divendres, 17 de juny de 2011

Set claus per a unes finances empresarials sostenibles

Tot i que, massa sovint, les dificultats per avançar en un procés de sostenibilitat dins de l’empresa es veuen frenats pels Directors de finances (CFO), cada vegada més els equips de finances corporatius estan més involucrats en aspectes relacionats amb la sostenibilitat. Així ho entén Paul Baier, periodista del portal 'Greenbiz.com', que ha elaborat una llista de les set tendències de sostenibilitat que tot director de Finances hauria de conèixer i considerar a l'hora de plantejar els objectius empresarials.
Les tendències marcades per la responsabilitat social i la sostenibilitat en el món empresarial cada vegada involucren més sectors i equips funcionals que treballen, per exemple, en l’elaboració de les parts de l'informe de sostenibilitat, i reporten també al CFO. Aquests grups inclouen relacions amb els inversors, gestió de riscos, assessories legals, compres i subministraments, informàtica, serveis, i de recursos humans. D'altra banda, l'equip de finances corporatives sovint condueix els processos clau del negoci, com ara el pressupost, els crèdits de capital, la informació financera interna i externa, la compensació executiva i la gestió de l'energia, que afecten directament a la consecució dels objectius de sostenibilitat.
Així doncs, m'atreveixo a traduir l'article al català, per tal de donar a conèixer, als equips de finances de les empreses, les claus per a un desenvolupament empresarial compromès i competitiu. Serien les següents:
  • 1. L'informe de sostenibilitat és una demanda imperiosa
La majoria de les grans empreses ja publica informes de responsabilitat social que inclouen les dades d'emissions de carboni. El nombre d’empreses que es mou en el marc del GRI ha augmentat, de 100 a 2000 avui en dia. Les empreses grans ja publiquen informes de RSC que inclouen les dades d’emissions de carboni. El nombre d'empreses que responen al projecte the Carbon Disclosure Project ha crescut de 235 a 3,050 en només vuit anys, i aquest nombre es preveu que incrementarà pel fet que Walmart i altres grans empreses encoratgen els seus proveïdors a reportar també al CDP.
Les empreses que no informen públicament sobre dades de sostenibilitat es consideren cada vegada més endarrerides pels inversors, clients, empleats i altres parts interessades. Informar sobre la sostenibilitat és un fet rellevant en les convocatòries i programes d'avaluació dels clients. Bank of America, General Mills, IBM, Procter & Gamble, Wal-Mart i altres gegants estan demanant als seus proveïdors més informació sobre les emissions de carboni i consum d'energia.
Així doncs, els directors financers han de garantir que les dades referents a sostenibilitat siguin de bona qualitat i que es dóna la publicitat deguda als clients, actuals i potencials.
  • 2. Qualificacions "verdes"
Qualificacions "verds" com el Dow Jones Sustainability Index i Greenpeace 's Supermarket Seafood Sustainability Scorecard són cada vegada més influents en la imatge de marca d'una empresa. Iniciatives de mesurar el nivell de productes, com Good Guide i el Sustainability Consortium, estan també madurant les seves aproximacions en aquest sentit. Les empreses que ignoren aquestes tendències també assumeixen el risc de fer-ho.
  • 3. L’atenció dels inversors
L'interès dels inversors en la sostenibilitat segueix creixent. D'acord a la Xarxa d'Inversors de Ceres sobre Risc Climàtic, resolucions dels accionistes es van incrementar un 40 per cent l'any passat. La reputació d'empreses com Apple i Berkshire Hathaway està en risc a causa de la seva persistent negativa a publicar els detalls d'emissions de carboni. Els informes voluntaris sobre les emissions enviats a la CDP (Carbon Disclosure Project) ara apareix en els terminals de Bloomberg i Finances Google juntament amb informació financera auditada per a la comparació detallada de la companyia i l'anàlisi de tendències. L'any passat per primera vegada, la SEC va emetre directrius per a la informació dels riscos climàtics.
  • 4. Combinar informes financers i no financers
Cada vegada més empreses estan combinant la presentació dels tradicionals informes financers amb informes de sostenibilitat. Novo Nordisk ara combina el seu informe de RSC amb el seu informe anual. Timberland inclou informes trimestrals d’indicadors de sostenibilitat, juntament amb els seus estats financers trimestrals.
Juntes estàndard de comptabilitat financera també estan començant a donar suport complementar la informació financera presentada. El Comitè Internacional d'Informació Integrat (IIRC) és un esforç per combinar les dades no financeres d’entorn amb la informació financera i el suport de FASB i altres organitzacions de comptabilitat.
  • 5. L'impacte de la sostenibilitat, clau dels processos empresarials
En moltes empreses, la sostenibilitat és tractada com un esforç de màrqueting: "Assegureu-vos que obtenim bones qualificacions verdes, però no toqueu les operacions", és un enfocament comú, però amb una visió curta i sense perspectives. La sostenibilitat ha de ser considerada com la qualitat i s’ha d’incloure en totes les operacions rellevants de la companyia, per exemple, en les sol•licituds de crèdit, on cal incloure les estimacions de costos d'energia quan es comparen alternatives, o en les avaluacions als proveïdors, on també és fonamental avaluar la seva sostenibilitat.
  • 6. Gestió de l'Energia Corporativa
Amb la crisi econòmica, des de 2008, els preus de l'energia han tornat a pujar. Les empreses líders són conscients d'aquesta tendència i també observen que l'energia és l'altra cara del carboni. Cal reduir el consum energètic i disminuir les emissions de carboni. En resposta, els consells d’administració estan afegint objectius de reducció d’energia de l’empresa (sovint s’expressa con un objectiu d’intensitat energètica) per complementar la meta d’emissions de carboni.
Cada vegada més companyies estan afegint la funció de Directors d’Energia de l’empresa per augmentar la visibilitat de l’ús d’energia en tots els llocs i ampliar la gestió energètica empresarial, més enllà de la simple compra d’energia. Gràcies a això, les empreses estan aprenent a veure l'energia com un cost que pot ser gestionat i no només una "despesa fixa" que no es pot controlar.
  • 7. Els fulls de càlcul no són suficients per donar suport als processos emergents
Els fulls de càlcul són eines meravelloses i flexibles per al seguiment de les dades d'energia i la sostenibilitat, però són insuficients per a la maduració d'aquests processos i per la transparència pública que la sostenibilitat corporativa exigeix. Igual que en els processos financers, la sostenibilitat i els processos de gestió de l'energia requereixen programari de base de dades basada en característiques estàndard, com ara gestió d'usuaris, auditoria, i la fàcil generació d'informes ad hoc per reduir el risc per a la imatge de marca de l'empresa amb els principals clients i parts interessades.
A causa del gran nombre d'àrees funcionals que han d'informar la Direcció de Finances, la sostenibilitat ofereix al directiu una oportunitat per generar estalvi de costos i una diferenciació de marca. Els empresaris necessiten prestar especial atenció a aquesta tendència que es filtra per tots els departaments de l'empresa marcant noves pautes de competitivitat.