dilluns, 31 de desembre del 2012

Els Pastorets, per la Independència

Com cada any, el miracle dels Pastorets retorna també a casa nostra. Després de veure la mitja hora final de l'assaig general del divendres, semblava impossible que aquell desgavell es convertís en una obra de teatre com cal: l'ase, marejat de tant donar voltes; el so, desencaixat; els figurants, que sortien quan no tocava i no sortien quan era l'hora; els tramoistes, que treien el cap per on no corresponia; el director, que no sabia si refer l'escena de nou o anar-se'n cap a casa; ... Un desastre absolut, que presagiava una nit d'estrena catastròfica. Però, com ja explicaven en temps dels Llobet i els Cabrera, el miracle dels Pastorets s'havia de fer present en cada una de les representacions.
El resultat final, molt més que digne, tenint present que els que surten a escena any rere any per explicar-nos la història dels rabadans que van a veure l'infant Jesús i s'entretenen amb el dimoni gros són tots ells una bona colla d'Amics. Com sempre, un espectacle per a tota la família, ple de sorpreses i que t'atrapa des del primer moment, amb els textos d'en Montagut i en Plantada, i al llarg de tota la trama, amb els acudits d'en Lluquet i en Rovelló, i amb la lluita del bé contra el mal. (No cal dir que, si fóssim als Estats Units, ja n'hauríem fet un tràiler, d'això dels Pastorets, com si es tractés de la Guerra de les Galàxies o del Harry Potter, però més nostrat!).
A Granollers ja fa 10 anys -aquesta és la onzena temporada- que es representen al Teatre Auditori, amb un gran nivell i amb innovacions constants. Dirigits per primera vegada per en Frederic Roda, hi hem vist el retorn d'algunes escenes, i unes fures i àngels que sortien de tot arreu. També hem anat fins a la Tèrmica de Roca Umbert, de la mà d'una pel·lícula, seguint la saga catalana de films de terror que està tant de moda. (Cinema dins dels Pastorets, quin sacrilegi! - deurien pensar els de l'ortodòxia). I tot un encert descobrir-nos que a Roca Umbert hi tenim les calderes d'en Pere Botero!
Però la novetat més rellevant d'enguany és el discurs d'en Lluquet, per celebrar que ha pogut enganyar el dimoni, i envoltat de rabadans disfressats de Xics. Ple de nostàlgia pel seu país -el nostre-, s'encarrega de deixar clar a l'audiència que estem ben preparats per la Independència! Una prova més que Els Pastorets, com totes les nostres tradicions, estan ben arrelades en el nostre passat però miren indefectiblement cap al futur de la nostra cultura.
Ep, i el meu vot pel Premi Jordi Costa, com no podia ser d'altra manera, pel Cor Elemental dels Amics de la Unió, que omplen amb el seu cant tota la platea, i posen la banda sonora a l'escena. Felicitats!
Si voleu començar bé l'any, res millor que assistir a la darrera funció. No us els perdeu!
I molt bon any 2013 per a tothom!

dijous, 27 de desembre del 2012

Dolors Garcia i Cornellà. Serena

La N. participa en el certamen Protagonista Jove 2013, durant el qual s'han de llegir els quatre llibres proposats. El primer és Serena, de la Dolors García i Cornellà, una vilobinenca amb una llarga experiència com a autora. I la veritat és que m'he empassat el llibre en un tres i no res, i amb un excel·lent sabor de boca.
Situat a partir del terratrèmol del dia de la Candelera de l'any 1428 a Barcelona, ens presenta com la jove Serena, amb tan sols catorze anys, ha de tirar endavant la família, amb la mare morta en el terratrèmol i el pare segrestat pels pirates. Una història de superació emmarcada en la Barcelona del segle XV, i que reflecteix perfectament la realitat del moment, amb una ciutat de només 40.000 ànimes, retratant els oficis, els gremis, els carrers i places, ... i també l'educació, la salut, l'alimentació, l'organització política de la ciutat i el país.
Però, sobretot, es tracta d'una història de lluita per la família i el futur, amb molta força i molt emotiva. ...

dilluns, 24 de desembre del 2012

Nadal del 62: la gran nevada

En Sebastià, el dia de la nevada, amb els pares.
Just avui fa cinquanta anys de la gran nevada. Per a nosaltres, un moment mític per a la petita història familiar: el dia en què va néixer el meu germà gran, en Sebastià, i que els pares varen haver de travessar una muralla de neu fins arribar a l'Hospital. I la N., valenta, s'ha atrevit a escriure els fets a la revista Vallesos, que n'ha dedicat tota una Carpeta als records d'aquell dia memorable: Colgats de neu!
Adjunto, doncs, l'article de la N., que descriu aquell dia des del punt de vista del senyor Tomàs Coll, el policia que va acompanyar els pares fins a l'Hospital de Granollers enmig de la neu, i va haver d'assumir moltes altres tasques per ajudar els vilatans a passar els primers moments difícils.
Molt bon Nadal a tothom!

Policia de guàrdia
L’AGENT TOMÀS COLL DE GRANOLLERS VA HAVER D’ATENDRE TOTA MENA D’INCIDÈNCIES PER LA NEVADA: DES D’ACOMPANYAR UNA PARTERA A L’HOSPITAL AMB UNA LLITERA A PEU FINS A REPARTIR PALES PER TREURE LA NEU DELS CARRERS
Text: Núria Sala i Ventura | Fotografies: Esteve Sala i Cortès

divendres, 21 de desembre del 2012

Ribollers, 25 anys de fotografies d'en Jordi Ribó


Aquesta nit,el Museu de Granollers ha quedat buit amb la presentació del llibre Ribollers, 25 anys, editat per l'Editorial Alpina, amb un recull de fotografies fetes per en Jordi durant aquest darrer quart de segle, des que va obrir el seu estudi a la Plaça Folch i Torres. Es podria pensar que la gent es reunia espantats per l'apocalipsi que s'acosta, però més aviat ha estat tot el contrari: tothom ha sortit desitjant vint-i-cinc anys més de l'empenta riboniana, encomanats per la seva vitalitat.
I és que en Jordi, tal i com el van definir tant en Martí Nadal com en David Bassa com en Màrius Serra o el mateix Alcalde, és inesgotable. Els adjectius que l'acompanyen -ja ens va avisar en Màrius- són il·limitats, però tots van lligats a l'energia que el caracteritza.
L'esperit jove és el que el fa més evident. Tots li envegem que es vagi quedar amb els 17 anys d'esperit, i que encara els mantingui. Mentre la resta de mortals anem perdent l'alè, ell manté la seva actitud vital que li permet anar constantment amb el cap fora del cotxe. Fins i tot, es permet el luxe de passar-nos per la cara les nostres fesomies de fa uns anys, recordant-nos que per a nosaltres sí que passa el temps!
El llibre, com va explicar en David, també és un repàs periodístic del darrer quart de segle de la ciutat. Principalment, de tot allò que passa en el triangle entre la plaça de les Olles, la d'en Patufet i la de la Porxada, al bell mig de la ciutat. I és la mostra clara que tota ciutat -i Granollers no n'és l'excepció- la fa la seva gent. En bona part dels esdeveniments, en Jordi hi ha deixat la seva mirada, sempre alegre i divertida, i ens ha regalat un Granollers optimista, vital, amb una empenta gairebé infinita, que no para d'associar-se, casar-se, aliar-se, i tirar endavant projectes, malgrat els moments difícils que s'hagin viscut.
I en Jordi és amic d'aquesta ciutat i de tots aquells que la formen. (Una de les experiències més al·lucinants que he viscut darrerament, és la de compartir els darrers cinc quilòmetres de la Mitja al costat d'en Jordi, amb un allau de salutacions incomptable!).
En Màrius també ha coincidit amb la capacitat d'enginy i d'engany d'en Jordi; de complicar-te l'existència amb nous i constants projectes, i que, per sort, seguiran. I ens ha fet veure també el joc de paraules amb les que en Miquel Llach ha omplert el llibre, acompanyant les imatges d'en Jordi. Discret com sempre, en Miquel ha estat la peça clau perquè aquest llibre no sigui un senzill catàleg de fotografies, sinó un joc ple de sorpreses. Com aquells llibre-capsa, que pàgina rere pàgina es van obrint amb noves propostes, et permet jugar a comptar, a endevinar, a descobrir, ... Un bon regal, doncs, per aquestes festes.
El darrer comentari se'l mereix l'Editorial Alpina, que reforça la seva trajectòria granollerina. Una altra aposta valenta, que ens presenta en aquesta ocasió, fidel al seu estil, tot de camins personals, de rutes familiars, de fites i cims dels granollerins i granollerines.
Així doncs, Bon Nadal! I fiu, fiu!!

