divendres, 20 de maig de 2011

Ciutats creatives, ciutadans que participen

A hores d'ara, ja s’acaben les migranyes de les eleccions municipals (i espero que les de tothom siguin més suaus que les meves) i, a l’espera de la jornada reflexiva de demà, tothom hauria de tenir clar qui vol que siguin els seus representants polítics a l’Ajuntament els propers anys. La campanya és a la recta final i, com sempre, ha arribat sense pena ni glòria, només animada pel retorn de les piulades de corb –més que de gralla- recuperades després de tants anys, del Gual Permanent. (Esperem que aguanti animant tota la legislatura, i que no es descuidi de tant en tant de tenir un record per en Jaume Camp, el primer dels Guals, i algun altre Jaume successori).
En conjunt, però, la campanya només ha servit per augmentar la distància, cada cop més gran, entre el món de la política i la ciutadania en general. Els indignats que protesten a les places –de Catalunya o de la Porxada- contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica, també cerquen fórmules d’aconseguir implicar-s’hi més, demanant una democràcia més real. Un despertar que ha representat una gran sorpresa, després de l’apatia de tots aquests anys, deixant en evidència que no s’ha avançat prou en noves fórmules de participació i contra la corrupció. I, mentrestant, els que governen sembla que facin esforços per limitar-la al màxim, la participació, i conduir-la en funció del seus interessos, enlloc de fixar-se en països com Islàndia, on s'han pres a la valenta el canviar el sistema econòmic i democràtic.
A Granollers, aquests darrers quatre anys hem pogut comprovar com molts dels esforços realitzats anteriorment s’han anat fonent poc a poc, a mesura que avançava la legislatura. Els sistemes més formals s’han esclerotitzat i les idees que eren aportades des de fora el Consistori ni tan sols les han escoltat. Així, la majoria de Consells i Patronats s’han congelat –o mantingut al mínim, dos cops a l'any-, per informar tan sols del pressupost. (No existeix l’indicador de propostes realitzades pels ciutadans a través dels Consells municipals ni el seu seguiment, per veure si s’apliquen!). Igual que les Comissions Informatives municipals, on han confós els conceptes d'estudiar, consultar i informa, en definitiva, donar a conèixer a l’oposició el que s’ha fet –sempre a pilota passada- enlloc del concepte jurídic d’Informar, és a dir, de valorar allò que s'ha d'esdevenir. Hem passat del debat per aprovar propostes, enriquides per les incorporacions del propi debat, a la simple informació del donar compte -"sapigueu que hem fet això"-, amb la conseqüent impossibilitat d’incorporar altres “mirades” que la dominant. (Un altre indicador de qualitat de la participació és el nombre d'expedients passat a informar o dels que s'ha donat compte en les Comissions Informatives. Un indicador, és clar, que tampoc existeix avui en dia!).
I qualsevol intent provinent de la ciutadania per mobilitzar la gent, com ara la Consulta sobre la Independència del 25-A va ser minimitzada –fins i tot, ridiculitzada per alguns dels membres de l’equip de govern- i dificultada al màxim.
Però l'objectiu d'aquest blog no és el de fer crítica -sí de deixar constància-, sinó el de mirar també endavant, proposant idees de futur. I per això, també vull donar a conèixer una de les propostes més interessants que s’han fet aquests darrers mesos en l'àmbit de la funció pública. Generada per NESTA –una fundació anglesa que vindria a ser una mena de laboratori sobre la funció pública-, es tracta de la constitució dels Creative Councils, Consells Creatius a les ciutats.
Donem, doncs, un cop d’ull a tot plegat: ...
Per començar, el que hem perdut en Participació ciutadana:
De bon principi, cal posar en l'Haver tant la Taula d’Acollida com el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, dos organismes que han anat acomplint les seves línies de treball, clarament marcades, i capaços de mostrar un camí prou engrescador, disposant de la capacitat de decidir el destí dels recursos. Sembla que la possiblitat de prendre decisions factibles -entre altres, el destí de les subvencions-, i que aquestes siguin efectives, genera una dinàmica clarament positiva de participació i de compromís.
I també afegirira en el costat dels actius, el Consell dels Infants que, mica en mica, va tractant els temes que ells mateixos proposen, probablement perquè disposa d'una persona que el dinamitza. O el Consell de l'Esport que, a partir dels seus grups de treball, escola i recull opinions i projectes d'altres.
També el Consell Econòmic i Social ha pogut mantenir, en plena crisi, la capacitat de generar documents prou interessants. Però cap decisió que després hagi comportat canvis en les polítiques públiques municipals.
Entremig, hi trobem aquells consells reunits només per tal de donar compte de les accions empreses, sense cap oportunitat propositiva. Així, el Fòrum de Comerç i Turisme, reunit un cop l'any -encara cap vegada aquest 2011-; o el Consell de Cultura de Granollers –dues reunions l’any per informar de l’estat dels projectes, sense ni tan sols engegar cap grup de treball.
Amb l'aprovació del Pla director de participació ciutadana, les esperances d'aprofundir en el concepte van quedar reduides a la superficialitat: explicar allò que fem, simplement i, sobretot, accepteu-nos les nostres idees.
En el passiu del balanç, hi posaria el Consell Universitari, reunit només dues vegades en la legislatura, malgrat tractar-se d'una temàtica tan estratègica. O les experiències en el camp de l'urbanisme. Si veniem d'una legislatura anterior en la que ens havíem atrevit a fer una gran enquesta ciutadana, amb un procés participatiu amplíssim, per debatre la nova versió del POUM, en aquesta varem començar amb la creació del Consell Assessor Urbanístic, que es va limitar a escoltar una conferència de David Nel·lo sobre el Pla territorial metropilità, i no s'ha reunit cap altra vegada. Com també s'ha perdut pel camí la proposta -magnífica, i premiada- de Fem un jardí, de l’Albert Camps, resolent un problema concret -el darrer, crec recordar, fou el jardí de Pau Vila-, i ja sembla que hagi passat a millor vida. La nova moda granollerina passa ara, com a màxim, a consultar a experts, com en el cas de la Carretera i la illa de vianants, en què es van limitar a parlar amb els veïns a peu d'obra després de triar una proposta d'experts en la matèria -però que no la viuen.
Fins que va arribar l’episodi vergonyós de la Consulta del 25-A, sense ni tan sols cedir espais, a diferència d'altres ajuntaments socialistes, que no van dubtar a fer-ho, i en la que 8.640 persones varen decidir exercir lliurement el seu dret a vot sobre la independència de Catalunya a Granollers.
En conjunt, ningú ens treu tampoc la percepció que també hem anat enrera en l’àmbit de la participació. Una sensació que ha estat paral•lela a la sensació que ens han canviat l’Alcalde. I que, probablement per exigències del guió (electoral, és clar), ens l'han venut cada cop més imbuït del fet que ell porta la ciutat a dins, que ell sap el que és bo per Granollers, que ell és Granollers, fins al punt de convertir-ho en el seu lema electoral. (Una identificació persona - territori que ni en les millors èpoques de Jordi Pujol i Catalunya!) I continuaria amb la lògica que ja no cal, doncs, que la ciutat aporti res. Tot dat i beneït des de dalt, i estalvieu-vos els esforços de fer aportacions, que encara prendríem mal tots plegats.

Consells creatius, proposta innovadora
És per això que és bo mirar cap enfora, per veure els que mica en mica van cercant, testant i millorant experiències concretes i pràctiques de participació ciutadana. Així, des de NESTA s'ha obert una campanya

amb l'objectiu que, en els propers dos anys, un petit grup de Consells Creatius pioners d'Anglaterra i Gal•les –i, per què no, de Catalunya?- desenvolupin, apliquin i difonguin nous mètodes de transformació per assolir alguns dels grans reptes a mig i llarg termini que enfronten els municipis i els serveis locals, a partir d'innovacions radicals.
L'enfocament del programa prepara els Consells per fer preguntes bàsicament diferents. Per exemple, "com podem ajudar la gent gran a viure bé?" en lloc de "com podem prestar millors serveis a la gent gran a un cost menor?". NESTA proporciona suport pràctic als Consells i els socis que participen en el programa, per tal de desenvolupar i posar en pràctica les seves idees, i generar aprenentatge i models pràctics que es puguin aplicar després a qualsevol govern local.
La primera etapa és una convocatòria oberta de les idees. I, per això, al juny seleccionaran fins a 20 de les idees més prometedores, que rebran suport financer i no financer per desenvolupar la seva proposta i establir el potencial de disseminació a altres àrees. I, a la tardor d’enguany, seleccionaran les cinc idees amb més potencial per rebre més suport a mesura que van posant en pràctica les seves innovacions. Intentarem estar al corrent dels esdeveniments. Sembla prou interessant.

Els ciutadans, creatius
Així doncs, i a similitud de les empreses innovadores, que disposen de comissions / comitès d'innovació perquè consideren que el seu principal actiu és la capacitat de la gent de generar noves idees, i després intenten canalitzar-les en forma de nous productes, serveis, mercats o noves formes d'actuar, les ciutats també poden desenvolupar i canalitzar la creativitat dels ciutadans, les seves idees i la seva capacitat de canviar i millorar l'entorn, l'administració, els serveis, i tota la ciutat en general.
Només cal creure-s'ho! Provem-ho a patir del 23 de maig?