El que s'aprèn del fracàs empresarial

Llegeixo en el blog salmon la traducció a l'espanyol d'un article d'Scott Gerber que coincideix en la idea amb un dels millors llibres sobre gestió empresarial que he llegit, i rellegeixo ara per fer el post: El llibre negre de l'emprenedor, de Fernando Trías de Bes. I és que tots hem après més dels fracassos que no pas dels èxits. (Aquest estiu hauré d'intentar escriure el meu propi llistat del perquè dels meus fracassos). En el cas de l'emprenedoria, tots dos coincideixen en la majoria d'aspectes, tot i que Trias de Bes, d'una forma més ordenada. Podríem dir, però, que la manca de sentit comú, i la capacitat de sobrevalorar-se -en les idees i les possibilitats de cadascú- estan al capdamunt de les raons per fracassar.

Les 10 lliçons d'Scott Gerber són les següents:

1. Sense facturació no hi ha negoci.
2. No ets especial, guanyador i no tens drets a res, i el teu negoci tampoc.
3. Quantes coses penses que pots fer tu mateix perfectament?
4. Els plans de negoci tradicionals et poden portar al fracàs.
5. El pitjor dels casos és l'únic cas a tenir en compte.
6. Divideix les teves projeccions més negatives i també les teves expectatives per quatre.
7. Tenir socis estratègics no sempre és bona idea.
8. La prova del concepte no és opcional.
9. El creixement s'esdevé en temps real.
10. Sense importància de l'èxit que tens, accepta que tornaràs a fracassar.

Els 14 factors clau de fracàs, segons Trias de Bes:

Respecte a la persona que emprèn:
1. Emprendre amb un motiu, però sense cap motivació.
2. No tenir caràcter emprenedor.
3. No ser un lluitador.

Respecte als socis:
4. Comptar amb socis quan en realitat en pot prescindir.
5. Escollir socis sense definir criteris d’elecció rellevants.
6. Anar a parts iguals quan no tothom aporta el mateix.
7. Falta de confiança i comunicació amb els socis.

Respecte a la idea de negoci:
8. Pensar que de la idea en depèn l’èxit.
9. Ficar-se en sectors que no agraden o es desconeixen.
10. Escolli sectors d’activitat poc atractius.

Respecte a la situació familiar de l’emprenedor:
11. Fer dependre el negoci de les necessitats familiars i les ambicions materials.
12. Emprendre sense assumir l’impacte que tindrà sobre el nostre equilibri vital.

Respecte a la gestió del creixement:
13. Crear models de negoci que no donen beneficis ràpidament i de manera sostenible.
14. Ser emprenedor i no empresari, i no retirar-se a temps.

Pel que fa a aquests factors clau, val la pena que us llegiu el llibre de Trias de Bes. Breu, intens i clar. I, pel que fa a les lliçons de Gerber, us en passo un intent de traducció lliure de l'article: ...


10 coses que vaig aprendre dels meus fracassos, per Scott Gerber

Cada empresari ha tingut una sèrie d'errors o han estat objecte d'errors al llarg del seu recorregut empresarial. Aquests contratemps, encara que dolorosos, li ensenyen més sobre el negoci que qualsevol llibre de text, conferència o un mentor podria fer-ho. A més, són bona munició per a les converses en recepcions i discussions de cafè.
Estic orgullós d'haver après un munt dels meus fracassos, i el fet que puc arribar a compartir les lliçons apreses amb una audiència global és fins i tot emocionant. Després de tot, quin és el mínim que es pot demanar després d'acabar en litigis frívols, a punt de perdre tota la seva roba, enredant capitalistes de risc amb desenes de milions de dòlars sense cap model d'ingressos, i de veure’s obligat a tornar a casa dels pares si no es pot tenir unes rialles com a resultat, oi?
I, amb tot, aquí hi ha les meves 10 principals lliçons apreses dels meus fracassos del passat que bé valen el preu de l'entrada:

• 10. Sense facturació no hi ha negoci. Construir un negoci sostenible per si mateix, i no un de basat en hipotètiques adquisicions o imaginant inversions de capital. El tractament o camí com una estratègia garantida és simplement estúpid. Conclusió: Deixa d’imaginar sobre molts matins de futur a partir d'ara, i centra’t en l'actualitat: el flux de caixa, o morir.
• 9. No ets especial, ni guanyador i no tens dret a res, i el teu negoci tampoc. Tu encara estàs subjecte a les normes de la teoria de Darwin de l'evolució o, si més no, a la llei de Murphy. El pitjor que pots fer és caure en la teva pròpia complaença, de manera que cal mantenir la concentració, deixar de pensar que ets un guanyador, que estàs emocionat, i pensar que la teva idea és brillant. I toca de peus a terra, torna a la realitat.
• 8. Quantes coses penses que pots fer tu mateix perfectament? Si la teva resposta és: més d’una, i ets una petita start-up, és que ets un idiota. Roma no es va construir en un dia, ni tampoc Google. Tots dos van ser construïts de maó en maó, a poc a poc i, a continuació, i només aleshores, es varen diversificar. Manté el teu pla de negoci senzill, perquè si no és simple, ets morts.
• 7. Els plans de negoci tradicionals et poden portar al fracàs. No et quedis paralitzat per la paràlisi de l'anàlisi! La planificació empresarial no és un exercici de generació d'ingressos. És en l'execució on hi ha els diners. Escriu més aviat poc, just el que cal, i tira endavant. Jo sempre he predicat amb un apartat de posada en marxa del Pla com la millor manera de començar.
• 6. El pitjor dels casos és l'únic escenari a tenir en compte. Si el teu projecte preveu 100 clients, és possible que n’obtinguis 10. Si predius un acord per tancar en un termini de 2 mesos, segurament el tancaràs en 12. El que cal sempre és estar pensant en una còpia de seguretat dels plans i dels plans de suport als teus plans de suport. No confiïs en una única manera de fer alguna cosa, pensa en múltiples camins. Cobreix-te pensant en alternatives a cada pas i et convertiràs en un prenedor de decisions molt més fort.
• 5. Divideix les teves projeccions més negatives, i també les teves expectatives, per quatre. Tot el que pensis que guanyaràs abans d'executar, així, probablement no ha de passar. Les previsions financeres són com petits follets que se sentin en les seves espatlles xiuxiuejar coses dolces a cau d'orella sobre l'escalada a l'alça les corbes de campana. No es bloqueja en una fita financer grandiosa. Centrar-se en el creixement orgànic i que cobreix les seves despeses bàsiques de la vida abans de preocupar-se per un salari de sis xifres o ingressos de la companyia de deu dígits.
• 4. Tenir socis estratègics no sempre és bona idea. Abans de dur a ningú com un soci de negocis, determineu si realment l’"associació" és la millor opció. Cal decidir si alternatives, com el repartiment d'ingressos o fer una joint venture, són una millor opció. Assegureu-vos de saber tot sobre la persona amb la que desitgeu associar-se, des dels seus antecedents polítics a l'ètica del seu negoci. I si decideixes seguir endavant i posar un soci, assegura’t de crear un acord que estableixi clarament el que succeeix en tots els possibles resultats dl negoci, fins com deixar morir un company soci.
• 3. La prova del concepte no és opcional. Ningú va amb un feix de bitllets a les mans dient: "Aquí, segueixi els seus somnis i construeixi la gran empresa". Els bancs poques vegades presten a empreses de nova creació, i els business angel i els capitalistes de risc no li donaran una segona mirada. En poques paraules: els diners només vidran quan estiguis en el mercat, de forma pròspera. No perdis un segon en una idea que realment no pot tirar endavant sense els recursos d’alguna persona més. Pensa en petit abans d'intentar anar per una cosa més gran.
• 2. El creixement s'esdevé en temps real. És possible que vulguis passar totes les etapes ràpidament, però no es pot arribar a B fins que passes per A, i A necessita temps. No hi ha trucs de posada en marxa de 6 minuts, o formes d’arribar al primer milió més ràpid. Es necessita temps per construir la tracció, la consciència de marca i una base de consumidors. Tractant d'arribar a B més ràpid només li portarà a una A feble, i la debilitat d’A pot acabar amb tot l'assumpte.

• 1. No importa l’èxit que tens; accepta que tornaràs a fallar. Equivocar-se és bo. Serà la teva guia a decisions més intel•ligents. Com més ràpid te n'adonis que el teu negoci mai serà perfecte i que no hi ha res com el vent en popa, més ràpid creixeràs com a líder i com a resultats.