Incentius per a l'esport saludable

La idea és del Doctor Carles Vallbona -pels qui no el coneguin, un savi granollerí que es dedica a investigar sobre medicina i salut a Houston, on viu des de fa anys amb la seva família, i on va treballar amb la NASA, tasca que se li ha reconegut amb les medalles Narcí Monturiol i Josep Trueta-, i ens la va exposar ahir a la nit, en el sopar de fi de curs de l'Agrupació Esportiva de l'Institut que du el seu nom. A banda de celebrar els èxits esportius de la temporada -fins i tot, l'equip femení sènior acaba de pujar a primera divisió estatal!-, el Doctor Vallbona va mostrar-nos, als seus prop de 84 anys, l'excel·lent estat de salut física i mental en la que es troba. Cada dia, una hora d'esport al gimnàs, i deu minuts baixant les escales de casa seva, al 29è pis d'un edifici de la ciutat de Houston. I, al final, com un més de nosaltres a tornar les taules del gimnàs al menjador de l'Institut!
I anem a la proposta que ens féu -tan seriosa que, tal i com va comentar, el Conseller de Salut no li agradaria gaire. Es tracta de considerar l'exercici de l'esport com un hàbit de prevenció saludable i, per tant, que estalvia bona part del pressupost futur de salut del nostre Govern. Així, considera Vallbona, el mateix govern hauria de compensar -i així incentivar encara més, les persones que practiquen esport com a activitat saludable. Tenint present que es pot realitzar de forma bastant aproximada el càlcul que suposa, segons l'edat, el gènere i altres factors, per a cada grup de persones, l'estalvi en salut, no és gens difícil valorar l'impacte que suposa per al conjunt del sistema de salut una mesura d'aquestes característiques. I, per tant, es podria trobar la manera de reemborsar a cada ciutadà l'esforç que està fent avui per a estalviar recursos futurs del sistema de salut pública i assistència social. El resultat, és clar, seria d'un magnífic superàvit per a la societat i el país en general, i se'n beneficiaria, en molt poc temps, el mateix sistema de salut i de serveis socials.
(La manera de calcular-ho i portar-ho a la pràctica no seria tan difícil: poder desgravar les quotes -o part d'elles- de les entitats esportives que desenvolupen aquestes bones pràctiques, reconegudes i validades a partir d'algun procediment senzill pel mateix sistema de salut -CAPs de cada localitat, govern comarcal de salut, etc).
Una excel·lent idea, gens difícil d'aplicar, i que només requereix de la mínima voluntat per part dels dirigents polítics de creure en el futur del país, de les seves entitats i de la seva gent.