dimarts, 18 de desembre del 2012

Rethinking education: nova estratègia europea per a l'educació

De tant en tant, la Comissió Europea genera algun d'aquells documents que determina el futur d'un sector per als propers anys. Acostumen a ser documents llargs -també perquè s'hi estan mesos debatent-lo, a partir de debats amb consultes i grups de treball-, i que intenten orientar la mirada europea, a partir d'una anàlisi sectorial basada en estudis diversos. D'aquesta Comunicació -al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, és a dir, a les més importants institucions de participació europees- se'n deriven el seguit de programes que concretaran en forma d'ajuts i subvencions una línia de treball presa. I, per tant, convé estar al dia d'aquesta tipologia de documents per la seva rellevància.
Per això, m'estranya tant que s'hagi fet tant poc cas al nostre país de la presentació, el passat 20 de novembre a Estrasburg per part de la comissària europea d'educació, cultura, multilingüisme i joventut, Androulla Vassiliou, de l'estratègia "Rethinking education", que pretén encoratjar els estats membres a garantir que tots els ciutadans, i especialment els més joves, adquireixin i desenvolupin les aptituds i competències que el mercat laboral necessita, tant ara com en el futur.
Com sempre, intento mal traduir-ne al català el document -feina que correspondria al departament d'Educació, si no s'hagués de dedicar a altres urgències. Només sé trobar un petit resum d'aquesta nova estratègia, que n'han fet des del Consell Català de la Formació Professional:

Quines dades justifiquen una nova estratègia? 
La gestació d'aquesta nova estratègia parteix d'una premissa abastament coneguda, en tant que infinitat d'estudis porten temps assenyalant-la des de fa un temps: que cap al 2020 més d'un terç dels llocs de treball a la Unió Europea requeriran el nivell educacional superior -o terciari-, mentre que només un 18% podran ser ocupats per ciutadans amb un nivell formatiu baix (i cal tenir en compte que 73 milions d'europeus -un 25% d'adults- s’enquadren en aquest nivell).
A això se sumen les problemàtiques de cada estat, i en aquesta sentit l’espanyol mostra dades que no conviden a l’optimisme: un índex d'abandonament escolar prematur que dobla la mitjana europea (26,5% versus 13,5%) i dèficits notoris dels joves espanyols de 15 anys;en capacitat lectora (19,6%) i coneixements en matemàtiques i ciències (23,7% i 18,2% respectivament).
Tota aquesta radiografia contrasta amb el fet que la taxa de graduats en FP a Espanya és notablement inferior a la mitjana de la Unió (28% versus 44%) i en els últims anys ha empitjorat l’índex d'inserció laboral dels universitaris espanyols (l’any 2009 era del 82,3% i l’any passat ja se situava en el 66,4%, segons dades facilitades per la Comissió Europea); de fet, per això la Comissió recomana a Espanya impulsar la Formació Professional.

En què consisteix ‘Repensant l’educació’?

La xipriota Androulla Vassiliou ha desenvolupat amb el seu equip, entre els quals hi trobem el català Xavier Prats, l’estratègia ‘Repensant l’educació’. Fem un repàs als grans punts d'aquesta estratègia:
  • Ha d'haver-hi una focalització major en impulsar les competències transversals i bàsiques
  • a través de tots els nivells del sistema educatiu, dedicant una atenció especial a les noves tecnologies i l’emprenedoria.
  • S’ha de potenciar l’aprenentatge dels idiomes foranis: amb horitzó 2020, com a mínim un 50% dels joves europeus de 15 anys hauran de conèixer un primer idioma estranger, i un 75% hauran d'estar estudiant també un segon idioma.
  • S’ha d'invertir en desenvolupar sistemes d'FP que esdevinguin referents mundials, fent una aposta decidida pels models amb una forta base de presència en entorns laborals.
  • Cal millorar els sistemes de reconeixement de les qualificacions i les competències, independentment de la via a través de la quan s’han adquirit (formació formal, no formal, informal).
  • És imprescindible dotar d'un pes més important a Internet i les noves tecnologies en els processos educatius (tant a escoles com a universitats o a centre d'FP). En aquest sentit cal apostar pels recursos educacionals oberts que ja funcionen actualment.
  • S’ha de disposar d'un cos de professors ben format, motivat i amb esperit emprenedor. En aquesta línia, la Comissió aposta per reforçar els programes de formació permanent del professorat.
  • Cal una visió del finançament de l’educació diferent en què els estats membres prioritzin el retorn de la inversió: els resultats; això és insistir en els beneficis per al país que implica la inversió en educació (en inserció laboral, augment de la competitivitat de les empreses,…).
  • És imprescindible incrementar la col·laboració entre tots els actors implicats en el món de l’educació, i singularment entre el sector públic i el sector privat. La raó és evident: tots dos sectors han d'aportar fons i esforços per impulsar la innovació i han d'abonar la connexió acadèmia-empresa.
La nova estratègia europea també dóna un pes significatiu als programes de mobilitat dels joves europeus durant la seva etapa formativa més intensa: la Comissió ha proposat dedicar 19.000 milions d'euros per a un programa d'educació, formació, joventut i esport que permeti que un total de 5 milions de persones puguin formar-se o dedicar-se al voluntariat en un país de la Unió entre 2014 i 2020: el programa Erasmus for All
De fet, sobre la joventut en concret, caldrà estar atents a l’actualitat de la Comissió Europea, que preveu presentar el seu Youth Employment Package, en què es vol reforçar el concepte de Youth Guarantee i convertir-lo en una obligatorietat per als estats membres. Això és: que tot jove tingui una oferta de qualitat, sigui de feina o de formació complementària, abans que passin quatre mesos des que abandoni el món acadèmic o entri en situació d'atur. 

Mentrestant, per qui tingui temps i ganes, a continuació adjunto la traducció del document sencer, esperant que el nostre Govern en faci una versió més oficial. ...

diumenge, 16 de desembre del 2012

Sílvia Soler. Una família fora de sèrie

Això de patir insomni et permet hores de lectura d'allò més diverses. Per exemple, els llibres que la B. té a la seva tauleta, com ara els de la Sílvia Soler. I, d'una tirada, m'he empassat tant el d'Una família fora de sèrie com la seva continuació, Un creuer fora de sèrie. Un bon fart de riure, unes gotes de tendresa i moltes ganes de mostrar que la convivència -i les convivències- en la diversitat és, a més d'emocionant i divertit, fins i tot necessari.
I és que això de les famílies XXL, com les anomena, és un fenòmen cada cop més estès. En aquest cas, una perfecta parella -la de la Maria i l'Oriol- que comporta una perfecta família complexa, amb tots els orígens, nivells socials, tribus urbanes i altres diversitats imaginables. Fins i tot, amb un wòlof "de tota la vida"!. (Tot i que, amb això de la crisi, tinc la sensació que la cosa va de baixa, amb menys divorcis, separacions i nous "ajuntaments" que mai).
Si, a més, hi afegim una herència que imposa unes condicions ben estrafolàries, ja tenim un guió ben entretingut. I, en el segon llibre, un creuer que també dóna força joc, amb tants embolics com calgui. (Això sí, sense l'escena del cambrot dels Germans Marx!).
Queda clara que a la Sílvia no se li escapen els referents basats en la televisió. De fet, tot i que ella fa una llarga llista amb els programes multifamiliars dels darrers quaranta anys de televisió, a mi em ve al cap la sèrie Majoria Absoluta, dels Dagoll Dagom. I no li fa por, tampoc, reconèixer la inspiració innegable en la sèrie The Love Boat (Vacaciones en el mar, que en dèiem a aquella època).
De la Sílvia, m'agrada el treball que fa a l'Ara de les criatures, recordant-nos setmanalment que tots hem passat per aquesta fase. Els seus Petons de diumenge, que van agradar molt a la sogra, o la sèrie dels 39+... , que ha passat per totes les noies de la colla, són uns referents literaris ben agraïts, sobretot de la part femenina de la colla.
Per tant, doncs, interessat en passar una altra bona estona si és que en fa una continuació. ...

