25-A IV. L'Ajuntament

No em puc deixar d'estar de parlar del meu Ajuntament i el seu paperàs en tot el procés. Un ridícul impressionant, no veient el que representa el moviment ciutadà de les consultes, fent el possible per ignorar l'exercici més gran de participació ciutadana fet fins ara a Granollers sense el suport de les institucions i menyspreant el treball de tanta gent.

Començo, doncs, per aquesta mateixa manca de suport a Granollers Decideix (GD). Així com altres ajuntaments socialistes -Girona, Lleida, Manresa- sí que van cedir locals a l'entitat organitzadora, a la nostra ciutat GD s'ha trobat que ha hagut de pagar més de 2.000 € per poder utilitzar els Centres cívics. (Un escàndol majúscul, tenint present que, per exemple, algun partit polític no acaba pagant La Troca ni quan l'utilitza per a activitats pròpies). A més a més de pencar com un burros, els membres de GD hauran permès finançar alguna de les activitats de "participació" que el govern de la ciutat vol impulsar. (Entengui's allò de fer jardins entre tots o pintar fanals de colors).

Cal tenir present també les traves imposades. Tot i les múltiples instàncies lliurades, GD, per exemple, va haver de desmuntar una activitat de recollida de vot anticipat el matí de Sant Jordi que es desenvolupava a l'estan de CiU. El funcionari enviat, diligent a complir ordres superiors, no fou capaç d'entendre que CiU és una de les 40 entitats adherides a GD.

Per mi, però, el fet més greu és com l'equip de govern municipal, amb l'Alcalde al capdavant, ha volgut bandejar del tot la Consulta. A banda de no fer-ne cap referència en els butlletins municipals o els webs institucionals -tot i ser l'activitat de participació de granollerins, després de la Festa Major, més important de l'any-, ho exemplifico en un fet concret: la no voluntat de recepció dels observadors internacionals.

M'explico: la meva única responsabilitat en tot el procés era la dacollir i acompanyar per la ciutat alguna de les persones vingudes de fora per seguir la qualitat i les garanties de la consulta. Quan GD va conèixer la vinguda a la ciutat de dos observadors internacionals -un del Québec i un de la Cabília-, vàrem proposar l'Ajuntament de fer una recepció oficial a les personalitats convidades. Inicialment, dissabte a la tarda. Es veu, però, que hi havia un casament dues hores abans (felicitats, Pietat!), i l'Alcalde, que el diumenge tenia un acte a Gernika, no els rebria. Demanem, doncs, canviar de dia i que, per tant, sigui un altre regidor -el de Cooperació, per exemple, ja que un dels observadors viu a París exiliat per amenaces de mort al seu país- qui els pugui rebre a l'hora que els vagi bé. Resposta: ni una cosa ni l'altra. No se'ls rep, i prou! I, a més, tampoc s'obre l'ajuntament a l'oposició per tal que siguin els regidors disponibles els qui els rebin. La casa del poble és ara patrimoni exclussiu del partit dominant, amb mayoria absolutista.

(Val a dir que, fins ara, l'Alcalde havia rebut a tothom que vingués de fora si li demanava qualsevol entitat. Fossin els representants d'una associació coral, esportiva o sindical agermanada amb una entitat de la ciutat, o bé només uns simples convidats per una oenagé que fa un projecte al seu poble, l'Alcalde Mayoral feia esforços per trobar un raconet a l'agenda per rebre'ls, explicar-los la ciutat i fer-se unes quantes fotos amb ells, especialment al balcó de l'Ajuntament i al damunt de la Pedra de l'Encant. I, si ell no podia, feia mans i mànigues per trobar algú de l'equip que el rebés. Tot, amb la complicitat sempre de l'oposició, a qui també es convidava a ser-hi presents).

Aquest cop, però, nanai de la Xina! Es veu que el director d'un diari de Montréal i el líder a l'exili del moviment autonomista de la Cabília, no són de prou nivell per ser atesos per sa magnífica Mayoria! (No cal dir quina és la impressió que se n'han endut, de la gent de Granollers, per un costat, i dels seus governants, per l'altre).

En resum, em sento decebut tant pel meu Ajuntament, que no vol veure què passa a la seva ciutat si no té la capacitat de controlar-ho tot, com pel meu batlle, que prefereix cenyir-se a les ordres de partit, a canvi de perdre la capacitat de fer d'alcalde de tots i continuar essent aquell venedor excel·lent de les qualitat de la ciutat portes enfora a qui estàvem acostumats.

Amb l'exemple que m'han donat, em ve un dubte molt gran: quina actitud he de prendre jo d'ara endavant amb un procés de pressumpta participació ciutadana com és el Pla Estratègic?