Emma Craigie. Pastís de xocolata amb Hitler

El mateix dia que mor Jorge Semprún, m'acabo aquest sorprenent Pastís de xocolata amb Hitler, d'Emma Craigie, una mestra i escriptora anglesa que només amb un parell de llibres ja ha demostrat la seva vàlua per aproximar la història als més joves d'una forma prou novedosa. Pastís de xocolata amb Hitler és un llibre breu però molt profund, que explica els deu darrers dies de Hitler al seu búnquer des del punt de vista de Helga Goebbels, una de les filles de Joseph Goebbels, Ministre de la Propaganda i Il·lustració del Tercer Reich, i que va morir enverinada amb els seus germans pel seus propis pares, abans que aquests se suicidessin.
El llibre se li va inspirar a la Emma quan va veure Der Untergang (malahuradament, no hi ha traducció catalana d'aquesta fabulosa pel·lícula, que en espanyol es va titular El hundimiento). Per elaborar la història, doncs, l'autora es va basar en declaracions dels diversos personatges que varen sobreviure al búnquer, imatges i pel·lícules de l'època. I, realment, aconsegueix transportar-nos dins d'aquell infernal edifici, i presentar-nos com a versemblants tots i cada un dels personatges -també infernals- de la història.

Tampoc és gens senzill fer-nos entrar dins dels pensaments d'una nena de 12 anys, que ha viscut aïllada del món real tota la seva vida, i que només ha conviscut en un ambient nacionalsocialista -la nena preferida de Hitler-, i amb un pare que va ser l'expert número u del planeta en manipular la gent.
Durant tot el llibre, i intercalant-ho amb el que passa allà dins cada un dels dies, l'Helga ens desgrana els seus records sobre el tiet Fhürer i les passes prèvies que portaren a l'holocaust jueu. Per tant, anem rebent missatges molt clars -sobre el sacrifici del poble alemany, les maldats del poble jueu, dels comunistes i els americans-, que són els que rebien tots els ciutadans alemanys aleshores.
I dues grans qüestions a tenir presents, des del punt de vista literari: com destriar realitat de ficció?. Un criteri barroer: qualsevol cosa que sembli especialment inversemblant és probable que sigui certa, diu Hilary Mantel. I tot l'holocaust en seria l'exemple més clar.
La segona, el paper dels infants a les guerres: "Els infants no van ser tan sols els testimonis muts i traumatitzats d'aquesta guerra, ni tampoc simplement les seves víctimes innocents. També van viure la guerra, van jugar i es van enamorar durant el seu curs; la guerra els va envair la imaginació i els va enrabiar per dins", diu Nicholas Stargardt. Llàstima que tants nens no ho poguessin explicar. ...
Cal dir que el llibre és excellent -segons el meu parer- per parlar del que va significar la Segona Guerra. Ara, a diferència d'altres llibres, no hi busqueu acció, sinó reflexió. Al contrari, el moment més elevat d'acció és quan es mengen un pastís de xocolata amb Hitler, i es pot observar ben bé la categoria real del personatge.
Del llibre, traduit per l'Alexandre Gombau i Arnau, l'Editorial Estrella Polar en diu:
"Una magnífica obra… un dels millors debuts del 2010" The Times
La Helga haurà d’afrontar un destí que no ha escollit. Perquè com passa en totes les guerres, els nens n’acaben sent les víctimes...


Text de contraportada
Berlín, 1945, Alemanya està perdent la guerra i Adolf Hitler, amb els seus col•laboradors, és al seu búnquer des d’on dirigeix la operació i el país. Helga Goebbels, filla del cap de propaganda del partit nazi, narra els últims dies al costat de Hitler. Cada tarda berenen pastís de xocolata amb l’oncle Führer, però la Helga sap que les coses no acaben de funcionar. L’ambient a dins del búnquer és tens. Els seus pares cada dia estan més nerviosos, la situació comença a ser insostenible. La Helga haurà d’afrontar un destí que no ha escollit. Perquè com passa en totes les guerres, els nens n’acaben sent les víctimes ...