L'hora de la bicicleta (2)

Gant, ciutat ciclista. Fotografia d'Yves Herman / Reuters, extreta del diari Ara. Aparcament de bicicletes al costat d’una estació de tren a la ciutat flamenca de Gant. L’aparença és de caos, però ningú no perd la bicicleta, ni perquè no la trobi ni perquè l’hi prenguin. El paradís de l’ús social i racional de la bicicleta és cap al nord, tot i que el clima no acompanyi. Qüestió cultural.

Quan arribarà, de veritat, l'hora de la bicicleta? En un post anterior em preguntava si mai tindríem a Granollers la capacitat de generar un futur mínimament potable per a aquest vehicle. Si volem ser mai una ciutat del nivell d'Holanda -per posar un exemple entenedor per a tothom-, no hi pot mancar, a banda d'aspectes lligats amb l'àmbit econòmic, propostes que permetin augmentar la qualitat de vida dels ciutadans en tots els sentits. Per a això, les ciutats que saben conviure amb l'ús diari de la bicicleta per part dels seus ciutadans -no només per als caps de setmana-, ofereixen un incentiu que és valorat en tots els indicadors de qualitat de vida. (El mateix passa amb les ciutats que pensen els seus serveis per als infants, o per a les persones grans, amb els que aconsegueixen una ciutat més humana i habitable per a tothom).
Sempre se'ns diu que s'està planificant la ciutat a deu o quinze anys, i en cap moment es té present la bicicleta com a alternativa al cotxe per a moure's per dins de Granollers. Això vol dir, doncs, que anem en sentit contrari d'allò que s'està fent a Europa, i sobretot en moments de crisi com aquest, en què té molt de sentit ajudar a generar nous hàbits de consum i mobilitat.
Poso un exemple de planificació a partir de la participació ciutadana real -a diferència de Granollers, on se'ns fan preguntes tancades sobre el paisatge que volem. Així, la gent de NESTA -un think-tank anglès que es dedica a la innovació, i al que ja he fet diverses referències en aquest mateix bloc, en especial sobre la seva capacitat de generar participació ciutadana intel·ligent-, ha impulsat un altre seguit de reptes que tenen a veure amb el foment de l'ús de la bicicleta. Per a això, reuneix a gent de diversos àmbits en grups de treball i intenta generar, a partir de mecanismes creatius, propostes que fan arribar en posterioritat al sector públic, per tal que siguin tinguts presents. (Una qüestió ben diferent és quin cas els fan posteriorment aquests responsables polítics. Això ja depèn de cada població. Com bé sabeu, hi ha ciutats on la paraula diàleg s'expressa només en paraules, no pas en fets). Aspectes com ara el dificultar els robatoris de bicicletes, o com fer més fàcil anar en bicicleta a la feina, es treballen en grup, per generar propostes creatives i participades, que es fan arribar a la funció pública.
Amb això vull dir que no estaria malament disposar a la nostra comarca -ja no m'atreveixo a pensar en un nivell ciutadà- d'un grup similar, capaç de fer propostes arriscades, innovadores, de futur, potser en un principi difícilment realitzables, però amb capacitat de mostrar-ne la seva validesa  i fer-les possibles. De sacsejar el nivell de les idees ciutadanes, que ara sembla que estiguin al fons d'un pou. I amb capacitat d'implicar l'empresariat i la societat civil -n'hi ha, però molt dispers- per desenvolupar projectes que mostrin la capacitat de la societat vallesana d'avançar cap a un model de comarca més sostenible, per exemple en la seva mobilitat, al mateix temps que econòmicament innovadora.
I començar per la bicicleta no seria pas una mala idea. Qui s'hi apunta?

L'hora de la bicicleta (1)

Després que hagi passat el dia de la bicicleta, em pregunto quan arribarà, a Granollers, la seva hora? L'hora d'aquest mitjà de transport senzill i tantes coses més: saludable, ecològic, econòmic, divertit, ... Perquè, des de fa anys, la bicicleta veu com se la bandeja del tot, a la ciutat del vianants i els cotxes. I és que fa temps que estem instal·lats en l'ara no toca pedalar, al mateix temps que continua essent una aventura qualsevol intent diari d'anar en bicicleta per l'infern de la ciutat.
Mentre l'esperem, però, anem celebrant la Festa de la Bicicleta. (O potser n'hauríem de dir  commemorant, ja que en realitat no hi ha gaire cosa a celebrar). Intento explicar-me.
Per començar, a Granollers hem viscut fa poc el fracàs de l'Ambicia't, el servei de lloguer de bicicletes de l'Ajuntament. Aquesta va ser  la darrera vegada que la bicicleta va sortir en ple debat públic. A partir d'aquest moment, és millor enterrar "el problema". En el projecte de remodelació del carrer Girona, per exemple, s'obvia la possibilitat d'un carril bicicleta, malgrat que, segons es diu, es fa pensant en la mobilitat i en els vianants. Des d'aleshores, no ha sortit ni una sola iniciativa -ni que fos ciutadana, enlloc de municipal- per tal de potenciar l'ús de la bicicleta. Quants anys fa del darrer carril bici -pintat- al carrer, a Granollers? Fins i tot, la Festa Major ha perdut l'acte -blau- que convidava a tothom a anar amb bicicleta, per acabar en una butifarrada final.
Això sí, cada any mantenim aquesta diada de la bicicleta, tots ben escortats per la policia fins el Circuit de Catalunya i amb regals per als participants. Com si es tractés del dia del català al Senat, del qual ja en coneixem la seva efectivitat, no fos cas que fóssim considerats insensibles a la qüestió.
Pels voltants de Granollers, la cosa no va pas molt millor. De carrils bicicleta al mig de la ciutat per arribar als polígons industrials, ja no se'n parla. I només s'arreglen camins per tal de practicar esport amb bicicleta, de muntanya, per als caps de setmana. (Tot i amb això, amb greus problemes per solucionar, encara, com ara la seguretat -que és el principal problema-, la discontinuïtat dels carrils, o la manca de senyalització). I, just quan acaba de començar el nou curs, veiem que no hi ha nous itineraris escolars a la vista, ni tan sols per fer a peu!
Si la reflexió la féssim a nivell del Vallès, veuríem que el paper del Consell Comarcal tampoc és res de l'altre món. La possibilitat de generar un mapa comarcal de rutes per fer amb bicicleta -el fomentar la "planificació" d'aquestes infraestructures entre poblacions- és un projecte massa llunyà, i més avui en dia, en el que li cal redefinir el seu paper en el conjunt de les institucions públiques.
De moment, doncs, caldrà que seguim anant a peu a tot arreu.
(Columna d'opinió per a Ràdio Granollers)