dimarts, 18 de desembre de 2012

Rethinking education: nova estratègia europea per a l'educació

De tant en tant, la Comissió Europea genera algun d'aquells documents que determina el futur d'un sector per als propers anys. Acostumen a ser documents llargs -també perquè s'hi estan mesos debatent-lo, a partir de debats amb consultes i grups de treball-, i que intenten orientar la mirada europea, a partir d'una anàlisi sectorial basada en estudis diversos. D'aquesta Comunicació -al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, és a dir, a les més importants institucions de participació europees- se'n deriven el seguit de programes que concretaran en forma d'ajuts i subvencions una línia de treball presa. I, per tant, convé estar al dia d'aquesta tipologia de documents per la seva rellevància.
Per això, m'estranya tant que s'hagi fet tant poc cas al nostre país de la presentació, el passat 20 de novembre a Estrasburg per part de la comissària europea d'educació, cultura, multilingüisme i joventut, Androulla Vassiliou, de l'estratègia "Rethinking education", que pretén encoratjar els estats membres a garantir que tots els ciutadans, i especialment els més joves, adquireixin i desenvolupin les aptituds i competències que el mercat laboral necessita, tant ara com en el futur.
Com sempre, intento mal traduir-ne al català el document -feina que correspondria al departament d'Educació, si no s'hagués de dedicar a altres urgències. Només sé trobar un petit resum d'aquesta nova estratègia, que n'han fet des del Consell Català de la Formació Professional:

Quines dades justifiquen una nova estratègia? 
La gestació d'aquesta nova estratègia parteix d'una premissa abastament coneguda, en tant que infinitat d'estudis porten temps assenyalant-la des de fa un temps: que cap al 2020 més d'un terç dels llocs de treball a la Unió Europea requeriran el nivell educacional superior -o terciari-, mentre que només un 18% podran ser ocupats per ciutadans amb un nivell formatiu baix (i cal tenir en compte que 73 milions d'europeus -un 25% d'adults- s’enquadren en aquest nivell).
A això se sumen les problemàtiques de cada estat, i en aquesta sentit l’espanyol mostra dades que no conviden a l’optimisme: un índex d'abandonament escolar prematur que dobla la mitjana europea (26,5% versus 13,5%) i dèficits notoris dels joves espanyols de 15 anys;en capacitat lectora (19,6%) i coneixements en matemàtiques i ciències (23,7% i 18,2% respectivament).
Tota aquesta radiografia contrasta amb el fet que la taxa de graduats en FP a Espanya és notablement inferior a la mitjana de la Unió (28% versus 44%) i en els últims anys ha empitjorat l’índex d'inserció laboral dels universitaris espanyols (l’any 2009 era del 82,3% i l’any passat ja se situava en el 66,4%, segons dades facilitades per la Comissió Europea); de fet, per això la Comissió recomana a Espanya impulsar la Formació Professional.

En què consisteix ‘Repensant l’educació’?

La xipriota Androulla Vassiliou ha desenvolupat amb el seu equip, entre els quals hi trobem el català Xavier Prats, l’estratègia ‘Repensant l’educació’. Fem un repàs als grans punts d'aquesta estratègia:
  • Ha d'haver-hi una focalització major en impulsar les competències transversals i bàsiques
  • a través de tots els nivells del sistema educatiu, dedicant una atenció especial a les noves tecnologies i l’emprenedoria.
  • S’ha de potenciar l’aprenentatge dels idiomes foranis: amb horitzó 2020, com a mínim un 50% dels joves europeus de 15 anys hauran de conèixer un primer idioma estranger, i un 75% hauran d'estar estudiant també un segon idioma.
  • S’ha d'invertir en desenvolupar sistemes d'FP que esdevinguin referents mundials, fent una aposta decidida pels models amb una forta base de presència en entorns laborals.
  • Cal millorar els sistemes de reconeixement de les qualificacions i les competències, independentment de la via a través de la quan s’han adquirit (formació formal, no formal, informal).
  • És imprescindible dotar d'un pes més important a Internet i les noves tecnologies en els processos educatius (tant a escoles com a universitats o a centre d'FP). En aquest sentit cal apostar pels recursos educacionals oberts que ja funcionen actualment.
  • S’ha de disposar d'un cos de professors ben format, motivat i amb esperit emprenedor. En aquesta línia, la Comissió aposta per reforçar els programes de formació permanent del professorat.
  • Cal una visió del finançament de l’educació diferent en què els estats membres prioritzin el retorn de la inversió: els resultats; això és insistir en els beneficis per al país que implica la inversió en educació (en inserció laboral, augment de la competitivitat de les empreses,…).
  • És imprescindible incrementar la col·laboració entre tots els actors implicats en el món de l’educació, i singularment entre el sector públic i el sector privat. La raó és evident: tots dos sectors han d'aportar fons i esforços per impulsar la innovació i han d'abonar la connexió acadèmia-empresa.
La nova estratègia europea també dóna un pes significatiu als programes de mobilitat dels joves europeus durant la seva etapa formativa més intensa: la Comissió ha proposat dedicar 19.000 milions d'euros per a un programa d'educació, formació, joventut i esport que permeti que un total de 5 milions de persones puguin formar-se o dedicar-se al voluntariat en un país de la Unió entre 2014 i 2020: el programa Erasmus for All
De fet, sobre la joventut en concret, caldrà estar atents a l’actualitat de la Comissió Europea, que preveu presentar el seu Youth Employment Package, en què es vol reforçar el concepte de Youth Guarantee i convertir-lo en una obligatorietat per als estats membres. Això és: que tot jove tingui una oferta de qualitat, sigui de feina o de formació complementària, abans que passin quatre mesos des que abandoni el món acadèmic o entri en situació d'atur. 

Mentrestant, per qui tingui temps i ganes, a continuació adjunto la traducció del document sencer, esperant que el nostre Govern en faci una versió més oficial. ...


COMISSIÓ EUROPEA
Estrasburg, 2012.11.20
COM (2012) 669 final,

COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS

Un nou concepte d'Educació: invertir en les competències per assolir millors resultats Socioeconòmics


1. L'EDUCACIÓ I LES APTITUDS, UN ACTIU ESTRATÈGIC ESSENCIAL PER AL CREIXEMENT

La inversió en educació i formació per tal de desenvolupar les aptituds dels ciutadans és fonamental per impulsar el creixement i la competitivitat: les aptituds són determinants perquè Europa sigui capaç de potenciar la seva productivitat. A llarg termini, poden generar innovació i creixement, valoritzar la producció, estimular la concentració d'aptituds de més alt nivell a la UE i configurar el futur mercat de treball. L'enorme augment de l'oferta mundial de personal altament qualificat que s'ha produït en l'últim decenni posa a prova a Europa. Ja han passat els temps en que els nostres competidors eren sobretot països que podien oferir mà d'obra poc qualificada. La qualitat de l'educació i l'oferta d'aptituds han crescut a tot el món, i Europa ha de respondre.

Els sistemes europeus d'educació i formació segueixen tenint mancances a l'hora d'aportar una preparació que contribueixi a l'ocupabilitat, i no treballen degudament amb les empreses o els ocupadors per aproximar l'experiència de l'aprenentatge a la realitat de l'entorn laboral. Aquestes inadequacions de les aptituds són un problema cada vegada més greu per a la competitivitat de la indústria Europea 1.

Si bé en els cinc últims anys han crescut els percentatges de titulats d'ensenyament superior, cal que no decaiguin els esforços per assolir l'objectiu principal de que el 40% dels joves finalitzin estudis superiors.

Encara que també en aquests cinc anys la situació ha millorat bastant, l'abandonament escolar prematur segueix aconseguint nivells inacceptables en massa Estats membres, com Espanya, amb un 26,5%, i Portugal, amb un 23,2%. Continua sent necessari actuar per reduir l'abandonament escolar prematur a través d'estratègies globals, de base factual i específiques, tal com es demana en la recent Recomanació del Consell.

Segueix havent-hi indicis considerables de mals resultats en altres àmbits: setanta-tres milions d'adults tenen un baix nivell d'educació, gairebé un 20% dels joves de quinze anys no saben llegir bé, la participació en l'aprenentatge permanent és només d'un 8,9%. Per al 2020, els llocs de treball que exigeixin un alt nivell d'aptituds hauran augmentat un 20%. L'educació ha d'elevar les seves exigències i nivells de capacitació per atendre aquesta demanda, i també fomentar les aptituds transversals necessàries perquè els joves puguin ser emprenedors i adaptar-se als canvis, cada vegada més inevitables, que es produiran en el mercat de treball al llarg de la seva carrera professional.

La missió general de l'educació i la formació inclou objectius com la ciutadania activa, el desenvolupament personal i el benestar. Aquests objectius impliquen la necessitat de millorar les aptituds en profit de l'ocupabilitat, amb el rerefons d'una economia estancada i un descens de la població activa causa de l'envelliment demogràfic, encara que els reptes més urgents per als Estats membres són atendre les necessitats de l'economia i buscar solucions per aturar l'escalada de la desocupació juvenil. Aquesta Comunicació posa l'èmfasi en l'oferta d'aptituds idònies per a l'ocupació, l'augment de l'eficiència i la capacitat d'integració dels nostres centres d'educació i formació i el treball col·laboratiu amb tots els actors pertinents.

Cal estendre i accelerar les reformes perquè el creixement i l'ocupació puguin recolzar-se en aptituds d'alta qualitat. La Comissió defineix en aquest document un nombre limitat de prioritats estratègiques que han d'abordar els Estats membres, juntament amb noves accions de la UE per potenciar els esforços nacionals. Les prioritats tenen en compte les recomanacions específiques per països 2 que la Comissió va dirigir a diversos Estats membres, així com l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement 2012 3.

Entre elles mereix especial atenció la lluita contra la desocupació juvenil. Aquesta Comunicació abasta quatre àmbits essencials per respondre a aquest problema, en què els Estats membres han d'intensificar els seus esforços.
  • Desenvolupar una educació i formació professionals de nivell internacional per tal d'augmentar la qualitat de les aptituds professionals.
  • Promoure la formació en el lloc de treball amb períodes de pràctiques, formació d'aprenents i models d'aprenentatge dual de qualitat, per donar suport a la transició de la formació a l'ocupació.
  • Promoure associacions entre institucions públiques i privades, per tal de garantir una oferta apropiada del currículum i aptituds.
  • Fomentar la mobilitat gràcies al programa Erasmus for All (en proposta) 4.
Aquestes qüestions són d'enorme interès per al paquet sobre ocupació juvenil que la Comissió va a presentar abans de finals de 2012. El paquet sobre joventut va proposar noves eines per abordar la desocupació juvenil i facilitar les transicions de l'escola al treball.

Per donar suport a les orientacions facilitades en aquest context, la present Comunicació va acompanyada de: fitxes nacionals en què es resumeixen els resultats i les reformes polítiques dels Estats membres en els àmbits coberts per la Comunicació, la primera edició del monitor d'Educació i Formació, que proporciona un panorama de l'oferta actual d'aptituds i els progressos cap als principals objectius de l'Estratègia Europa 2020, i cinc documents de treball, que recullen dades sobre iniciatives i bones pràctiques.


2. REPTES EN ELS ESTATS MEMBRES QUE HA ABORDAR EL SEMESTRE EUROPEU

2.1. Generar aptituds per al segle XXI

Aptituds transversals i bàsiques

Cal concentrar esforços en el desenvolupament d'aptituds transversals ...

Les economies modernes i basades en el coneixement exigeixen que les persones tinguin aptituds més desenvolupades i pertinents. Segons les previsions del CEDEFOP, la proporció de llocs de treball a la UE que requereixen qualificacions del nivell terciari augmentarà des del 29% el 2010 al 34% el 2020, mentre que la proporció de llocs de treball poc qualificats caurà en el mateix període del 23% al 18%. Les aptituds transversals, com pensament crític, iniciativa, solució de problemes i treball col·laboratiu, preparen les persones per als recorreguts de la seva carrera professional, que són avui en dia tan variats i impredictibles.

... I, en particular, les relacionades amb l'emprenedoria, ...

Cal prestar especial atenció al desenvolupament de les aptituds emprendedores 5, ja que aquestes no només contribueixen a la creació de noves empreses, sinó també a l'ocupabilitat dels joves. No obstant això, només hi ha sis Estats membres que tenen una estratègia específica d'educació per a l'emprenedoria 6 a nivell nacional. Referent a això, la Comissió publicarà el 2013 orientacions encaminades a promoure millores en la qualitat i la prevalença de l'educació per l'emprenedoria a tota la UE. Els Estats membres han d'estimular les aptituds emprenedores a través de maneres d'ensenyar i aprendre noves i creatives des de l'educació primària, a més de prestar una atenció particular, des de l'ensenyament secundari fins a la superior, a l'oportunitat de crear empreses com a objectiu de carrera.

Amb un aprenentatge basat en problemes concrets i relacions amb les empreses, l'experiència del món real ha d'integrar en totes les disciplines i adaptar-se a tots els nivells de l'educació. Tots els joves s'han de beneficiar d'una experiència d'emprenedoria pràctica com a mínim abans d'abandonar l'ensenyament obligatori. És important mesurar l'impacte d'aquest treball; per donar suport als Estats membres, la Comissió assenyalarà eines capaces d'avaluar els progressos i demostrar l'adquisició de capacitats emprenedores. Al nivell dels diferents centres, els progressos es potenciaran amb un marc d'autoavaluació, elaborat conjuntament amb l'OCDE, per tal d'orientar i impulsar el desenvolupament dels centres d'educació en emprenedoria a tots els nivells, incloses les escoles i l'educació i formació professionals (EFP).

... mentre que la demanda d'aptituds científiques segueix sent alta, ...

Els temes científics també són importants. La demanda de mà d'obra qualificada per sectors amb un fort component de tecnologia i investigació és alta, i ho seguirà sent; això repercutirà en una demanda d'aptituds relacionades amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques. Cal fer ja grans esforços perquè les ciències destaquin com a àmbit prioritari de l'educació, i augmentar el compromís a tots els nivells. Encara que els principals reptes, com la necessitat de fer-les més atractives per a les dones, són ben coneguts, també és important millorar la comprensió dels itineraris professionals que segueixen els llicenciats en ciències.

... encara que el primer pas serà que tots obtinguin les aptituds fonamentals o bàsiques, ...

L'alfabetització i les aptituds mínimes de matemàtiques i ciències són fonamentals per seguir aprenent, com s'exposa en el Monitor de l'Educació i la Formació per a 2012 que adjuntem, i constitueixen la porta d'entrada a l'ocupació i la inclusió social. Aquestes aptituds, però, estan sent redefinides en el context de l'actual revolució digital, a mesura que les noves formes de lectura i escriptura i la diversitat de les fonts d'informació canvien la seva naturalesa profunda.

En tota la UE s'han portat a terme reformes que han permès racionalitzar els plans d'estudis. S'han introduït exàmens normalitzats a escala nacional, s'ha establert una infraestructura de centres de lectoescriptura, matemàtiques i ciències, s'han creat xarxes de professorat i desenvolupament professional continu, i s'han reforçat les mesures per millorar l'alfabetització digital i audiovisual. Tanmateix, els resultats segueixen sent insuficients, i és urgent lluitar per millorar-los. El percentatge de joves europeus de quinze anys que no han adquirit les aptituds bàsiques ronda el 20%, i en cinc països són més del 25% els que presenten resultats insuficients en lectura. Cal que els Estats membres introdueixin noves reformes sistèmiques per reforçar la detecció precoç de les dificultats d'aprenentatge i la intervenció ràpida, i per substituir la repetició de cursos o l'agrupació en funció de les aptituds per un major suport a l'aprenentatge.

Per donar suport a aquests esforços en l'escolaritat obligatòria, cal que abans es compti amb uns serveis de guarderia i una educació infantil d'alta qualitat, accessibles i abordables. Un complement idoni poden ser programes familiars de lectoescriptura i aritmètica elementals, a més de bons programes d'educació d'adults que potenciïn les aptituds bàsiques, en particular a través de l'aprenentatge al lloc de treball. Cal fer un esforç perquè augmenti l'índex de participació en l'educació d'adults, que és en l'actualitat preocupantment baix en la majoria dels Estats membres 7, i definir noves polítiques de base factual que tinguin en compte les conclusions del Programa Internacional per l'Avaluació de les Competències dels Adults (PIAAC) 8, de l'OCDE. La participació mitjana dels adults de la UE en l'aprenentatge permanent és d'un 8,9%. En set Estats membres, l'índex de participació amb prou feines arriba al 5%.

... i l'aprenentatge d'idiomes és important per a l'ocupació i exigeix ​​una atenció especial.

En un món ple d'intercanvis internacionals, la capacitat de parlar idiomes és un factor clau per a la competitivitat. Les llengües són cada vegada més importants per millorar els nivells d'ocupabilitat 9 i mobilitat dels joves, i les mancances en aquest àmbit són un important obstacle a la lliure circulació dels treballadors. Per la seva banda, les empreses demanden els coneixements lingüístics necessaris per operar en el mercat mundial.

Com s'assenyala en el document de treball adjunt sobre les llengües, la Primera Enquesta Europea de Competències Lingüístiques 10 posa de manifest que, tot i les inversions realitzades en molts països, els sistemes educatius d'alguns estats membres encara no són prou eficaços 11 per afrontar aquests reptes. A França, només el 14% dels alumnes aconsegueix un nivell d'ús autònom d'una llengua estrangera al final del primer cicle d'ensenyament secundari, en el Regne Unit aquest percentatge és només del 9%. Els Estats membres han de fer reformes urgents, prenent com a base les noves metodologies i tecnologies per a l'ensenyament de la primera i segona llengües estrangeres, si volen assolir l'objectiu definit pels caps d'Estat en relació amb «la llengua materna i dues més» 12.


Aptituds professionals

Per donar més qualitat a les aptituds professionals cal desenvolupar sistemes de EFP de la més alta categoria mundial ...

Per generar creixement i competitivitat no n'hi ha prou amb millorar les aptituds transversals i bàsiques, i encara és gran la distància que separa l'entorn educatiu i el lloc de treball. La inversió específica en EFP, tant inicial com contínua, és de vital importància per a la innovació, el creixement i la competitivitat. Hi ha un reconeixement clar de la importància de la EFP, i especialment dels sistemes de formació duals, per a facilitar l'ocupació juvenil.

Alguns països europeus ja disposen de sistemes de EFP de la més alta categoria mundial (Alemanya, Àustria, Dinamarca o els Països Baixos), amb mecanismes integrats per adaptar-se a les necessitats actuals i futures d'aptituds, de manera que la formació té millor en compte la demanda. En aquests països s'observen menys problemes relacionats amb la inadequació de les aptituds, els nivells d'ocupació juvenil són millors i la EFP es caracteritza per sistemes duals, que tenen una proporció elevada d'aprenentatge en el lloc de treball. Molts altres països, majorment al sud d'Europa, es queden curts pel que fa a la participació, la qualitat, els resultats i l'atractiu d'aquests sistemes. El gràfic 1 il·lustra la disparitat entre països pel que fa als percentatges de participació en la EFP i l'ensenyament general dels alumnes de secundària superior. Aquestes diferències es deuen a diferents tradicions socioculturals i percepcions, diverses estructures dels sistemes d'educació i formació i de l'economia i el mercat laboral, a les reformes aplicades, al grau de participació dels interlocutors socials, a les perspectives d'ocupació dels titulats en EFP i les preferències individuals.

Gràfic 1: Distribució dels estudiants de secundària alta (CINE 3) per orientació del programa (general o professional [Vocational]), en percentatge (2010).

Font: Base de dades de Eurostat 13, dades UOE.

L'aprenentatge en el lloc de treball i, particularment, els períodes de formació d'aprenents i altres models duals, ajuden a facilitar la transició de la fase d'aprenentatge a la vida laboral. Aquests models necessiten un marc regulador clar i papers ben definits per als diferents actors, i han de ser part integrant del sistema educatiu. El sistema dual, que combina l'ensenyament a l'aula amb l'experiència en el lloc de treball, pot tenir un paper important a nivell de l'ensenyament terciari.

Per assolir l'excel·lència en la EFP, els plans d'estudis s'han de renovar de manera sistemàtica, l'oferta ha de modernitzar-se sense parar i les empreses, especialment les PIME, han de participar activament, tal com s'indica en el document de treball adjunt. La EFP ha d'estar en condicions de respondre a la demanda d'aptituds professionals avançades, adaptades al context econòmic regional. També ha de ser una porta oberta a les persones que volen accedir a l'ensenyament superior, així com a aquelles que necessiten tornar a estudiar per millorar o actualitzar les seves aptituds.

... que puguin contribuir a reduir el dèficit d'aptituds ...

Els sistemes d'EFP poden i han de tenir un paper fonamental per afrontar els dèficits d'aptituds, especialment en sectors amb potencial de creixement, com les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), la sanitat, les tecnologies amb baixa emissió de carboni, els serveis a les persones, els serveis a les empreses, l'economia marítima 14 i els sectors ecològics, o aquells que, en travessar una transformació important, necessiten una mà d'obra més qualificada. Amb inversions puntuals en la EFP destinades a abordar els dèficits d'aptituds es pot donar suport al creixement en aquests sectors. També se'ls pot animar a fer ús de les actuals eines europees en els àmbits de les qualificacions (MEC), els crèdits (ECVET) i l'assegurament de la qualitat (Eqavet) per tal de facilitar la mobilitat de la mà d'obra qualificada .

... amb una cooperació europea més intensa.

L'aprenentatge en el lloc de treball, per exemple amb els models duals, ha de ser un pilar central dels sistemes d'educació i formació professionals a tot Europa, amb l'objectiu de reduir la desocupació juvenil, facilitar la transició de l'aprenentatge a l'ocupació i respondre a les necessitats d'aptituds del mercat laboral. Amb aquesta finalitat, la reunió dels ministres d'Educació de la UE celebrada a Berlín el desembre de 2012 serà el primer pas cap a nous nivells de cooperació en l'àmbit de l'educació i la formació professionals. Els ministres signaran un memoràndum que recollirà les seves ambicions per a la EFP a tot Europa: augmentar l'atractiu i la qualitat de l'educació i formació professionals, fer extensius els itineraris d'aprenentatge a l'ensenyament superior; implicar activament als interlocutors socials i altres actors pertinents en el desenvolupament i l'aplicació de mesures i introduir mesures per potenciar la mobilitat. Per donar suport a aquesta cooperació, la Comissió va establir una nova aliança per períodes de formació d'aprenents a escala de la UE, orientada a impulsar una visió de futur, en què es reuniran els Estats membres i un conjunt més ampli d'actors per aprendre els uns dels altres i adoptar mesures a nivell nacional.


2.2. Estimular un aprenentatge obert i flexible

Millorar els resultats de l'aprenentatge, la seva avaluació i el seu reconeixement

Els èxits cal mesurar atenent els resultats de l'aprenentatge ...

L'educació i la formació només poden contribuir al creixement i a la creació d'ocupació si l'aprenentatge se centra en els coneixements, aptituds i competències que han d'adquirir els estudiants (resultats de l'aprenentatge) durant el procés d'aprenentatge, i no tant a completar una fase determinada o complir un temps de permanència a l'escola.

Si bé l'enfocament basat en els resultats de l'aprenentatge i constitueix la base del Marc Europeu de Qualificacions i els marcs nacionals de qualificació, aquest canvi fonamental encara no ha aconseguit penetrar completament en l'ensenyament i l'avaluació. Els centres d'educació i formació de tots els nivells encara necessiten adaptacions que augmentin la pertinència i qualitat de l'oferta que presenten els estudiants i al mercat de treball, donin un accés més ampli i facilitin les transicions entre diferents itineraris d'educació i formació.

... i cal aprofitar millor les potencialitats de l'avaluació

Moltes vegades, allò que s'avalua pot determinar què es valora i què s'ensenya. Encara que molts Estats membres ja tenen plans d'estudis reformats, la modernització de l'avaluació en suport de l'aprenentatge segueix sent un repte. Com s'indica en el document de treball adjunt sobre l'avaluació de les competències clau, el potencial de l'avaluació ha de ser aprofitat definint les competències en termes de resultats de l'aprenentatge i ampliant l'abast de les proves i exàmens per incloure aquests resultats. També cal fer un ús més ampli de l'avaluació amb finalitats formatives encaminada a donar suport, dia a dia, l'obtenció d'aptituds pels alumnes. En aquest context, cal analitzar a fons el potencial de les noves tecnologies per buscar maneres d'avaluar les competències clau.

També fora de l'escola, les persones han de tenir la possibilitat que les seves aptituds s'avaluen, validin i reconeguin, per així obtenir un perfil d'aptituds a presentar als seus possibles ocupadors. Amb informació sobre la qualitat i quantitat de les aptituds de la població, les autoritats podran sondejar millor les possibles mancances i centrar-se en els àmbits que donin més rendibilitat a les inversions. Cal continuar desenvolupant eines per a l'avaluació individual de les aptituds, en particular en els àmbits de la resolució de problemes, el pensament crític, la col·laboració i la iniciativa emprenedora.

Les qualificacions han d'obrir tantes portes com sigui possible ...

En els últims deu anys s'han posat en marxa diversos instruments europeus per tal de donar suport a la mobilitat d'estudiants i treballadors, com el Marc Europeude Qualificacions (MEC), Europass, els sistemes europeus de transferència de crèdits (ECTS i ECVET), la multilingüe Classificació Europea d'Aptituds /Competències, Titulacions i Ocupacions (ESCO) i els marcs d'assegurament de la qualitat. Aquestes eines milloren la transparència i, per exemple, fan que les qualificacions siguin comparables entre els països (MEC) i els crèdits siguin transferibles (ECTS).

Sens dubte, aquests instruments no s'han desenvolupat de manera aïllada entre si, encara que es pot aconseguir una major coherència si diferents eines i serveis -en particular la transparència i el reconeixement de les qualificacions, la validació de l'aprenentatge no formal i informal i l'orientació permanent - s'ofereixen de forma coordinada. Això contribuirà a una autèntica mobilitat europea quan els coneixements, les aptituds i les competències de cada persona puguin ser clarament compresos i ràpidament reconeguts. La creació de l'Espai Europeu de les aptituds i Qualificacions donarà suport aquest esforç per aconseguir la transparència i el reconeixement, sense importar les fronteres, de les qualificacions acadèmiques adquirides en la formació professional i l'educació superior.

... i el reconeixement acadèmic pot marcar la pauta

El reconeixement de les qualificacions de l'ensenyament superior i de les que permeten accedir a aquesta es troba en l'agenda política europea des de fa temps. La mobilitat acadèmica és cada vegada més gran, a causa dels canvis en les estructures dels sistemes d'ensenyament superior, i aquesta internacionalització es complementa amb els esforços per promoure la UE com a destinació d'estudi i recerca 15. No obstant això, perquè la UE sigui més atractiva per als estudiants i investigadors cal buscar millors enfocaments per al reconeixement, fer una aplicació més sistemàtica i coordinada del Sistema Europeu de Transferència i Acumulació de Crèdits (ECTS) i millorar l'aplicació i avaluació de els resultats de l'aprenentatge. A més, això contribuirà a l'Espai Europeu de les aptituds i Qualificacions.

El desenvolupament continu del procés de Bolonya proporciona una contribució important al foment d'un reconeixement transparent i equitatiu de les qualificacions de l'ensenyament superior dins i fora d'Europa. En aquest context, en el recent Comunicat de Bucarest, els països s'han compromès a millorar el reconeixement acadèmic dels títols. Entre altres mesures, això implica verificar que les legislacions nacionals donin suport el Conveni de Lisboa sobre el reconeixement i promoure l'avaluació dels procediments de reconeixement dels centres a efectes d'assegurament de la qualitat. Un grup pioner de països està assajant mètodes per aconseguir el reconeixement automàtic de graus acadèmics comparables. El seu objectiu és situar els estudiants en igualtat de condicions, independentment de l'origen de la seva titulació acadèmica, passant d'un enfocament centrat en el reconeixement de la titulació acadèmica individual a un altre basat en la confiança en el sistema que hagi concedit el títol.


Aprofitar el potencial de les TIC i els recursos educatius oberts per a l'aprenentatge

La revolució digital obre grans oportunitats a l'educació ...

La tecnologia ofereix oportunitats sense precedents per millorar la qualitat, accessibilitat i equitat de l'educació i la formació. És un motor fonamental per donar més eficàcia a l'aprenentatge i reduir els obstacles a l'educació, en particular, les barreres socials. Les persones poden aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, seguint itineraris individualitzats i flexibles.

L'aprenentatge digital i les tendències recents en matèria de recursos educatius oberts (REA) 16 promouen canvis radicals en el món de l'educació, estenent l'oferta educativa més enllà dels seus formats i fronteres tradicionals. A l'entorn del creixement exponencial dels REA disponibles a internet, estan emergint noves formes d'aprenentatge caracteritzades per la personalització, el compromís, l'ús dels mitjans de comunicació digitals, la col·laboració, les pràctiques orientades des de la base i la creació de continguts d'aprenentatge per a l'alumne o el professor. Europa ha d'aprofitar el potencial d'aquests recursos molt més del que fins ara està fent. Per això es necessiten bones aptituds informàtiques, però alguns estats membres segueixen anant a la saga, segons constata el Monitor de l'Educació i la Formació per a 2012: en nou Estats membres, més del 50% de la població d'entre setze i setanta-quatre anys d'edat té nul·les o escasses aptituds informàtiques. Si bé l'ús de les TIC en educació i formació ha ocupat un lloc important en l'agenda política, falten alguns elements essencials perquè l'aprenentatge digital i els REA puguin integrar-se en tots els sectors de l'educació i la formació. Amb una estratègia coherent a nivell de la UE es podrien abordar l'abast, la magnitud i la complexitat dels reptes, en suport de les accions dels Estats membres i de tota la cadena d'actors interessats.

... i és hora de donar millor ús a les TIC en l'ensenyament i l'aprenentatge ...

Investigacions recents 17 mostren que segueix havent-hi disparitats en la disponibilitat d'instruments i continguts educatius basats en les TIC. Se sol recomanar l'ús de les TIC per avaluar, però poques vegades s'indica la forma d'aplicar-les. Perquè l'aprenentatge sigui personalitzat i flexible, cal integrar l'ús de les tecnologies en la pràctica educativa. Amb projectes pilot a gran escala en entorns reals ha de definir com, quan i on poden utilitzar eficaçment les TIC a efectes pedagògics i d'avaluació. En un entorn que canvia amb rapidesa és encara més necessari traslladar les conclusions de la investigació a la pràctica educativa. Convé seguir desenvolupant les comunitats de pràctiques, com eTwinning, l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) i les comunitats de coneixement i innovació, així com els centres d'excel·lència en TIC, igual que ha de seguir agilitzant-se la transferència de la investigació sobre innovació a la pràctica de l'ensenyament. En aquest context, el compromís i la col·laboració de les parts interessades són condició imprescindible per a l'èxit.

... per aprofitar amb llibertat els coneixements disponibles

La qualitat de l'educació es basa en una combinació de diferents materials didàctics. Per això, l'accés més ampli als recursos educatius oberts i la seva utilització més estesa han d'anar acompanyats de normes i mecanismes clars de qualitat per avaluar i validar les aptituds i les competències adquirides amb aquests recursos. Les institucions d'educació i formació que encara no hagin integrat els REA també han de buscar la cooperació amb proveïdors de serveis educatius tecnològicament més avançats per tal de respondre a les expectatives dels estudiants nascuts en l'era digital. Els professors tendeixen a adquirir les aptituds docents sobre TIC més aviat a través de l'educació inicial que del desenvolupament professional; és essencial que estiguin ben equipats per integrar el potencial de les noves tecnologies en els seus mètodes d'ensenyament, per tal d'animar i fer participar als alumnes.

El mercat de l'educació és en plena transformació. El nombre de proveïdors de REA no comercials és cada vegada més gran, i proliferen els avenços tecnològics com el lliure accés, els fitxers compartits a internet i el codi obert; les editorials educatives i tot el sector segueixen adaptant-se a aquests canvis. Els models econòmics del sector educatiu estan sent revisats per tal de poder aprofitar les noves oportunitats comercials.


Suport als professors europeus 18

Els professors fan front a una demanda en ràpida transformació ...

Uns professors de gran qualitat i ben formats poden ajudar els alumnes a desenvolupar les competències que necessiten en un mercat laboral de dimensió mundial que exigeix ​​nivells d'aptituds cada vegada més alts, les dades 19 mostren que la qualitat de l'ensenyament i l'aprenentatge té una enorme influència en el rendiment dels estudiants. No obstant això, els docents afronten en l'actualitat canvis sense precedents. Com s'analitza en el document de treball adjunt, una educació cada vegada més exigent, unida a la jubilació massiva dels professors de la generació del boom de la natalitat (vegeu el gràfic 2) i a una greu escassetat de personal en diversos àmbits, es reflectirà en una major demanda d'educadors qualificats a tots els nivells, i serà necessària una acció global per augmentar l'atractiu de la professió. Els incentius han de ser financers i no financers. La crisi i la mà d'obra actualment disponible també poden suposar una oportunitat per emprendre una renovació de les aptituds en el sector i atraure nou personal qualificat.


Gràfic 2: Distribució per edats dels professors d'ensenyament secundari inferior i superior, en percentatge (2010)

Font: Base de dades d'Eurostat 20, dades UOE.

... que exigeix ​​noves competències als professors, els formadors del professorat i el personal directiu ...

Tanmateix, es necessiten estratègies amb recursos suficients per contractar, conservar i desenvolupar un personal docent d'alta qualitat, inclosos la formació inicial del professorat fins al seu desenvolupament professional al llarg de tota la carrera. Els Estats membres han de definir un marc de competències o un perfil professional dels docents, inclosos els de la EFP inicial i contínua. Amb aquesta finalitat, el paper del formador de professors s'ha de definir clarament mitjançant criteris basats en les competències. Aquesta estratègia, acompanyada de mesures d'assegurament de la qualitat, ha de ser la base per redissenyar els sistemes de contractació per tal d'atreure i fer romandre en l'ensenyament a candidats d'alta qualitat.

La contractació, la preparació i la conservació del personal idoni a les funcions directives de tots els nivells educatius són igualment importants i exigeixen més inversió. Aquestes funcions s'han de centrar en millorar l'ensenyament i l'aprenentatge, la qual cosa segueix sent un problema en molts Estats membres, per l'augment de les tasques administratives. Les acadèmies de formació de directius i els programes de desenvolupament professional ofereixen models de bones pràctiques.

... i reclama una acció decidida per recolzar nous enfocaments de l'ensenyament i l'aprenentatge ...

Els plans d'estudis, especialment en la EFP, s'han de fer més pertinents per a l'entorn de treball, comptant per a això amb la col·laboració de les empreses i els empresaris;quests podrien, per exemple, contribuir amb la seva presència a les aules a millorar l'aprenentatge. Cal reformar els enfocaments de l'ensenyament i l'aprenentatge a tots els nivells, així com un desenvolupament professional continu i ben equipat que contempli l'aportació regular d'observacions i suport per part dels formadors de professors. Els professors han d'estar fortament motivats: per impartir formació sobre l'ús de les noves tecnologies, per a millorar la capacitat d'aprendre a aprendre, per a respondre a les qüestions de la diversitat i la inclusió, i per atendre les necessitats dels estudiants desfavorits, com gitanos, nens amb discapacitat o persones d'origen immigrant. L'objectiu final de totes aquestes activitats ha de ser la millora dels resultats de l'aprenentatge.

... i la qualitat de l'ensenyament també és un factor crucial per als estudis superiors

Si els esforços es mantenen, la Unió Europea podria assolir l'objectiu principal que un 40% de la població finalitzi estudis terciaris. Tant la recerca 21 com l'ensenyament haurien de comptar amb el suport d'una oferta sòlida de desenvolupament professional. No oblidem que l'ensenyament és l'element que més influeix en els resultats dels estudiants, millora l'ocupabilitat dels llicenciats i reforça la imatge dels centres europeus d'educació superior a tot el món. Actualment, són pocs els països que tenen estratègies per fomentar la qualitat en l'ensenyament superior, inclosa la impartició d'aptituds pedagògiques al personal docent. La Comissió ha creat un grup d'alt nivell sobre la modernització de l'ensenyament superior, que el 2013 formularà recomanacions dirigides als responsables polítics i als centres superiors, per tal de promoure la qualitat en l'ensenyament impartit i l'aprenentatge.


2.3. Fomentar un esforç col·laboratiu

Finançament de l'educació

La inversió en educació i formació és essencial per promoure la productivitat i el creixement econòmic, ha de ser una preocupació de tots ...

Malgrat els clars èxits de l'educació a mitjà i llarg termini, el deteriorament de l'economia i la consegüent necessitat de consolidació fiscal han portat a molts estats membres a reduir la inversió en educació i formació. Des del curs escolar 2009/10, i especialment a partir de mitjans de 2010, bastants països han hagut de reduir els salaris de professors i altres empleats públics. El 2012, la majoria dels països han mantingut els seus dispositius de finançament dels mecanismes de suport als alumnes i estudiants o els seus familiars. Dels països per als quals es disposa de dades, només Espanya (pressupost central), Xipre i Portugal han comunicat un descens en el finançament dels règims de suport a les persones que cursen estudis. Sens dubte, qualsevol insuficiència de recursos en l'actualitat tindrà greus conseqüències a mitjà i llarg termini per al capital d'aptituds d'Europa.

Si bé el marge de maniobra pot ser major en alguns Estats membres que en altres, tots comparteixen el mateix doble repte: donar prioritat a la inversió pública en el sector de l'educació i la formació i trobar mètodes més eficients per desplegar els recursos financers disponibles, la qual cosa pot exigir reformes estructurals en determinats sistemes educatius. Per reforçar l'eficiència de les inversions en educació i formació, el principal recurs és millorar la qualitat de l'oferta i posar l'accent en la prevenció del fracàs escolar. Cada vegada més, els Estats membres estan elaborant models de repartiment de costos entre els diferents socis del procés educatiu: l'Estat, les empreses i els individus, les fundacions i els alumnes, amb ajudes de la inversió pública per incitar el sector privat al cofinançament.

... i ha de buscar la màxima eficiència en tots els nivells de l'educació ...

En buscar un ús més eficient del finançament, s'ha de concedir prioritat a les primeres etapes de l'educació, per tal de prevenir el fracàs escolar i les seves conseqüències en la vida adulta (resultats escolars, nivells d'ocupació, ingressos, prevenció de la delinqüència, aspectes de salut, etc.) 22. Oferir una educació infantil de qualitat i assequible és rendible, en particular per als grups socialment desfavorits. Tot i que des de l'any 2000 els països vénen destinant més fons a l'àmbit de l'educació preescolar i escolar, la inversió pública per càpita és encara més baixa en la fase de la primera infància que en qualsevol altra.

La inversió pública també s'ha de mantenir en l'educació escolar, tot i que els governs han de buscar maneres d'optimitzar aquests recursos. Es poden obtenir rendiments importants a través d'un suport més eficaç a la contractació de professors, la seva permanència en l'ofici i el seu suport professional (com s'ha exposat en el punt 2.2).

... amb costos compartits en la EFP i l'ensenyament superior com a opció per aconseguir-ho

Els beneficis públics i privats de la EFP, l'ensenyament superior i l'aprenentatge d'adults són considerables 23. Amb sistemes duals d'EFP ben consolidats, les empreses obtenen beneficis a llarg termini, tot i que els costos dels períodes de formació d'aprenents puguin ser, al principi, més que el rendiment directe del treball dels aprenents. Per estimular el desenvolupament d'aquests sistemes de formació, convé orientar els fons públics especialment cap a sectors amb necessitats creixents de mà d'obra.

D'altra banda, les empreses han de reforçar la seva inversió en EFP inicial, en particular a través de la seva participació en models de formació en alternança, però també ajudant a les escoles amb l'aportació d'equips adequats.

La EFP contínua pot proporcionar als ocupadors substanciosos beneficis privats i augments de productivitat. No obstant això, la investigació suggereix que els actuals instruments de finançament públic (comptes individuals d'aprenentatge, subvencions per a formació, etc.) podrien no estar orientats de manera eficient, ja que tendeixen a afavorir la participació de treballadors altament qualificats i els alts rendiments privats que aporten. El finançament públic en aquest àmbit s'ha d'avaluar acuradament i centrar-se en atraure nous participants en la formació, especialment dels grups desfavorits. La responsabilitat pública també és major en els períodes de reestructuració econòmica. Els mecanismes destinats a repartir la càrrega financera de la formació entre els empresaris, com els fons sectorials de formació, s'han d'aplicar de manera més àmplia.

En l'ensenyament superior, se sap del cert que la inversió pot generar importants beneficis tant per les persones com per a la societat en general 24. Els Estats membres presenten diferents models de finançament, i cada vegada són més els països que opten pel repartiment de les despeses en els seus sistemes d'ensenyament superior, davant el creixent nombre d'estudiants i la pressió de les restriccions pressupostàries. Si bé és cert que l'elecció del mecanisme de finançament més adequat és competència de cada Estat membre, les consideracions d'eficiència han d'anar paral·leles a l'atenció a l'equitat i l'accessibilitat.

El grau en què els estudiants o altres persones contribueixen directament al cost dels seus estudis 25 i, de manera més general, els efectes dels costos, són un tema de debat que s'ha recolzar amb més investigació i anàlisi.

Finalment, en un context de menys recursos, els governs també necessiten fer un ús eficaç de les aportacions dels fons estructurals i, en particular, del Fons Social Europeu. Recentment, diversos països han reassignat unes quantitats considerables dins el període de programació 2007-2013 cap prioritats clau d'educació i formació.

Per al període 2014-2020 es necessita una major concentració i priorització per tal de mantenir la inversió en educació i les infraestructures corresponents. També el programa Erasmus per a Tothom, proposat per al període 2014-2020, ha de donar suport iniciatives transnacionals en aquests àmbits a través de la mobilitat, la cooperació i les accions estratègiques.


Associacions

Les associacions poden oferir una plataforma per definir les aptituds «adequades» si compten amb un suport actiu

Les associacions d'institucions públiques i privades no només són una font de finançament per a l'educació: també permeten aprendre mútuament i desenvolupar i posar en aplicació mesures de manera conjunta. Les associacions representen una oportunitat per desenvolupar programes d'aptituds de manera específica, innovadora i sostenible, i per implicar en el procés als que participen directament en l'oferta, aplicació i actualització d'aptituds específiques. Hi poden relacionar diversos àmbits estratègics, subsectors de l'educació i la formació, actors públics i privats i nivells de governança 26.

Per a l'educació i la formació, un enfocament d'associació reforçada suposa una implicació més activa en el desenvolupament d'estratègies en matèria d'aptituds, i no limitar-se a ser un «proveïdor». Per ser sostenibles, les associacions han de basar-se en objectius clars i constituir una part sistemàtica de l'estratègia. Han implicar totes les parts interessades, inclosos els representants de les organitzacions de professors, els interlocutors socials i els organismes estudiantils.

L'enfocament associatiu és un factor clau per a l'èxit dels règims de garantia juvenil (vegeu el futur paquet sobre ocupació juvenil). Els centres d'educació i formació han d'estar inclosos en un esforç concertat amb altres actors per contribuir a establir aquests règims globals.

