Mozart al cor

El diumenge passat, a punt de tancar-se els col·legis electorals, el Teatre Auditori bullia amb un concert ben emotiu: Mozart al cor, en record d'en Carles Riera. (Sobretot, per poc que pugueu, perdeu-vos pel seu web, i el retrobareu a ell, la seva vida i anècdotes i tot de material pedagògic ben útil).
Es tractava d'una proposta senzilla, a tres anys de la seva mort, plena de música selecta del seu compositor preferit, amb dues parts ben marcades.
Una primera part, amb quartets per clarinet i corni di basseto, amb Gener Salicrú, Albert Cumí, Queralt Roca i Oriol Garcia (que no vàrem poder escoltar des de darrera l'escenari; coses que té l'espera del cantant!).
La segona part, en canvi, ens portava música vocal, començant per l'Ave Verum corpus K618 (composat l'estiu del 1791 mentre Mozart estava al balneari de Baden Baden visitant a Constanze, i dedicat a Anton Stoll, músic d'església i mestre d'escola), amb la introducció de l'Adagio per a clarinet i tres corni di basseto, un quartet del que Mozart només en va escriure la melodia, i que en Carles va acabar i enregistrar.
I tot seguit, els coneguts Notturni, petites obres per a tres veus i instruments sobre textos italians de Pietro Metastasio (Ecco cual fiereo istante K436, Due pupille amabile K439, Luci care, luci belle K346, Mi lagnerò tacendo K437, Se lontan, ben mio K438, i Più non si trovano K549, composats a Viena o el 1785 o el 1787, i el darrer el 1788). Són sis cançonetes, senzilles i precioses a la vegada, pensades per a dues sopranos i baix, amb un trio instrumental, que es veuen amplificades per cent-quaranta veus del Cor de Cambra i el Cor Mixt dels Amics de la Unió i de la Coral Polifònica. A més, s'hi va afegir un altre tercet, Grazie agl'inganni tuoi K 532, del 1787. Tot plegat, música nocturna que parla d'amor, com si es tractés d'un autèntic culebrot: que si m'enamoro, que si m'enganyes, que si totes les dones són iguals, que si n'acabo trobant una altra -quins ulls!- i em torno a enamorar! I potser poden semblar obres lleugeres; però totes elles són d'una extrema bellesa i destil·len perfecció pels quatre costats, com qualsevol peça de Mozart. La melodia, ben senzilla, i les veus i els instruments que l'agombolen, i que donen força a la interpretació que es pot fer del text.
Per mi ha estat tot un plaer compartir durant un temps l'experiència de cantar amb la Coral Polifònica, amb l'Agustí Vidal al capdavant, i aprendre com aquesta coral experimentada no només canta molt bé les cançons del programa, sinó que les interpreta de cap a peus.