dissabte, 7 d’abril de 2012

135 anys dels Amics de la Unió

El Cor Infantil cantant caramelles al carrer Museu
La bona notícia d'aquests dies és la celebració dels cent trenta-cinc anys de la Societat Coral Amics de la Unió, que és com es diu aquesta vella i innovadora entitat que es dedica a promoure la música a la nostra ciutat. I és que no totes les organitzacions poden dir que han arribat tan lluny, i en un moment de forma tan pletòric com ho estan els Amics de la Unió -autèntics Amics de les Arts- avui en dia.
I, amb aquest motiu, s'han en diversos actes, remarcables tots ells (fins i tot, l'homenatge de les botigues del carrer Clavé, obrint la nit del divendres en honor del fundador dels Cors de Clavé!). La primera de les activitats va consistir en una conferència sobre Josep Anselm Clavé, donant a conèixer un personatge massa desconegut per tothom, malgrat que a gairebé totes les poblacions del país hi té un carrer o plaça dedicats. Els seus principis de Progrés, Virtut i Amor foren decisius per impulsar un moviment associatiu republicà i d'esquerres la segona meitat del segle dinou, que es basava en el cant i la música per donar enteniment i poder als obrers, i per portar al seu fundador a la presó en més d'una ocasió (no pas com a president de la Diputació, que també va arribar a ser, sinó com a esvalotador i provocador de les masses). Com canviarien les coses si alguns piquets dels vaguistes d'aquests dies, enlloc de basar-se en la cridòria general, es fonamentessin en grups corals que escampessin els seus principis amb el cant com a arma! (És una idea, aquesta, que regalo a qui vulgui entrenar-se per a la propera vaga mundial prevista per al mes vinent; amb uns quants assajos, i al carrer a cantar davant de l'Starbucks, enlloc de cremar-lo!). ...

El dissabte al matí, caramelles pel centre de la ciutat, recuperant una vella tradició ja perduda a casa nostra. El seu equivalent més proper avui en dia serien les tronades de Festa Major, que desperten a tothom vulgui o no vulgui; però, a diferència d'aquestes, amb una afinació perfecta, una coreografia ben atractiva i passejant-se per tot el centre de la Vila, amb els pares i mares seguint-los a tot arreu! (És clar que faltaven barretines, l'estendard i el repertori no era el més adequat per a les caramelles; però és un bon principi per reviure un dels signes d'identitat més definitoris de l'entitat durant molts anys. A més, va permetre a molts dels presents conèixer que a Granollers també hi ha un monument a Clavé, tot i que en un pobre estat de manteniment).
El següent acte, segurament era el més rellevant de tots: la inauguració de l'ampliació i millora del local d'una entitat cultural no és un fet gaire freqüent a casa nostra, i per això n'hauríem d'estar ben contents. (Si no vaig errat, no són pas més de cinc les entitats culturals granollerines -l'AC, el Casino, l'Aliança Francesa, l'Agrupació Excursionista i el Centro Cultural Andaluz- que disposen de local propi amb hipoteca afegida, que no sigui municipal. I això té molt de mèrit, en moments en què fins i tot els bancs que semblaven més potents són absorbits o s'enfonsen com el Titànic!). Les paraules d'agraïment de l'Alcalde a tots els presidents -i a en Rafa, que oferia al local anterior un toc més d'autenticitat amb el seu bar- varen donar pas a la retallada de la cinta en múltiples trossos, que varen anar a parar a les butxaques de les joves cantants de la pedrera de l'entitat, i que són les que garantiran el futur dels Amics de la Unió per unes quantes generacions més.
I tot s'acaba diumenge amb un concert excepcional del Cor Infantil a Cardona dins del seu Festival de Música Sacra. A la magnífica col·legiata de Sant Vicenç, un dels monuments emblemàtics de Catalunya -el darrer bastió de la resistència catalana a les tropes de Felip Vè-, els cardonins no varen trigar a rendir-se, aquest cop a l'exèrcit coral granollerí, que a més acollí a la coral local en algunes cançons, en una fórmula que s'hauria de repetir en futurs concerts. Cal dir que la música sacra va sonar com mai, en una acústica excel·lent que poques vegades es pot escoltar en una església.
En resum, un excel·lent cap de setmana musical, abans de començar unes merescudes vacances de Setmana Santa.