dilluns, 27 de juny del 2011

Índex 2011 Altran de potencial innovador

La Fundación Altran para la Innovación va presentar la setmana passada a Barcelona l'Índice Altran de Potencial Innovador 2011, un índex desenvolupat per ells, senzill i clar, que mesura la capacitat innovadora i tecnològica dels estats de la Uníó Europea. Un cop analitzat els resultats, no cal dir que s'imposa la pregunta de quin seria el potencial real de Catalunya en R+D+I si no continuéssim lligats a Espanya. Mirem-s'ho, doncs, a pams.
Per començar, cal celebrar la iniciativa, i dir que és molt important que siguin les mateixes empreses les que realitzin estudis d'aquestes característiques, complementant les mirades que fan -interessades, també- els mateixos estats. Des de la seva Fundació, Altran es posiciona així com una empresa que clarament opta pel desenvolupament de la recerca i que, lògicament, també innova. I que és capaç, a més a més, de considerar, dins de les seves activitats de responsabilitat social, l'anàlisi de cap on evoluciona la societat, i ho fa de forma continuada en el temps, que encara té més mèrit.

El rànquing de l'Índex Altran 2011
Com és d'esperar, els països nòrdics -Finlàndia, Suècia, Islàndia i Dinamarca, en aquest ordre- encapçalen l'Índex com a estats europeus amb una major capacitat d'innovació. Tots, excepte Islàndia, també lideraven el rànquing del 2010. (Caldria analitzar la "sorpresa" islandesa, per com afectarà la situació de crisi actual a l'R+D+i, un avenç del que ens passarà, amb retard, també a nosaltres). Aquests quatre estats assolien valors per sobre de 0,75 a l'Índex.
Dins dels estats amb Capacitat Mitjana d'Innovació, a més de la novedosa presència de l'estat espanyol en aquesta edició de 2011, s'hi troben estats com Noruega, Irlanda, Bèlgica, França, Holanda, Alemanya, Regne Unit, Àustria o Estònia; tots ells amb valors de l'Índex entre 0,40 i 0,71.
Així, l'estat espanyol ha pujat del 12è a l'11è lloc en el rànquing, ocupant una posició intermitja dins del grup amb capacitat mitjana, quan l'any anterior es trobava situat en el grup d'estats amb capacitat baixa (que ja encapçalava tant el 2005 com el 2010), i avança el Regne Unit a l'entrar en el grup d'estats amb capacitat mitjana.

Els components de l'Índex:
L'Índex és un índex sintètic, formulat a partir d'un model matemàtic que relaciona els quatre components amb la variable d'inversió en R+D+I com a percentatge del PIB. Els quatre components són:
  • % de població activa amb educació superior
  • % d'ocupació en serveis d'alta tecnologia
  • % d'investigadors en el sector de l'empresa
  • % d'empreses amb accés de banda ampla
Amb dades a la mà, és obvi que el càlcul de Catalunya per separat -a nivell regional europeu, que és com tècnicament s'anomena la possibilitat de què comptabilitzin el nostre país al continent, tal i com reclama la OCDE que s'hauria de fer en aquest tipus d'anàlisi- ens hauria donat un resultat molt diferent, pel posicionament de Catalunya com una de les principals potències en l'àmbit de la recerca i la innovació, i pels esforços fets durant la darrera legislatura, per intentar situar correctament el nostre país en el mapa europeu de la R+D+i.
Mirem-ho més atentament: ...
Indicador d'Inversió en R+D com a % del PIB:
Aquest rànquing el lideren països nòrdics, com Suècia, Finlàndia i Dinamarca, amb un alt potencial innovador.

Estat espanyol: lloc 16è el 2011, amb l'1,39% del PIB (dada corresponent a l'any 2009, darrer any amb informació validada per la UE).

Catalunya*: 1,68% sobre el PIB autonòmic (Espanya 1,39%, UE 2,01%)

Components de l'Índex Altran 2011:

Població activa amb educació superior:
El rànquing l'encapçalen Finlàndia, Estonia i Noruega.
Estat espanyol: lloc 12è del ranking, baixant dos llocs respecte el 2010, amb el 29,74%.
No superen el 15%: Portugal, Italia i Romanía.

Catalunya*: el percentatge de població activa amb educació superior és del 30,1%,

Ocupació en serveis d'alta tecnologia:
Té present el percentatge de treballadors en sectors com les telecomunicacions, les TIC o els serveis R+D.
El rànquing l'encapçala Suècia amb un 4,23 % d'ocupació en aquests sectors, seguida d'Islàndia i Finlàndia.
Estat espanyol: 10è lloc del rànquing, amb un 2,98%, per sobre de la mitjana comunitària (2,62%) i experimenta un creixement del 20% respecte es resultats de 2010 (2,44%). (Probablement, no pas degut a l'agument d'aquestes professions, sinó al descens de la resta d'ocupats en altres sectors!).

Catalunya*: el percentatge d'ocupació en alta tecnologia és del 2,91%.

Investigadors en sector empresa:
Comptabilitza el percentatge de persones que fan recerca i que el sector privat aporta al sistema d'innovació.
Àustria, Suècia i Dinamarca, com ja havia passat el 2010, superen el 60%, aproximant-se a l'objectiu fixat per la UE per al 2010 a la Cimera de Lisboa, de què els dos terços del total de la R+D dels països es fessin per part del sector privat empresarial.
Estat Espanyol: en la posició núm. 15 del rànquing, amb un 34,49% d'investigadors en el sector privat (el 2010: 35,45%). Tot i amb això, augmenta un lloc en el rànquing.

Catalunya*: 41,1% és el percentatge d'investigadors en el sector prempresa.

Empreses amb accés a Internet de banda ampla
L'us i l'adopció de les TIC, com el desplegament de la banda ampla en l'accés a Internet de les empreses és un dels factors que milloren el potencial d'innovació.
Estat epsanyol: ocupa el 2n lloc del rànquing, amb una penetració de banda ampla superior al 94%, quan la mitjana de la UE és a l'entorn del 83%.

Catalunya*: El % d'empreses amb accés a banda ampla és del 95,6% en empreses de menys de 10 persones ocupades, i del 99,0% en companyies de més de 10 treballadors.

*Indicadors obtinguts d'IDESCAT, INE i estimacions realitzades per Altra i basades en dades regionals d'Eurostat.

Com es pot veure, en tots i cadascún dels components del rànquing, Catalunya se situa per sobre de l'Estat espanyol, amb l'excepció del nivell d'Ocupació en serveis d'alta tecnologia. Caldria, fins i tot en aquest punt, mirar en detall quin és el desglossament que se'n fa de l'Índex en nivell d'ocupació de serveis d'alta tecnologia, i quina consideració tenen els serveis centrals de les grans companyies, per exemple de telecomunicacions, traslladades a Madrid durant la darrera dècada de bombolla tecnològica.
També caldria considerar el posicionament que tindria Espanya sense Catalunya, per valorar-ne correctament l'impacte real del fet d'anar separats.
En tot cas, el Govern català hauria de prendre'n bona nota i explicar arreu quin és aquest posicionament de Catalunya, així com el potencial de creixement que té per davant. Ara que s'estan replantejant el paper de les Delegacions catalanes, cal que tinguin present que no és el mateix, a l'hora d'anar a buscar inversors a l'extranger, fer-ho sols que mal acompanyats.