En aquesta ocasió, es tracta d'una història que parla de la mala gent, que sempre n'hi ha. D'aquells que organitzen la seva vida a partir d'aprofitar-se dels altres, ni que aquests siguin els seus familiars.
Però ho fa sense escarafalls, prenent-se el seu temps, sense la urgència vital que caracteritza la novel·la policíaca clàssica. De fet, fins i tot podríem pensar que no hi ha ni cas.
Una aventura, doncs, més reflexiva que activa, per aquells que vulguin gaudir de la manera reposada d'escriure de la Donna Leon. La reina de la subtilesa i del detall, en les converses, en els gestos, en les reflexions i els debats que manté amb cada un dels seus col·laboradors, fins i tot els de la seva pròpia família. On hi introdueix tot de temes en forma d'assaig col·loquial com si res -la política, la burocràcia, la lectura, les classes socials, la llengua, l'educació dels fills, la religió, ... I on detalla el gust per assaborir els bons moments de cada dia, com si es tractés d'aquell anunci de les migdiades, malgrat els neguits que se'ns mengen la tranquil·litat d'esperit.
Com sempre, molt recomanable, i més si teniu pensat de fer una escapadeta fins a la ciutat dels canals, aquest estiu. ...
Aquest cop, he de dir que en alguns moments he tingut problemes amb la lectura. En més d'un moment. no em queda clar qui parla -si un personatge o l'altre. No sé si això és degut a la traducció.
L'ou d'or
Autor: Donna Leon
Data de publicació
21/05/2013
Titol Original The golden egg
Col·lecció: El Balancí [Nro 696 ]
Format 344 Pags. / 23,00 x15,00 x0,00
P.V.P. 18,50€ | P.V.P E-book 14.99€
El comissari Brunetti torna per investigar la mort d’un noi discapacitat i sord.
Text de contraportada
L’ou d’or té a veure amb la mort, sigui per una sobredosi accidental o per suïcidi, d’un noi sord i mentalment discapacitat. Brunetti està astorat que un noi amb aquestes qualitats s’hagi pogut suïcidar i, atès que al llarg dels anys l’havia vist pel barri, es permet donar una ullada a la seva vida per intentar entendre què li ha pogut passar. Això el porta a trobar-se amb la mare del noi i a assabentar-se de les circumstàncies del seu naixement. Però res del que Brunetti descobreix li aporta arguments clars sobre la seva mort. I d’això va la novel•la. A estones també es dedica a analitzar la societat que permet que una persona desvalguda com aquesta pugui créixer de la manera en què ell ho fa.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada