dilluns, 14 de novembre de 2011

Tintín i el secret de l'unicorn

Quin film de l'Spielberg més bo!
I és que jo sóc d'aquells tintinaires que, davant de l'etern dilema sobre què és millor, si el llibre -el còmic, en aquest cas- original o la seva adaptació, el que no hi ha és dilema. Són dues coses ben diferents, casacuna amb els seus mèrits. El llibre d'Hergé sempre serà el llibre, l'original, on l'autor hi aboca les seves intencions reals i, sobretot, aquell que ens va permetre descobrir el personatge -els molts personatges, en aquest cas- i fer-los ben nostres (posar-los veu al nostre gust, donar el nostre ritme a l'aventura, anar endavant i enrera de la història quan no l'entenies, parar de llegir en una pàgina i continuar l'endemà -ah, no! això era impossible!) ... I la pel·lícula és tota una altra cosa, ben diferent, i que té tots els valors que hi aporta el seu director -aquest cop, no hi ha actors que valguin, i on se'ns dirigeix per la trama al ritme d'Spilberg. En tot cas, es pot discutir la fidelitat a l'original. Però en aquesta ocasió, excepte que els rètols que surten durant la pel·lícula són tots en anglès, s'hi veu ben reflectit l'esperit d'en Tintín, en Milú i el Capità Haddock. (Per cert, que a casa l'hem pronunciat tota la vida amb la hac muda, i no aspirada, com fan al film). Per tant, el millor que podeu fer és no perdre-us-la. I després, discutiu tant com volgueu sobre l'ou o la gallina.
La gran pega de tot plegat, però, és l'exil·li cinematogràfic al que ens veiem obligats els granollerins que volem veure una pel·lícula en la nostra llengua. No hi ha Lleis del cinema que valguin, ni acords del Govern amb les empreses distribuidores. Els cinemes Òscar de la nostra ciutat es passen pel forro qualsevol voluntat i intent per avançar en aquest sentit, i s'alien amb els dolents de la pel·lícula -en aquest cas, l'Ivanovitx Sacarina- per anar contra el català. Sort que admeten el programa CINC, que organitza el Consorci de Normalització Lingüística, i amb això deuen considerar que ja es renten la cara. Però fa temps que no podem veure una estrena de cap pel·lícula doblada al català, mentre que continuen omplint les sales de xavalla cinematogràfica, tota doblada a l'espanyol. (I això que, fins i tot, aquest cop se n'ha fet un videojoc en la nostra llengua!) Llamp de llamp, a Granollers volem veure Tintín en català!
De fet, però, hauria d'haver començat explicant que, a casa, la infantesa va estar marcada per els Tintín i els Cavall Fort, i les històries que ens proporcionaven uns i altres. Cada un dels volums dels Tintins es correspon a una de les nostres dents, en un regal desitjat a més no poder que ens portaven els angelets sota el coixí, que també devien ser uns grans fans d'en Tintín. Tres germans per no sé quantes dents, i ja teniu tots els àlbums amb les seves aventures. I, sobretot, aprenent a renegar amb els insults del capità Haddock. (Cal dir que, a la pel·lícula, hi afegeixen un Carallufa prou encertat!).

La bona notícia, però, ens la proporciona el mateix Spielberg, que s'ha quedat amb els drets i ha acordat de produir la millor sèrie de TV3, Polseres Vermelles. Ara, que amb aquest caràcter mogut que imprimeix l'Spielberg a les seves pel·lícules, no sé com s'ho farà per produir alguns dels capítols. Si més no, la cursa en cadira de rodes per dins de l'Hospital pot ser espectacular! A casa, estem tots impacients per veure'n el desenllaç.

dimecres, 9 de novembre de 2011

Care Santos. Em venc el pare

Seguint amb els llibres familiars, aquest cop m'he empassat d'una revolada Em venc el pare, de la Care Santos, i amb il·lustracions de la Mercedes Marro Gros (que són uns cognoms ben indicatius del que passarà amb la història que explica!). De fet, el títol és temptador per un pare com jo que ja comença a veure com, en més d'un moment, les seves filles no dubtarien a posar-lo a la venda enmig d'una parada de rampòines a sota la Porxada.
La Nora, la protagonista, dubta de tenir el pare perfecte -un presentador de televisió a l'atur- tal i com el veuen les seves amigues. I arriba a fer-se el seu propi Decàleg (com es deu dir una norma amb dinou punts?), del tipus: El pare perfecte mai no vol que endrecis l'habitació i mai no et demana els deures, o bé sempre té ganes d'anar a qualsevol lloc divertit. Consultades les meves filles, hi coincideixen en tot, afegint-hi, però, un darrer punt que digués El pare perfecte mai no ens deixa en ridícul davant de les nostres amigues!
Sort en té, al final, del seu millor amic, l'Òscar -inventor de la patalata, la tortulí, la pastill ade convertir aigua en batut de xocolata, el robot de fer deures o el fabulós comandament a distància per a pares i mares!- que l'ajudarà a resoldre el problema.
Llàstima del final, un xic massa televisiu. Però això no treu que, per qüestions d'igualtat de gènere -o de quotes, si ho preferiu- em proposi de regalar a les meves filles la primera part -Em venc la mare-, perquè, en cas de crisi, tinguin més idees d'altres opcions que només les de vendre'm a mi!

diumenge, 6 de novembre de 2011

La ministra i el comerç d'armes

Una de les qüestions que fa posar més els pèls de punta és mirar amb deteniment l'activitat armamentística espanyola, responsabilitat directa del Ministerio de Defensa. És evident que la premsa en general no fa mai gaire cas del que hi ha al darrera de la venda d'armament i dels guanys que l'Estat espanyol n'obté, ni les inversions en la indústria de guerra -per molt que la dissimulin amb eufemismes com ara indústria de defensa- o de la despesa en la recerca militar. No veureu mai cap d'aquests diaris que diuen investiguar el més mínim senyal de corrupció a l'administració que expliqui com es porta a terme la compra-venda d'armes per part d'indústries -també catalanes- que no tenen escrúpols en omplir d'armament a països en conflicte i dictadures del tercer món, sense cap respecte pels Drets Humans. És, segurament, el sector on la transparència brilla més per la seva absència, no fos cas que fossin acusats d'espionatge!
Per això, no em puc deixar de mirar l'ara candidata Chacon, més enllà del Polònia, com la responsable de bona part d'allò que denuncia l'Informe que acaba de publicar el Centre Delàs de Justícia i Pau, amb el títol de El Controvertit Comerç d’Armes Espanyol, un Negoci Secret 2001 - 2010 . Com tampoc mai he pogut deixar de veure l'ex-ministre Narcís Serra com la persona que venia els tancs que ens varen mostrar en els camps de refugiats sahrauins, capturats a l'exèrcit marroquí. Ni puc deixar de veure en el Rei dels espanyols la imatge del comercial més eficient -i prou que s'hi ha lucrat!- a l'hora de vendre armament a qualsevol sàtrapa d'arreu del planeta! Armes, moltes d'elles, que serveixen a règims tirans i militars corruptes, malgrat que se'ns continua venent com que cooperen en missions de manteniment de la pau. Quina vergonya!
Com que tot això no sortirà en campanya electoral, trobo oportú que el Centre Delàs ens recordi que, en moments com aquests, també podem votar per la pau i contra les guerres. Tot i que el que ens espera, en aquest sentit, sembla clar que sortirem del foc per anar a caure a les brases!
Per qui no el vulgui llegir sencer, aquí en té el resum executiu de l'Informe: ...

dimecres, 2 de novembre de 2011

Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre

Acaba d'aparèixer un nou volum de les interessants anàlisis sectorials que edita l'Observatori de Prospectiva Industrial -ara transformada en una simple Àrea de Desenvolupmanet Empresarial d'Acc1ó-, dedicada en aquesta ocasió a analitzar el sector editorial: Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i retpes davant la digitalització del llibre. El treball, realitzat per Javier Celaya i Teia Rodeja, resulta una eina imprescindible per plantejar els futurs moviments del món del llibre per a la seva modernització, així com per definir polítiques de futur en el sector des de l'administració.
Des de la prospectiva, s'ajuda a preveure escenaris futurs, i a donar pistes sobre com encarar-los. No es tracta, doncs, d'una previsió de futur en sí, sinó de mirades sobre possibles situacions, deixant sempre clar, però, que també dependrà de la nostra actuació -tant dels consumidors com de l'administració- que s'arribi a un escenari o altre, en funció també, a més de moltes altres variables, de les polítiques que s'hi apliquin. En aquest cas, l'encàrrec del treball prové de l'anterior orientació de l'ICIC - l'Insitut Català de les Indústries Culturals, pensat a fomentar la innovació en el sector. En Ton Lladó, l'antic director, amb tot el seu equip, s'hi va esmerar de valent per tal que el conjunt del sector editorial fes un salt qualitatiu, tenint present el futur tecnològic accelerat que els venia a sobre i la importància del conjunt de la indústria editorial per a la cultura i l'economia del nostre país. És clar que si aquest sector no mou fitxa aviat, haurà d'afrontar en pocs anys una important i veritable reconversió industrial.
Tot i que el treball no l'he llegit sencer encara -ja en farem un comentari més extens més endavant- m'agafo a la nota de premsa per explicar-ne el contingut:
Ens trobem en un moment de transformació on la indústria editorial s'ha d'adaptar a noves tendències i oportunitats fruit de la digitalització del llibre i dels continguts en general. Aquest treball presenta aquests canvis que viu el sector així com els reptes estratègics identificats, i proposa línies d'actuació per a reforçar la situació competitiva de les empreses del món editorial.
La indústria editorial catalana, que factura més d’1.400 milions d’euros i ocupa més de 5.000 persones, viu un canvi important que afecta a tota la cadena de valor: des dels creadors i editors, passant per la indústria gràfica i les empreses de distribució.
Factors com el preu dels lectors de llibres digitals, l’expansió dels mercats, la tecnologia dels dispositius de lectura, nous agents, la interrelació i multifuncionalitat dels dispositius, entre molts altres, estan accelerant la transformació del sector editorial amb nous models de negoci dins el sector.
Les empreses tenen l’opció d’aprofitar grans oportunitats de negoci que ofereix aquest nou entorn digital. Però l’edició del llibre no es quedarà tan sols en la digitalització, aquesta evolucionarà cap a uns continguts enriquits i expressament creats per ser vistos i llegits en pantalla. L’editor, per tant, haurà de pensar els llibres d’una altra manera, contractar d’una altra manera, produir d’una altra manera i promocionar d’una altra manera.
I el document explicita quatre grans línies d’actuació importants a tenir en compte per als nous editors digitals:
  1. Formació en edició i màrqueting en línia per adquirir noves habilitats que serveixin per estructurar els fluxos de treball de manera diferent.
  2. Innovació. Caldrà tenir en compte quins criteris incideixen en la complexitat dels projectes (continguts, de disseny i tecnològics).
  3. Distribució i internacionalització. Per al comerç electrònic és important un lloc web molt ben elaborat, fort i visible.
  4. Gestió del coneixement, emfatitzant la importància del treball col·laboratiu.