dissabte, 5 de gener de 2013

Pruden Panadès. Cosins de Tarzan

Més que una capsa de records, aquest llibre és com una d'aquelles capsetes petites que contenen una clau, ben especial: la que obre la capacitat /el do de cadascú per accedir als propis records, aquells que tenim enterrats a no se sap on. I és que, llegint aquest conjunt alfabètic de records de la Pruden Penedès, se m'ha despertat  un allau de nostàlgia incontenible. Cada nou món que proposa la Pruden amb cada capítol m'ha traslladat a un escenari de la meva infantesa: jugar a fer paraules amb la sopa de lletres, fer boles de menjar que costaven d'empassar, un pal cruel entaforat en un formiguer, les mentides que fan caure les dents, els cucs de seda dins les capses de sabates, les excursions familiars tot cantant, les plantofades merescudes, els contes i les representacions teatrals casolanes, les vaqueries a la ciutat, les voltes amb els ulls tancats, la roba estesa als terrats, ... I tants i tants d'altres minúsculs instants -olors, imatges, gestos, sabors, frases, ...- que, ves per on, encara conservava entaforats sense saber-ho. Gràcies, doncs, per aquesta petita màquina del temps capaç de retornar-nos a la infantesa.
Que la Pruden escriu molt bé, no és cap secret. Llegiu-ne els seus articles i en quedareu plenament convençuts. A més, fa ben poc, acaba de publicar un conte ecològic prou especial: Errata. Les tribulacions de l'impressor Prim, una petita obra d'art fruit de la relació entre una errata i el paper dins d'una impremta, que ens demostra com la Pruden és una observadora detallista de tot procés cultural. I és que des del temps del Teatre per a joves, la Pruden s'ha estimat amb bogeria tots i cadascun dels projectes que ha pogut acompanyar des del Cercle cultural de Granollers. I per això no és d'estranyar que ens ofereixi ara aquesta peça d'orfebreria, detallista, en forma de llibre, feta amb l'art d'observar i estimar la vida.
La part sorprenent del relat per a tots els vallesans és la suma de racons barcelonins de la Pruden. Habituats des de ben joves a veure-la per Granollers i Marata, costa de situar-la enmig de la gran ciutat: el carrer Ample, l'església dels Josepets, el metro de Lesseps, la plaça de la Creu, el carrer Legalitat, el Park Güell, ... són espais que ens imaginem talment com si fossin els carrers i places de la nostra infantesa, i que recordem ben diferents que com s'han transformat avui en dia.
Resumint, doncs, un regal perfecte per aquests dies d'amics invisibles i altres confabulacions. El qui el rebi, en quedarà molt agraït. ...
Què en diu l'Editorial?

Cosins de Tarzan

Pruden Panadès
Il·lustració de Romà Panadès
Col·lecció Llampec
Sinopsis
Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura.

Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Park Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.   Ens trobarem amb els jocs amb les lletres de la sopa, els mareigs quan viatjàvem en cotxe, baixar al pati en fila índia o aquella insistència estranya dels adults en una frase que no sabíem massa bé què significava: 'Porteu-vos bé!'.   Un viatge a la nostra memòria i a la felicitat de moments aparentment insignificants. Només aparentment. 
Premsa
«I arrenca a transmetre imatges i sensacions que molts hem tingut. Records evocats per la nena de llavors sobre les anades i vingudes del Park Güell. Un abecedari que ressuscita instants del veïnatge de la plaça Lesseps. El lector toca mentalment aquesta pell escatada de l'animal de la font, recorda de sobte els tricicles de lloguer de la plaça rodona, i veu perfectament aquesta baixada eixelebrada que acaba en gràfica caiguda, la vorera foradada pel front de la nena, que es converteix al seu torn en una enorme mandarina.»
Morsadice.    

«Breu, intens i clar.» 
Marcos Ordóñez.    

«La idea del llibre és suggerent i estimulant. Molt ben desenvolupada quant a tempo i amb un llenguatge molt sec i precís: res de floralisme!» Antoni Clapés   «M'han transportat a un univers on el quotidià resulta sorprenent, presentat a través d'aquesta mirada que coneix els secrets però conserva intacte el misteri dels detalls.» 
Adelaida Frías - Circ Perillós.




1 comentari:

Núria Pujolàs ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=iXSvhN_f3Jk