dilluns, 30 d’abril de 2012

El Turó de l'Home, des de la font de Passavets

Una excursió matinal, senzilla, per fer amb tota la família i els amics. Hora i mitja de pujada i poc menys de baixada, començant des de Passavets, i per un camí sobradament assenyalat fins al cim.
 A cent metres de l'aparcament -poc més enllà de Santa Fe, camí de Sant Marçal- hi ha la font de Passavets, amb una aigua fresquíssima, on val la pena omplir la cantimplora. A partir d'aquest punt, cal fixar-se en la vegetació, del tot imponent. Passarem primer per la fageda que, tot i ser en plena primavera, té la meitat de les fulles caigudes. El camí és fet de ziga-zagues cada cop més empinades, i puja en total cinc-cent metres d'alçada.


Tot seguit, arribem a l'avetosa, amb un canvi de color del paisatge cap a un verd intens. Més endavant, sortim del bosc en els Rocs Cremats, on ja s'albira el cim, però també una magnífica vista de les Agudes.
I d'aquí fins el cim, un quart d'hora, només interromput per les constants observacions imprescindibles cap a l'horitzó.


Aquesta necessitat de contemplació es va evident quan arribem al mirador del Coll Pregon, entre el Puig Sesolles -on ara hi ha la macroantena- i el Turó de l'Home. (Tot i amb la vista immensa que se'ns obre al davant, no aconseguim l'objectiu de divisar Mallorca!). A dalt, hi resta la caseta de l'observatori meteorològic -amb molta feina per observar i forts vents de ponent, que auguraven les pluges que ja havien predit els homes del temps. I el pedró de vèrtex geodèsic, on ens fem la tradicional -però breu, pel fred- foto de rigor. Tot seguit, uns entrepans i cap avall que fa baixada, cuidant de no posar el peu on no toca.

A la tornada, ens aturem al Pou del Compte, un immens pou de glaç amagat enmig d'aquest bell paratge (en aquest article s'explica la importància del comerç del gel al segle XVIII, tot i que es descuida el paper de la vila de Granollers en el comerç d'aquest element clau per a la conservació dels aliments).





L'excursió s'acaba poc després a Santa Fe, tot fent un cafetó, comentant la jugada i preparant un nou repte familiar.
(Val la pena recomanar la ruta indicada a Els camins de l'Alba núm. 4, El Montseny, de l'Editorial Alpina).