Amb la fi de Tosca s'acaba
una altre Liceu -i ja en van 3!- amb el Cor Infantil dels Amics de la Unió. I a
casa l'hem viscut amb tota la intensitat que cal. Aquest cop s'hi estrenava
l'A., amb tots els petits del grup, mentre la N. preparava La flauta
màgica. És a dir, de cop i volta, ens trobàvem immersos en un doble procés
d'"operació", enmig de l'activitat brutal que impulsa en Josep Vila
des de la seva fàbrica musical del carrer Travesseres.
Com que no sóc gens entès per poder fer-ne
una crítica, em limitaré a exposar aquells aspectes que, mentre anàvem visquent
la història, hem anat comentant amb pares, mares, filles i coneguts diversos. I
els resumeixo en un triple aprenentatge:
De bon principi, l'aprenentatge musical.
El punt de partida de tot plegat, ja que els nens i nenes van a l'escola a
aprendre música, a partir del cant. I és veritat que s'ho passen bé. Disfruten
tot cantant, sigui Vivaldi, Mahler, una cançó tradicional o la darrera que han
après via xarxes socials. La qüestió és fruir tot cantant, i és evident que
això s'aconsegueix. Aprenen una nova partitura mentre gaudeixen. I doncs, què més es pot
demanar? ...
Doncs sí, cal afegir-hi que, a més, i amb
tota la facilitat del món, s'han introduït en el complicat món de l'òpera,
aprenent no només de què anava Tosca (mirant, per exemple, l'Òpera en Texans, que ajuda prou a comprendre de què va l'obra), sinó el seu
paper, cantant i movent-se per l’escenari, a un nivell molt alt.
Perquè en realitat l'òpera és tot un món en sí mateix. Literatura, música i teatre, tot en un. I
amb gent molt entesa, especialitzada, que sap apreciar els matisos de l'obra,
l'orquestra, els cantants, les seves veus i totes i cada una de les àrees i
motius de l'obra. I que fa molt de respecte escoltar-los –o llegir-los- com van
desgranant l’espectacle que han viscut intensament aquella gran nit. Mentrestant,
als més petits els costa entendre la parafernàlia que envolta tot aquest petit
univers, però s’hi deixen embolcallar fàcilment. De fet, aquest món que pot
semblar de bones a primeres tan tancat, és del tot agraït amb aquesta canalla. I
encara més els protagonistes, considerats per alguns gairebé com uns
superherois –o uns traïdors, si no ho han fet bé- que ells han tingut tan a
prop aquests dies, i que s’han mostrat del tot propers i amables amb ells.
Sobretot, però, el més important és l'aprenentatge
personal:, com a joves que han pogut viure intensament una experiència
única i que recordaran tota la vida -vaig cantar al Liceu!, explicaran als seus
néts! Viure’n l'experiència que suposa sortir a l'escenari, amb tots els llums enfocant-te,
una gran orquestra que et va marcant el ritme i al costat d’uns actors que s’hi
juguen, en una sola àrea, tota la seva carrera com a artistes, no té preu. Han
conegut els artistes, que els han signat el llibre en el que hi surt el seu
nom. S’han fet fotografies a l’entrada del Gran Teatre, amb el cartell que els
anomena com a Cor. 
I a més han cantat molt bé, malgrat els
nervis, els exàmens pels que havien d’estudiar mentre eren allà, o el fet que
les doblessin amb el Cor.
I elles, quan els ho demanes, et diuen que
han fet nous amics, entre ells tots els artistes amb els que han compartit
escena, i s’han fet més amigues de les que ja ho eren. És a dir, en parlen en
un pla personal, com un moment màgic que els ha enfortit com a cor, com a equip
de gent que canta.
A veure, doncs, si aquesta no és la
darrera ocasió que actuen al Liceu. S’ho mereixen!
(Segurament, hauria d'haver explicat que l'obra, a mi, em va agradar força, tot i trobar-hi que, en alguns moments, l'orquestra es menjava algun protagonista. Que els artistes principals que vaig tenir l'oportunitat d'escoltar -es tornaven tres cantants en els diversos papers- em van agradar força, especialment l'Scarpia i el Cavaradossi. I que l'escenografia em va semblar prou potent, tenint present els jocs de llum i els canvis de posició de l'element central. Però tot això ho deixo, en profunditat, per als experts, que aquesta és la seva feina). ... (Continua)
Algunes de les crítiques recollides de la Tosca (Val a dir que mai, fins ara, havien tingut tantes crítiques arreu. Només per això -també cal dir-ho-, l'experiència haurà valgut la pena!)
Cat.Clàssics:
Una
‘Tosca’ verista i autèntica torna al Gran Teatre del Liceu
Núvol:
Integral
correcció a la Tosca del Liceu
Revista
Musical Catalana
Una
‘Tosca’ de pel·lícula
Ara
Bons
protagonistes per a un irregular muntatge de ‘Tosca’
ABC
Ha nacido
una estrella
Bloc Voltar i
Voltar
Granollers.
Molt bé el cor del Gran Teatre del Liceu i
millor encara el Cor infantil d’amics de la unió de
Bloc
In Fernem Land
web
Beckmesser
Las voces
acudieron a la cita
El Coro del Liceu y el Coro Infantil de Granollers
cumplieron con su cometido.
Web
Mundoclasico
La
orquesta, salvo el problema aludido, estuvo bien, lo mismo que el coro dirigido
por Basso siempre con mano infalible (al que se sumó para el Te Deum el Cor Infantil d’Amics
de la Unió de Granollers, preparado por Josep Vila i Jover).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada