diumenge, 13 de gener de 2013

La Cavalcada

La Carrossa dels regals d'enguany en portava un amb el meu nom, però no era per mi.
Cada any, en el dinar del dia de Reis, es reprodueix el mateix debat -etern- sobre la Cavalcada de la nit anterior. Que si és poc lluïda, que a d'altres ciutats la tenen més llarga -la rua-, que si sobren caramels, ... Enguany, com venia sent habitual, s'hi afegia la variable crisi, fent més evident encara alguns dels inconvenients d'aquesta tradició nostrada.
Per mi, la pregunta important, clau, és per a qui la fem, la Cavalcada? Per a qui decidim gastar-nos els quartos de tots per donar la benvinguda als Reis d'Orient?
I és que hi ha dues respostes possibles (amb tantes posicions intermitges com calgui). La primera: es tracta d'un gran espectacle per a tots els ciutadans, especialment els més grans, que són els que acaben sent els més crítics, -i que, val la pena tenir-ho present, ens acabaran votant o no. La segona, molt més senzilla, clara i directa: la Cavalcada la fem per als més petits, pels que encara no saben de què va tot això, i que esperen amb il·lusió veure passar els mags responsables dels regals de l'endemà.
En funció de la resposta, en poden resultar dos models de cercavila. ...

El primer, espectacular, vistós, llampant, esplendorós, on s'hi afegeix tot allò que calgui per distreure el personal. Quantes més carrosses i comparses que fan de seguici dels reis, molt millor. Els pares que el veuen queden enlluernats per l'espectacle, i poden comentar amb satisfacció que a la seva ciutat s'han rebut els Reis tal i com és degut.
El segon model el conforma un cercavila més directe, senzill i clar, sense elements artificials. Poques carrosses -les justes-, que fan l'itinerari sense necessitat d'allargar-lo, i amb la voluntat d'arribar quan abans millor a la Porxada, on s'han de rebre els nens d'un en un. Per tant, la rua no és tan lluïda i espectacular, però queden ben visibles els elements bàsics que els més petits han de tenir clars: els reis, l'estrella, el carbó, els regals.
Tots dos models, això sí, són igual d'eficaços respecte el seu "públic objectiu", que és com se'n diu en termes de gestió cultural (de fet, la Cavalcada de Reis és l'espectacle cultural més vist de l'any a qualsevol població). Però cal decidir-se i optar entre acontentar els pares o, senzillament, narrar la part de la història que correspon als tres Reis d'Orient.
En qualsevol dels casos, es tracta d'un projecte col·lectiu, que cal treballar entre tots, i que comença molts dies abans, a casa amb el pessebre i a les escoles -bressol, de primària- els darrers dies del trimestre. De Reis d'Orient només n'hi ha uns i prou, i arriben quan toca. Sobretot, doncs, cal vetllar perquè no apareguin els reis abans d'hora! (Encara hi ha escoles, associacions de veïns i comerços que presenten uns reis -compte, que aquests si que són falsos!- per recollir cartes als infants, uns quants dies abans del dia indicat. I si hi afegim el Papa amb la nova versió de la història, el relat es complica d'allò més!). Segurament es tracta d'iniciatives ben intencionades, però amb resultats ben desorientadors tant per als més petits com per als més grans, que n'han d'explicar la història). Per això, a Granollers fa unes quantes generacions que ens visita el Patge Gregori uns quants dies abans, i s'encarrega de recollir les cartes dels més petits per tots els barris de la ciutat en nom de Ses Alteses reials.
El segon element de discussió són els caramels. El pitjor complement que algú es podia inventar per acompanyar els Reis i que fan feliços, sobretot, als dentistes. Primer, va caldre canviar-ne la forma i el pes -d'aquells quadrats i que es podien llençar amb força, per uns de lleugers i gens perillosos, tot i que mantenien l'embolcall de l'estrella que guia la nostra economia. I després fou qüestió de treure'ls d'entremig de la cercavila, passant-los a un camió -enguany un autobús- al final de la rua. Era molt trist veure pares amb els nens enfilats a coll-i-be que, quan arribava la carrossa del rei i llençava caramels, s'ajupia per collir-los, deixant al nen sense poder veure el rei al que havia estat esperant durant no se sap quanta estona. I també és trista i indigna la imatge que ofereix el veure tot de gent amb bosses per collir el màxim possible de caramels. Un fet al que s'hauria de posar remei d'una vegada, perquè a més suposa riscos elevats per als nens que la segueixen.
Un altre cavall de batalla en la discussió és el recorregut. A Granollers, cada any diferent, en funció del barri de sortida. Fa uns quants anys, aquest fou un repte important, d'acord amb les associacions veïnals, que permeté fins i tot eliminar alguna cavalcada de barri. Com sempre, els inconvenients arriben quan ens acostem al centre de la ciutat, on el pas de les carrosses és impossible. Caldrà trobar una fórmula que permeti mostrar bé els Reis si es vol arribar amb garanties al mig de la Porxada.
Sigui com sigui, però, el més important acaba sent que l'any hagi començat amb salut i il·lusió per a tothom!