dimecres, 12 de desembre del 2012

Can Muntanyola

L'antiga Masia de Can Muntanyola
La Masia de Can Muntanyola restaurada, i el nou edifici al costat
Finalment, s'inaugura el Centre de Serveis a les empreses de Can Muntanyola. De mica en mica, doncs, el Granollers industrial es va menjant espai al poc Granollers agrícola que encara resta d'empeus, mostrant que la ciutat s'ha anat transformant en la seva economia amb el pas dels segles.
Com sempre, un projecte de rehabilitació ben treballat, que permet el màxim respecte per les restes patrimonials existents, sobretot, tenint present que, a banda de la façana, els murs interiors més aviat en compliquen la distribució. I amb un bon equipament de serveis al costat, compartit amb la Cambra de Comerç, funcional i auster, com correspon a les èpoques en què ha tocat executar-lo. I tot plegat, ben situat i comunicat, enmig del polígon industrial del Pla de Baix, envoltat d'indústries, i proper també a l'edifici de la UEI.
Així doncs, a Granollers, per fi, ens posem a l'alçada d'altres ciutats del nostre entorn que ja fa uns quants anys s'han posat les piles per facilitar espais per al món empresarial, amb una oficina única de tramitació, espais per a noves empreses, per a la formació i el  foment de l'emprenedoria. La suma de la coordinació de serveis i administrativa, pública i privada, hauria de poder impulsar sinergies empresarials i dinamitzar l'economia de la comarca, prou tocada, tot generant ocupació i millorant la productivitat de les empreses.
Aquest nou centre correspondria a la família dels ecosistemes emprenedors -que no innovadors; això s'ha de treballar força més-, en transició cap al que s'anomena una acceleradora d'empreses (en la que ja se seleccionen projectes de cinc anys de vida, innovadors, escalables, amb clara vocació internacional i amb possibilitats de generar llocs de treball d'alta qualificació). En tot cas, comença a fer camí, i només podem que desitjar-li tots plegats que tingui molts èxits, sobretot pel que fa a la creació de noves empreses i d'ocupació.
Ara que les coses es van posant en lloc mica en mica, queda pendent el repte de l'ús de la Masia de Tres Torres, que podrà acollir amb comoditat els diversos serveis que conformen l'actual Centre Cívic Jaume Oller, i convertir-se en un fabulós equipament per al barri. Però aquesta és una altra història.

diumenge, 9 de desembre del 2012

La nova Tela

El pati i el jardí de La Tela uneixen el vell i el nou edifici
Aquesta és una història d'amor, d'aquelles que, al final, acaben bé. De l'amor per la natura que senten tota una colla de gent que s'estima el seu racó de món, per petit que sigui, i tot allò que hi habita, siguin plantes o animals (i també pedres, cal dir-ho!). I és que la inauguració de la nova Tela -de fet, una ampliació de la Casa Pius Anfres, la seva seu actual- el primer dissabte d'aquest mes de desembre suposava el final d'un llarg camí de molts anys pel reconeixement d'una feina tan eficient com callada. Els 2.000 m2 del nou edifici permeten continuar amb qualitat el treball de difusió, educació i recerca en ciències naturals que fins ara es feia com bonament es podia. (Encara que no ho sembli, des de l'edifici modernista del barri de Sant Miquel s'hi porta a terme un treball impressionant amb tot el que són petits mamífers, quiròpters i lepidòpters, però també sobre el Congost -es coordinen les activitats de Can Cabanyes-, el Montseny i els parcs naturals de l'entorn, el mateix jardí, o amb el petit Planetari, que arriba a unes 100.000 persones al llarg de l'any).
La prova d'aquest reconeixement és la llarga llista -gairebé inacabable- de persones -i, per tant, d'agraïments- que en Toni Arrizabalaga fa recitar, que han col·laborat amb la Tela des que formaven tot just l'àrea de Ciències Naturals del Museu de Granollers, amb l'Antoni Jonch al capdavant. (Per parlar amb propietat, hauríem d'explicar -i això són figues d'un altre paner- que el Museu de Granollers, des de la seva fundació republicana, té una concepció global del coneixement, que engloba tant l'art com el patrimoni com la natura, no pas amb visions separades sinó amb la seva totalitat. El coneixement naturalista, doncs, no s'ha de considerar aïllat de la formació humanista que tots hauríem de rebre).
I la nova Tela també és -ho va definir molt bé l'alcalde- una gran oportunitat per a Granollers i el Vallès Oriental. ... (continua)

divendres, 7 de desembre del 2012

Educació per a l'ocupació: disseny d'un sistema que funciona

El binomi format per educació i ocupació no es troba en un bon moment. La pitjor xifra d'atur coincideix en un moment de regressió del sistema educatiu per part del ministre Wert -i no només per la deriva contra la llengua catalana, sinó també per la inutilitat de la seva reforma des del punt de vista de l'ocupabilitat. El pas de l'educació a l'ocupació -el que en anglès s'anomena Education to Employment (i que jo he traduït per Educació-per-a-l'Ocupació) és un tema prou complex, amb diferents necessitats i processos de negociació per part dels tres agents que hi intervenen: educadors -centres formatius-, ocupadors -empreses- i estudiants / treballadors. El que queda clar és que, avui en dia, massa joves es perden pel camí, i que cal trobar-hi solucions.
Per això, trobo ben interessant el treball - informe Education to employment: Designing a system that workque l'empresa consultora McKinsey ha elaborat, en el marc d'un treball més ampli per al disseny d'un sistema que faciliti aquest trànsit de l'educació al món laboral. Amb el propòsit de considerar el camí de l'educació-per-a-l'ocupació i examinar el que es pot fer per millorar-lo, s'han analitzat més de 100 iniciatives d'educació-per-a-l'ocupació de 25 països, innovadores i eficaces, i també s'han estudiat els joves, les institucions educatives i els ocupadors de 9 països diversos.
Així, reconeixent la doble crisi d'escassetat de llocs de treball i l'escassetat d'habilitats, n'hi afegeixen una tercera a tenir en compte: la manca de dades concretes. Els sis aspectes més destacats que inclou l'informe són:
·         Els ocupadors, els proveïdors d'educació, i els joves viuen en universos paral·lels
·         El viatge a l'educació-per-a-la-ocupació és ple d'obstacles
·         El sistema d'educació-per-a-l’ocupació falla per a la majoria dels ocupadors i dels joves
·         Programes innovadors i eficaços de tot el món tenen importants elements en comú
·         La creació d'un sistema d’educació-per-a-l’ocupació requereix nous incentius i estructures
·         Les solucions d’educació-per-a-l’ocupació s'han d'aplicar a escala

L'informe, doncs, pretén ajudar a iniciar un camí per a la creació d'un sistema diferent i més eficaç de relació entre els ocupadors, els proveïdors d'educació, els governs i els joves. A veure si entre tots ens en sortim. A continuació, n'adjunto la mal-traducció del Resum Executiu ... (continua)

dimarts, 4 de desembre del 2012

En defensa dels ciutadans

Jordi Baulies, el Defensor del Ciutadà de Granollers durant quinze anys 
Atordits per la intensitat de la campanya electoral, a molts ens ha passat per alt un fet lamentable del passat ple del mes d’octubre: la suspensió de la figura del Defensor del Ciutadà de Granollers.
De fet, aquest divendres -30 de novembre- cessava del tot el nostre Síndic de Greuges local, en Jordi Baulies Cortal, que ho ha estat durant 15 anys, des de la fundació d’aquesta figura a casa nostra l’any 1997. En l’origen, hi havia la voluntat de crear un servei del mateix Ajuntament que treballés per garantir que la institució no conculcava els drets de qualsevol ciutadà en la seva actuació diària. I que ho fes des de dins, coneixent en profunditat el farregós procediment administratiu que massa vegades complica la vida als ciutadans –al temps que intenta garantir la seguretat jurídica, cal dir-ho tot. ... (continua)

diumenge, 2 de desembre del 2012

Els Cingles de Bertí, des de Puiggraciós

No hi ha res com una excursió matinal -ben d'hora, i despatxant les filles entre esports i treballs escolars- pels Cingles de Bertí, quan fa un dia ben clar -tot i que fred com pocs.
Començant des del Santuari de Puiggraciós, on es divisa el mar lluent a la llunyania, s'inicia una caminada lleugera.
...