En defensa dels ciutadans

Jordi Baulies, el Defensor del Ciutadà de Granollers durant quinze anys 

Atordits per la intensitat de la campanya electoral, a molts ens ha passat per alt un fet lamentable del passat ple del mes d’octubre: la suspensió de la figura del Defensor del Ciutadà de Granollers.
De fet, aquest divendres -30 de novembre- cessava del tot el nostre Síndic de Greuges local, en Jordi Baulies Cortal, que ho ha estat durant 15 anys, des de la fundació d’aquesta figura a casa nostra l’any 1997. En l’origen, hi havia la voluntat de crear un servei del mateix Ajuntament que treballés per garantir que la institució no conculcava els drets de qualsevol ciutadà en la seva actuació diària. I que ho fes des de dins, coneixent en profunditat el farregós procediment administratiu que massa vegades complica la vida als ciutadans –al temps que intenta garantir la seguretat jurídica, cal dir-ho tot. ... (continua)
Just aquesta mateixa setmana acabem de veure com surten a la llum els casos de diversos ajuntaments que, quan convé a algú, són capaços de saltar-se els inacabables tràmits que tots els mortals han d’assumir quan s’encaren amb l’administració. Per a això, era molt sa i tranquil·litzador disposar d’una Oficina amb la qual es pogués posar sobre la taula el dubte de si l’administració ha actuat correctament, i s’analitzés en profunditat el procediment seguit, per millorar-lo en futures ocasions.
És ben cert, i parla en favor del nostre Ajuntament, que no han estat molts els casos que ha hagut d’afrontar el Defensor del Ciutadà de Granollers. Moltes multes, però també processos urbanístics, llicències d’activitat, concursos, sorolls i molèsties veïnals, beques i serveis assistencials, ... Temàtiques ben diverses que mostren fins a quin punt els ajuntaments ens afecten en el dia a dia de tots nosaltres.
I la resolució dels quals, moltes vegades, queia pel costat de l’administració –és a dir, es reconeixia que s’havia actuat correctament, tot i la percepció a la inversa del ciutadà denunciant-, i que en d’altres es reconeixia l’error comès i es donava la raó al ciutadà, ajudant a corregir els procediments utilitzats. Sobretot, per la indefensió que generen processos complexos i sistemes d’informació massa generalistes, que no garanteixen que els ciutadans estem al corrent de tots els requisits necessaris per a efectuar els tràmits amb garanties.
Cal dir també que l’Ajuntament de Granollers va instaurar en el seu moment un sistema de gestió de la qualitat que li permet anar millorant l’atenció ciutadana i, per tant, adonar-se moltes vegades d’errors comesos i solventar-los abans no tinguessin un efecte directe sobre el ciutadà. Però l’experiència també demostra que, més enllà de procediments millorables, les persones necessitem mecanismes que ens permetin garantir que es treballarà pensant en nosaltres, i no sotmesos a la dictadura de la burocràcia. I l’Oficina del Defensor del Ciutadà permetia als granollerins adreçar-s’hi amb facilitat i ser atesos amb seguretat. 
Deixeu-me, doncs, expressar els meus dubtes que un conveni amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya, una institució que mereix tot el respecte, amb molta experiència, però que no és present en el dia a dia municipal, jugarà el mateix paper que la presència física d’una persona amb capacitat d’actuar enmig de la nostra administració local. Qualsevol iniciativa d’un ciutadà per reclamar el que creu un dret conculcat, a partir d’ara, començarà amb un nou tràmit per adreçar-se a la Sindicatura de Greuges, iniciant un nou procés burocràtic, sense el contacte directe que suposava el Defensor del Ciutadà.
Vull recordar també que, de fet, el Defensor del Ciutadà de Granollers ja tenia una excel·lent relació amb el Síndic, fins el punt que a la nostra ciutat s’hi va fer la primera trobada de síndics locals de Catalunya, coordinats per la mateixa Sindicatura de Greuges. I, fins ara, tothom tenia els papers ben definits, coordinant-se en tot allò que calia.
Ens queixem de les retallades que fan els altres, i a vegades, quan hem de prioritzar la nostra actuació, caiem en els mateixos errors. Preferim, per posar un exemple, la publicitat que comporta un Mundial d’Handbol a la nostra ciutat per damunt de la tasca callada de protecció de les garanties dels ciutadans.
Són, només faltaria, maneres diferents de veure les coses.

(Columna  d'opinió per a Ràdio Granollers)