En el darrer llibre de Josep Maria Ferrer Arpí i Franc Ponti, Si funciona, cámbialo, dos dels màxims exponents de la innovació al nostre país, exposen el cas dels inspectors Brunetti i Montalbano com a generadors d'innovació, a partir dels seus valors autèntics.
En general, les novel·les policíaques, que permenten endinsar-nos en les arrels de la psicologia humana amb intensitat, i que posen qüestions ètiques al límit, són un bon punt de partida per a iniciar reflexions innovadores. I quins són, aquests valors?
Doncs, per a Brunetti, per començar, el fet de viure -en la ficció- una vida absoultament en comunió amb el seu lloc de residència. Així, Venècia és l'oasi sense presses, el món a la mesura humana, a l'abast de la mà: l'univers humà ideal. Cultura, poder i refinament, com toca al nord d'Itàlia. I Brunetti sap disfrutar del bon menjar, el vi, el sexe, l'amor i l'amistat. Un positivisme vital fruit de la decisió conscient: la necessitat de sobreviure a l'entorn malgrat ell, un entorn socialment embrutit (per la política, la religió, el poder, el tràfic d'influències, el crim). Innovador, doncs, per la concepció de la seva alternativa vital perfectament assumida, a contracorrent dels models socials vigents. I és que, per innovar en la nostra vida, fan falta una visió, una voluntat i un model propi.
Pel que fa a aquest llibre, les Conclusions preliminars, és d'aquells que cal llegir a poc a poc, assaborint més les seves reflexions tranquil·les -i sorprenents en l'entorn en el que es mou- que no pas l'acció que s'hi esdevé, que és més aviat poca. "És possible experimentar dos sentiments contradictoris envers una mateixa persona al mateix temps"? "Fins i tot, la gent que coneixem molt bé ens pot sorprendre quan es troba en un entorn diferent". Unes veritats que s'esdevenen reals a mesura que avança el llibre, enmig dels canals i carrerons de Venècia.
Si l’ambientació fidel d’una ciutat tan emblemàtica com Venècia és un motiu atractiu per a molts lectors, també ho és el procés de deducció que porta Brunetti a canviar allò que semblava evident de bon principi. I no dono -és clar- més pistes, sinó que us convido a llegir-ne més. ...
Ferrer i Ponti també acaben de definir més a Brunetti:
- Mai comprendrà perquè la seva dona l'estima i l'admira.
- Li importa més ensenyar a pensar als seus fills -sobretot en fets socials-. que el fet que algun dia arribin a ser rics.
- No pretén ser més dels que és: un inspector de policia honrat, lliure, amant de la veritat i la justícia, de la seva família i la seva ciutat.
- Els seus principis ètics estan per sobre de qualsevol reconeixement social.
- Viure la seva vida amb coherència és el que vol per a ell i els seus.
Si voleu, doncs, desenvolupar la vostra creatitivitat, no deixieu de llegir el seu llibre, ni tampoc tots els Brunettis i Montalbanos que us caiguin a les mans!
I Brunetti hi aporta, en aquest llibre, alguns pensaments més de la seva filosolia de vida:
- Si tots els xinesos que hi ha a Euorpa portessin uniforme, ens veuríem obligats a veure-ho com la invasió que és.
- A qualsevol venecià, aquesta tendència a comportar-se com una ameba, ampliant el territori més enllà dels confins de les parets del propi pis, li semblava una cosa perfecatment natural.
- La vida continua, tant se val el que ens passi a cadascun de nosaltres. La vida posa un peu davant de l'altre, xiulant una melodia que a estones és depriment i a estones alegre, però sempre posa un peu davant de l'altre i continua avançant.
- "La gent del sud bevia discreció amb el primer tast de la llet de la mare i creixia escoltant nombrosos exemples de les conseqüències de la indiscreció".
- Llegint els Annals de Tàcit: "El frau, repetidament combatut mitjançant mesures legislatives, va reviure amb tota mena d'enginys després que s'adoptessin contramesures successives".
- Es formava primeres impressions que de vegades eren molt fortes. Al llarg dels anys, havia arribat a acceptar que les impressions negatives estaven més distorsionades que les positives: era massa fàcil seguir els dictats de l'antipatia.
I tantes altres reflexions sobre literatura, cuina, política, llengua, els fills, la feina, el poder, la religió, ... i tot allò que, com a qualsevol ciutadà, li passa pel cap en el seu dia a dia.
La traducció, molt correcta, és de la Teresa Solana, la nostra Donna Leon.
Text de contraportada
Aquesta història conté el nou cas de Guido Brunetti, sens dubte un dels comissaris més carismàtics en la novel•la negra d’arreu del món. Segons la seva popular autora, Donna Leon, aquest cas “tracta d’una mort sospitosa que podria haver estat violenta, o potser no; és a dir, que podria ser un assassinat, o potser no. Brunetti en segueix la pista i es troba amb persones grans que amaguen secrets des de fa molt de temps”. Les conclusions preliminars no acaben d’aclarir els dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada