dilluns, 16 d’abril de 2012

Tendències del consum alimentari a Europa 2020

Tenda virtual al metro, comprant amb codis QR pel mòbil
La fira Alimentària em va permetre també observar i prendre apunts sobre les tendències del consum alimentari a Europa en l'horitzó del 2020, en un bon treball efectuat pel centre AZTI-Tecnàlia, el centre tecnològic sobre el mar i els aliments, situat al Parc Tecnològic de Bizkaia, i finançat pel Govern Basc i el sector.
Tenint com a punt de partida que el consumidor és el principal motor de la innovació en el mercat actual, cal entendre aquestes tendències proposades com un punt de partida per a treballar la innovació sobre les estratègies de l'empresa, l'RDI, el disseny de productes diferenciadors i que aportin valor per als consumidors, la cerca d'oportunitats de negoci en nous nínxols de mercat no explorats, o el desenvolupament d'estratègies de comunicació i màrqueting alineades amb el públic objectiu de les tendències.
Les tendències són aquestes: ...


  • Food Telling, Aliments amb missatgeDóna resposta a una demanda d'informació transparent, atractiva i propera, mitjançant la incorporació de missatges i històries als productes alimentaris. Connecta al consumidor i al que consumeix, i dota a la vegada de major identitat i autenticitat als propis aliments. El consumidor -urbà, sofisticat, sensible, nostàlgic, de certa edat, intel·ligent- acaba comprant la història llegida als productes. Alguns exemples serien: Followfish, una empresa danesa que ensenya com s'ha pescat el peix; la Sal del Cabo de Gata; productes tradicionals que expliquen llegendes locals a Escòcia; o les patates Lays a Argentina expliquen en un vídeo sensacional com una patata es transforma en xip.
  • "SuperSense", Experiència multisensorialCerca una provocació dels cinc sentits, i generar una experiència sensorial original, agradable, intensa i plena. Parla de provocar sensacions originals i diferents, i està associada íntimament al plaer. I és que l'alimentació ha passat a ser d'una mera necessitat fisiològica a convertir-se en una "activitat" més "aspiracional" i extraordinària. En són exemples, productes alimentaris acompanyats de la música tradicional del país; els restaurants "a cegues", plats amb doble sabor (aromes microgranulats); o aquests "nachos de morcilla" en forma de patata xip.
  • "Slowcal", slow + local. Implica una major conscienciació i responsabilitat amb l'impacte del consum alimentari en l'àmbit personal, social, econòmic i ambiental. D'aquí en surt una aspiració o necessitat d'un consum de qualitat, del que en preval el gaudi, l'equilibri i la sostenibilitat. Slowcal s'identifica amb "slow", per recuperar el temps per a un mateix, i per a alimentar-se, i amb allò "local", donant un major estatus a allò que és proper i que conforma l'entorn més pròxim. El consumidor és considerat amb la sostenibilitat, té un cert poder adquisitiu, i dedica temps a la compra, la preparació i el consum alimentari. Com a exemples, aquests xips Kiwa amb patata ancestral recuperada dels Andes, el peix de Santa Pola; "Switch the fish", una campanya per animar-se a provar diversos tipus de peix; o "How it works", una campanya d'una cooperativa de productors, en mans dels consumidors a UK.
  • "Here&Now", Aquí i ara. La tendència que pretén facilitar l'estil de vida dels nòmades urbans -amb activitats paral·leles, sense donar importància a l'alimentació, nadius digitals-, que demanen flexibilitat, optimitzar la gestió del seu temps, salut, i la gratificació instantània a les seves necessitats, en qualsevol moment i lloc. Al contrari del fast-food, es certa un menjar ràpid i sa. Com a exemples, aquest The Bistro Box, "the food you crave", amb menjar sa i ràpid; o un cafè plegable, posant-hi només aigua; o aquests tomàquets "Mimi Sunset", saludables i en snack; o un caixer automàtic per a CupCakes. 
