a Convergència!-, partit del qual havia estat fins i tot president comarcal.
Els meus primers records d'ell els tinc a la lleteria del carrer del Portalet. No me'l tornaria a trobar, però, fins molts anys més tard, pel fet de ser el pare d'en Rafel. I, abans que entrés com a regidor, també el recordo molt actiu tot recuperant la Festa dels Tres Tombs i altres tradicions ben populars i lligades a la parròquia de Sant Esteve.
En l'època en què varem col·laborar junts -a l'Ajuntament, estiguis al Govern o a l'oposició, hi vas a col·laborar amb el que es pot i amb tothom-, era un regidor ben actiu en tot allò que feia referència al món associatiu. Em ve al cap més d'un episodi lligat amb entitats en què el recordo ben cabut. I és que amb allò que se li posava entre cella i cella, hi anava a fons. Tinc ben present la motivació amb la que s'implicava en l'associació de veïns i la coral del seu barri.
Voldria, però, explicar-ne també la seva faceta bromista, no gaire coneguda. Tinc al meu davant la seva tarjeta personal que es va fer fer com a regidor. Per damunt d'una imatge de l'Ajuntament de fons, diu així:

Servei de suplències de regidors

Miquel Mas Santamaria
629 06 21 xx

Inauguracions
Festes de Barri
Festa major
Partits d'handbol
Cases regionals
Piscolabis en General

(Ens adaptem a qualsevol color polític)

I la repartia als actes de tota mena, organitzat per qualsevol entitat granollerina, i que ell s'anotava a l'agenda per no fallar-hi mai i als quals no es cansava mai d'assistir. Aquesta és una de les feines més cansades de tot regidor, que ell complia amb una silenciosa disciplina, ja que li permetia fer noves coneixences i molt safareig. I que després ens retreia als no tant complidors, oferint-se per substituir-nos en les nostres absències. (Per què serà que els polítics d'Unió que he conegut sempre tenen aquest sentit de l'humor tan agut, fins i tot per riure's d'ells mateixos?).
Aquests darrers anys, el nostre espai de conversa més habitual ha estat la cantonada del carrer Roger de Flor i Joan Camps, mentre ell passejava el gos i jo recollia les nenes de l'escola. Tertúlia breu plena de batalletes i altres confidències, sobretot també per parlar dels fills. Era el pare d'en Rafel, a més de la Isabel i en Jordi, i un gran avi dels seus quatre néts. Tinc clar que, quan passi per aquella cantonada, el trobaré a faltar, a en Miquel, una persona senzilla que es va ficar en política sense voler-ho, però que va exercir la professió amb honestedat i ajudant a fer-la més digna.
Ben segur que al cel dels d'Unió, amb en Miquel, en Xavier i en Ramon, ja n'estaran preparant alguna!
PD: També he de recordar en Josep Llobet, cunyat d'en Miquel i pare d'en Pitu, un bon home que va gaudir de noranta llargs anys d'una vida plena de fills i néts. Una abraçada per tots ells. I que descansi en pau.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Un passeig per Palou

La Masia de Can Bassa
Les Jornades europees del Patrimoni, impulsades arreu del país pel Departament de Cultura, s'han convertit en poc més de deu anys en una cita en el calendari on cada població aprofita per presentar les novetats en l'àmbit del Patrimoni. I Granollers ja fa anys que no s'ho perd. Enguany, s'ha aprofitat per presentar la nova senyalística i el mapa patrimonial de Palou, i mostrar a tothom els esforços fets per intentar mantenir els registres patrimonials d'aquest poble i contenir la pressió creixent de la urbanització.
Diumenge, amb la Bet, varem gaudir del passeig per Palou, que començava a les Escoles de Palou, on s'hi ha instal·lat l'antiga fita que senyalitzava els límits del municipi -quan ho era, abans de l'any 1928. Seguia amb una visita a la masia de Can Bassa, que ens permetia observar l'antiga torre, normalment tancada al públic, i debatre amb cantarella sobre les diverses variants dels seus orígens.
Després, cap a la Torre de les Aigües, on es pot observar amb precisió la deixadesa del patrimoni, i les bestieses que pot portar un descontrol en la seva gestió, amb una estructura que tapa un dels pocs BCINs que tenim al municipi. I, tot seguit, cap a l'església de Sant Julià, on s'hi veuen més detalls de la poca importància que alguns li donen al seu propi patrimoni.
Estructura que tapa la Torre de les Aigües
El megàfon a la portalada de Sant Julià de Palou
Finalment, tot s'acabava a Can Junyent, una masia que, en un futur -cada cop més llunyà, com de ciència ficció-, podria esdevenir un magnífic escenari per a un museu de Palou. I entremig, varem poder observar la restitució d'alguns camins, la recuperació de mines, recs, pous i altres estructures d'aigua, amb la possibilitat de fer safareig, així com l'excel·lent treball mediambiental fet amb el mur de contenció del Congost. Si la repeteixen, no us perdeu la passejada!

Un dels safareigs recuperats

dilluns, 26 de setembre de 2011

Adéu als Toros! Bye-bye, toreros!

L'adéu d'en Fer als Toreros
S'ha acabat el malson. A Catalunya, ja no es torturaran ni mataran més toros. (Ep, que queden els correbous, encara!). En Dudalegre va tenir ahir el dubtós i trist honor de ser el darrer brau mort a la Monumental, després que fóssin torturats i assassinats cinc companys seus més. Malauradament, però, continuaran patint a les places del sud de Catalunya i a tot Espanya.
Ves per on, ahir també es va tornar a evidenciar que la caverna espanyola, ben plena de caspa, s'ha pres la decisió lliure del Parlament de Catalunya com una declaració de guerra (Som-hi, declarem la guerra, però a Andorra, i rendim-nos l'endemà, que diria aquell!). Han tret el sancristo gros de les senyes identitàries, perquè ja no els queden més raons. (Excepte, és clar, les que pugui tenir el Tribunal Constitusional, a qui el Partido Popular s'ha acollit com a darrer recurs!).
Fa un any que tinguérem un debat -encès, però clar i directe- ple de reflexions a l'entorn dels animals, dels valors positius que aporten a la societat i de la gratuïtat de la violència com a espectacle, de la sang vista només pel seu valor estètic, de la degradació del principi humà de raó portant-lo a un acte primitiu al que volen, a més, convertir-lo en festa. I els catalans, mitjançant el nostre Parlament, vàrem decidir lliurement eliminar del calendari aquest sàdic espectacle per sempre. Una decisió que ens igualava amb la civilitat europea, amb la racionalitat més humana, que ens parla de convivència i no de divertiment amb el patiment dels altres, i que ens feia sentir a tots un xic més humans.
Que quedi clar que aquests dies hem pogut observar com, entre els nostres veïns espanyols, també hi ha gent amb dos dits de seny. Que feliciten l'avenç català per eliminar la tortura animal i que somnien que el seu país es traurà de sobre algun dia tota la caspa queca que envolta aquest món tancat dels toros, de l'Espanya de pandereta i tricorni més lamentable, i que volen formar part de les democràcies del segle XXI amb la cara ben alta, sense patir la vergonya de ser considerats el país del món on es torturen els animals per excel·lència. A tot arreu s'han fet ressò de la jornada d'ahir amb mirades molt més objectives que els de la caverna mediàtica espanyola.
És veritat que el Partido Popular vol protegir aquesta animalada disfressant-la de Bé d'interès cultural. Si algú va veure les imatges del Telenotícies, és cert que tot plegat desprenia un tuf de naftalina prou nítid. Així, al costat d'una dona que declamava com a argument que Déu ha creat els toros per a aqueses coses, feia una pena impressionant -en el sentit ridícul del terme- veure l'ex-ministra de cultura espanyola Carmen Calvo reivindicant la tortura dels toros com a bé cultural, i demanant que es llimin més competències catalanes. (De fet, això de competència exclussiva per a la cultura queda clar que, pels espanyols, ja no val).
En fi, una jornada per a celebrar-la; si més no, pels mateixos toros que deixaran de matar. Ja només queda que les Rambles deixin de vendre aquells records friquis de toreros i panderetes! (Em sembla, però, que els barrets mexicans no els trauran tan fàcilment!).

diumenge, 25 de setembre de 2011

Paul Auster. Sunset Park

Sabem pels Amics de les Arts que Paul Auster és boníssim, tal i qual. És a dir, que enganxa, com les seves cançons, amb una història sorprenent a la que costa un xic entendre'n el sentit, fins que no l'has paït un parell o tres de vegades. Certament, el senyor Auster té una manera de narrar que t'atrapa, que et fa seguir el fil de principi a la fi, on quedes enganxat a les seves xarxes -no n'és mai una de sola- i no et deixa escapar-ne fàcilment. Com uns cercles concèntrics -d'històries, persones, espais, objectes. ...-, que es relacionen entre ells, i s'entrellacen i es desenganxen contínuament. I això, aquest petit esforç per seguir i entendre la història, no només està ben tramada i ben escrita, sinó que aconsegueix que valoris l'esforç que et fa fer. I, més encara si la farceixes de referències de tot tipus -els Amics de les Arts, amb el cinema; en Paul Auster, a més del cinema, hi afegeix els llibres, el bèisbol, Nova York, la música, ...
Però no només t'atrapa l'estil: també els personatges, estranys o amb manies ben rares -frikis de ciutat, que diria la Núria-, com en Milles Heller, que es dedica a fer fotos de coses abandonades, en cases també abandonades. De fet, el seu ofici ja és ben especial: desembarassar tot allò que troben dins d'una casa que és a punt de ser "rehabitada" per nous inquilins. Com el seu company Bing Nathan, creador de l'"Hospital de les coses trencades", el guerrer de la indignació, el paladí del descontentament, el militant desmitificador de la vida contemporània. Individus que no tenen una idea clara de què pot comportar construir-se un futur plausible.; ja els va bé quedar-se en el present i no mirar endavant. Personatges que no tenen plans, és a dir, ni anhels ni esperances, conformant-se amb el que tenen. Que es pregunten si val la pena esperar un futur quan no hi ha futur, i a partir d'ara, es diu, deixarà d'esperar res i viurà només per l'ara, per aquest moment, per aquest moment fugaç, per l'ara que és aquí i que ja no hi és, per l'ara que ja ha marxat per sempre. En Miles era la mort personificada, per un fet que havia succeït molts anys abans. L'únic luxe que es permet en Miles és comprar-se llibres, llibres en rústica, sobretot novel·les, ... i llegir és una addicció de la qual no es vol curar. És l'atzar el que el portarà a enamorar-se de la Pilar Sánchez, i el que el conduirà per la resta d'esdeveniments continguts en la novel·la.
I l'atzar és l'excusa per vessar i intercalar referències a tota la literatura americana i/o europea, al cinema, a la música, a la universitat, a la geografia, al bèisbol, ... a tot allò que es pot llistar i, només posant-ho, et maquilla el personatge amb un toc d'un nivell cultural precís, fent les converses i les situacions més tangibles, com diria en Bing Nathan. Les novel·les de l'Auster tenen totes aquest aire -tirant a tuf, en certes ocasions- d'intel·lectual novayorquès que t'impressiona només amb el llistat simbòlic, repartit per tot el llibre, de referències culturals. Com un tuíter ple de piulades transcendents.
A més, sempre hi ha algun personatge que llegeix molt, que fa música, que és professor universitari, que és editor, ... Així, el protagonista és fill d'un pare editor i d'un padrastre productor de cinema -la feina que feia, que era intentar fer pel·lícules modestes, i que valguessin la pena en un món ple de brossa a l'engròs, de la mateixa manera que el seu pare intentava publicar llibres que valguessin la pena en un món de modes passatgeres i de paperassa mancada d'interès. Com diria la Núria, xasca!! Ja l'ha dita! Els seus sí que són llibres que valen la pena, lluny de modes passatgeres? (Darrerament, cada vegada ho poso més en dubte!)
Aquest cop, també, els cercles concèntrics comencen al voltant d'un lloc físic concret (en altres novel·les, una botiga, un bunker sota terra, ...), i arriben fins al darrer racó dels Estats Units. Precisament, és a l'entorn d'una casa abandonada -una ocupació conscient, en tota la regla- on gira quasi tota la història, on comença i acaba la novel·la. I és que cada casa és una història de fracàs, i l'autor intenta documentar els últims rastres que queden d'aquestes vides escampades, per tal de demostrar que les famílies desaparegudes van ser aquí. I intenta definir-ne, per tal que la sentim, l'olor: la primera cosa amb què ha de lluitar és l'olor; ... ni la neteja més curosa i més circumspecta no pot esborrar la pudor de la derrota, que ens persegueix gairebé al llarg de tot el llibre.
Una altra novel·la amb el segell Auster on, com sempre, l'atzar ens condueix per on vol: la vida és plena de tombs inesperats; i nosaltres li seguim el fil, ben hipnotitzats pel bany intel·lectual i per una tensió ben conduïda fins al final de la història, sempre sorprenent.
Feia anys que no penjava un apunt sobre alguna de les seves històries -els darrers, els seus Viatges per l'Scriptorium, o les seves Bogeries de Brooklin, dues de les novel·les que també em van fer anar de punta a punta del llibre amb aquesta sensació contradictòria de no saber si estàs llegint una gran novel·la o t'estan prenent el pèl. El balanç final, però, sempre serà positiu. Ni que sigui perquè, llegint Auster, estàs fent un viatge per l'interior d'aquest gran continent que s'anomena Estats Units, un viatge de punta a punta d'allò que en diem Amèrica i que algun dia, si l'atzar ens ho permet, també voldrem fer. ...

dijous, 22 de setembre de 2011

Casacuberta i altres. Acción cultural y desarrollo comunitario


De tant en tant, surten llibres que et reconcilien amb la professió (encara que aquesta ja no sigui la meva, a hores d'ara). I és que aquest manual per a l'acció cultural i el desenvolupament comunitari recull d'articles teòrics i experiències pràctiques sobre desenvolupament cultural comunitari, és com una mena de retorn personal al passat, al mateix temps que tota una declaració d'intencions sobre cap on caldria enfocar les polítiques públiques que fan referència a la cultura.
Inclòs dins d'una col·lecció de llibres sobre l'acció comunitària i socioeducativa de l'editorial Graó, queda clar la intenció de mostrar la cultura com una part imprescindible del procés educatiu de les persones. I és que el futur cultural del país passa, en bona part, per com els ciutadans entenguem -i estenem- el concepte d'educació.
El llibre, a banda de les "batalletes" sobre la introducció i l'evolució a Granollers de les tècniques del Desenvolupament cultural comunitari que ens portaren fins i tot a la impartició a la nostra ciutat d'un post-grau en la matèria (abandonat a la primera de canvi), és tot un compendi resumit de com abordar l'acció cultural amb un enfocament comunitari i socioeducatiu. Sobre com posar les persones al centre de l'acció cultural, més enllà dels artistes i, també, dels gestors culturals.
Presentant per en Xavier Úcar i coordinat per en David Casacuberta, la Laia Serra i la Noemí Rúbio, inclou una aproximació històrica i conceptual al DCC per part d'en Jaume Casacuberta, i diverses reflexions, potents, del mateix David i l'Àngel Mestres, sobre el concepte de cultura quan s'embolcalla amb la comunitat o amb el territori, de Juan Pedregosa sobre la psicologia personal quan treballem amb projectes comunitaris, de la Núria Sempere sobre com tracten les institucions culturals la creació comunitària, i de Pedro Sarmiento sobre la qualitat artística de l'art comunitari. I analitza experiències, totes interessants, de l'art de carrer grupal a Buenos Aires, per Laura E. Polack, diversos exemples en el camp musical, per la gent de Comusitària, i casos sobre el DCC i les TIC, per Òscar Martínez.
En l'epíleg final, els coordinadors, a banda de prendre com a referència l'ideari de John Holden sobre la cultura democràtica, la necessitat d'un major accés a la cultura i d'enfocar polítiques cap al pluralisme cultural, com a instruments per a garantir els drets culturals i ajudar a prendre consciència d'artistes i professionals i institucions de la cultura en general, també a partir de la creació de programes d'art comunitari, fan una defensa molt interessant del paper que pot desenvolupar la creativitat i la innovació en el sector cultural. Així, la mirada comunitària proporciona també una capacitat d'innovació social a tot el sector i a la societat en general, i ajuda a fer la indústria i el mercat cultural més innovadors i, conseqüentment, més competitius. No renuncien, per tant, a l'espai de la indústria cultural, sinó que creuen en una transformació, a partir de la facilitació de processos de col·laboració social, que generin emocions en els públics -i també nous públics- i ajudin a obrir portes i ventilar en tots els camps culturals i artístics.
Aprofito per recordar que val la pena rellegir també el número 10 dels Quaderns d'acció social i ciutadania, dedicat a El retorn social de la cultura, amb el qual es plantejaven també aspectes teòrics sobre l'acció cultural comunitària, així com altres exemples concrets. Però, sobretot, amb el qual s'iniciava un diàleg entre els departaments d'Acció social i ciutadania i el de Cultura i Mitjans de comunicació, enfocat a assumir de forma conjunta els programes amb implicacions directes en les dues concelleries, i la planificació sistemàtica i integrada d'una visió de la cultura que entenia el seu compromís de forma molt més directa amb la seva comunitat. Una altra experiència truncada, no sé tan si perquè s'han aprofitat les macroretallades, perquè la dinàmica planificadora s'ha esvaït també de cop o perquè el model cultural que hi ha al darrera és totalment diferent.
De moment, i veient que aquests són temps per a la pràctica de l'acció comunitària, no us perdeu aquest breu però dens, en idees i contingut, manual. ...

dimarts, 20 de setembre de 2011

La RSC, surt a compte?

Val la pena afrontar un procés d'implantació de la RSC a la meva empresa? Aquesta és la gran pregunta que, en el món empresarial, tothom es planteja a l'hora d'afrontar la Responsabilitat social corporativa de forma seriosa. En aquest sentit, i a banda de retòriques benintencionades, poques vegades s'ha analitzat en profunditat aquesta realitat. Per això és més que interessant que sigui la mateixa Unió Europea, a partir de la Direcció General d'Empresa i Indústria, qui encarregués l'estudi Does Corporate Responsibility Pay Off? Exploring the links between CSR and competitiveness in Europe's industrial sectors, elaborat per l'Institut de Recerca per a la Gestió de la Sostenibilitat i la Universitat d'Economia i Empresa de Viena. A més, la seva aproximació, a diferència d'altres estudis sobre la matèria, intenta relacionar el concepte de RSC amb la competitivitat, com a valor fonamental per a una empresa exitosa. I, a més, analitza diversos casos sectorials, amb una mirada específica i més detallada a tres grans sectors: el químic, la construcció i el tèxtil.
Com sempre, em trobo amb la necessitat de traduir al català no pas l'estudi sencer, sinó només el seu resum executiu. A continuació, doncs, hi trobareu l'explicació dels apartats:
1. Antecedents: "perquè, què i per a què";
2. Resultats: "similituds, diferències i problemes";
3. Actuant: "Les polítiques públiques de RSC i iniciatives sectorials de RSC";
I el detall dels tres sectors:
A: Sector Químic: "amb responsabilitat en el maneig de substàncies perilloses";
B: Construcció: "Les disjuntives entre els baixos costos i demandes de la societat";
C: Tèxtil: "Com protegir un segment d'alt preu en el mercat".
Títols de crèdit

En conclusió, lligar la RSC amb la competitivitat es converteix en una promesa, però amb el risc de contradir-se. Potser el lligam amb el concepte d'"excel·lència empresarial", molt més ampli i amb visió estratègica, en lloc de la competitivitat, ja que aquest enfocament presenta una major coherència amb les idees principals de la RSC. ...

dilluns, 19 de setembre de 2011

Principis per a la Inversió Responsable

Ja que en un post anterior vaig entrar en la dinàmica de la Inversió Responsable, val la pena seguir-ne la beta. Per començar, per rectificar la meva afirmació que a casa nostra ningú s'hi fixa, en aquestes qüestions. I és que hi ha una entitat -per exemple, FETS, Finançament Ètic i Solidari, que treballa tant per promoure la Banca Ètica com en l'anàlisi de qüestions relacionades amb les Inversions Responsables i el conjunt del sistema financer, a partir del seu Observatori de les Finances Ètiques; o l'Observatori de SETEM per a les finances ètiques que, a banda de publicar diverses anàlisis sobre entitats bancàries concretes, també ha promogut campanyes més actives, fins i tot de denúncia directa en les assemblees generals d'aquestes entitats bancàries gens ètiques.
Pel que fa a la Inversió Socialment Responsable o Inversió Responsable "a seques", cal dir que ens referim al procés de presa de decisions d'inversió que té en compte consideracions socials i mediambientals, a més de les consideracions financeres tradicionals (liquiditat, seguretat, rendibilitat). És a dir, es tracta d'una metodologia d'inversió que pren en consideració criteris de responsabilitat social, o sostenibilitat, a l'hora de prendre decisions d'inversió o estalvi. La inversió socialment responsable tracta d'afavorir les pràctiques que tinguin en compte la protecció del medi ambient i el consumidor, la qualitat dels productes, o la diversitat. En moments de crisi provocada, entre altres, pel fet que els bancs i altres inversors han estat potenciant inversions especulatives, sense cap mirament ètic, és bo reflexionar-hi una mica.
Per això, i seguint amb la meva línia de traduir documents bàsics i fonamentals en la nostra llengua, que comporten les reflexions i fites importants en la dinàmica internacional de la Responsabilitat social corporativa, a continuació exposo els Principis per a la Inversió Responsables, recollits en un document de les Nacions Unides, en una iniciativa que ja comença a tenir alguns anys, encapçalada pel mateix Secretari General de l'ONU del moment, Kofi Annan.
El document, recollit en el també web de RSCat promogut per la Generalitat (l'enllaç és a la versió en castellà, sense ni tan sols traduir-la), conté diversos apartats. A continuació, us llisto els Principis:
  1. Incorporar les qüestions ASG (ambientals, socials i de governança empresarial) en els processos d'anàlisi i adopció de decisions en matèria d'inversions.
  2. Ser propietaris de béns actius i incorporar les qüestions ASG a les pràctiques i polítiques.
  3. Demanar a les entitats en les que s'inverteixi que publiquin les informacions apropiades sobre les qüestions ASG.
  4. Proveïr l'acceptació i aplicació dels Principis en la comunitat global de la inversió.
  5. Col·laborar per a millorar l'eficàcia en l'aplicació dels Principis.
  6. Informar sobre les activitats i progressos en l'aplicació dels Princips.
Uns Principis que, només amb la seva redacció textual, sonen molt espessos. Per tal d'intentar fer-ho comprensible, en l'annex us afegeixo el text sencer: des de la Introducció, l'explicació dels Principis amb les mesures possibles a adoptar, la Carta del Secretari General de l'ONU, l'explicació de com es varen desenvolupar els Principis, i les Preguntes Més Freqüents, que serveixen per comprendre molt millor l'esperit del document sobre la Inversió Responsable. A veure si aconseguim que els inversors adoptin principis ètics!

dissabte, 17 de setembre de 2011

Pere Morey. Els casos espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto

Resulta que en Pere Morey té la sort de poder disposar, de primera mà, dels secrets que hi ha darrera els casos de l'inspector Marc Antoni Tellini Alpesto, ja a punt de jubilar-se, i ens els transmet per mitjà d'aquest esplèndid -i breu!- llibre de relats. De fet, si algú s'entretingués a llegir les pàgines de Successos de la premsa illenca d'uns quants anys enrera, els podria trobar tots i cada un d'ells desgranats, però sense la gràcia i el salero que hi posa en Pere, escrivint des de la seva casa de Puigpunyent, en plena serra de Tramuntana. Així, de la seva ploma, els casos dels sospirs dins la nit, de la deesa xinesa, de la casa de barrets, de la gelera buida, del cacauet, del zombi, del banyut i de la medalla satànica, passen de ser una simple crònica de successos dignes dels Premi Darwin dels països catalans, a ser considerats dins de la literatura catalana de sèrie negre. Ja no cal que pensem més en viatjar als gèlids països nòrdics per trobar-nos amb la millor novel·la negra, sinó que amb l'inspector Tellini Alpesto passem a enguixir la nòmina de protagonistes catalans del gènere. (Tot i que l'autor, en aquest cas, només l'hauríem de considerar com a cronista de fets reals ben espaterrants, com bé diu el títol. De fet, si els veiéssim amb els nostre ulls d'avui, ens farien pensar més aviat en facècies pròpies de l'APM!). Val la pena, doncs, llegir les peripècies de l'inspector Alpesto, barreja d'intuició napolitana i de rigor torinès, i un xic tocat per la tramuntana illenca, que aconsegueix descobrir què hi ha darrera de casos impossibles. I esperem que, ben aviat, en Pere Morey aconsegueixi treure-li alguna aventura més, i ens la pugui relatar!

dimecres, 14 de setembre de 2011

4 empreses catalanes, en el Dow Jones Sustainability Index

Sembla estrany, però no he vist a cap diari català informar d'aquesta novetat en referència a la RS: la revisió anual de l'Índex Dow Jones de Sostenibilitat ha portat canvis en les empreses que hi eren seleccionades. De les 342 empreses que composen aquest Índex selectiu, n'hi ha quatre de catalanes: Abertis, La Caixa, Gas Natural i Indra. (Que n'hi ha vint de l'estat espanyol sí que s'han cuidat d'escampar-ho arreu).
El Dow Jones Sustainability Index és una família d'Índex bursàtils, que es revisa anualment, el composen diverses empreses en un total de 57 sub-sectors agrupat en 19 sectors, i premien les seves estratègies i activitats de responsabilitat corporativa i sostenibilitat. Aquestes empreses han hagut de passar una anàlisi externa per una agència independent, amb un procés rigorós d'analisi i selecció, que valora la qualitat i excel·lència en la gestió en qüestions com ara el govern corporatiu, la gestió dels riscos i la marca, l'atracció i la retenció del talent, les pràctiques laborals o la eco-eficiència. Per a aquesta edició, les principals novetats han estat l'apliació d'una metodologia pròpia sobre els riscos que tenen les empreses en relació a l'ús de l'aigua, i en l'apartat d'anàlisi i informes, que s'han centrat en la integració de la sostenibilitat en l'informe anual i en la unió existent entre aquest tipus d'iniciatives i la creació de valor per als accionistes.
Llançat el 1999, els Dow Jones Sustainability Indexes són els primers índexs globals que segueixen l'exercici financer dels principis de sostenibilitat i responsabilitat social impulsats per empreses de tot el món. Sobre la base de la cooperació, Dow Jones Indexes i SAM ofereixen als gestors d'actius una sèrie de punts de referència fiables i objectius per administrar carteres de sostenibilitat.
En l'actualitat, hi ha aproximadament 60 llicències DJSI en mans dels gestors d'actius en 16 països per gestionar una gran varietat de productes financers, incloent fons d'actius i passius, certificats i comptes separats. En total, aquests concessionaris en l'actualitat gestionen més de 8.000 milions de dòlars. Per tant, es converteix en un dels principals exponents de la corrent anomenada Inversió sostenible o socialment responsable. No és l'únic -n'hi ha més de 50!-, però sí el principal índex, amb major capital invertit. Per això és tan important que més de l'1% del total mundial d'empreses siguin catalanes és prou rellevant.
Però la gran notícia d'enguany sobre l'IDJS és la caiguda de 23 grans multinacionals de l'Índex (com ara HP, Coca-Cola, FedEx, Hewlett Packard, Royal KPN o Fujitsu, entre otras.). I, per altra banda, se n'hi han inclòs 41 de noves (com ara Unicredit, Zurich Financial Services i Societe General, per exemple), tenint present la continuïtat amb les seves polítiques.
Tot i amb això, hi ha diversos aspectes que em sorprenen, des d'un punt de vista de país. ...

dimarts, 13 de setembre de 2011

Per cultivar la innovació, treballa com un artista!

Un article senzill i interessant, que lliga el meu passat més recent -la cultura i l'art- amb el meu present -el treball amb la innovació social-, i que planteja com fixar-se amb el món de l'art per a millorar la innovació a les empreses. L'autor -Michael Hugos, expert del Center for Systems Innovation [c4si]- analitza i generalitza la forma de treballar dels i les artistes i es planteja la filosofia i les pràctiques que hi ha al darrera del repte de crear alguna cosa nova del no-res. I les proposa per tal que la gent del món de l'empresa les tingui presents. A continuació, dons, el tradueixo de l'anglès ...

dilluns, 12 de setembre de 2011

Per un país de tots, escola en català!

La immersió lingüística, en perill, segons en JAP
Avui hem tornat a l'escola -i a l'Institut, tot sigui dit!- amb la il·lusió renovada i unes ganes boges de retrobar els companys, els mestres, el pati, les aules, ... (Dic "hem" perquè les mares i els pares hem compartit el procés, amb ganes de què les nostres filles recuperin el neguit escolar i deixin enrera la mandra de les vacances, que ja s'han allargat massa!). Amb la motxil·la poc carregada a l'esquena, els llibres forrats i l'adhesiu de "l'Escola en català, ara i sempre" del diari Ara enganxat a l'agenda escolar, han iniciat un nou curs on a elles dues -cinquè de primària i segons d'ESO- ja els preocupa el futur pel català a les seves escoles respectives. Un procés -l'aprenentatge de llengües a l'escola- que viuen amb tota la normalitat possible, i amb l'objectiu clar de conèixer i dominar, al finalitzar els seus estudis, tant el català com el castellà com l'anglès i com el francès.
Així, la Núria acaba de tornar de passar uns dies a Alemanya amb la coral, on han practicat l'anglès amb tota la normalitat possible amb la majoria de participants en el festival, el castellà amb les espanyoles que hi han retrobat, i també han après quatre mots d'alemany. (Això sí, sempre presentant-se com a catalanes, i fent pedagogia del nostre fet nacional!).
L'Aina comença aquest curs l'aprenentatge de la llengua francesa i, tot i que no han fet encara cap classe, abans d'entrar ja jugaven amb les seves amigues a comptar en francès. I és que la il·lusió per aprendre nous idiomes supera qualsevol imposició que se'ns vulgui fer des de les Espanyes i qualsevol voluntat de separar la nostra societat que es pretengui per persones que provenen del monolingüisme espanyol, d'on no voldrien moure's.
"Català a l'atac!", com diu el palíndrom d'en Màrius Serra, més que contundent, clar i precís d'allò que cal fer. El "Visca el submarinisme!", al·ludint a la immersió, ja costa més d'entendre, però també és rotund.
Cal prendre la iniciativa, i per això tothom està convocat aquest vespre davant del seu ajuntament per demanar l'escola en català, per un país de tots! Hi serem, tota la família!
I tot aquest batibull coincideix amb els 40 anys de l'Escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, i una festa d'aniversari convocada via fèisbuc. Una escola que ja no hí és, però on molts recordem com els professors varen aconseguir que trobéssim ben normal que se'ns ensenyés en català i que convisquéssim -també al pati- amb la nostra llengua, amb tota naturalitat. També hi assistirem.

diumenge, 11 de setembre de 2011

El Voluntariat per la Llengua rep el primer Guardó Salvador Casanova i Grané

Salvador Casanova i Grané, en una imatge d'arxiu
Ahir al vespre, en la tradicional ofrena floral al monument i l'olivera de Salvador Casanova, a la plaça de la Porxada, es va donar a conèixer el veredicte del primer Guardó Salvador Casanova i Grané al Voluntariat per la Llengua.
Salvador Casanova fou un veritable lluitador per les llibertats nacionals del nostre poble. Des de fa ja vint anys, any rere any hem estat retent homenatge des de la secció local d'Esquerra republicana a aquest granollerí d'adopció -badaloní de naixement-, posant exemples extrets de la història local de persones i entitats que han defensat la llengua, la cultura i la nació catalanes. Enguany, hem fet un salt cap al present, cercant exemples actuals de persones o col·lectius que, amb el seu esforç, han donat exemple ciutadà de persones o col·lectius que es caracteritzin, avui en dia, per la defensa, explícita o implícita, dels valors cívics i democràtics de la nostra societat, la llibertat, la justícia, la igualtat, el servei al país, o pel fet d’haver realitzat activitats destacables a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana, sempre des d'una posició honesta amb ell i amb la societat.
Fent honor a un dels seus lemes: “Sempre he estat insubornablement fidel a la terra i no he escatimat cap esforç al seu servei. Hi ha tantes i tantes maneres de fer-ho!”, el Jurat (format per la Isabel Alcalde, en Josep Maria Farnés, la Tuni Jordana, la Marina Molins, en Pere Sadurní i jo mateix) vàrem considerar que dedicar una part del temps de cadascú a ensenyar als altres la nostra llengua era una de tantes maneres de fer un servei a la causa. Per això, la concessió d'aquest primer Guardó al Voluntaritat per la Llengua (El lliurament del Guardó s'efectuarà més endavant, lluny de debats electorals, en un acte específic). Perquè són tantes les persones que, aquests darrers anys, han dedicat part del seu temps a ajudar a catalans acabats d'arribar per tal de fer més fàcil el seu procés d'integració a la nostra comunitat, que valia la pena el seu reconeixement públic en forma d'aquest nou Guardó.
Només a la nostra comarca, i promogut des del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració de 269 entitats i 1.697 establiments, des de l'any 2004, s'han constituït 4.071 parelles lingüístiques a les poblacions de Caldes de Montbui, Canovelles, Cardedeu, Granollers, la Garriga, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Llinars, les Franqueses, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines i Santa Maria de Palautordera.
Així que, ara que tothom recomença el curs de bell nou, amb intencions d'omplir-se l'agenda amb el màxim d'activitats possibles, no fa cap mal de trobar-hi un foradet -només una hora a la setmana- per acompanyar en la llengua a algun català nouvingut. Val la pena.

dijous, 8 de setembre de 2011

Amador Garrell. Dibuixos. Fons del Museu de Granollers

Atenció: l'exposició restarà oberta només fins l'1 de novembre!
Després de l'estrés post-traumàtic de la festa -d'allò que podríem dir-ne el granollerisme arrauxat- és recomenable compensar-lo amb un xic de granollerisme tranquil, que és aquell que es pren temps -el que faci falta- per fer un retrat i, més endavant, per badar, xafardejar i, sobretot, per discutir i fer-la petar. Com quan s'engega la tertúlia post-festamajor a la pedra de l'Encant i s'allarga sense donar valor a les hores que van passant. I res millor -us ho asseguro- que treure el cap pel Museu a veure l'exposició de dibuixos de l'Amador Garrell.
De fet, es tracta de l'exposició amb els dibuixos que la ciutat va adquirir l'any 2000 dels fons famíliar de l'artista, i que ara es mostren per primer cop, ordenats per apartats (retrats, músics, figures, il·lustració, la narració dibuixada, l'esbós i l'apunt), que en ressalten la qualitat i el bon gust artístic i faciliten les ganes de badar davant d'una obra d'art. Amb un disseny exquisit -fins i tot amb un preciós tipus de lletra fi, que mostra les ganes de fer bé les coses, com corresponia a una persona del món de la impressió- l'exposició explica una vessant de l'Amador que potser havia estat poc valorada, al costat de la professió de grafista i dissenyador, ja mostrada en una altra exposició antològica del Museu. (L'únic retret que hi faria és la necessitat de contextualitzar els dibuixos, en el moment personal de l'autor i de la vida a la ciutat. Suposo que, amb les visites guiades previstes -que recomano no perdre's- quedarà també compensada aquesta manca, que també es podria completar amb un bon catàleg, com correspon a una col·lecció pròpia de museu). ...

dimecres, 7 de setembre de 2011

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 3. Practicar la responsabilitat social

Aquest és el quart i darrer post amb els que acabo la traducció al català de la Guia d'aplicació de la norma 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0. Introducció, 1. Principis, 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social, 3. Practicar la responsabilita social).
En aquest post s'explica com portar a la pràctica els fonaments de la RSC a les petites i mitjanes empreses.



3. PRACTICAR LA RESPONSABILITAT SOCIAL

Les PIMEs practiquen la RSE d'una manera més informal, pràctica i sovint espontània. Això no implica necessàriament canviar els seus processos. La propietat pot decidir sobre els processos i estructures segons els requisits, sense adoptar un sistema específic de presa de decisions i implementació.
La integració de la RSE en una PIME implica compromís i comprensió, fet que cal iniciar a nivell superior; és a dir, de la propietat. Per a comprometre's amb èxit amb la RSE cal incloure els treballadors de manera adequada. Això pot requerir informació, mesures i formació específiques, així com l'oportunitat per als treballadors d'expressar les seves idees, suggeriments i crítiques.

a. Comprendre la Responsabilitat social d'una PIME
  • Implicació personal: L'empresa ha d'identificar els potencials impactes negatius socials, ambientals i econòmics de les seves decisions i activitats, per tal d'evitar-los o reduir-los. En el cas de les PIME, això es basa en gran part en la implicació personal de la seva propietat.
  • Determinar la rellevància de les matèries i assumptes fonamentals: Una empresa hauria d'analitzar la rellevància de les matèries i assumptes fonamentals. En aquesta anàlisi pot implicar els seus interlocutors per tal d'ampliar-ne la perspectiva.
  • L'esfera d'influència d'una PIME: Les PIMEs poden exercir la seva influència de manera individual, a través de les seves competències personals, o adoptant un enfocament col·lectiu a través de les seves associacions sectorials.
  • Una acció cada vegada: Una vegada identificades les matèries fonamentals rellevants, els assumptes i l'esfera d'influència, una PIME pot trobar que diferents aspectes poden ser rellevants per tal de desenvolupar les seves activitats. Tot i amb això, per tal d'evitar ineficiències, la PIME ha de ser curosa abans de començar diverses activitats a la vegada. Més aviat, hauria d'establir prioritats i realitzar una acció cada vegada.
b. Enfocament col·lectiu
Adoptar un enfocament col·lectiu pot ajudar una PIME a ser apercebuda millor per la societat. Les PIMEs haurien de practicar l'enfocament col·lectiu directament amb altres PIMEs o amb associacions. En aquest darrer cas, com a primer pas, la PIME ha de decidir quina associació és rellevant per a ella. La transparència i la presa democràtica de decisions són fonamentals per a qualsevol associació.
En la percepció pública es reconeix les PIMEs com a part del sector específic en el que treballen. Estan afectades no només per interessos locals i regionals sinó que també s'enfronten a una àmplia gamma d'obligacions legals desenvolupades a un nivell estatal o europeu. Els convenis col·lectius sobre salaris i condicions laborals dels treballadors es negocien sovint mitjançant les federacions estatals. Els interessos comuns locals haurien d'estar organitzats i presentats per associacions regionals professionals. L'enfocament col·lectiu com a forma específica de gestió de xarxes pot millorar les possibilitats individuals de les PIMEs quan al seu nivell d'influència.

Alguns exemples són:
  • Recolzament a les activitats comunes en el sector industrial específic
  • Foment de les habilitats de qualificació per a un ofici i dels requisits de la formació professional
  • Millora de la reputació de la indústria i foment de la confiança pública
  • Compartir coneixement tècnic i informació, com per exemple l'accés a noves tecnologies
  • Prevenció o reducció de conflictes potencials amb els consumidors respecte a productes o serveis
  • Una associació funciona com a “portaveu” dels seus membres respecte a diversos temes, i pot representar els seus interessos enfront del govern, els sindicats i altres associacions
c. Comunicació
La comunicació sobre l'ús responsable de la ISO 26000 és de gran importància. Tot i amb això, cada empresa individual ha de decidir com vol comunicar, segons els seus recursos i prioritats.
Comunicar sobre RSE pot ser molt positiu, tant per a la imatge interna com externa de la PIME: Permet entrar en diàleg amb els interlocutors amb més facilitat i pot motivar els treballadors. Per a comunicar de manera efectiva, la informació ha de ser completa, entenedora, exacta, puntual i accessible.

Exemples de comunicació interna:
  • Convocar reunions freqüentes amb els treballadors per tal d'informar-los sobre el progrés assolit en temes de RSE.
  • Oferir als treballadors la possibilitat de formular suggeriments.
  • Comunicar els valors de l'empresa, col·locant cartells a oficines o plantes de producció.
  • Produir un butlletí de notícies intern.
Exemples de comunicació externa:
  • Informació a la pàgina Web de l'empresa sobre les seves pràctiques en matèria d'RSE.
  • Actualitzar freqüentment les llistes de contactes per a enviar correus electrònics amb informació sobre les darreres pràctiques relatives a la RSE.
  • Difondre fulletons.
  • Organitzar esdeveniments per tal de presentar iniciatives d'RSE exemplars.
La comunicació pot adoptar diferents formes, incloent reunions, esdeveniments públics, butlletins de notícies, publicitat, informes o blogs, entre altres.
La comunicació es pot millorar considerablement amb l'ajut de les associacions sectorials. En efecte, es poden considerar les següents accions conjuntes: les declaracions públiques, el lobbying responsable i la gestió de les relacions amb els mitjans de comunicació de masses, la coordinació amb els partits polítics i els projectes comuns a nivell estatal o regional.

d. Iniciatives voluntàries
La RSE es construeix sobre la base d'iniciatives voluntàries i no es pot imposar a les PIMEs per llei. Hi ha moltes associacions empresarials que han desenvolupat iniciatives voluntàries amb la finalitat d'assistir els seus membres en l'optimització de la seva responsabilitat social, bé es tracti de codis de conducta, recomanacions o guies d'aplicació. Una PIME hauria d'avaluar si una determinada iniciativa podrà ajudar-la en la seva responsabilitat social. Hi ha diversos criteris que es poden aplicar per tal de decidir si es participa o no en una iniciativa:
  • la coherència entre els principis de la iniciativa i els principis de la RSE
  • la reputació de l'associació que desenvolupa la iniciativa
  • les possibilitats de participació que ofereix

Exemples de tals iniciatives són:
  • Guia de la RSE desenvolupada per la CGPME (Confédération Générale des Petites et Moyennes Enterprises, Francia) (en francès 15/05/2011)
  • Codi de conducta de ZVEI (l'associació alemanya de fabricants de la indústria elèctrica i electrònica; el seu codi de conducte està disponible en diversos idiomes (en alemany, 15/05/2011)
  • RSE Alemanya (CSR Germany): es tracta d'un fòrum ofert per BDA (Confederació de les associacions patronals alemanyes), BDI (Confederació de la indústria alemanya), DIHK (Cambra de comerç i indústria alemanya) i ZDH (Associació Central de l'Artesanat Alemany i de les Petites Empreses) on es presenten i discuteixen les pràctiques d'RSE de les empreses
Es recomana visitar la pàgina web de NORMAPME per tal de conèixer més exemples d'activitats desenvolupades per PIMEs en l'àmbit de la RSE.

Aquesta Guia d'aplicació està disponible online en els següents idiomes EN, FR, DE, IT, PL a:
http://www.normapme.eu/

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 2. Guia en matèries fonamentals de Responsabilitat social


Allò que no ha de ser la responsabilitat social de les empreses, segons Piero Tonin

Aquest és el tercer de quatre post amb els que tradueixo al català la Guia d'aplicació de la norma 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0. Introducció, 1. Principis, 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social, 3. Practicar la responsabilita social). En aquest blog s'expliquen les matèries fonamentals en la responsabilitat social de les empreses:









2. GUIA EN MATÈRIES FONAMENTALS DE RESPONSABILITAT SOCIAL

Segons la ISO 26000, les matèries fonamentals són: el govern organitzacional, els drets humans, les pràctiques laborals, el medi ambient, les pràctiques justes d'operació, els assumptes de consumidors, la participació activa i el desenvolupament de la comunitat.
Altres aspectes, com els factors econòmics, els aspectes relacionats amb la salut i la seguretat, la cadena de subministrament o assumptes de gènere es tracten transversalment en les matèries fonamentals. Una empresa ha de revisar totes les matèries fonamentals, encara que per a les PIME no totes són igualment rellevants.

