L'adéu a en Miquel Mas

En Miquel, en una fotografia d'en Ramon Ferrandis

Just avui , dia de Sant Miquel, hem acomiadat en Miquel Mas, un altre company ex-regidor, durant uns quants anys, del 1999 al 2007, i lligat a Unió Democràtica -no pas a Convergència!-, partit del qual havia estat fins i tot president comarcal.
Els meus primers records d'ell els tinc a la lleteria del carrer del Portalet. No me'l tornaria a trobar, però, fins molts anys més tard, pel fet de ser el pare d'en Rafel. I, abans que entrés com a regidor, també el recordo molt actiu tot recuperant la Festa dels Tres Tombs i altres tradicions ben populars i lligades a la parròquia de Sant Esteve.
En l'època en què varem col·laborar junts -a l'Ajuntament, estiguis al Govern o a l'oposició, hi vas a col·laborar amb el que es pot i amb tothom-, era un regidor ben actiu en tot allò que feia referència al món associatiu. Em ve al cap més d'un episodi lligat amb entitats en què el recordo ben cabut. I és que amb allò que se li posava entre cella i cella, hi anava a fons. Tinc ben present la motivació amb la que s'implicava en l'associació de veïns i la coral del seu barri.
Voldria, però, explicar-ne també la seva faceta bromista, no gaire coneguda. Tinc al meu davant la seva tarjeta personal que es va fer fer com a regidor. Per damunt d'una imatge de l'Ajuntament de fons, diu així:

Servei de suplències de regidors

Miquel Mas Santamaria

629 06 21 xx

Inauguracions

Festes de Barri

Festa major

Partits d'handbol

Cases regionals

Piscolabis en General

(Ens adaptem a qualsevol color polític)

I la repartia als actes de tota mena, organitzat per qualsevol entitat granollerina, i que ell s'anotava a l'agenda per no fallar-hi mai i als quals no es cansava mai d'assistir. Aquesta és una de les feines més cansades de tot regidor, que ell complia amb una silenciosa disciplina, ja que li permetia fer noves coneixences i molt safareig. I que després ens retreia als no tant complidors, oferint-se per substituir-nos en les nostres absències. (Per què serà que els polítics d'Unió que he conegut sempre tenen aquest sentit de l'humor tan agut, fins i tot per riure's d'ells mateixos?).
Aquests darrers anys, el nostre espai de conversa més habitual ha estat la cantonada del carrer Roger de Flor i Joan Camps, mentre ell passejava el gos i jo recollia les nenes de l'escola. Tertúlia breu plena de batalletes i altres confidències, sobretot també per parlar dels fills. Era el pare d'en Rafel, a més de la Isabel i en Jordi, i un gran avi dels seus quatre néts. Tinc clar que, quan passi per aquella cantonada, el trobaré a faltar, a en Miquel, una persona senzilla que es va ficar en política sense voler-ho, però que va exercir la professió amb honestedat i ajudant a fer-la més digna.
Ben segur que al cel dels d'Unió, amb en Miquel, en Xavier i en Ramon, ja n'estaran preparant alguna!
PD: També he de recordar en Josep Llobet, cunyat d'en Miquel i pare d'en Pitu, un bon home que va gaudir de noranta llargs anys d'una vida plena de fills i néts. Una abraçada per tots ells. I que descansi en pau.

En Miquel, la Davínia i en Josep Maria, a la Mesa d'Edat del 2003

La nota de premsa oficial en diu:
Miquel Mas i Santamaría. Exregidor d'Unió Democràtica de Catalunya a l'Ajuntament de Granollers des de 1999 fins a 2007. Havia estat president comarcal d'UDC als anys 90; i posteriorment va ocupar altres càrrecs de responsabilitat a l'Executiva comarcal del partit.

Persona molt estimada arreu on col·laborava: participava activament a la Festa dels Tres Tombs, per Sant Antoni Abad; havia estat membre de la Coral Congost, també del Club de Lectura de La Caixa i participava a les activitats organitzades per la parròquia de Sant Esteve.
Miquel Mas de 78 anys estava casat amb Rafaela Massagué, tenia 3 fills: Rafael, Isabel i Jordi; i quatre nets.
Fotografia de Miquel Mas, quan va ser president de la Mesa d'Edat al Ple de Constitució de l'Ajuntament, el 14 de maig de 2003.