dilluns, 26 d’abril de 2010

25.A III. La premsa

No m'agrada parlar-ne. Amb el temps, he après a fer la meva sense necessitat de fixar-me en el que digui la premsa. La societat civil és més forta si sap no anar a remolc del "quart poder". Però crec que, en una consulta com aquesta, l'estat d'ànim del conjunt de la ciutadania, motivat per l'estat d'opinió del periodisme -i, per tant, dels centres de poder que hi ha al darrera- ha tingut una influència rellevant en el seu resultat. Sobretot, la premsa a nivell nacional -i també estatal, és clar, especialment pels resultats del no! Ara, però, em vull referir a la premsa de casa, la més propera.
I, per això, començo felicitant la premsa digital i la seva creixent incidència. Poc a poc, va fent forat i demostrant la seva utilitat, especialment entre la gent jove, que la segueix al dia, i en participen. Enhorabona pel treball de proximitat que, per exemple, fan des de mitjans tan precaris i novells com Aravalles. (Com és que la resta de premsa comarcal -amb molts més mitjans- no fa un pas qualitatiu al món digital? Ells sabran).
De la premsa escrita, en vull parlar poc. De fet, cadascú ha jugat el paper que se n'esperava d'ells. D'El 9 nou, només diré que continua en la seva línia oficial: l'"institucionalisme" com a consigna, que vol dir dependència total dels ajuntaments i de qui els manen. I cada cop van mostrant més el llautó. (Nota: només cal mirar El 9 d'Osona, i veureu quin nivell d'implicació ha tingut, tan diferent, amb les consultes). Són uns quants ja els seus columnistes que, vès per on, opinen que és un error aquesta línia tan poc propera a la gent i tan de braçet amb les institucions.
De Línia Vallès sí que diré que m'ha sorprès -agradablement, és clar- el paper jugat de suport a les consultes. És normal, doncs, que aquesta publicació gratuïta vagi fent forat mica en mica. (Tot i que també m'estranya que no entrin encara en el joc d'internet).
De la resta de premsa escrita, dir que han estat fent allò que era previsible: els monàrquics d'avantguarda, ignorant allò que els suposi acostar-se al segle vint-i-ú; els del "Montillódico" -com diu l'amic Jj-, encara més enllà, i minimitzant-ho tot, excepte la Feria de Abril; els franquistes de casa, doncs això: essent coherents amb la seva ideologia antidemocràtica de meitat del segle passat. I així, anar fent.
De la televisió no en puc dir res, perquè a casa no la tenim sintonitzada. M'estalvio, doncs, el comentari. Sí que em va sorprendre agradablement veure a la nostra ciutat unitats de TV3, al costat de la televisió comarcal.
Però no vull deixar d'aprofitar l'avinentesa -com diu aquell- per reivindicar el paper de la ràdio com a mitjà més viu de tots els presents. Ràdio 7 Vallès -que sí que és també a internet, tot i que encara n'hi treu poc suc- va estar present a la consulta des del primer moment, fent connexions en directe, i aportant les novetats que se succeien al moment. Enhorabona, perquè continua essent el mitjà més viu de tots els presents.(Llàstima que l'escoltem tan poc!)
Mentrestant, la gent del món digital va fent camí. Per molts anys!