A la UE es promouen diverses formes d'associació. Les comunitats de coneixement iinnovació (CCI), que compten amb el suport de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT), reuneixen a les comunitats educativa, investigadora i empresarial per abordar el desenvolupament d'aptituds amb un enfocament altament integrat coherent amb les necessitats i els reptes dels actors econòmics pertinents. Un altre exemple, aquest cop de caràcter sectorial, és la gran coalició per l'ocupació en les TIC. Aquesta coalició agrupa la indústria, els ocupadors, el sector educatiu i les administracions per resoldre els dèficits d'aptituds en el sector de les TIC.

El programa Erasmus per a Tothom, en fase de proposta, també proporcionarà incentius per les associacions. Es donarà suport a les aliances de coneixement perquè duguin a terme una completa sèrie d'activitats que estimulin la posada en comú, l'intercanvi i la difusió de coneixements entre els centres d'ensenyament superior i les empreses. El seu objectiu és impulsar l'excel·lència i la innovació i crear nous plans d'estudis multidisciplinaris que promoguin aptituds com l'emprenedoria, la solució de problemes en temps real i el pensament creatiu. En l'àmbit de la EFP, es proporcionarà finançament a les aliances per les aptituds sectorials, que reuneixen a centres de formació, empreses i organitzacions professionals, per dissenyar plans d'estudis i programes de formació. Tant les aliances de coneixement com les aliances per les aptituds sectorials es beneficiaran del treball en curs que realitzen els interlocutors socials en assenyalar les necessitats d'aptituds específicament sectorials, també a escala de la UE, a través dels consells sectorials sobre aptituds.



3. PRIORITATS PER ALS ESTATS MEMBRES

La diversitat i la urgència dels reptes que han d'afrontar els Estats membres exigeix ​​l'ús de diversos instruments aplicats en diferents fases temporals, i cal una actuació conjunta del món de l'educació i de l'ocupació. Els esforços per millorar l'oferta d'aptituds pertinents i d'alta qualitat han d'anar acompanyats de mesures específiques destinades a facilitar la transició de l'escola al treball, reduir els obstacles a la mobilitat i millorar el funcionament del mercat de treball, perquè els joves tinguin un major accés a les oportunitats d'ocupació.

El proper paquet sobre ocupació juvenil convidarà als Estats membres a intensificar els seus esforços en l'àmbit de l'aprenentatge en el treball, les accions de mobilitat i els períodes de pràctiques, i a promoure les associacions (també de tipus educatiu) en suport de l'aplicació de les Garanties Juvenils com a resposta immediata a la crisi de la desocupació juvenil.

D'acord amb les accions presentades en les recomanacions específiques per països per al 2012, la Comissió Europea convida els Estats membres a fer avançar les reformes educatives per combatre la desocupació juvenil i potenciar l'oferta d'aptituds a través de les següents accions:
  1. Promoure l'excel·lència en l'educació i formació professionals (EFP). Les accions clau seran: desenvolupar, segons les circumstàncies nacionals, uns sistemes de EFP duals d'alta qualitat, adaptar les polítiques de EFP a les estratègies regionals i locals de desenvolupament econòmic promovent una especialització intel·ligent; fer possible la permeabilitat cap a altres ofertes educatives; desenvolupar qualificacions curtes (dos anys) del cicle terciari en àmbits amb dèficits d'aptituds i potencial de creixement, com les TIC, l'assistència sanitària i les aptituds ecològiques, i consolidar les associacions i xarxes locals, nacionals i internacionals entre empreses, especialment les PIME, i proveïdors de EFP.
  2. Millorar els resultats de grups d'estudiants amb alt risc d'abandonament escolar prematur i baix nivell d'aptituds bàsiques. Les accions clau seran: crear uns serveis de guarderia i una educació infantil d'alta qualitat i accessible, reforçar l'aprenentatge de les aptituds bàsiques, com la lectoescriptura, l'aritmètica i les matemàtiques i ciències elementals, i la detecció precoç dels alumnes amb mals resultats en aptituds bàsiques en totes les fases de l'escolaritat; proporcionar ajuda personalitzada i aplicar estratègies de base factual per reduir l'abandonament escolar prematur.
  3. Potenciar l'oferta d'aptituds transversals que augmenten l'ocupabilitat, com la iniciativa emprenedora, les aptituds digitals i els idiomes. Les accions clau seran: garantir que s'adoptin mesures per integrar les aptituds transversals en tots els plans d'estudis, des de les fases primerenques de l'educació fins a l'ensenyament superior, mitjançant enfocaments pedagògics innovadors i centrats en els estudiants, i dissenyar eines d'avaluació que permetin avaluar eficaçment els nivells de competència. Tots els joves han de beneficiar d'una experiència pràctica d'emprenedoria com a mínim abans d'abandonar l'ensenyament obligatori.
  4. Reduir el percentatge d'adults amb escasses aptituds. Les accions clau són: definir objectius i estratègies nacionals; augmentar els incentius per a la formació d'adults per les empreses; validar les capacitats i competències adquirides fora de l'ensenyament formal i crear punts d'accés (finestretes úniques) que integrin diferents serveis d'aprenentatge permanent, com la validació i l'orientació professional, per oferir un aprenentatge adaptat a cada alumne.
  5. Intensificar l'ús l'aprenentatge assistit per TIC i l'accés a REA d'alta qualitat. Les accions clau seran: modernitzar la infraestructura de TIC de les escoles; donar suport a les pràctiques d'ensenyament i avaluació basades en les TIC, fomentar la transparència dels drets i obligacions dels usuaris de continguts digitalitzats; establir mecanismes per validar i reconèixer les capacitats i competències adquirides mitjançant REA i donar suport als centres d'educació i formació perquè adaptin els seus models de funcionament a l'aparició dels REA.
  6. Revisar i consolidar el perfil professional de totes les professions docents (professors a tots els nivells, directius de centres escolars o formadors de professors). Les accions clau seran: revisar l'eficàcia i la qualitat acadèmica i pedagògica de la formació inicial del professorat; introduir sistemes coherents i amb recursos suficients per a la contractació, selecció, incorporació i desenvolupament professional del professorat sobre la base de competències clarament definides per a cada fase de la carrera docent, i augmentar la competència digital dels professors.
L'aplicació d'aquestes reformes no tindrà èxit si no augmenta l'eficiència del finançament en l'educació. Per fer front a aquest complex repte, la Comissió insta els estats membres a promoure debats nacionals sobre com proposar mecanismes de finançament sostenibles que augmentin l'estabilitat i l'eficiència, alhora que es canalitza l'ajuda cap als que tendeixen a participar menys. Referent a això, cal prestar especial atenció al desenvolupament de règims de finançament per a la EFP i l'ensenyament d'adults finançats gràcies a la responsabilitat compartida de les autoritats públiques, les empreses i les contribucions individuals adequades (per exemple, fons sectorials de formació, cotitzacions de formació, etc.) per tal d'incitar a les grans empreses i a les PIME a proporcionar EFP al lloc de treball.


4. COORDINACIÓ I CONTRIBUCIONS A ESCALA EUROPEA

Encara que la responsabilitat i els instruments per afrontar els problemes que assenyala aquesta Comunicació pertanyen als Estats membres, aquestes ambicioses reformes exigeixen un important esforç comú, tant de la Unió Europea com dels seus membres. A nivell de la UE, es prestarà immediatament una especial atenció a les següents accions clau:

1.      Focalitzar més per països i intensificar el suport als Estats membres en els seus esforços per posar en pràctica les prioritats definides:

-     Fent un seguiment dels progressos de cada Estat membre en el context del pròxim semestre Europeu i incorporant els resultats d'aquest examen en la preparació del projecte de recomanacions específiques per països per al 2013;
-         Reforçant la base analítica del seguiment per països mitjançant i) revisions inter pares periòdiques en el marc del mètode obert de coordinació per a l'educació i la formació, ii) un marc de cooperació entre la Comissió Europea i l'OCDE en l'àmbit de les aptituds (en el context d'aquest marc, a la tardor de 2013 es presentarà el portal públic «Avaluació en línia de l'Educació i les aptituds», gràcies al qual les persones i les empreses podran, amb metodologia del PIAAC, avaluar les seves aptituds en comparació amb les d'altres usuaris), i iii) un millor seguiment dels criteris d'avaluació de l'educació i la formació, inclòs un nou criteri de referència relatiu a l'ensenyament d'idiomes, elaborat en el document de treball sobre les llengües.

2.      Accelerar les millores relatives a l'aprenentatge al lloc de treball, en particular creant una aliança per als períodes de formació d'aprenents a la UE (vegeu també el futur paquet sobre ocupació juvenil). Com a primer pas, la Comissió donarà suport a un memoràndum sobre la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació professionals, que permetrà a diversos Estats membres aprendre de plantejaments i sistemes eficaços.

3.     Crear un Espai Europeu de les aptituds i qualificacions per promoure una major convergència entre les eines europees de transparència i reconeixement, a fi de garantir que les aptituds i qualificacions poden ser fàcilment reconegudes a través de les fronteres, sobre la base de l'avaluació contínua i aplicant un enfocament basat en els resultats de l'aprenentatge.

4.    Donar suport financer a l'educació per al creixement i consolidar així el compromís per una mà d'obra capacitada i contínuament formada i actualitzada:

-    Fent un seguiment de les accions adoptades pels Estats membres per primar la despesa favorable al creixement i desenvolupant un marc de base factual per analitzar l'eficiència de la despesa pública a favor d'una educació i formació de qualitat;
-     Iniciant per primera vegada un debat a nivell de la UE amb els actors pertinents sobre els beneficis de la inversió en diferents sectors de l'educació i la formació (formació professional, aprenentatge d'adults, ensenyament superior) i els mètodes per fer que la despesa sigui més eficient;
-     Estudiant amb els interlocutors socials a nivell de la UE les opcions per augmentar de forma significativa el nivell de l'oferta de formació per a adults que treballen en empreses, amb vista a la readaptació i la millora de les seves aptituds; aquesta consulta es farà després de les consultes en curs sobre el marc de qualitat per als períodes de pràctiques, per tal de tenir plenament en compte els seus resultats.

5.      Analitzar l'impacte que tenen la concessió d'ajuda de la UE per a un major accés i ús dels REA i de les TIC, l'establiment de paràmetres de qualitat i processos de certificació per als REA, el desenvolupament de pràctiques d'ensenyament basades en les TIC i la creació d'una dimensió europea per a l'educació en línia. Els resultats d'aquest treball preparatori aplanaran el camí cap a una nova iniciativa europea sobre l'obertura de l'educació.

6.     Incloure en les accions de l'educació per l'emprenedoria la publicació d'orientacions d'actuació sobre l'educació per al emprenedoria el 2013, l'adopció, juntament amb l'OCDE, d'un marc d'orientació destinat als centres d'educació per l'emprenedoria i el desenvolupament d'eines per supervisar els progressos i l'adquisició de competències emprenedores.

7.     Donar suport amb Erasmus per a Tothom 2014-2020 (en fase de proposta) i Horitzó 2020 les associacions entre la comunitat educativa, empresarial i investigadora, com les aliances de coneixement, les aliances per les aptituds sectorials i les accions Marie Skłodowska-Curie, amb el finalitat d'adaptar els sistemes d'educació i formació a les necessitats de les empreses, en particular de les PIME.


5. CONCLUSIONS

Europa només podrà reactivar el creixement a través d'una major productivitat i generant treballadors altament qualificats; la reforma dels sistemes d'educació i formació és essencial per aconseguir-ho. Aquesta Comunicació i l'anàlisi per països que figura en els documents de treball adjunts han de servir d'impuls als governs, els centres d'educació i formació, els professors, les empreses i altres socis per promoure junts reformes concertades i acords amb les circumstàncies nacionals. A nivell nacional, es convida als Estats membres a seguir reflexionant sobre aquest document mitjançant debats amb els seus parlaments i amb els actors pertinents per impulsar les reformes.



La Comissió ha de vetllar perquè la contribució de l'educació i la inversió en les aptituds per al creixement i l'ocupació quedin plenament reflectides en el Semestre Europeu. Utilitzarà plataformes europees de diàleg, com el mètode obert de coordinació per a l'educació i formació, el procés de Bolonya per a l'educació superior i el procés de Copenhaguen per a la EFP, així com els instruments de finançament, per subratllar la urgència de les prioritats que aquí s'assenyalen.



Notes:

4 Erasmus per a Tothom és el programa d'educació, formació, joventut i esport de la UE, proposat per la Comissió Europea el 23 de novembre de 2011.
5 Per una visió general de les competències empresarials, vegeu el document de treball sobre l'avaluació de les competències clau.
6 Vegeu Entrepreneurship Education at School in Europe. National Strategies,Curricula and Learning Outcomes (Educació per l'emprenedoria en els centres d'ensenyament europeus. Estratègies, plans d'estudi i resultats d'aprenentatge nacionals) (Eurydice 2012).
8 PIAAC - Programa per a l'Avaluació Internacional de les Competències dels Adults. Per més informació, vegeu http://ec.europa.eu/education/literacy/resources/statistics/more-info/index_en.htm
13 Per dades específiques per països, vegeu el lloc web d'Eurostat.
15 La Comissió va presentar properament una proposta de refosa de les Directives 2004/114/CE i 2005/71/CE.
16 Segons la definició de la Unesco de 2002, els recursos educatius oberts (REA) són «materials d'ensenyament, aprenentatge o investigació que es troben en el domini públic o que han estat publicats amb una llicència de propietat intel·lectual que permet la seva utilització, adaptació i distribució gratuïtes». L'educació oberta és un concepte més ampli que fa referència a pràctiques i organitzacions la finalitat és eliminar barreres a l'accés a l'educació. Els REA formen part de l'educació oberta, que ha rebut un fort impuls mitjançant l'ús de les TIC. Per més informació, vegeu la pàgina de la Unesco sobre els REA:
18 Vegeu la definició en el document de treball sobre el suport a les professions docents per millorar els resultats de l'aprenentatge.
20 Per dades específiques per països, vegeu el lloc web d'Eurostat.
22 Vegeu el document de pròxima aparició «Recent Trends in the Public Funding of Education in Europe» (tendències recents en el finançament públic de l'educació a Europa), Eurydice.
24 Vegeu L'educació avui, OCDE, 29 de juny de 2012.
25 Vegeu «National Student fee and support systems 2011/2012» (Els sistemes nacionals de taxes acadèmiques i ajudes, 2011/12), Eurydice, 2012.
26 Vegeu les pràctiques dels Estats membres en el Document de treball sobre associacions i itineraris flexibles per al desenvolupament de les competències al llarg de la vida.