I no me'n puc estar de destriar un recent informe, elaborat per la Fundación Telefónica, sobre la Universitat i les TIC, posant en evidència que també la universitat del futur va lligada a la presència cada cop més aclaparadora de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així, l'informe Universidad 2020: Papel de las TIC en el nuevo entorno socioeconómico, enumera les principals característiques que tindrà l'educació en els propers anys, des del punt de vista de les TIC.
- En una dècada, pràcticament tota la ciutadania estarà habituada a l'ús de les TIC en tots els àmbits quotidians. La seva evolució natural apunta a una expansió de les xarxes ultraràpides, la mobilitat, la correlació de continguts i dispositius i la consolidació del cloud computing.
- En l'entorn educatiu, l'informe dibuixa un perfil d'alumne molt dependent del seu dispositiu mòbil i/o tablet, que tindrà accés a internet a gran velocitat (per sobre dels 100Mbps).
- Aquestes xarxes ultraràpides, a més a més de beneficiar els processos d'ensenyament, tindran un impacte positiu en la recerca i l'entorn empresarial.
- També es planteja la normalització de les aules sense barreres físiques, continguts digitalitzats, infraestructures virtuals, i la transferència de coneixement a un entorn empresarial col·laboratiu, impulsat per les eines socials.
- El 2020 serà la dècada de la realitat virtual i augmentada a la Universitat. Així, els estudiants d'Arquitectura dissenyaran planells en 3D, i els potencials científics establiran laboratoris virtuals per a realitzar assaigs a distància.
- Les eines digitals millorades facilitaran gestionar de forma eficient els grans volums d'informació generada. Així, el núvol -cloud computing- en serà una peça indispensable.
- Les Green TIC s'aniran introduint, com a símbol de l'eficiència energètica.
Tot i que també es podria pensar que, com que ho edita Telefònica, tira cap a casa. Però queda clar que, si volen adaptar-se als temps que corren, les nostres universitats no tenen més remei que, entre moltes altres mesures, obrir-se a les TIC, o morir. Cal aprofitar les diverses possibilitats que suposen les noves tecnologies des de la societat en general, però també des del món universitari. A Catalunya, tot i que la UOC va representar un salt qualitatiu més que interessant i avançat en el seu moment, convé donar una nova empenta al conjunt d'universitats públiques, si no volem quedar-nos enrere. (Això, és clar, no hauria d'anar en cap cas en detriment del rigor i el sentit crític que caracteritza aquesta institució, i evitar caure en les trampes que la facilitat d'accés que suposen les TIC poden aportar als valors universitaris).
Us en recomano, doncs, la seva atenta lectura. A continuació, en tradueixo el seu resum executiu ...
Resum executiu
Diversos factors normatius, socials i econòmics, entre els quals cal ressaltar la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Educació Superior, el creixement del nombre d'universitats, l'envelliment de la població, el nou comportament de la joventut, la globalització i la crisi econòmica amb les seves conseqüents restriccions pressupostàries, són reptes a què s'enfronta el sistema universitari espanyol. A això cal afegir una major demanda de coneixement per part dels ciutadans, que necessiten mantenir actualitzats al llarg de la vida, i la consolidació de la societat digital, que sumen a aquests reptes unes oportunitats que cal aprofitar.
Aquest panorama exigeix una renovació del nostre sistema universitari. D'una banda, ha d'evolucionar del model tradicional de docència basat en les classes magistrals cap a un model més flexible, més obert, més participatiu, en què els estudiants tinguin un paper més actiu en el seu propi procés d'aprenentatge, en el qual els ensenyaments s'adaptin a les demandes de la societat i en el qual els materials educatius tradicionals incorporin les noves tendències de la societat digital: formats avançats en xarxa i elaboració conjunta.
La recerca ha d'avançar en el camí que ja s'ha iniciat i formar equips multidisciplinaris en què s'integren diferents especialistes de tot el món que cooperin activament a través de les eines col·laboratives que ofereix la xarxa i que comparteixin les costoses infraestructures de recerca mitjançant l'accés virtual que ofereixen les noves xarxes d'alta velocitat.
La transferència tecnològica de la Universitat cap a la societat i especialment cap el teixit empresarial, una de les assignatures pendents de l'educació superior espanyola, ha d'experimentar un profund canvi. Una major col·laboració entre ambdues institucions, Universitat i empresa, recolzada en les noves eines de cooperació, i la compartició d'informació que ajudi a apropar l'oferta de les universitats a les necessitats de les empreses són els grans reptes que ha d'afrontar el Sistema Universitari els propers anys.
L'informe s'inicia amb una anàlisi de la situació actual, tant des d'un punt de vista socioeconòmic com normatiu. Així mateix, com que les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) poden i tenen un paper clau en aquesta evolució, es detalla la situació de les mateixes en la Universitat a través de l'anàlisi dels indicadors més rellevants amb què es compta en l'actualitat. Com mostren aquests indicadors, la Universitat ha fet un notable esforç en els últims anys per incorporar els avantatges de les TIC en el seu quefer diari, tant en la dotació d'infraestructura com en el seu ús. Però encara queda camí per recórrer.
A la segona part de l'informe s'obre una finestra a l'any 2020 i es dibuixa l'entorn en què es trobaran les universitats en els propers anys. S'analitza l'escenari socioeconòmic, que vindrà marcat pels canvis demogràfics, la internacionalització i una major exigència d'eficiència ciència al sector públic en què es troba immersa una gran part de la Universitat. A partir d'aquí es perfila el comportament dels diferents col·lectius: estudiants, docents, investigadors i institucions -Administració i empreses-, per ajudar a situar les universitats en el context esdevenidor. Un cop ubicat el context s'estudiarà el nou model d'universitat en els seus tres aspectes bàsics: docència, recerca i transferència del coneixement.
A continuació s'analitzen les grans tendències tecnològiques que es consolidaran en els propers anys: xarxes d'alta velocitat, la ubiqüitat, mobilitat i accessibilitat a través de nous dispositius personals avançats, la multiplicació i convergència dels continguts digitals, els serveis a la xarxa a través del model de cloud computing i les Green TIC. Tendències que s'han de tenir en compte per les universitats a l'hora de definir la seva estratègia per al futur i que els permetran oferir serveis innovadors a la comunitat universitària, ser més eficients i competir en l'entorn digital.
Un cop oberta aquesta finestra a l'any 2020, tant des del punt de vista del context general com de les tendències tecnològiques, s'entra en l'anàlisi del model de serveis que les universitats podrien proporcionar a aquest entorn. Es partirà d'una reflexió general sobre els processos universitaris abans d'entrar en el detall dels serveis acadèmics: la docència oberta i adaptada a les necessitats de la societat, la recerca col·laborativa, virtual i internacional, i les empreses integrades a la Universitat. Posteriorment es reflexiona sobre els serveis de gestió: tots els serveis estaran a la xarxa disponibles per a la comunitat universitària, la Universitat serà transparent (informació i govern obert), s'utilitzaran nous canals de comunicació i màrqueting, i s'aconseguirà una gestió eficient dels recursos.
Atesa la importància que les TIC tindran a la Universitat del futur s'ha considerat convenient incloure un apartat específic del govern de les TIC a la Universitat. Comptar amb una planificació estratègica de les TIC que les integri d'una manera eficient amb els objectius generals de la Universitat i amb estructures de gestió de TIC basades en models normalitzats i que permetin garantir la qualitat dels serveis proporcionats, així com afrontar amb èxit la gestió dels canvis culturals necessaris en l'organització, són els aspectes bàsics que es tracten al respecte. Com a complement, s'afegeix un apartat de models de contractació innovadora, per l'interès que tindrà en els propers anys i per considerar que són especialment interessants en l'àmbit universitari, que pot actuar com a tractor en sistemes de compra pública innovadora.
Finalment, s'analitzen una sèrie de casos d'èxit en què diferents universitats ja estan utilitzant les TIC segons els models de servei i les tendències tecnològiques analitzades en l'informe.
Esperem que l'informe sigui una eina d'ajuda per als líders i gestors universitaris, els ajudi a reflexionar sobre la importància de les TIC a la Universitat del futur i els acompanyi en la presa de decisions estratègiques associades a la seva utilització.
Us en recomano, doncs, la seva atenta lectura. A continuació, en tradueixo el seu resum executiu ...
Resum executiu
Diversos factors normatius, socials i econòmics, entre els quals cal ressaltar la posada en marxa de l'Espai Europeu d'Educació Superior, el creixement del nombre d'universitats, l'envelliment de la població, el nou comportament de la joventut, la globalització i la crisi econòmica amb les seves conseqüents restriccions pressupostàries, són reptes a què s'enfronta el sistema universitari espanyol. A això cal afegir una major demanda de coneixement per part dels ciutadans, que necessiten mantenir actualitzats al llarg de la vida, i la consolidació de la societat digital, que sumen a aquests reptes unes oportunitats que cal aprofitar.
Aquest panorama exigeix una renovació del nostre sistema universitari. D'una banda, ha d'evolucionar del model tradicional de docència basat en les classes magistrals cap a un model més flexible, més obert, més participatiu, en què els estudiants tinguin un paper més actiu en el seu propi procés d'aprenentatge, en el qual els ensenyaments s'adaptin a les demandes de la societat i en el qual els materials educatius tradicionals incorporin les noves tendències de la societat digital: formats avançats en xarxa i elaboració conjunta.