  • "Eater_tainment", Experiència alimentària. A l'era de l'entreteniment i en un context on prima l'austeritat i un major autocontrol, no cal oblidar que les persones som en definitiva, sers emocionals, per la qual cosa segueix motivant-nos el desig d'experimentar. La tendència implica indulgència i autocomplaença a través d'experiències memorables que connectin amb les necessitats emocionals dels individus. Són consumidors innovadors, i inclou el públic infantil. Aventura, diversió, sorpresa i entreteniment aporten un valor afegit experiencial únic al producte alimentari. Com a exemples, treure la punta a un formatge, com si fos un llapis; o l'experiència de sopar en una tintoreria, com a restaurant "clandestí"; o sopant dins del cinema; o un kit de gastronomia mol·lecular a casa.
  • "MadeSimple", Fes-m'ho senzill. En una situació de sobreelecció, infoxicació, i una sensació de cotínua manca de temps, que genera ansietat en el moment del consum, pel creixent nombre de decisions a prendre, aquesta tendència es reflecteix en la demanda de solucions flexibles que permetin la compra i consum intel·ligent, optant a la millor opció en menys temps. Està associada tant al producte com al procés de compra i consum a través de serveis i eines que facilitin la vida als consumidors i el seu procés de compra (siguin els mateixos consumidors o els seus facilitadors). Així, s'hi inclou tot el que fa referència a les etiquetes dels aliments, que van deixant més clar cada vegada el contingut del menjar; o com una etiqueta intel·ligent que canvia de color a mesura que el producte deixa d'estar "fresc"; o com els colors, que indiquen els ingredients més saludables. Com a exemples, una màquina de vending de peix fresc a Euskadi; o aquesta tenda virtual al metro de Seul; o un supermercat que fa enviaments dels ingredients per als cinc sopars de la setmana, a Suècia.
  • "MyHealth", Salut personalitzada. Els aliments i els hàbits alimentaris són els principals factors no genètics que influeixen decisivament en el manteniment de la salut i la qualitat de vida de les persones, amb un important paper en la prevenció de malalties cròniques associades a l'alimentació. Si això s'uneix a una major aspiració de viure contínuament de forma activa i saludable que ens permeti portar l'estil de vida que volem, fa de la salut l'objectiu principal de qualsevol individu. La tendència, doncs, representa una actitud proactiva i responsable cap a la promoció, prevenció i conservació del benestar i la salut pròpia.Persegueix una alimentació adaptada a necessitats personals, per aconseguir l'equilibri físic, mental i emocional. Com a exemple, els productes "amigables" per al ronyó,... ; o gammes de productes (olis, ...) adaptats a necessitats de col·lectius concrets (nens, embarassades, sèniors); o restaurants que ofereixen sessions de dietètica i nutrició; o productes enriquits amb algun component del qual la població n'està mancat.
  • "EgoFood", Expressió alimentària. La darrera tendència parteix del fet que els individus som tan socials (formem part de col·lectius amb necessitats, interessos i gustos comuns), com a éssers independents amb identitat pròpia i en recerca de l'autenticitat; i ambdues facetes han de poder conviure i expressar-se. L'EgoFood està associada a l'expressió de la pròpia identitat (de forma individual o dins d'un col·lectiu), "personificant" en els productes de gran consum els desitjos, valors o aspiracions pròpies. L'exemple -fora del sector alimentari- més evident és NikeID: tu ho dissenyes, nosaltres ho fabriquem. Alguns exemples, dins del camp alimentari, serien: hamburgueses, patates, gelats, coca-coles d'alta gamma; o el casting de sabors de Lays.

Cal tenir present que les tendències que s'expliciten són rellevants tan a curt com a mig termini, fins al punt que algunes ja són d'aplicació en algunes empreses alimentàries. Com sempre, es tracta de tendències dinàmiques, pel que pot donar-se tan el cas que es consolidin i arribin a ser massives, com que es quedin en un estadi incipient. També són tendències que interactuen unes amb les altres. I totes tenen connexió amb les necessitats i motivacions dels consumidors. Però cap d'elles és aplicable a tots els consumidors.