diumenge, 22 de desembre de 2013

Hans Krása

La meva proposta d'entrada per a la Viquipèdia sobre Hans Krása, el compositor de Brundibar, mort a Auschwitz:

Imatge treta d'internet
Hans Krása (Praga30 de novembre de 1899 - Auschwitz-Birkenau17 d'octubre de 1944) va ser un compositor txec, assassinat durant l’Holocaust a Auschwitz. Va ajudar a organitzar la vida cultural al camp de concentració de Theresienstadt.

Biografia 

Hans Krása va néixer a Praga, de pare advocat, que procedia d’una família txeca, i mare alemanya, de religió jueva. Va estudiar tant piano com violí quan era nen, i composició a l'Acadèmia de Música alemanya de Praga. Després de graduar-se, va esdevenir un répétiteur al Neues Deutsches Theater, on va conèixer al compositor i director Alexander von Zemlinsky, que tindria una gran influència en la seva carrera. (Segueix ...)

divendres, 13 de desembre de 2013

La mala pregunta

Ja tenim aquí la pregunta, i per partida doble! Una notícia sensacional, esperada de fa temps, i portada amb una eficàcia pel mateix President i amb discreció per part de tots els partits que hi han pres part, com no estàvem acostumats fins ara. Una etapa més en aquest camí que ens ha de dur a la independència, que arribarà molt més aviat del que ens podíem imaginar tots plegats fa pocs anys. Ara ja ens podem votar al damunt, que és pel que vàrem sortir al carrer els dos darrers 11-S.
No és, però, del doble Sí-Sí (o Sí-No, o No directament, si es prefereix), que volia parlar, sinó d'una altra pregunta que estic fart d'escoltar als periodistes d'arreu, d'aquí i de més enllà, gairebé dia sí i dia també, però formulada -segons el meu parer- amb ben poca intel·ligència.
Em refereixo, ves per on, a la pregunta que fa tot periodista -català o espanyol- quan es troba davant d'un alt càrrec d'una institució internacional: En cas de declarar la independència, Catalunya es mantidrà dins de la seva institució? (Poseu-hi, aquí, Unió Europea, Nacions Unides, OTAN, ...). Ahir mateix, ni més ni menys, fou el mateix president del Consell Europeu, Van Rompuy, a qui s'obligà a llegir una resposta que ja duia preparada per escrit.
I és que la resposta a aquesta pregunta ja la sabem: estarem -de bon principi- a fora de tot. I caldrà renegociar amb tots i cada un dels organismes el nostre retorn. I no cal que ens enganyem: així ho diuen cada un dels tractats internacionals en els que Espanya -i altres grans nacions- varen tenir oportunitat de posar-hi cullerada en el seu moment. Ningú que vulgui separar-se de la gran nació, podrà seguir mantenint els tractats corresponents i haurà de començar de nou, des de zero.
Per tant, el meu dubte amb els periodistes és perquè, si ja saben la resposta, continuen plantats en la obvietat inicial de la pregunta i no són capaços d'avançar en el debat amb el seu interlocutor cap a alguna continuació més lògica. (Segueix ...)

dilluns, 9 de desembre de 2013

Manuel Fontdevila i Cruixent

La meva proposta d'entrada per a la Viquipèdia de Manuel Fontdevila i Cruixent:

Manuel Fontdevila i Cruixent (Granollers, 23 de juny de 1887 - Buenos Aires, 18 de maig de 1957), periodista català.[1] 

Biografia

Mentre estudia medicina, viu la vida bohèmia barcelonina.
Funda la revista El Recte (1909), i participa en revistes de premsa humorística i satírica, com Rialles (1909-1910), La Mala setmana (1911), La Figa (1913), La Piga (1913), La PEPA (1913), Arlequí (1914) i Margot (1916-1917), així com L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. En aquesta època, es fa amic de Santiago Rusiñol, Lluís Capdevila, ....
El 1909 es casa amb Roser Perera Soriano, violinista del Novedades, amb qui té un fill. Ella moriria pocs anys després. El fill Francesc, ajudant de realització cinematogràfica, moriria afusellat pels franquistes a Cadis, durant la Guerra Civil, als 22 anys. (Segueix ...)

diumenge, 8 de desembre de 2013

Sobre telèfons mòbils i altres andròmines


Imatge d'un article d'Eroski amb consells sobre com comprar un telèfon mòbil
S'acosta Nadal i a casa les indirectes per incloure en la llista dels Reis un mòbil per l'A. fa dies que són a l'ordre del dia.
L'acord arriba, però, amb una petita sorpresa: la carta en forma de contracte que una mare va fer arribar al seu fill de 13 anys quan aquest va rebre finalment el seu desitjat instrument. La Jane Hoffman, mare d'en Greg, li va adjuntar aquest contracte amb 18 clàusules si volia mantenir el seu Iphone.

"Bon Nadal ! Ara ets l'orgullós propietari d'un iPhone. Ets un noi bo i responsable de 13 anys i et mereixes aquest regal. Però amb l'acceptació d'aquest present venen algunes regles i normes. Si et plau, llegeix el següent contracte. Espero que entenguis que és feina meva pujar un noi sa, que pot moure’s pel món i conviure amb la tecnologia, i no dominat per ella. Això sí, l'incompliment de les normes de la llista comportarà la fi de la propietat del teu iPhone. T'estimo amb bogeria i tinc ganes de compartir diversos milions de missatges de text amb tu d’ara en endavant.
  1. És el meu telèfon. El vaig comprar. Jo el pagaré. I te’l deixo a tu. No sóc la millor?
  2. Sempre sabré la contrasenya .
  3. Si sona, contesta. És un telèfon. Saluda, digues "hola". Fes servir les teves bones maneres. utilitza els teus modals. Mai ignoris una trucada si a la pantalla llegeixes “mare” o “pare”. Mai.
  4. Dóna el telèfon a un dels teus pares a 2/4 de 8 del vespre, i totes les nits de cap de setmana, a partir de les 9 de la nit. El tindràs apagat tota la nit i el podràs tornar a encendre a 2/4 de 8 del matí. Si no, faries una trucada al telèfon fix d'algú, on els seus pares poden contestar; tampoc truquis o enviïs missatges amb el mòbil. Escoltes aquests instints i respecta a les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres.
  5. No aniràs a escola amb el telèfon. Conversa en persona amb la gent a la que envies missatges. És una habilitat vital. (Els dies de mitja jornada, les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials).
  6. Si se’t cau al vàter, s’estavella contra el terra o s’esfuma en l'aire, ets el responsable dels costos de substitució o reparació. Talla la gespa, fes de cangur, estalvia diners del teu aniversari. Si passa, hauràs d'estar preparat.
  7. No facis servir la tecnologia per mentir, fer ximpleries o enganyar a un altre ésser humà. No t'involucris en converses que siguin perjudicials per als altres. Sigues abans que res un bon amic, o estigues al mig del foc creuat.
  8. No enviïs missatges, correus electrònics o diguis res a través d'aquest mitjà que no diries en persona.
  9. No enviïs missatges, correus electrònics o diguis a algú alguna cosa que no li diries en veu alta i en presència dels seus pares. Autocensura’t.
  10. Res de porno. Cerca a la web informació que compartiries obertament amb mi. Si tens algun dubte sobre alguna cosa, pregunta-ho a algú. Preferiblement, al teu pare o a mi.
  11. Apaga'l, silencia’l, deixa’l de banda, en públic. Especialment en restaurants, al cinema o mentre parles amb un altre ésser humà. No ets una persona mal educada, no deixis que l'iPhone canviï això.
  12. No enviïs ni rebis imatges de les teves parts íntimes o de les parts íntimes de qualsevol altra persona. No riguis. Algun dia estaràs temptat de fer-ho, malgrat la teva gran intel·ligència. És arriscat i pot arruïnar la teva vida d’adolescent / de jove / d’adult. Sempre és una mala idea. El ciberespai immens, i més poderós que tu. I és difícil fer que alguna cosa d'aquesta magnitud desaparegui, incloent una mala reputació.
  13. No facis infinites fotos o vídeos. No hi ha necessitat de documentar-ho tot. Viu les teves experiències. Quedaran registrades en la teva memòria tota l'eternitat.
  14. Deixa el teu mòbil a casa de tant en tant i sente’t protegit i segur d'aquesta decisió. No és viu ni és cap extensió del teu cos. Aprèn a viure sense ell. Sigues millor i més poderós que la por a no estar sempre connectat. [FOMO, en anglès, són les sigles de "fear of missing out", la por a perdre una cosa que està passant, a no estar sempre connectat].
  15. Descarrega’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que milions de teus companys escolten, que és sempre el mateix. La vostra generació té un accés a la música com mai abans cap altra a la història. Aprofita aquest regal. Amplia els teus horitzons.
  16. Juga amb jocs de paraules, trencaclosques o enigmes, de tant en tant.
  17. Manté els ulls oberts, mirant amunt. Observa el món que passa al teu voltant. Mira per la finestra. Escolta als ocells. Passeja. Parla amb un desconegut. Pregunta't sense buscar a google.
  18. Et faràs un embolic. Et trauré el telèfon. Ens asseurem i parlarem sobre això. Tornarem a començar. Tu i jo sempre estarem aprenent-ne. Sóc en el teu equip. Estem junts en això.

La majoria d'aquestes lliçons no s'apliquen només a l'iPhone, sinó a la vida. Estàs creixent en un món ràpid i canviant. És emocionant i atractiu. Fes les coses senzilles. 
Confia en la teva ment poderosa i el teu cor gegant, per sobre de qualsevol màquina. 
T'estimo. Espero que gaudeixis del teu nou i espectacular iPhone. 
Bon Nadal!

Si més no, és un bon punt de partida per parlar amb tranquil·litat sobre els usos i funcions d'aquest aparell que, a partir del moment que el tingui, li canviarà la vida (o, si més no, ella n'està ben convençuda!).

dissabte, 7 de desembre de 2013

Chet Baker. As if I had wings

M'empasso la versió en espanyol de les memòries perdudes de Chet Baker, i el trobo del tot depriment. La confirmació del que havia llegit a tot arreu, però amb les seves pròpies paraules. Una mena de confessió -escrita- de com va caient al pou, plena de tots els tòpics sobre els músics de jazz. Les drogues com a benzina per a funcionar i la inestabilitat emocional el transformen en un ésser d'una musicalitat genial i única, però també una persona sense ànima.
Ara bé, més trista encara és la referència a Barcelona, que fa en l'Epíleg del llibre: "Barcelona estava esplèndida el desembre del 63. Després de París gairebé semblava una ciutat tropical. Vaig tancar un tracte per treballar un mes en un club que estava en un soterrani, i que portava només un any oferint música de jazz. A la planta de sota ballava Antonio Gades amb acompanyament de guitarra, castanyoles i palmes. El club incloïa en el tracte un petit apartament. Vaig aconseguir contactar al poc temps amb diversos metges que em receptaven Palfium. Durant el temps que va durar el meu contracte vaig conèixer una família molt ben relacionada, de gran pes a la ciutat, a través d'ells vaig conèixer un metge que tenia una clínica pròpia i ultramoderna, amb el seu quiròfan i tot. Era un cirurgià la destresa i facilitats bastaven perquè anessin a veure pacients de tot el món. Aviat vaig aconseguir que em facilités receptes, i tot va començar de nou." Entre tots, doncs, varen aconseguir enfonsar-lo més, i algú a casa nostra hi contribuí plenament. Malparits!
Em quedaré sempre amb el goig d'haver-ne pogut gaudir en directe, al Palau de la Música, de la seva música. Ell, encongit a la cadira, i deixant anar aquell so suau, tendre i trist -mel·lancòlic?- tan característic seu.


dilluns, 2 de desembre de 2013

Pla d'Innovació per a Europa

En més d'una ocasió he hagut de recórrer a la gent de NESTA -i en aquest bloc n'hi ha uns quants, d'exemples- per orientar-me sobre com avança la innovació en diversos àmbits.
Un dels darrers treballs que han elaborat és aquesta proposta de Pla d'Innovació per a Europa, a partir del creixement que suposa l'impuls del poder digital. Dècades d'investigació han demostrat que la innovació és el motor més important de la prosperitat a llarg termini i que les empreses innovadores creen més llocs de treball i creixen més ràpid.
Des de Nesta creuen que les respostes a algunes de les grans qüestions econòmiques es troben en la forma en què es fomenta i es fa servir la innovació. Ara, la seva experiència al Regne Unit la volen traslladar al conjunt de la Unió Europea. Una mirada, doncs, que els catalans agraïm, si és que aquest és el futur que ens depara. En un document - informe d'Albert Bravo-Biosca, Louise Marston, Ann Mettler, Geoff Mulgan, Stian Westlake, després de fer un repàs a les estratègies europees per fomentar el creixement econòmic (Europa 2020, Horitzó 2020), proposen com orientar la política europea en l'àmbit de la innovació, a partir de propostes en set àmbits diversos:

  1. Crear un mercat únic on negocis digitals i empresaris coneixedors de la tecnologia poden prosperar
  2. Generar un finançament de la innovació pública audaç, experimental i obert a tothom
  3. Invertir en la infraestructura del segle 21
  4. Educar una força de treball coneixedora de la tecnologia
  5. Abraçar la innovació social
  6. Generar innovació oberta als ciutadans de la UE i al món
  7. Reforma de les institucions europees per tal que es millori el suport a la innovació

(Entre els redactors de l'informe, em fixo en l'Albert Bravo-Biosca, un català que treballa de senior economist a @nesta_uk, expert en com s'entrellacen la innovació i el creixement, i de qui és ben interessant seguir-ne la trajectòria).
Evidentment, cal llegir el treball en profunditat, però si algú vol llegir-lo inicialment per sobre, comparteixo una (mala) traducció del resum executiu, per si pot ser d'interès per a algú (Segueix ...)