La recerca ha d'avançar en el camí que ja s'ha iniciat i formar equips multidisciplinaris en què s'integren diferents especialistes de tot el món que cooperin activament a través de les eines col·laboratives que ofereix la xarxa i que comparteixin les costoses infraestructures de recerca mitjançant l'accés virtual que ofereixen les noves xarxes d'alta velocitat.
La transferència tecnològica de la Universitat cap a la societat i especialment cap el teixit empresarial, una de les assignatures pendents de l'educació superior espanyola, ha d'experimentar un profund canvi. Una major col·laboració entre ambdues institucions, Universitat i empresa, recolzada en les noves eines de cooperació, i la compartició d'informació que ajudi a apropar l'oferta de les universitats a les necessitats de les empreses són els grans reptes que ha d'afrontar el Sistema Universitari els propers anys.
L'informe s'inicia amb una anàlisi de la situació actual, tant des d'un punt de vista socioeconòmic com normatiu. Així mateix, com que les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) poden i tenen un paper clau en aquesta evolució, es detalla la situació de les mateixes en la Universitat a través de l'anàlisi dels indicadors més rellevants amb què es compta en l'actualitat. Com mostren aquests indicadors, la Universitat ha fet un notable esforç en els últims anys per incorporar els avantatges de les TIC en el seu quefer diari, tant en la dotació d'infraestructura com en el seu ús. Però encara queda camí per recórrer.
A la segona part de l'informe s'obre una finestra a l'any 2020 i es dibuixa l'entorn en què es trobaran les universitats en els propers anys. S'analitza l'escenari socioeconòmic, que vindrà marcat pels canvis demogràfics, la internacionalització i una major exigència d'eficiència ciència al sector públic en què es troba immersa una gran part de la Universitat. A partir d'aquí es perfila el comportament dels diferents col·lectius: estudiants, docents, investigadors i institucions -Administració i empreses-, per ajudar a situar les universitats en el context esdevenidor. Un cop ubicat el context s'estudiarà el nou model d'universitat en els seus tres aspectes bàsics: docència, recerca i transferència del coneixement.
A continuació s'analitzen les grans tendències tecnològiques que es consolidaran en els propers anys: xarxes d'alta velocitat, la ubiqüitat, mobilitat i accessibilitat a través de nous dispositius personals avançats, la multiplicació i convergència dels continguts digitals, els serveis a la xarxa a través del model de cloud computing i les Green TIC. Tendències que s'han de tenir en compte per les universitats a l'hora de definir la seva estratègia per al futur i que els permetran oferir serveis innovadors a la comunitat universitària, ser més eficients i competir en l'entorn digital.
Un cop oberta aquesta finestra a l'any 2020, tant des del punt de vista del context general com de les tendències tecnològiques, s'entra en l'anàlisi del model de serveis que les universitats podrien proporcionar a aquest entorn. Es partirà d'una reflexió general sobre els processos universitaris abans d'entrar en el detall dels serveis acadèmics: la docència oberta i adaptada a les necessitats de la societat, la recerca col·laborativa, virtual i internacional, i les empreses integrades a la Universitat. Posteriorment es reflexiona sobre els serveis de gestió: tots els serveis estaran a la xarxa disponibles per a la comunitat universitària, la Universitat serà transparent (informació i govern obert), s'utilitzaran nous canals de comunicació i màrqueting, i s'aconseguirà una gestió eficient dels recursos.
Atesa la importància que les TIC tindran a la Universitat del futur s'ha considerat convenient incloure un apartat específic del govern de les TIC a la Universitat. Comptar amb una planificació estratègica de les TIC que les integri d'una manera eficient amb els objectius generals de la Universitat i amb estructures de gestió de TIC basades en models normalitzats i que permetin garantir la qualitat dels serveis proporcionats, així com afrontar amb èxit la gestió dels canvis culturals necessaris en l'organització, són els aspectes bàsics que es tracten al respecte. Com a complement, s'afegeix un apartat de models de contractació innovadora, per l'interès que tindrà en els propers anys i per considerar que són especialment interessants en l'àmbit universitari, que pot actuar com a tractor en sistemes de compra pública innovadora.
Finalment, s'analitzen una sèrie de casos d'èxit en què diferents universitats ja estan utilitzant les TIC segons els models de servei i les tendències tecnològiques analitzades en l'informe.
Esperem que l'informe sigui una eina d'ajuda per als líders i gestors universitaris, els ajudi a reflexionar sobre la importància de les TIC a la Universitat del futur i els acompanyi en la presa de decisions estratègiques associades a la seva utilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada