dilluns, 30 d’abril del 2012

El Turó de l'Home, des de la font de Passavets

Una excursió matinal, senzilla, per fer amb tota la família i els amics. Hora i mitja de pujada i poc menys de baixada, començant des de Passavets, i per un camí sobradament assenyalat fins al cim.
 A cent metres de l'aparcament -poc més enllà de Santa Fe, camí de Sant Marçal- hi ha la font de Passavets, amb una aigua fresquíssima, on val la pena omplir la cantimplora. A partir d'aquest punt, cal fixar-se en la vegetació, del tot imponent. Passarem primer per la fageda que, tot i ser en plena primavera, té la meitat de les fulles caigudes. El camí és fet de ziga-zagues cada cop més empinades, i puja en total cinc-cent metres d'alçada.


Tot seguit, arribem a l'avetosa, amb un canvi de color del paisatge cap a un verd intens. Més endavant, sortim del bosc en els Rocs Cremats, on ja s'albira el cim, però també una magnífica vista de les Agudes.
I d'aquí fins el cim, un quart d'hora, només interromput per les constants observacions imprescindibles cap a l'horitzó.


Aquesta necessitat de contemplació es va evident quan arribem al mirador del Coll Pregon, entre el Puig Sesolles -on ara hi ha la macroantena- i el Turó de l'Home. (Tot i amb la vista immensa que se'ns obre al davant, no aconseguim l'objectiu de divisar Mallorca!). A dalt, hi resta la caseta de l'observatori meteorològic -amb molta feina per observar i forts vents de ponent, que auguraven les pluges que ja havien predit els homes del temps. I el pedró de vèrtex geodèsic, on ens fem la tradicional -però breu, pel fred- foto de rigor. Tot seguit, uns entrepans i cap avall que fa baixada, cuidant de no posar el peu on no toca.

A la tornada, ens aturem al Pou del Compte, un immens pou de glaç amagat enmig d'aquest bell paratge (en aquest article s'explica la importància del comerç del gel al segle XVIII, tot i que es descuida el paper de la vila de Granollers en el comerç d'aquest element clau per a la conservació dels aliments).





L'excursió s'acaba poc després a Santa Fe, tot fent un cafetó, comentant la jugada i preparant un nou repte familiar.
(Val la pena recomanar la ruta indicada a Els camins de l'Alba núm. 4, El Montseny, de l'Editorial Alpina).

dissabte, 28 d’abril del 2012

2020 Future Value Chain: tendències del gran consum

Segueixo amb les tendències de futur, amb una anàlisi del sector de gran consum. Així, l'informe 2020 Future Value Chain: Four Strategic Objectives for the Industry, a partir d'un estudi realitzat per la consultora Cap-Gemini en col·laboració amb The Consumer Goods Forum, aborda els reptes que afronta el sector de gran consum la propera dècada, per tal de respondre als canvis socioeconòmics que es preveuen i a les noves necessitats dels consumidors.
Com a resultat, l'estudi determina 12 tendències clau, i proposa 4 objectius que hauran de perseguir les estratègies d'aquest tipus d'empresa per als propers anys:
  • Fer el negoci més sostenible
  • Optimitzar la cadena de subministrament compartida
  • Interactuar amb la consumidors adeptes a la tecnologia
  • Donar servei a la salut i el benestar dels consumidors
Com sempre, en tradueixo una versió resumida: ...

dimarts, 24 d’abril del 2012

Un Sant Jordi ben distret

La instal·lació de l'Àlex Santafé a la plaça Maluquer
La crònica del Sant Jordi d'enguany és ben distreta.
Comença el dissabte abans, amb el Pregó de Sant Jordi d'en Jordi Julià, un elogi de la llibertat de llegir, molt agraït. I passejant entre les parades de llibres a la Porxada i les signatures dels autors locals i comarcals, cada cop més concorregudes.
El dilluns, ben d'hora, ben d'hora, vaig deixar les roses i els llibres apunt per a totes les meves tres dones. L'avi de 100 anys ..., El cel de plom, de la Neus Català; El dol del quetzal, d'en Pius Alibec, els Contes Macabres, de l'Edgar Allan Poe; i una aventura de l'Agatha Mistery, són els llibres que han acompanyat les tres roses de casa,  i que ens fan presagiar uns quants dies de lectura col·lectiva.
I cap a Barcelona falta gent! Tot el matí de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya, ajudant uns amics a vendre llibres. Una activitat que mai havia practicat -estar a l'altra banda del taulell quan vaig a una llibreria- i que va resultar ser prou entretinguda i sociològicament curiosa. (Tot i que restar dret tot un matí et deixa l'esquena ben baldada!).
A la tarda, no podia rebre millor notícia: tant l'A. com la N. havien guanyat els seus respectius premis literaris escolars, i fins i tot la composició de l'A. també havia estat premiada pels Amics de la Unió! Pel que sembla, a casa la lectura encara hi és ben acollida, malgrat que la instal·lació artística de l'Àlex Santafé no deixa entreveure un futur gaire esplendorós per al món del llibre. Però ja se sap: qui dies de Sant Jordi passa, anys literaris empeny!



diumenge, 22 d’abril del 2012

Universitat i TIC 2020

Veient que la seqüència de les retallades continua ara amb les taxes universitàries, m'endinso en aquest món tot seguint l'estela d'aquesta sèrie de visions de futur, amb horitzó 2020, en diversos sectors.
I no me'n puc estar de destriar un recent informe, elaborat per la Fundación Telefónica, sobre la Universitat i les TIC, posant en evidència que també la universitat del futur va lligada a la presència cada cop més aclaparadora de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així, l'informe Universidad 2020: Papel de las TIC en el nuevo entorno socioeconómico, enumera les principals característiques que tindrà l'educació en els propers anys, des del punt de vista de les TIC.
  • En una dècada, pràcticament tota la ciutadania estarà habituada a l'ús de les TIC en tots els àmbits quotidians. La seva evolució natural apunta a una expansió de les xarxes ultraràpides, la mobilitat, la correlació de continguts i dispositius i la consolidació del cloud computing.
  • En l'entorn educatiu, l'informe dibuixa un perfil d'alumne molt dependent del seu dispositiu mòbil i/o tablet, que tindrà accés a internet a gran velocitat (per sobre dels 100Mbps).
  • Aquestes xarxes ultraràpides, a més a més de beneficiar els processos d'ensenyament, tindran un impacte positiu en la recerca i l'entorn empresarial.
  • També es planteja la normalització de les aules sense barreres físiques, continguts digitalitzats, infraestructures virtuals, i la transferència de coneixement a un entorn empresarial col·laboratiu, impulsat per les eines socials.
  • El 2020 serà la dècada de la realitat virtual i augmentada a la Universitat. Així, els estudiants d'Arquitectura dissenyaran planells en 3D, i els potencials científics establiran laboratoris virtuals per a realitzar assaigs a distància.
  • Les eines digitals millorades facilitaran gestionar de forma eficient els grans volums d'informació generada. Així, el núvol -cloud computing- en serà una peça indispensable.
  • Les Green TIC s'aniran introduint, com a símbol de l'eficiència energètica.
Tot i que també es podria pensar que, com que ho edita Telefònica, tira cap a casa. Però queda clar que, si volen adaptar-se als temps que corren, les nostres universitats no tenen més remei que, entre moltes altres mesures, obrir-se a les TIC, o morir. Cal aprofitar les diverses possibilitats que suposen les noves tecnologies des de la societat en general, però també des del món universitari. A Catalunya, tot i que la UOC va representar un salt qualitatiu més que interessant i avançat en el seu moment, convé donar una nova empenta al conjunt d'universitats públiques, si no volem quedar-nos enrere. (Això, és clar, no hauria d'anar en cap cas en detriment del rigor i el sentit crític que caracteritza aquesta institució, i evitar caure en les trampes que la facilitat  d'accés que suposen les TIC poden aportar als valors universitaris).
Us en recomano, doncs, la seva atenta lectura. A continuació, en tradueixo el seu resum executiu ...

dilluns, 16 d’abril del 2012

Tendències del consum alimentari a Europa 2020

Tenda virtual al metro, comprant amb codis QR pel mòbil
La fira Alimentària em va permetre també observar i prendre apunts sobre les tendències del consum alimentari a Europa en l'horitzó del 2020, en un bon treball efectuat pel centre AZTI-Tecnàlia, el centre tecnològic sobre el mar i els aliments, situat al Parc Tecnològic de Bizkaia, i finançat pel Govern Basc i el sector.
Tenint com a punt de partida que el consumidor és el principal motor de la innovació en el mercat actual, cal entendre aquestes tendències proposades com un punt de partida per a treballar la innovació sobre les estratègies de l'empresa, l'RDI, el disseny de productes diferenciadors i que aportin valor per als consumidors, la cerca d'oportunitats de negoci en nous nínxols de mercat no explorats, o el desenvolupament d'estratègies de comunicació i màrqueting alineades amb el públic objectiu de les tendències.
Les tendències són aquestes: ...

dijous, 12 d’abril del 2012

TrendsWatch 2012 (i VII) Una nova era per a l'educació

Activitat educativa al Museu Episcopal de Vic (imatge del Blog de Museus i Patrimoni)
La darrera de les tendències dels museus del futur per al 2012 és, per a molts, un camp exploratori ben interessant, i en el qual tothom, qui més qui menys, intenta fer-hi les seves passes ... I és que, a mesura que els mètodes formals d'aprenentatge es van posant en dubte, el paisatge per a l'aprenentatge es reinventa.
Veiem prou senyals que els EUA (recordo que l'informe al que em refereixo es refereix exclusivament als Estats Units) s'acosten al final d'una era en l'educació formal, caracteritzada pels professors, les aules físiques, de grups-classe per edats, i d'un pla d'estudis bàsic; el que alguns han anomenat l'era industrialitzada de l'aprenentatge. Els senyals que anuncien aquesta transformació inclouen el ràpid augment de les formes no tradicionals de l'educació primària, com ara l'educació en la llar; la insatisfacció gairebé sense precedents amb l'actual sistema educatiu (K-12); les crisis de finançament per a les escoles en els nivells estatals i locals; un creixent desequilibri de gènere en l'educació superior; i la proliferació de contingut digital i plataformes de distribució digital dissenyades per transformar la naturalesa de l'aprenentatge a l'aula.
Mentre que abans un títol universitari de quatre anys solia ser el passaport a l'èxit, ara es necessita un grau avançat per assolir aquest avantatge. Les perspectives per als que no tenen un títol universitari són pitjors. Al mateix temps, alguns dels més prominents multimilionaris de les noves tecnologies varen excloure el sistema tradicional de grau i van saltar directament al lloc de treball. En l'era de l'educació nova, l'aprenentatge pot ser dissociat de les classes per edats; pot ser individualitzada i autodirigida; amb el suport d'educadors que són els principals agregadors, facilitadors i mentors, enlloc de professors; basada en fonts distribuïdes de continguts (moltes d'elles virtuals); i tenir lloc en una varietat d'espais físics. El nivell / assoliment educatiu podrà ser documentat per una cartera de targetes digitals i projectes del món real, en lloc dels graus o certificats tradicionals. ...

dimecres, 11 d’abril del 2012

TrendsWatch 2012 (VI) Més que real

picturefoning.com
La sisena de les tendències del museu del futur aprofundeix en les noves tecnologies i les possibilitats que la Realitat Augmentada (AR) ofereix de noves formes perquè els museus pugin millorar les experiències dels visitants, i també les dels no visitants per igual.
AR es refereix a un conjunt de tecnologies que poden sobreposar capes d'elements digitals -de so, vídeo, gràfics, fins i tot sensacions del tacte- sobre les experiències del món real a través de dispositius mòbils. L'edició 2011 del Museu de l'informe Horizon NMC pronostica que l'AR es convertirà en una tecnologia dominant en els museus dintre dels propers dos o tres anys; altres fonts preveuen un termini de temps molt més llarg per a l'adopció general de l'AR.
Els museus ja estan experimentant amb AR per millorar les seves exposicions, augmentar l'accés a les seves col·leccions i materials interpretatius, i enriquir els ambients més enllà dels seus murs. Dins dels museus, el visitant ja pot "manipular"els objectes a través dels seus iPads i telèfons intel·ligents o veure els dinosaures fent cabrioles per la galeria. A l'exterior, es pot utilitzar el GPS, els dispositius habilitats per reconèixer la seva ubicació, i després omplir un camp de batalla, la guerra civil amb un vídeo de recreacions. O pot comparar la vista del carrer davant dels seus ulls amb una versió del segle 19 elaborat a partir de fotos històriques de la col·lecció d'un museu. O poden utilitzar codis QR ("Quick Response") -els tipus de codi de barres dissenyat per a una fàcil lectura amb dispositius manuals- per desencadenar l'AR, com una banda sonora o un Picasso pintant i "projectat" a la paret d'un edifici, a centenars de kilòmetres de distància del seu museu.
L'AR no es limita als augments visuals. Per exemple, el Museu de Londres Streetmuseum Londinium ofereix paisatges sonors que acompanyen les escenes de la vida romana i se superposen a la ciutat moderna, i anima els usuaris a "netejar" la brutícia bufant en els seus iPhones, "excavant" amb artefactes virtuals en el procés. Aviat l'AR podrà incloure retroalimentació hàptica (que fa vibrar telèfons mòbils) per simular la manipulació, com ara "tocar" un bust de Sòfocles. I el proper podria ser l'AR olors, en base a tecnologia d'escriptori existent per produir aromes específics per a webs específics i tweets. ...

dimarts, 10 d’abril del 2012

Donna Leon. Carn de canó

La veritat és que cada cop en Brunetti em recorda més el Comissari Maigret, canviant País per Venècia. Tranquil en la seva manera de fer i raonar; basant bona part de les seves investigacions en els interrogatoris, que més aviat semblen converses de bona fe; confiant en la gent que l'envolta; gens preocupat pel que puguin dir la premsa o els superiors; i donant valor a la seva família, que l'ajuda sempre a resoldre els seus estats d'ànim en funció de com avança la investigació.
I tenint clars uns principis -l'avarícia explicava molts delictes, especialment els que es cometien al llarg d'un espai de temps;- basats en la seva experiència, que li permeten resoldre amb encert els seus casos.
Aquest cop, també hi seguim trobant un ritme ben pausar, com en l'anterior cas de Conclusions preliminars, i tràmits i paperassa, com a Qüestió de fe. Però s'endinsa en un problema nou, com és el de la seguretat alimentària. El misteri que toca en aquesta ocasió ja queda clar en el títol i al llarg de la història que planteja, de l'inici fins al final: més enllà de les modes de l'alimentació vegetariana, no som gaire conscients de la carn que mengem, ni del procés que segueix fins que arriba a la nostra cuina. Per això, un cop llegit el llibre, tinc més clar que mai el valor dels avenços que es fan en les normatives nivell europeu, per garantir la seguretat alimentària, i que això anirà a més en el futur. (La llista de problemes és llarga -i estic convençut que a casa nostra són mínims els casos reals: tuberculosi, problemes digestius, càncer, virus, cucs, pinso contaminat, ... També s'hi reflexiona sobre l'excés de carn al nostre continent: Hi ha massa llet, hi ha massa formatge, hi ha massa mantega, hi ha massa vaques, en comparació amb el sentit comú).
Potser per això, tot el que mengen els protagonistes no conté carn, però fa venir gana igualment: tagliatelle amb vieres; calamarsons in umido amb pèsols de segon, finochio al forno i crostata amb fragole; dues copes de prosecco; amanida de gambes, carxofes crues i gingebre, i zuppe di pesche; uns quants paquets de grissini; vi blanc, Pinot Grigio. (Potser un proper tema a tocar en una pròxima novel·la té a veure amb la contaminació del peix i de les verdures, i ja veurem aleshores què li quedarà per menjar, al pobre Brunetti!).
I, tot i que els italians gairebé ni coneixen el Comissari Brunetti ni la seva autora -els llibres originals de la Donna Leon són en anglès, i no s'han traduït a l'italià-, també estan plens de referències a la política italiana: Davant d'una menjadora, és molt difícil no grunyir; o bé les crítiques al projecte MOSE (la infraestructura de pressupost desorbitat que salvaria, o potser no, la ciutat de l'acqua alta; molta gent, o com a mínim les dones, estarien disposades a renunciar al seu dret a vot a canvi d'una rentadora. Per votar en aquest país!).
(Potser el fet més inconnexe de tot el llibre està en plantejar la deformitat de Madelung com a fórmula per a identificar la persona assassinada, però sense cap més conseqüència en el cas, amb el que sembla que només s'hi hagi fixat per la vistositat dels símptomes, sense entrar en la importància de les malalties minoritàries).
En tot cas, sempre és un goig resseguir els canals, piazzes i calles venecianes per acompanyar Brunetti, ni que sigui amb alguna de les seves lectures (Èsquil, les Meditacions de Marc Aureli; la Ilíada) o les de la seva dona (Henry James i The Spoils of Poynton) ...

diumenge, 8 d’abril del 2012

Europa 2022


M'agrada la mirada llunyana, més enllà d'allò que és evident a curt termini, en qualsevol disciplina. Per això, en aquest bloc hi trobareu diverses propostes de prospectiva, per estudiar i conèixer el futur, per intentar comprendre'l, encara que no en tingui ni idea de ciència.
Per això, em sembla interessant aquesta proposta de prospectiva política que fa el diari The Guardian, obra del dissenyador búlgar Yanko Tsvetkov, amb tanta ironia com calgui, però dibuixant aquelles tendències que emergeixen en l'escenari europeu. I és que en tots els escenaris que es construeixen sobre el futur europeu, fins i tot els anglesos consideren rellevant el paper que hi pot jugar Catalunya ...

dissabte, 7 d’abril del 2012

135 anys dels Amics de la Unió

El Cor Infantil cantant caramelles al carrer Museu
La bona notícia d'aquests dies és la celebració dels cent trenta-cinc anys de la Societat Coral Amics de la Unió, que és com es diu aquesta vella i innovadora entitat que es dedica a promoure la música a la nostra ciutat. I és que no totes les organitzacions poden dir que han arribat tan lluny, i en un moment de forma tan pletòric com ho estan els Amics de la Unió -autèntics Amics de les Arts- avui en dia.
I, amb aquest motiu, s'han en diversos actes, remarcables tots ells (fins i tot, l'homenatge de les botigues del carrer Clavé, obrint la nit del divendres en honor del fundador dels Cors de Clavé!). La primera de les activitats va consistir en una conferència sobre Josep Anselm Clavé, donant a conèixer un personatge massa desconegut per tothom, malgrat que a gairebé totes les poblacions del país hi té un carrer o plaça dedicats. Els seus principis de Progrés, Virtut i Amor foren decisius per impulsar un moviment associatiu republicà i d'esquerres la segona meitat del segle dinou, que es basava en el cant i la música per donar enteniment i poder als obrers, i per portar al seu fundador a la presó en més d'una ocasió (no pas com a president de la Diputació, que també va arribar a ser, sinó com a esvalotador i provocador de les masses). Com canviarien les coses si alguns piquets dels vaguistes d'aquests dies, enlloc de basar-se en la cridòria general, es fonamentessin en grups corals que escampessin els seus principis amb el cant com a arma! (És una idea, aquesta, que regalo a qui vulgui entrenar-se per a la propera vaga mundial prevista per al mes vinent; amb uns quants assajos, i al carrer a cantar davant de l'Starbucks, enlloc de cremar-lo!). ...

dimarts, 3 d’abril del 2012

TrendsWatch 2012 (V). L'envelliment creatiu

La cinquena tendència de l'Informe TrendsWatch per als museus del futur és de les més evidents, però també menys desenvolupades. Si alguna certesa tenim com a inevitable és el pas del temps per a tots nosaltres. Per això, l'envelliment de la població presenta per a aquestes institucions culturals tant reptes (de retenció i accés) com oportunitats (per a la millora de la salut dels visitants, el seu benestar i l'aprenentatge permanent).
Gràcies al Baby boom, en algun moment de 2012, la població de "nord-americans més grans" als Estats Units (de 50 anys d'edat cap amunt) arribarà a la marca de 100 milions. El nombre de nord-americans majors de 65 anys s'espera que arribi a ser més del doble el 2040. El creixent nombre de persones d'edat ja ha portat a alguns els planificadors a distingir entre els "joves vells" (65-74), els "vells" (75-84) i el "vells-vells" (old-old) (85 i +), tots ells amb diferents necessitats.
CFM ha estudiat els canvis demogràfics dels Estats Units abans, enfocant-se en la manca de correspondència entre els actuals visitants del museu i la creixent diversitat de la població. L'envelliment dels americans és un desafiament especial, i no només perquè n'hi ha tants. L'enquesta més recent sobre la participació del públic en les arts (les millors dades disponibles sobre les tendències de l'assistència del museu) suggereix que el percentatge de visitants del museu en general, es contreu quan els americans passen els 40 anys.
Les raons per a aquesta disminució poden incloure disminució de la mobilitat i altres impediments físics (i cognitius) que inevitablement afecten les poblacions que envelleixen. Els museus tenen l'oportunitat d'abordar l'entrenament del cervell, que AARP i SharpBrains (entre altres grups) han identificat com una alta prioritat per a tots els nord-americans majors de 50 anys.
Els museus que depenen dels voluntaris de més edat s'enfronten a reptes addicionals: la meitat de les persones properes a l'edat tradicional de jubilació esperen seguir treballant, i aquells que tenen el temps per ser voluntari "tenen expectatives amb els seus compromisos voluntaris que actualment no s'alineen amb la necessitat percebuda de voluntaris qualificats entre les organitzacions no lucratives". (En altres paraules, que no volen pas anar a ensobrar i xatejar. Ells volen sentir que el seu treball voluntari és significatiu).
No obstant això, alguns dels estudis més encoratjadors vistos el 2011 suggereixen que les persones grans que passen més temps al voluntariat o participant en activitats culturals en realitat viuen més temps. ...

dilluns, 2 d’abril del 2012

TrendsWatch 2012 (IV) Aliar-se amb el finançament

www.verkami.com és un bon exemple
La quarta de les tendències de futur per als museus de l'Informe TrendsWatch 2012 també fa referència a noves formes d'explotar el potencial de les xarxes socials i la tecnologia distribuïda, però no per aconseguir "continguts" per als museus sinó finançament. Cal anar perdent la por en procurar noves formes d'ingressos, i les xarxes socials possibiliten aquestes noves mirades sobre el finançament, amb qui cal aliar-se.
L'actual crisi financera ha suposat que els museus i d'altres organitzacions no lucratives estiguin lluitant per obtenir fons. Alguns museus estan desplegant les tàctiques tradicionals: l'augment de preus dels bitllets; recorrent a les seves pròpies col·leccions per a les exposicions, i fins i tot la venda d'articles de les seves col·leccions per cobrir les despeses operatives. Altres museus s'estan tornant cada vegada més emprenedors, experimentant amb comerç efímer, associant-se amb entitats sense finalitat de lucre per comercialitzar els seus productes o iniciant empreses pròpies amb finalitat de lucre d'empreses pròpies. ...