Aquesta nit,el Museu de Granollers ha quedat buit amb la presentació del llibre Ribollers, 25 anys, editat per l'Editorial Alpina, amb un recull de fotografies fetes per en Jordi durant aquest darrer quart de segle, des que va obrir el seu estudi a la Plaça Folch i Torres. Es podria pensar que la gent es reunia espantats per l'apocalipsi que s'acosta, però més aviat ha estat tot el contrari: tothom ha sortit desitjant vint-i-cinc anys més de l'empenta riboniana, encomanats per la seva vitalitat.
I és que en Jordi, tal i com el van definir tant en Martí Nadal com en David Bassa com en Màrius Serra o el mateix Alcalde, és inesgotable. Els adjectius que l'acompanyen -ja ens va avisar en Màrius- són il·limitats, però tots van lligats a l'energia que el caracteritza.
L'esperit jove és el que el fa més evident. Tots li envegem que es vagi quedar amb els 17 anys d'esperit, i que encara els mantingui. Mentre la resta de mortals anem perdent l'alè, ell manté la seva actitud vital que li permet anar constantment amb el cap fora del cotxe. Fins i tot, es permet el luxe de passar-nos per la cara les nostres fesomies de fa uns anys, recordant-nos que per a nosaltres sí que passa el temps!
El llibre, com va explicar en David, també és un repàs periodístic del darrer quart de segle de la ciutat. Principalment, de tot allò que passa en el triangle entre la plaça de les Olles, la d'en Patufet i la de la Porxada, al bell mig de la ciutat. I és la mostra clara que tota ciutat -i Granollers no n'és l'excepció- la fa la seva gent. En bona part dels esdeveniments, en Jordi hi ha deixat la seva mirada, sempre alegre i divertida, i ens ha regalat un Granollers optimista, vital, amb una empenta gairebé infinita, que no para d'associar-se, casar-se, aliar-se, i tirar endavant projectes, malgrat els moments difícils que s'hagin viscut.
I en Jordi és amic d'aquesta ciutat i de tots aquells que la formen. (Una de les experiències més al·lucinants que he viscut darrerament, és la de compartir els darrers cinc quilòmetres de la Mitja al costat d'en Jordi, amb un allau de salutacions incomptable!).
En Màrius també ha coincidit amb la capacitat d'enginy i d'engany d'en Jordi; de complicar-te l'existència amb nous i constants projectes, i que, per sort, seguiran. I ens ha fet veure també el joc de paraules amb les que en Miquel Llach ha omplert el llibre, acompanyant les imatges d'en Jordi. Discret com sempre, en Miquel ha estat la peça clau perquè aquest llibre no sigui un senzill catàleg de fotografies, sinó un joc ple de sorpreses. Com aquells llibre-capsa, que pàgina rere pàgina es van obrint amb noves propostes, et permet jugar a comptar, a endevinar, a descobrir, ... Un bon regal, doncs, per aquestes festes.
El darrer comentari se'l mereix l'Editorial Alpina, que reforça la seva trajectòria granollerina. Una altra aposta valenta, que ens presenta en aquesta ocasió, fidel al seu estil, tot de camins personals, de rutes familiars, de fites i cims dels granollerins i granollerines.
Així doncs, Bon Nadal! I fiu, fiu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada