Can Muntanyola

L'antiga Masia de Can Muntanyola

La Masia de Can Muntanyola restaurada, i el nou edifici al costat

Finalment, s'inaugura el Centre de Serveis a les empreses de Can Muntanyola. De mica en mica, doncs, el Granollers industrial es va menjant espai al poc Granollers agrícola que encara resta d'empeus, mostrant que la ciutat s'ha anat transformant en la seva economia amb el pas dels segles.
Com sempre, un projecte de rehabilitació ben treballat, que permet el màxim respecte per les restes patrimonials existents, sobretot, tenint present que, a banda de la façana, els murs interiors més aviat en compliquen la distribució. I amb un bon equipament de serveis al costat, compartit amb la Cambra de Comerç, funcional i auster, com correspon a les èpoques en què ha tocat executar-lo. I tot plegat, ben situat i comunicat, enmig del polígon industrial del Pla de Baix, envoltat d'indústries, i proper també a l'edifici de la UEI.
Així doncs, a Granollers, per fi, ens posem a l'alçada d'altres ciutats del nostre entorn que ja fa uns quants anys s'han posat les piles per facilitar espais per al món empresarial, amb una oficina única de tramitació, espais per a noves empreses, per a la formació i el  foment de l'emprenedoria. La suma de la coordinació de serveis i administrativa, pública i privada, hauria de poder impulsar sinergies empresarials i dinamitzar l'economia de la comarca, prou tocada, tot generant ocupació i millorant la productivitat de les empreses.
Aquest nou centre correspondria a la família dels ecosistemes emprenedors -que no innovadors; això s'ha de treballar força més-, en transició cap al que s'anomena una acceleradora d'empreses (en la que ja se seleccionen projectes de cinc anys de vida, innovadors, escalables, amb clara vocació internacional i amb possibilitats de generar llocs de treball d'alta qualificació). En tot cas, comença a fer camí, i només podem que desitjar-li tots plegats que tingui molts èxits, sobretot pel que fa a la creació de noves empreses i d'ocupació.
Ara que les coses es van posant en lloc mica en mica, queda pendent el repte de l'ús de la Masia de Tres Torres, que podrà acollir amb comoditat els diversos serveis que conformen l'actual Centre Cívic Jaume Oller, i convertir-se en un fabulós equipament per al barri. Però aquesta és una altra història.

Idear, innovar i emprendre, segons en Marc Vidal

Val la pena llegir el post original d'en Marc Vidal, resumint una conferència seva sobre innovació, generació d'idees i com la creativitat és el veritable catalitzador de l'esperit emprenedor. (Ja fa temps, li havia seguit la pista en aquest bloc per les 10 coses a considerar abans de convertir-se en empresari). Queda clar que, per a això, no hi ha fórmules exactes i precises. Cadascú ha de trobar el seu mètode de treball que l'ajudi a millorar en la seva capacitat d'innovar. Per això és molt interessant l'opinió d'en Marc, gran emprenedor granollerí i expert en xarxes socials, i la seva llista d'aspectes a tenir presents per a innovar i emprendre de forma creativa. En resum, són aquests:

• Preparar-se per tenir idees
• Estimular per pensar
• Pensar com un nen
• Viatjar
• Valorar el fracàs
• No hi ha males idees, només reconversió dels fets
• El pensament lateral
• Redefinir el problema. Que cada solució generi un nou problema
• Enderrocar barreres
• Oblidar per inventar. Combinar vells elements amb altres de nous 
• Impulsar l'acció pròpiament dita. "Fes-ho tu mateix, equivoca't i persevera"
• El valor de pensar en comú

I, a continuació, us reprodueixo l'article (traduït, el resum -no he trobat les imatges, sinó, us les enllaçaria). ...

Luis Bassat. Inteligencia comercial

Plataforma editorial segueix oferint llibres amens i interessants que posen al dia la relació entre el món de l'empresa i els valors que l'han de guiar. Aquest no n'és pas una excepció. Així, en Lluís Bassat -Luis, quan actua en castellà- ens proposa la seva visió del món econòmic basant-se en la seva llarga experiència en el món del màrqueting, la comunicació i l'entorn comercial que l'han envoltat tota la seva vida. I intenta combatre la falsa imatge del comercial pel qual tot s'hi val a l'hora de vendre, exposant la idea de la intel·ligència comercial, que parteix de la confiança que cal aconseguir del client.
Per a això, posa damunt la taula -com el comerciant que abans obria el seu maletí amb el mostruari de gènere disponible- tot un seguit de valors humans necessaris per a actuar en el món dels negocis -no només en el departament comercial, sinó a tota l'organització. Els ordena alfabèticament, condensant així un gran diccionari de valors, els quals acompanya de cites de personatges cèlebres. Els valors que proposa són aquests: Amabilitat, autenticitat, creativitat, criteri, decisió, desig d'aprendre, eficàcia, exemplaritat, empatia, entusiasme, experiència, gratitud, honradesa, humanitat, humilitat, humor, justícia, lleialtat, memòria, oportunitat, optimisme, ordre, organització, proactivitat, reflexió, resistència, respecte, responsabilitat, saber escoltar, saber rectificar, sabiduria, sinceritat, tenacitat, transcendència, valentia, vitalitat, voluntat.
De cadascú de nosaltres depèn la combinació més adequada per explotar els nostres punts forts en cada valor, i corregir les mancances en aquells valors que tinguem més dèbils. I els podem comparar, a més, amb les virtuts que uns quants amics -clients- de l'autor proposen, després de respondre un qüestionari sobre la matèria.
Per guanyar la confiança del client, cal afegir-hi també una mirada sobre el treball en equip, que és la manera de desenvolupar la intel·ligència comercial col·lectiva. De fet, i segons el MIT i Science, les dones, quan treballen en equip, actuen de manera més intel·ligent que els homes. Això depèn de tres variables: la sensibilitat social dels membres del grup, la capacitat de dialogar entre ells i el nombre de dones que hi hagi. Així doncs, quantes més dones, més intel·ligència col·lectiva!
Bassat també afegeix unes quantes lliçons sobre el producte, la marca i la comunicació. Sobretot, per explicar-nos que el consumidor ja no és el receptor passiu dels nostres missatges i dels nostres productes, i que fins i tot coneix més bé el producte que el mateix venedor. Ell decideix què vol i com ho vol. La intel·ligència comercial ha de tenir present sempre aquest canvi de paradigma, cap a un món de consumidors intel·ligents.
Però també és interessant per les reflexions que hi afegeix sobre la crisi. I la fórmula que proposa per combatre-la és ben senzilla i evident: treballar més, i més intel·ligentment. Cal fer les coses millor que com les hem fet fins al moment. Altres propostes són les de liberalitzar els horaris del comerç, per poder mostrar millor la capacitat emprenedora dels ciutadans. Ajudant al petit comerciant en tot allò que sigui necessari perquè també pugui obrir, i no només les grans superfícies. O no tancar-ho tot per vacances a l'agost. I cal també enfocar la publicitat per als temps de crisi. El consumidor té més por a equivocar-se i la publicitat l'ha de reafirmar-lo en què no s'està equivocant.
El llibre és ple de petits exemples i casos pràctics, viscuts pel mateix Bassat, i que demostren que tothom -fins i tot a nivell de microempresa- pot actuar amb intel·ligència comercial, especialment quan hem de comprar, a partir de la recerca d'informació i la comparació, per poder decidir amb garanties.
En resum, un bon manual per guanyar-se la confiança dels clients, començant per un mateix. ...

Reid Hoffman, 10 regles d'esperit emprenedor per a la creació de grans empreses

Acabo amb la traducció al català de la trilogia de consells per a emprenedors, aquest cop amb els consells de Reid Hoffman, cofundador i president de LinkedIn i soci a Greylock Partners. És membre de l'equip fundador de PayPal i ha estat un business-angel i assessor de desenes d'organitzacions, entre elles Facebook, Zynga, Flickr i Last.fm. En l'actualitat és membre del consell de LinkedIn, Zynga, Shopkick, Kiva.org i Mozilla. El seu perfil es pot trobar en www.linkedin.com/in/reidhoffman (al costat, doncs, del meu, que hauré d'actualitzar aviat!!).
Arrel d'una conferència que va fer al South by Southwest, hi va compartir les seves 10 primeres regles de l'esperit emprenedor per a la creació de grans empreses. Consells nascuts de les seves experiències d’iniciar empreses i associar-se amb grans empresaris de Silicon Valley com un business angel i com a inversor de capital risc.
Tot i que pretenc pas crear cap gran empresa, sí que crec que val la pena tenir-los en compte. Aquí van: ...

Steve Jobs. Les 12 regles per a l'èxit

Seguint la pista deixada per en Marc Vidal, segueixo traduint (no sé trobar-los en català enlloc) diversos consells per a la creació d'empreses. En aquest cas, les 12 regles d’Steve Jobs per a l’èxit empresarial. O, el que és el mateix, les passes que cal seguir per esdevenir un gran empresari innovador, i un inspirador líder de negocis.
Deia Jobs que "quan tenia 23 anys, em valoraven per sobre d’1.000.000 $, i per més de 10.000.000 $ quan en tenia 24 anys, i més de 100.000.000 $ quan en tenia 25. I tot això no era important per què mai ho vaig fer pels diners". Doncs a veure si descobrim quin és el seu secret: ...

Carol Roth. 10 coses a considerar abans de convertir-se en empresari

Per en Marc Vidal m'arriba un llistat de les 10 coses que cal considerar abans d'esdevenir un emprenedor. Les escriu Carol Roth, en el The Globe and Mail, extret del seu llibre The Entrepreneur Equation. Com que és bastant coherent i lògic, intento traduir-ne un resum.

10 coses a considerar abans de convertir-se en empresari

Esteu cansats de treballar per a algú altre? Creieu que iniciar el vostre propi negoci us pot alliberar? Torneu-vos-ho a pensar! La taxa de fracàs de nous negocis és tenebrosa. De fet, la gran majoria de les empreses (fins a un 90%) falla / plega abans de cinc anys.
La realitat és que la mitjana de negoci de les empreses és de menys de $ 100.000 en vendes; no és innovador, i no té plans per al creixement (segons el professor Scott Shane, en el seu llibre Les il•lusions de l'esperit emprenedor). La majoria de les empreses (60%) no obtenen mai benefici al llarg de la seva vida.
Però, tot i les taxes de fracàs molt elevades, més de 6 milions de persones comencen un negoci cada any. Abans que decideixi unir-se a les files dels treballadors per compte propi, cal esbrinar si ser propietari d’un negoci és adequat per a vostè.
Esteu a punt per a ser emprenedors? Tingueu en compte aquests 10 passos. ...