a. Dret Humans
Hi ha dues categories àmplies de drets humans: la primera es refereix als drets civils i polítics i a la igualtat davant la llei. La segona es refereix als drets econòmics, socials i culturals, inclús el dret al treball, a l'educació i a l'alimentació. La majoria de lleis sobre els drets humans es refereixen a la relació entre l'Estat i l'individu; però també les empreses privades, com les PIMEs, poden tenir un efecte sobre els drets humans.
A la Unió Europea, el respecte dels drets humans és un principi fonamental establert per les Constitucions de tots els Estats membres i per diversos textos de la Unió Europea, com per exemple, la Carta Europea sobre els drets fonamentals. La protecció legal dels drets humans està garantida per les normes legals i el funcionament dels sistemes judicials. Per tant, els assumptes relatius als drets humans seran molt menys rellevants per a PIMEs europees que operin en un context local, regional o estatal que per a aquelles PIMEs siguin actives a nivell internacional, especialment en països en vies de desenvolupament.
S'haurien de considerar els següents assumptes referents als drets humans:
  • Situacions de risc en matèria de drets humans fora d'Europa: Les empreses haurien de ser conscients de les circumstàncies i dels entorns que posen en risc els drets humans (per exemple, en situacions d'inestabilitat política, pobresa, després de desastres naturals, corrupció, no presència de drets civils i polítics). A més a més, les empreses hauries de comportar-se de tal manera que evitessin tota complicitat amb la violació dels drets humans. S'haurien d'informar sobre les condicions socials i mediambientals en que es produeixen determinades mercaderies.
  • Discriminació i grups vulnerables: Una empresa hauria de tenir en compte tots els grups socials i especialment els grups vulnerables, per tal d'evitar la seva exclusió i discriminació. Els grups vulnerables poden estar constituïts, entre altres, per dones, persones amb alguna discapacitat i immigrants.
b. Pràctiques laborals
Les pràctiques laborals inclouen, entre d'altres assumptes, la contractació de treballadors, la finalització del contracte, la formació, els salaris, la salut i seguretat en el treball. En els Estats membres de la Unió Europea tots els estàndards laborals rellevants han sigut adoptats per la legislació o a través de convenis col·lectius. Els assumptes prioritaris haurien de ser:
  • Condicions laborals i protecció social: Una empresa s'hauria d'assegurar que les condicions laborals compleixen amb la legislació estatal i/o els estàndards establers pels convenis col·lectius (per exemple, els salaris, les jornades, les vacances, les pràctiques d'acomiadament, la protecció de la maternitat i l'accés als sistemes de seguretat social).
  • Diàleg social: Les empreses haurien de respectar i implementar els resultats del diàleg social, tenint present el marc legal existent i les tradicions nacionals.
  • Salut i seguretat en el treball: Amb la finalitat de prevenir malalties, ferides o inclús les morts relacionades amb l'ocupació, una empresa hauria de desenvolupar, implementar i mantenir una política de salut i seguretat ocupacional, que compleixi amb la legislació estatal respectiva o que voluntàriament vagi més enllà.
  • Desenvolupament humà i formació: Les PIMEs haurien de permetre als seus treballadors desenvolupar les seves aptituds i accedir a la formació quan això sigui possible.
c. Medi ambient
Les activitats de les empreses poden tenir un impacte sobre el medi ambient. Per tant, haurien de comportar-se de manera responsable amb el medi ambient, augmentant la conscienciació, analitzant i minimitzant el seu impacte potencial:
  • Prevenir la contaminació: Implementar tecnologies o estratègies per a reduir les emissions contaminants a l'aire o l'aigua, l'ús i els residus químics i tòxics perillosos, optimitzar la gestió de residus.
  • Ús sostenible de recursos: Els recursos no renovables (combustibles fòssils, metalls, etc) haurien de ser reemplaçats per recursos renovables allà on sigui possible. Paral·lelament, l'ús de recursos hauria de ser minimitzat en la mesura que sigui possible (energia, aigua, materials).
  • Atenuació del canvi climàtic: Cada empresa hauria de considerar la seva possible contribució al canvi climàtic, amb l'objectiu d'identificar-la, reduir-la i minimitzar-la.
  • Protecció dels ecosistemes: Una empresa pot actuar de manera més socialment responsable si protegeix i restaura l'hàbit natural minimitzant així el possible impacte de les seves activitats.
Totes les activitats ambientals haurien de ser tractades a nivell local i regional en cooperació amb els interlocutors afectats.

d. Pràctiques justes d'operació
Les empreses haurien d'operar de manera justa enfront dels seus clients i socis, proveïdors, institucions de govern i altres. Els següents assumptes relatius a les pràctiques justes d'operació poden ser rellevants:
  • Anticorrupció: Per a prevenir la corrupció a tots els nivells, una PIME pot, per exemple, recolzar i formar els seus treballadors i representants, amb la finalitat d'eradicar el suborn i la corrupció, augmentar la consciència entre ells i animar-los a denunciar violacions de les pràctiques d'anticorrupció.
  • Competència justa: L'empresa hauria de respectar les lleis i reglaments relatius a la competència, per exemple, per a prevenir el ‘dumping’ salarial o social.
  • Promoure la Responsabilitat social en la cadena de valors: La PIME hauria, en aquells casos en que sigui possible, animar a altres empreses a integrar criteris ètics, socials, ambientals i d'igualtat de gènere en les seves polítiques empresarials.
e. Assumptes de consumidors
Les empreses que operen en l'àmbit dels béns i serveis de consum han de proporcionar informació correcta i transparent i promoure el consum sostenible. Hi ha alguns aspectes que aquestes haurien de tenir en compte, encara que pot variar la seva rellevància segons el tamany:
  • Màrqueting just, informació objectiva i imparcial i pràctiques contractuals justes: La informació hauria de ser proporcionada de forma entenedora per als consumidors. Les PIMEs haurien, per exemple, d'indicar de manera clara i transparent el preu total i els impostos del producte, els termes i condicions per a la provisió i l'ús dels béns i serveis.
  • Informació: Les PIMEs haurien d'informar els consumidors sobre tots els aspectes rellevants pel que refereix a la salut i la seguretat.
  • Consum sostenible: Les empreses haurien de dissenyar productes i envasos que poden ser fàcilment reutilitzats, reparats o reciclats, amb l'objectiu de prolongar el seu cicle de vida.
  • Protecció de dades del consumidor i privacitat: Per a prevenir la recollida de dades personals, les empreses haurien de limitar la recollida de dades a allò essencial per al subministrament dels productes.
  • Les PIMEs haurien d'aplicar mètodes cooperatius en la gestió de queixes, amb l'objectiu de millorar les relacions amb els seus clients.
f. Participació activa i desenvolupament de la comunitat
Les empreses estan en relació amb la comunitat amb la que operen. A través de la participació activa i el desenvolupament de la comunitat, les PIMEs poden contribuir a enfortir la societat civil i elevar el benestar de la seva comunitat. Els següents aspectes poden ser rellevants:
  • Participació activa: Les empreses poden fer una aportació a les seves comunitats a través de la seva participació i del seu recolzament a les institucions civils. Una PIME hauria, per exemple, de consultar els grups comunitaris, participar en associacions locals i mantenir relacions transparents amb els representants del govern local, sense suborns.
  • Educació i cultura: Una empresa hauria de recolzar l'educació a tots els nivells (per exemple, afavorir el desenvolupament de las habilitats professionals dels grups en risc de marginalització social, oferir llocs per a aprenents, oferir formació contínua), promoure activitats culturals i ajudar a conservar i protegir el patrimoni cultural.
  • Desenvolupament tecnològic i accés: Las PIMEs poden fer una aportació a la comunitat si comparteixen coneixement, habilitats i tecnologia.
  • Inversió social: Les empreses haurien d'invertir o comprometre's amb programes dirigits a aspectes socials de la vida comunitària (relacionats amb l'educació, la formació, la cultura, la salut). Han de considerar la possibilitat de cooperar de manera contínua i acompanyar les comunitats, governs, organitzacions empresarials o no governamentals (ONG) per a maximitzar sinergies.

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 1. Principis


La RSC, segons Dilbert
 Aquest és el segon de quatre posts, amb els quals tradueixo al català la Guia d'aplicació de la norma ISO 26000 per a PIMEs, editada per NORMAPME, l'associació europea per a petites i mitjanes empreses, seguint el seu índex (0.Introducció / 1. Principis / 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social / 3. Practicar la responsabilitat social ). En aquest post, se n'expliquen els principis que regeixen la RSC:

1. PRINCIPIS
Els principis bàsics de la Responsabilitat social per a les petites i mitjanes empreses són la rendició de comptes, la transparència i el comportament ètic, així com la comunicació dins de la xarxa de persones, grups i organitzacions que tenen un interès en la PIME.

a. Rendició de comptes
La rendició de comptes significa que la PIME està disposada a assumir la responsabilitat de l'impacte que pot generar en el seu entorn específic. El propietari o gerent ha de ser capaç d'explicar i justificar la decisió que pren. Rendir comptes és important en el cas de decisions que afecten a clients, empleats, proveïdors, veïns o la comunitat local, en aspectes econòmics, socials i mediambientals.
Rendir comptes suposa, a més a més, la disposició i la capacitat de revisar i corregir decisions incorrectes, assumir la responsabilitat dels danys causats i adoptar mesures preventives. D'aquesta manera s'ajuda a què les empreses trobin la manera de què es comprenguin les seves decisions per part dels seus interlocutors i per tant és una via per a augmentar la seva credibilitat i reputació.
Per exemple, una PIME pot rendir comptes quan respon:
  • a les autoritats, explicant les causes d'un accident laboral i prenent mesures de millora
  • a acusacions degut a què el personal que treballa per a l'empresa ha vessat aigües residuals en una àrea verda
  • a clients que demanen una explicació pels canvis en la política de preus de l'empresa
b. Transparència
Transparència vol dir que l'empresa fa accessible la informació sobre els seves decisions i activitats respecte als aspectes socials, econòmics i mediambientals rellevants de les seves operacions. Aquesta informació pot ser proporcionada de manera ad hoc, però les PIMEs han d'avaluar si hi ha un interès legítim i fort en establir un flux d'informació més regular cap els seus clients, col·laboradors, empleats, o altres persones i organitzacions en la seva xarxa d'interlocutors.
Exemples:
  • un taller mecànic informa sobre el nombre d'aprenents admesos cada any
  • una PIME comparteix amb els seus empleats els principals resultats de la darrera enquesta de satisfacció laboral
  • una escola bressol informa sobre els ingredients i calories contingudes en l'alimentació dels infants
c. Comportament ètic
Una empresa ha de comportar-se èticament, el que implica que totes les decisions s'haurien de prendre i implementar-se de manera honesta, justa i fiable, sense acceptar beneficis il·legals o conflictes d'interès. Això inclou tant les operacions econòmiques de la PIME, com la preocupació per les persones i el medi ambient. El comportament ètic està influenciat, en gran mesura, pels valors personals i el sentit de responsabilitat del propietari-gerent, que es reflecteix per exemple en la seva disposició a tractar les persones com a iguals i amb dignitat, a complir amb la seva paraula o a ajudar als altres. Només si el comportament ètic és practicat de manera continuada en la vida diària de la PIME generarà reciprocitat i confiança, de tal manera que els receptors d'aquest comportament adoptaran al seu torn aquestes actituds.
Exemples:
  • Evitar tot tipus de corrupció, tal como el suborn per a accelerar els procediments o el frau fiscal; donar o rebre només regals de baix valor i de manera no freqüent, limitar i definir el tipus d'entreteniment que s'accepta, decidir no operar en països on no es respecten els drets fonamentals del treball establert per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
  • Competència justa: especialment a nivell local, les pràctiques comercials fiables són la base de l'èxit de tot, per exemple una PIME no ha d'enganyar deliberadament a un competidor.
Possibles beneficis, entre altres:
  • Els clients o proveïdors prefereixen a la PIME “ètica”, especialment aquells que tenen una postura similar
  • Els empleats són més lleials a l'empresa inclús en temps difícils
  • La gent de la comunitat local tendirà a recolzar a una PIME que es trobi en una situació difícil com a resposta a l'ajut rebut per part de l'empresa.

d. Gestió de xarxes
La gestió activa de xarxes és un principi cada vegada més important per a l'èxit de les PIME, ja que pot assegurar la comunicació i resoldre possibles conflictes de manera més eficaç. Una PIME hauria d'identificar quins interlocutors poden tenir un interès en les seves decisions i activitats per a entendre quin pot ser el possible impacte d'aquestes i com respondre-hi. Aquesta anàlisi no s'hauria de limitar a la relació amb clients i proveïdors, perquè cada PIME depèn d'una infraestructura eficient i d'una xarxa basada en la societat. Altres individus o grups també poden tenir drets, exigències o interessos específics que poden afectar el treball diari de la PIME i que s'haurien de tenir en compte. Cada empresa s'hauria de concebre com a part de la seva corresponent estructura local o regional, segons el tamany i capacitats. La gestió de xarxes de les PIMES pot donar-se en diverses àrees d'activitats.

Xarxes basades en els clients
Cada empresa necessita clientes. Per tant, és necessari que entengui quins són les seves xarxes respectives i els seus valors. Les PIMEs han d'estar informades sobre els grups i associacions amb els que estan compromesos els seus clients i mantenir el contacte amb ells. Això varia segons si la PIME és proveïdora de clients industrials o si més aviat treballa amb usuaris i consumidors locals i regionals.

Xarxes basades en les persones
La personalitat del propietari determina en gran mesura la forma que adoptarà la PIME. Sovint, activitats privades i activitats de negoci estan vinculades. Les xarxes personals i les associacions locals són importants per a l'intercanvi d'idees. Molts problemes relacions amb el treball diari d'una PIME només es poden resoldre a través d'un esforç comú i en una atmosfera de confiança. Per a construir aquestes xarxes de confiança, en què tothom es coneix, es pot incloure per exemple, el club de futbol, així com el grup local d'empreses.

Xarxes basades en la societat
Les empreses formen part de la societat: això significa, per exemple, que els veïns i grups ambientals segueixen de prop els possibles canvis o molèsties quan analitzen l'impacte que pot tenir una PIME en el seu entorn. Els interessos de la PIME poden estar afectats fortament per interlocutors que formen xarxes basades en la societat. Una participació activa en debats públics permet una millora de la situació i ajuda a trobar solucions adequades i compromisos.
Degut a l'envelliment de les societats occidentals, es necessiten esforços comuns per a millorar el desenvolupament professional dels treballadors i els estudiants. Les PIMEs poden treure beneficis d'una cooperació amb escoles, instituts i universitats, obtenint accés a empleats més ben qualificats. Això brinda moltes oportunitats, ja que els permet millorar la seva imatge pública i tenir accés a noves idees i tecnologies.
Cal prendre en consideració alguns elements clau a l'hora de construir les xarxes:
  • Qualsevol comunicació amb les xarxes està basada en un interès personal per intercanviar idees.
  • Construir xarxes és més que màrqueting: implica el compromís de comprendre els interlocutors i de respondre adequadament amb la finalitat d'elaborar solucions concretes als problemes.
  • Gestionar xarxes no és una activitat puntual: es tracta d'una activitat que requereix continuïtat. La manifestació de compromís és clau per a la generació de confiança, l'intercanvi d'informació i la posada en marxa d'accions conjuntes.
La capacitat d'una PIME per a construir xarxes està basada en la personalitat del seu propietari. En molts casos, resulta en activitats més informals i relacionades amb les persones, tals com:
  • Jornades de portes obertes per al públic
  • Participació en debats
  • Tallers per a estudiants d'escoles, instituts i universitats
  • Fòrums a internet (debat i informació)
  • Presentació de l'empresa a internet

Guia d'aplicació de la ISO 26000 per a PIMEs - 0. Introducció


El Show de la moda de la RSC, de Tom Fishburne
Un dels grans problemes del món de les normatives tècniques -les normes ISO-, aplicable també a cada una de les matèries que aquestes tracten, és el de trobar instruments per a fer fàcil la seva implantació en les petites i mtijanes empreses, que són la majoria. Per això, és de celebrar que un conjunt d'organismes europeus que representen les PIMEs acabin d'elaborar la primera edició d'una Guia d'Aplicació NORMAPME per a PIMEs Europees de la Norma ISO 26000 per tal de donar-la a conèixer aquesta normativa sobre Responsabilitat Social a les empreses, i amb idees i exemples per facilitar la seva aplicació. (Al final d'aquest post hi detallo els títols de crèdits, sobre els seus autors).
Com sempre, s'ha publicat en pocs idiomes europeus, descuidant-se el català (per allò de la llengua vehicular del món econòmic, potser?). I, com que això es va convertint en una constant en tot el que trobo respecte la RSC -no entenen que la diversitat lingüística també forma part de la RSC-, em decideixo de traduïr-la, en els propers quatre posts, corresponents a cada un dels capítols de la Guia, segons el seu índex. (0. Introducció / 1. Principis / 2. Guia en matèries fonamentals de responsabilitat social / 3. Practicar la responsabilitat social ). Així doncs, començo amb la Introducció:

INTRODUCCIÓ
La present Guia d'Aplicació per a PIMES de NORMAPME està pensada para donar recolzament a l'ús eficient de la norma ISO 26000 per part de les petites i mitjanes empreses (PIMEs). Mentre que la ISO 26000 segueix un enfocament més aviat global, la present Guia inclou només aquelles recomanacions que poden ser rellevants per a les PIMEs europees.

Què és la Norma ISO 26000, “Guia sobre Responsabilitat Social”?
L'objectiu de la ISO 26000 és el d'oferir una Guia sobre Responsabilitat social a totes els tipus i tamanys d'organitzacions. Està redactada en forma de recomanacions, consells, propostes i orientacions. És un document de 100 pàgines que pretén ser aplicable globalment. Només de manera formal se l'anomena “norma”. Per un costat, segueix un enfocament d'aplicabilitat global per a tot tipus d'organitzacions, però per altra banda, reconeix que cada cas pot ser específic:
A l'aplicar aquesta Norma Internacional, és aconsellable que l'organització prengui en consideració la diversitat social, ambiental, legal, cultural, política i organitzacional, així como les diferències en les condicions econòmiques, sempre que siguin coherents amb la normativa internacional de comportament.” 1

Què no es la Norma ISO 26000?
A l'apartat d'“Objecte i camp de aplicació” s'explica, entre altres, la següent limitació:
Aquesta Norma Internacional no és una norma de sistemes de gestió. No és adequada, ni pretén servir per a propòsits de certificació, o ús regulatori o contractual. Qualsevol oferta de certificació o petició per a obtenir una certificació conforme a la Norma ISO 26000 es consideraria una tergiversació del propòsit i intenció d'aquesta Norma Internacional i una mala utilització de la mateixa. Donat que aquesta Norma Internacional no conté requisits, cap certificació certificació constituiria una demostració de conformitat respecte d'aquesta Norma Internacional. 2 3
Com a conseqüència, no es pot fer al·lusió a ISO 26000 en contractes o en reglaments governamentals, i – com que no conté requisits- no es puede usar per a l'avaluació o certificació d'una organització. Una avaluació significaria que s'han d'assignar diferents valoracions als assumptes de la ISO 26000 (per exemple la valoració del grau de compliment d'un assumpte en particular) i com a conseqüència les línies directrius es convertirien en requisits mesurables. Particularment les PIMEs haurien de ser conscients d'això, perquè algunes institucions de certificació podrien oferir una avaluació, un “Certificat ISO 26000” o incloure la ISO 26000 en altres paquets de certificació, el que seria un mal ús evident d'aquesta norma internacional.

Què es una PIME europea?
Europa comparteix valors comuns, una tradició de nacions i constitucions, lleis i reglaments que s'han desenvolupats particularment en les àrees del dret laboral i mediambiental, una cultura de compliment, mecanismes eficients d'execució que inclouen les lleis penals, una infraestructura tecnològica altament desenvolupada i un alt nivell d'educació i talents inventius. Les PIMEs europees són conegudes per practicar el compliment legal com a part inherent de la seva Responsabilitat social.
A Europa, les empreses mitjanes tenen fins a 250 empleats, les petites empreses fins a 50 i les micro empreses fins a 10. El seu volum de vendes anuals no ha d'excedir els 50 milions d'Euros o el seu balanç anual els 43 milions d'Euros.4 La gran majoria dels 20 milions de PIMEs europees5 es caracteritza per la propietat personal, essent aquesta gestionada pel propietari i amb estructures informals. Mentre que un 10% exporta productes i serveis, la majoria de PIMEs europees estan insertades en un context local on la comunitat en la que operen observa i examina constantement el seu comportament enfront de la societat.
El punt fort específic de les PIMES europees és la relació personalitzada amb el seu entorn. A través de l'aportació personal del propietari i gerent, poden contribuir a un futur millor.

Què es la Responsabilitat Social Empresarial (RSE)?
El terme RSE es refereix als comportaments voluntaris responsables de les empreses cap a la societat, i pressuposa el compliment de la llei per part d'aquestes. Les societats es distingeixen per diversos factors, entre els quals destaca la nació, la historia, la cultura, l'idioma, la religió, el nivell educatiu, la manera de pensar, la densitat de regulacions. En els països europeus, moltes activitats relacionades amb la RSE estan reglamentades legalment, una diferència significativa amb altres regions. Les diferents societats volen desenvolupar-se però també mantenir el seu caràcter especial. Com a conseqüència, la Responsabilitat social de les empreses està marcada per moltes dinàmiques, ja que les necessitats i exigències de les societats són específiques a cada lloc i estan subjectes a canvis continus. Mentre que l'èxit i la prosperitat econòmica són prerrequisits crucials per a realitzar contribucions a la societat, la pregunta clau és: ¿en què pot contribuir una PIME europea al desenvolupament de la seva societat? La resposta és específica per a cada PIME, segons la seva situació particular, les seves possibilitats i les necessitats prioritàries de la “seva” societat.

Perquè una PIME hauria de practicar la RSE?
Els majors beneficis que les PIMES poden obtenir d'un comportament socialment responsable són:
  • Una motivació i productivitat més alta per part dels empleats
  • Un augment de la reputació i de la confiança, el que porta a una apreciació elevada per part dels clients i proveïdors, i per tant, a un major èxit econòmic
  • Ser reconegut com a interlocutor vàlid, donat que operar públicament en la societat implica per a la PIME considerar les intencions dels clients, dels representants de la comunitat local, dels bancs, i d'altres parts interessades importants
  • Ser reconegut pel seu compromís autèntic, perquè la RSE no és una via ràpida cap a l'èxit econòmic, sinó una inversió que és rendible a llarg termini
  • L'acceptació dins de la comunitat, perquè la RSE permet a la PIME adaptar-se més ràpidament a les necessitats del seu entorn, inclús al dels seus clients.
De quina manera aquesta Guia pot ajudar?
Aquesta Guia d'apliació pretén ajudar a identificar aquelles recomanacions de la ISO 26000 que són rellevants per a les PIMEs europees. No és la seva intenció prescriure requisits o imposar càrregues addicionals ja que la RSE practicada està alineada amb els objectius de negoci de l'empresa.
Paral·lelament a aquesta anàlisi de possibles accions es recomana un enfocament col·lectiu, per exemple a través de les organitzacions patronals o cambres. Aquestes organitzacions també poden ajudar a representar els punts de vista de la PIME enfront a entitats governamentals o altres interlocutores de l'entorn de l'empresa.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Adéus d'estiu


De tant discret, no tinc cap fotografia d'en Pere. Per això, aquesta frase d'impremta.

L'estiu tot ho calma. Fins i tot, els adéus d'amics i coneguts es fan més lleugers. Ni te n'assabentes a temps, ni t'arriben amb el nerviosisme d'un dia feiner normal. Al contrari, són com més dissimulats, sense ganes de fer soroll. Potser és perquè volen passar més desapercebuts.
Així, tot just quan és a punt de començar el nou curs, m'arriba la notícia de l'adéu d'en Pere Feliu. Un d'aquells amics discrets, que sempre el trobaveu -si us hi fixàveu bé- en un tercer pla, amb un somriure a punt i amb la disposició d'ajudar tothora i tothom en el que calgués. Era l'impressor del carrer Barcelona, que havia fet feines per a mig Granollers. Els Amics dels Pastorets el trobaran molts a faltar, com tantes entitats de la ciutat, també perquè no deixava de fer tots els papers de l'auca darrera l'escenari, fins i tot el d'actuar si calia. Com diu el seu recordatori: "Espaiat i bona lletra, que fer les coses bé, importa més que el fer-les", traduïnt Machado. Per nosaltres, i us confesso un secret guardat fins avui, en Pere era el "Tercer home", com si es tractés d'una pel·lícula d'espies. Revel·lo, doncs, un dels secrets més ben guardats: en Pere era l'autor material de les multes, les cartes, els cartells i altres bestieses del col·lectiu ©INO100, amb els que intentàvem omplir la ciutat un dia a l'any, amb tota la innocència del món, d'una mica de sentit de l'humor. Així, darrera d'quella fesomia de bonhome preocupat per la feina, s'hi trobava una persona que volia també disfrutar de la vida, assaborint els bons moments amb la família i els amics. Estic segur que, en el cel dels impressors -o en l'infern dels Pastorets, que deu ser el mateix!-, a part d'un bon cop de mà per fer bona feina, també es trobaran, a partir d'ara, amb alguna broma de més.
També tenia pendent de deixar el meu adéu a l'Heribert Barrera, una persona d'una sola peça, de qui tothom se n'ha cansat aquests dies de canícula de fer-ne panegírics (i alguna que altra crítica). La coherència al llarg de tota una vida, marcada per la Guerra contra Espanya i l'exili a França, el portaren en tot moment a posicions polítiques clares, sense fisures, que pels seus oponents eren difícils de païr. Això el feia incòmode en un món polític on la hipocresia és a l'ordre del dia, i dir les coses pel seu nom no és un esport que es practiqui gaire. Tot i la màcula d'unes declaracion desafortunades cap al final de la seva vida, el balanç és d'una rotunditat impressionant. Penso que val la pena ressaltar dos aspectes fonamentals en la seva biografia que els cronistes oficials del Parlament es varen descuidar de citar. Per una banda, la seva ferma oposició -clara, rotunda- a la Constitució Espanyola, ja dels dels primers moments de la seva redacció. Es va quedar, conjuntament amb en Xirinacs, ben sol. També la seva oposició, ja no tan solitària, al nou Estatut. Les conviccions, la dignitat, per damunt del pactisme. I el temps, és clar, li ha donat la raó. L'altre aspecte biogràfic oblidat per tothom és la tasca feixuga de trobar-se el seu partit de tota la vida, que ell havia ajudat a mantenir a l'exili, prohibit per la restauració espanyola -aquella del "atado y bien atado"-, que va legalitzar fins i tot el Partit Comunista abans que l'Esquerra Republicana. I, tot i amb això, amb un Estat en contra i una coalició estrafolària, va aconseguir recuperar la única representació per al republicanisme després de la Guerra. A nivell Granollerí, també en tinc diversos records, ja que havia vingut força vegades a la ciutat per tal d'efectuar mítings electorals, i per la seva amistat amb la família Cumella. Especialment, en tinc el record de compartir amb ell d'un dels meus primers 'mítings' amb públic, amb la inauguració del primer local d'Esquerra al carrer Torras i Bages, i de la coneixença personal en un viatge al Parlament Europeu. Al cel dels polítics, com a bon científic que era, tinc clar que els instruirà amb la lògica de la diversitat lingüística i el respecte dels drets dels pobles, per als quals ell tant va treballar. Pot descansar tranquil, perquè la seva tasca no haurà estat en va, ja que cada cop som més els que volem una Catalunya lliure, justa i republicana.

dilluns, 5 de setembre de 2011

Oriol Renart. Good business!

Un llibre que us empassareu en un tres i no res, explicant els principis de la responsabilitat social de les empreses, embolcallada com a novel·la romàntica. L'Oriol Renart, gerent d'AlterCompany, ressegueix -amb passió pel seu ofici- els diversos àmbits d'actuació d'una empresa socialment compromesa (una empresa imaginada, a partir de diversitat d'exemples reals d'altres empreses que han tastat, amb èxit, la RSC). I, per a això, es val d'un jove periodista que va descobrint, entrevista a entrevista, tots i cada un dels racons, dels secrets i de les bondats d'aquesta nova manera d'enfocar el treball empresarial, tot i que ens assegura que l'RSC no és pas bondat, sinó intel·ligència.
En aquesta entrevista a l'ARA, l'Oriol explicava amb claredat la seva filosofia: "les empreses del futur seran responsables o no seran". En moments en què ens estem replantejant el model econòmic i social, les empreses han de jugar-hi un paper clau, assumint la seva responsabiltiat -envers els treballadors, clients, l'entorn, els proveïdors, ...- i posant-la en l'eix central de la seva estratègia. I els consumidors, és clar, també hi ajudaran: "la simpatia social per una marca es convertirà en un factor de compra decisiu". La qüestió és veure si aquest futur ja és aquí, o encara és lluny.
(Com sempre, no em puc estar d'assenyalar que la RSC també hauria d'incloure una mirada cultural sobre el seu àmbit d'actuació. Per això, trobo a faltar la versió catalana del llibre. A veure si aviat ens arriba!).
Molt recomanable de llegir en un cap de setmana, per desestressar-vos de la feina. I veureu que no podreu resistir-vos al somriure de la Gabriella!