dimecres, 21 de novembre de 2012

Andrea Camilleri. La dansa de la gavina

No hi ha com passar-se unes hores a urgències per tenir temps de llegir-se la darrera novel·la de Camilleri traduïda al català. Una nova aventura del Comissari Montalbano, que haurà de trobar el seu inspector Fazio, segrestat, i reconstruir els fets amb el seu estil particular, que no segueix gaire les normes establertes.
I que aprofita la resolució del cas per denunciar la immoralitat del sistema polític i la burocràcia italiana, en aquesta ocasió amb un èmfasi especial. Que potser hi havia res que sortís o arribés a l'horari previst, a Itàlia? Denúncies de com la policia rep recompenses per fer els ulls grossos al mercat municipal. Fins i tot, s'atreveix a proposar un nou article I de la Constitució: "Itàlia és una república basada en el tràfic de droga, el retard sistemàtic i la xerrameca vana". I compara l'estratègia borbònica i la burocràcia: un anar i venir de papers i documents que es movien sense cap benefici.
Amb un final explosiu, amb sotsecretaris del Ministeri d'Afers Estrangers i la Màfia. Com si els nostres senyors diputats no se la passessin per allà on es sembla, l'opinió pública! Es droguen, van de putes, desfalquen, menteixen, es venen, cometen perjuri, fan negocis amb la màfia, i que els passa? Que surten a la premsa un parell o tres de dies i para de comptar, després tothom se n'oblida.
Una obra, com totes les d'en Camilleri, que dóna un paper fonamental a la llengua que fan servir tots i cadascun dels personatges. Tot plegat dóna encara més valor a l'esplèndida traducció - adaptació que en fa en Pau Vidal. No només per les moltes expressions que surten de la boca de la policia (de futris, mecàsums, ...), sinó perquè també fa parlar als personatges clar i sicilià, així com en catallerès (cominsari, mòbit, sol·licitació de sol·licitud, essa de zeta, incomunicava, discuses i perdonança, encalculat, Mèrica, telefenat, fotogarfia cintífica, immediatíssim, desplantéssiu, premis d'armes, ...), i fins i tot en burocratès! I que a mi, val a dir-ho, em permet aprendre paraules que no coneixia (llosca, aüc).
Com en les darreres novel·les, l'edat va prenent protagonisme en els diàlegs amb el seu altre jo: ja no tenim edat de fer de Superman ni de posar-nos a combatre molins de vent. I es permet citar alguna llatinada, el Quixot i la Il·líada, mentre entafora algun que altre renec a la seva tropa.
(Cal dir també que, en aquesta ocasió, gastronòmicament parlant no hi ha aportacions noves als típics plats sicilians, potser perquè en Montalbano es passa unes quantes estones vomitant).
Pels que som fans d'en Camilleri, la lectura de cada llibre et fa venir ganes d'esperar el següent. I això que el ritme d'edició en català és prou elevat; però la màquina d'escriure d'aquest vell home treu fum, i encara queden més de deu novel·les per traduir escrites després d'aquesta Dansa de la gavina. Així doncs, tenim Montalbano per estona! ...
Què en diu l'Editorial?


La dansa de la gavina

Autor:  Andrea Camilleri
Data de publicació
08/11/2012
Titol Original La dansa de la gavina
Col·lecció: El Balancí [Nro 684 ]
Format  270 Pags. / 15,00 x23,00 x0,00
Link comprar
1er capítol (PDF)
P.V.P. 14,50€   |   P.V.P E-book 10.99€
Un autèntic retrat de la societat italiana
«Un dels millors escriptors de novel·la negra. Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s’enfronten amb els conflictes perennes dels éssers humans». The Times
Text de contraportada
Com en una dansa macabra, des del porxo de la casa de Marinella el comissari Montalbano contempla l’aleteig desesperat d’una gavina moribunda. Està a punt de marxar de vacances amb la Lívia. Només ha de passar per comissaria per deixar-ho tot en ordre i acomiadar- se del seu equip. Però, un cop allà, no hi troba en Fazio, el més puntual i fidel dels seus homes. No ha tornat a casa i el mòbil està en silenci: el temor no triga a convertir-se en alarma.

Trasbalsat per aquesta absència inexplicable, l’infatigable comissari comença una cursa contra rellotge per mirar de reconstruir les passes de l’inspector, que ha estat vist a prop del moll. Tenia una cita amb un antic company d’escola. Un altre testimoni el situa, més tard, enmig dels camps, en una zona plena de pous secs, probablement un cementiri de la màfia. I aleshores un cadàver emergeix de les profunditats...

«La dansa de la gavina arrenca ni més ni menys que amb la desaparició del seu home de confiança, l'inspector Fazio, que arrossegarà el pobre comissari cap a un joc perniciós. Com que ja no és un pardal de primera volada, rondina i està tip de treballar, però igualment no podrà defugir el seu destí. Ni tan sols el que li té reservat l'enèsima dona que encarna la temptació». Andrea Camilleri
  • EAN9788429769876