Un nou cas del comissari Brunetti, amb el seu estil tranquil, pausat, com si la pressa per resoldre l'enigma fos la mateixa que tenen les góndoles a Venècia.
En aquesta ocasió, es tracta d'una història que parla de la mala gent, que sempre n'hi ha. D'aquells que organitzen la seva vida a partir d'aprofitar-se dels altres, ni que aquests siguin els seus familiars.
Però ho fa sense escarafalls, prenent-se el seu temps, sense la urgència vital que caracteritza la novel·la policíaca clàssica. De fet, fins i tot podríem pensar que no hi ha ni cas.
Una aventura, doncs, més reflexiva que activa, per aquells que vulguin gaudir de la manera reposada d'escriure de la Donna Leon. La reina de la subtilesa i del detall, en les converses, en els gestos, en les reflexions i els debats que manté amb cada un dels seus col·laboradors, fins i tot els de la seva pròpia família. On hi introdueix tot de temes en forma d'assaig col·loquial com si res -la política, la burocràcia, la lectura, les classes socials, la llengua, l'educació dels fills, la religió, ... I on detalla el gust per assaborir els bons moments de cada dia, com si es tractés d'aquell anunci de les migdiades, malgrat els neguits que se'ns mengen la tranquil·litat d'esperit.
Com sempre, molt recomanable, i més si teniu pensat de fer una escapadeta fins a la ciutat dels canals, aquest estiu. ...
