dilluns, 31 de desembre de 2012

Els Pastorets, per la Independència

Com cada any, el miracle dels Pastorets retorna també a casa nostra. Després de veure la mitja hora final de l'assaig general del divendres, semblava impossible que aquell desgavell es convertís en una obra de teatre com cal: l'ase, marejat de tant donar voltes; el so, desencaixat; els figurants, que sortien quan no tocava i no sortien quan era l'hora; els tramoistes, que treien el cap per on no corresponia; el director, que no sabia si refer l'escena de nou o anar-se'n cap a casa; ... Un desastre absolut, que presagiava una nit d'estrena catastròfica. Però, com ja explicaven en temps dels Llobet i els Cabrera, el miracle dels Pastorets s'havia de fer present en cada una de les representacions.
El resultat final, molt més que digne, tenint present que els que surten a escena any rere any per explicar-nos la història dels rabadans que van a veure l'infant Jesús i s'entretenen amb el dimoni gros són tots ells una bona colla d'Amics. Com sempre, un espectacle per a tota la família, ple de sorpreses i que t'atrapa des del primer moment, amb els textos d'en Montagut i en Plantada, i al llarg de tota la trama, amb els acudits d'en Lluquet i en Rovelló, i amb la lluita del bé contra el mal. (No cal dir que, si fóssim als Estats Units, ja n'hauríem fet un tràiler, d'això dels Pastorets, com si es tractés de la Guerra de les Galàxies o del Harry Potter, però més nostrat!).
A Granollers ja fa 10 anys -aquesta és la onzena temporada- que es representen al Teatre Auditori, amb un gran nivell i amb innovacions constants. Dirigits per primera vegada per en Frederic Roda, hi hem vist el retorn d'algunes escenes, i unes fures i àngels que sortien de tot arreu. També hem anat fins a la Tèrmica de Roca Umbert, de la mà d'una pel·lícula, seguint la saga catalana de films de terror que està tant de moda. (Cinema dins dels Pastorets, quin sacrilegi! - deurien pensar els de l'ortodòxia). I tot un encert descobrir-nos que a Roca Umbert hi tenim les calderes d'en Pere Botero!
Però la novetat més rellevant d'enguany és el discurs d'en Lluquet, per celebrar que ha pogut enganyar el dimoni, i envoltat de rabadans disfressats de Xics. Ple de nostàlgia pel seu país -el nostre-, s'encarrega de deixar clar a l'audiència que estem ben preparats per la Independència! Una prova més que Els Pastorets, com totes les nostres tradicions, estan ben arrelades en el nostre passat però miren indefectiblement cap al futur de la nostra cultura.
Ep, i el meu vot pel Premi Jordi Costa, com no podia ser d'altra manera, pel Cor Elemental dels Amics de la Unió, que omplen amb el seu cant tota la platea, i posen la banda sonora a l'escena. Felicitats!
Si voleu començar bé l'any, res millor que assistir a la darrera funció. No us els perdeu!
I molt bon any 2013 per a tothom!