 |
| La instal·lació de l'Àlex Santafé a la plaça Maluquer |
Comença el dissabte abans, amb el Pregó de Sant Jordi d'en Jordi Julià, un elogi de la llibertat de llegir, molt agraït. I passejant entre les parades de llibres a la Porxada i les signatures dels autors locals i comarcals, cada cop més concorregudes.
El dilluns, ben d'hora, ben d'hora, vaig deixar les roses i els llibres apunt per a totes les meves tres dones. L'avi de 100 anys ..., El cel de plom, de la Neus Català; El dol del quetzal, d'en Pius Alibec, els Contes Macabres, de l'Edgar Allan Poe; i una aventura de l'Agatha Mistery, són els llibres que han acompanyat les tres roses de casa, i que ens fan presagiar uns quants dies de lectura col·lectiva.
I cap a Barcelona falta gent! Tot el matí de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya, ajudant uns amics a vendre llibres. Una activitat que mai havia practicat -estar a l'altra banda del taulell quan vaig a una llibreria- i que va resultar ser prou entretinguda i sociològicament curiosa. (Tot i que restar dret tot un matí et deixa l'esquena ben baldada!).
A la tarda, no podia rebre millor notícia: tant l'A. com la N. havien guanyat els seus respectius premis literaris escolars, i fins i tot la composició de l'A. també havia estat premiada pels Amics de la Unió! Pel que sembla, a casa la lectura encara hi és ben acollida, malgrat que la instal·lació artística de l'Àlex Santafé no deixa entreveure un futur gaire esplendorós per al món del llibre. Però ja se sap: qui dies de Sant Jordi passa, anys literaris empeny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada