diumenge, 2 de desembre de 2012

Els Cingles de Bertí, des de Puiggraciós

No hi ha res com una excursió matinal -ben d'hora, i despatxant les filles entre esports i treballs escolars- pels Cingles de Bertí, quan fa un dia ben clar -tot i que fred com pocs.
Començant des del Santuari de Puiggraciós, on es divisa el mar lluent a la llunyania, s'inicia una caminada lleugera.
...

Com sempre, el que més sorprèn de Puiggració és la vista complerta del Vallès, avui coberta d'una fina capa de boira que s'ha esvaït al cap de poc.


A l'arribar al coll, s'aprecia els Sots Feréstecs i Montmany al fons de la vall, i com el Montseny a l'altre costat, comença a enlairar-se majestuós.
Poc més enllà, agafem un camí a la dreta que fa baixada, i que enllaçarà amb el provinent de Montmany, que s'enfila cap els Cingles.




El camí s'entafora en una de les xemeneies del Cingles, a manera d'escales, i en deu minuts comptats ja som a la planura. D'allà, arribem a la Taula, des d'on s'aprecia una vista excepcional, i el Matagalls enfarinats.


A partir d'allà comença el calvari de les motos, que tallen el silenci privilegiat del lloc. Comencem el camí de tornada, que ens retornarà a Puiggraciós, però ja tot de baixada, amb una pendent menys pronunciada.
La vista de la vall de Bigues i, al fons, la Mola, també és excepcional.
I el retorn al Santuari ens fa veure que llevar-se d'hora val la pena.