diumenge, 20 de gener de 2013

Somnis de músic, somnis de país

Els Somnis de músic, a l'Auditori de Barcelona
Finalment, ha arribat a Granollers la JONC -la selecció nacional alevina de música-, acompanyada del Cor Infantil dels Amics de la Unió, per tancar la gira de Somnis de músic, un espectacle que ja havia passat per Salou, Manresa i l'Auditori de Barcelona, també en sessions per a escolars. I, com era de suposar, l'espera ha valgut molt la pena.
Sota la direcció musical d'en Manel Valdivieso, escènica de la Marta G.Otin, i del Cor d'en Josep Vila, se'ns han presentat fragments de El somni d'una nit d'estiu, de Fèlix Mendelssohn. Una obra escrita -per ser precisos, l'obertura- als 17 anys, l'edat que tenen, més o menys, els músics i cantants que hi havia dalt de l'escenari. (De Mendelssohn cal dir, a banda que fou un nen prodigi composant i interpretant obres com aquest Somni, que ens va deixar dos fets extraordinaris per a la música: per una banda, l'excel·lent i melancòlic Concert per a violí. Per l'altra, cal explicar que fou el recuperador de la música de Bach, que no s'havia escoltat més des de la seva mort, i que ell va tornar a dirigír per primer cop dalt d'un escenari molts anys després. I cal recordar que l'alemanya nazi el va considerar un compositor jueu -tot i que la seva família s'havien passat al protestantisme- i, per tant, fou inclòs a la llista negre de músics prohibits. Contents, doncs, d'haver pogut gaudir aquesta nit de la seva música).
I la sensació més evident, que no se li ha escapat a ningú, ha estat la de frescor, tot escoltant -i veient- un concert diferent. Una orquestra que es mou i avança al ritme de la música, mostrant onades de violins, palmeres de metall i fanfàrries que dansen, interpretant la música romàntica per a aquesta obra de Shakespeare. Cal dir que el nivell dels músics és sorprenentment altíssim, i el del conjunt, tot i la dificultat d'actuar sense l'estatisme d'un concert, i sense director, també és remarcable. El paper del Cor, tot i que modest, és excepcional, i dóna una major profunditat i amplitud a l'espectacle. Només canten en dos dels temes, però surts amb la idea que han participat durant tota l'obra, aportant-hi també el seu toc de qualitat.

Un espectacle que ens porta la certesa que, gràcies al jovent que puja, el país que ara estem construint entre tots posarà ben segur l'accent en la cultura com una de les seves bases fonamentals. Són nois i noies que valoren la música, i hi dediquen hores del seu temps lliure per estudiar-la, que no els fan por els reptes que es proposen, que senten propera la idea d'una Europa culta i humanista (quin goig sentir-les cantar en alemany!), i que s'atreveixen a donar, a tot allò que fan, el seu toc personal, més lligat al seu temps. Permeteu-me, doncs, que als somnis de músic d'aquests joves, jo hi aporti somnis de país. Amb joves com aquests, el nou país anirà ben orientat.