diumenge, 9 de desembre de 2012

La nova Tela

El pati i el jardí de La Tela uneixen el vell i el nou edifici
Aquesta és una història d'amor, d'aquelles que, al final, acaben bé. De l'amor per la natura que senten tota una colla de gent que s'estima el seu racó de món, per petit que sigui, i tot allò que hi habita, siguin plantes o animals (i també pedres, cal dir-ho!). I és que la inauguració de la nova Tela -de fet, una ampliació de la Casa Pius Anfres, la seva seu actual- el primer dissabte d'aquest mes de desembre suposava el final d'un llarg camí de molts anys pel reconeixement d'una feina tan eficient com callada. Els 2.000 m2 del nou edifici permeten continuar amb qualitat el treball de difusió, educació i recerca en ciències naturals que fins ara es feia com bonament es podia. (Encara que no ho sembli, des de l'edifici modernista del barri de Sant Miquel s'hi porta a terme un treball impressionant amb tot el que són petits mamífers, quiròpters i lepidòpters, però també sobre el Congost -es coordinen les activitats de Can Cabanyes-, el Montseny i els parcs naturals de l'entorn, el mateix jardí, o amb el petit Planetari, que arriba a unes 100.000 persones al llarg de l'any).
La prova d'aquest reconeixement és la llarga llista -gairebé inacabable- de persones -i, per tant, d'agraïments- que en Toni Arrizabalaga fa recitar, que han col·laborat amb la Tela des que formaven tot just l'àrea de Ciències Naturals del Museu de Granollers, amb l'Antoni Jonch al capdavant. (Per parlar amb propietat, hauríem d'explicar -i això són figues d'un altre paner- que el Museu de Granollers, des de la seva fundació republicana, té una concepció global del coneixement, que engloba tant l'art com el patrimoni com la natura, no pas amb visions separades sinó amb la seva totalitat. El coneixement naturalista, doncs, no s'ha de considerar aïllat de la formació humanista que tots hauríem de rebre).
I la nova Tela també és -ho va definir molt bé l'alcalde- una gran oportunitat per a Granollers i el Vallès Oriental. ... (continua)
Per exemple, una oportunitat per al coneixement del nostre medi natural -aquest és un edifici que té un objectiu ben curiós: que entris, per sortir-ne tot seguit a explorar el teu entorn. I una oportunitat per a l'àmbit educatiu -un bon espai per reunir els professors de ciències de la comarca i animar-los a generar projectes, com per exemple presentar els treballs de recerca de batxillerat científic. I també un magnífic espai per al barri -i que ho serà més encara quan s'obri el jardí a tothom. En conjunt, una proposta que la ciutat i la comarca farien bé de saber-la apreciar, perquè allà dins hi passen coses -com a dins de tot equipament cultural- que ajuden a formar-nos i transformar-nos com a persones, tot vivint experiències tan particulars com pot ser el d'endinsar-nos en el món de les papallones o els ratpenats.
Però potser l'oportunitat més important que ofereix La Tela és el de valorar la recerca que, des d'aquest petit centre, s'hi desenvolupa. Aquest és l'aspecte que fa diferent aquest museu de molts altres: la seva capacitat per treballar amb el mètode científic sobre la diversitat del nostre entorn natural. L'observació més intensa, basada en el coneixement generat per nosaltres mateixos, que és capaç de relacionar reptes de futur de la nostra societat -com pot ser, en aquest cas, com el canvi climàtic afecta a la biodiversitat que ens envolta- amb el present més intens, i plantejar-ne noves eines per a la seva evolució futura.
A més, la recerca comporta una projecció internacional per a la ciutat d'un nivell inimaginable. Projectes com el CBMS o el Congrés sobre ratpenats com a bioindicadors que s'hi celebra aquest cap de setmana són la prova que, des de la Tela, Granollers i el país sencer guanyen renom científic internacional.
Amb aquesta eina -la nova Tela.- entre les mans, ben segur que en Toni i el seu equip aconseguiran situar-lo ben aviat entre els millors museus de ciències de la natura.