dimecres, 14 de setembre de 2011

4 empreses catalanes, en el Dow Jones Sustainability Index

Sembla estrany, però no he vist a cap diari català informar d'aquesta novetat en referència a la RS: la revisió anual de l'Índex Dow Jones de Sostenibilitat ha portat canvis en les empreses que hi eren seleccionades. De les 342 empreses que composen aquest Índex selectiu, n'hi ha quatre de catalanes: Abertis, La Caixa, Gas Natural i Indra. (Que n'hi ha vint de l'estat espanyol sí que s'han cuidat d'escampar-ho arreu).
El Dow Jones Sustainability Index és una família d'Índex bursàtils, que es revisa anualment, el composen diverses empreses en un total de 57 sub-sectors agrupat en 19 sectors, i premien les seves estratègies i activitats de responsabilitat corporativa i sostenibilitat. Aquestes empreses han hagut de passar una anàlisi externa per una agència independent, amb un procés rigorós d'analisi i selecció, que valora la qualitat i excel·lència en la gestió en qüestions com ara el govern corporatiu, la gestió dels riscos i la marca, l'atracció i la retenció del talent, les pràctiques laborals o la eco-eficiència. Per a aquesta edició, les principals novetats han estat l'apliació d'una metodologia pròpia sobre els riscos que tenen les empreses en relació a l'ús de l'aigua, i en l'apartat d'anàlisi i informes, que s'han centrat en la integració de la sostenibilitat en l'informe anual i en la unió existent entre aquest tipus d'iniciatives i la creació de valor per als accionistes.
Llançat el 1999, els Dow Jones Sustainability Indexes són els primers índexs globals que segueixen l'exercici financer dels principis de sostenibilitat i responsabilitat social impulsats per empreses de tot el món. Sobre la base de la cooperació, Dow Jones Indexes i SAM ofereixen als gestors d'actius una sèrie de punts de referència fiables i objectius per administrar carteres de sostenibilitat.
En l'actualitat, hi ha aproximadament 60 llicències DJSI en mans dels gestors d'actius en 16 països per gestionar una gran varietat de productes financers, incloent fons d'actius i passius, certificats i comptes separats. En total, aquests concessionaris en l'actualitat gestionen més de 8.000 milions de dòlars. Per tant, es converteix en un dels principals exponents de la corrent anomenada Inversió sostenible o socialment responsable. No és l'únic -n'hi ha més de 50!-, però sí el principal índex, amb major capital invertit. Per això és tan important que més de l'1% del total mundial d'empreses siguin catalanes és prou rellevant.
Però la gran notícia d'enguany sobre l'IDJS és la caiguda de 23 grans multinacionals de l'Índex (com ara HP, Coca-Cola, FedEx, Hewlett Packard, Royal KPN o Fujitsu, entre otras.). I, per altra banda, se n'hi han inclòs 41 de noves (com ara Unicredit, Zurich Financial Services i Societe General, per exemple), tenint present la continuïtat amb les seves polítiques.
Tot i amb això, hi ha diversos aspectes que em sorprenen, des d'un punt de vista de país. ...
Per a nosaltres crec que és més important el fet que certes empreses del nostre país -si més no, és on hi tenen la seu social, encara- s'hi mantinguin, fet que comporta un important reconeixement global de la seva tasca en RSC, per molts peròs que volguem posar-hi. (Aixi, la col·laboració amb la indústria militar, per exemple, de l'empresa Indra no es té present en sí, sinó només com desenvolupen les seves polítiques mediambientals i socials al llarg del temps).
De fet, hi ha molta gent que dubta de la utilitat d'aquests índexs. Per això, val la pena començar per preguntar-nos sobre el perquè dels índexs de sostenibilitat, i la seva utilitat i, com sempre, hi trobarem diferents visions. Sobretot, la d'aquells que dubten dels Índex només perquè hi inclouen empreses l'activitat de les quals és de dubtosa claredat social i ambiental (les petroleres i tabacaleres, o aquelles que produexien béns per a la indústria militar, per exemple). El que queda clar és que l'activitat en sí es deixa de banda, i es mira la seva evolució en l'apliació dels principis d'RSC en el seu sector. En general, però, és evident que es tracta d'índex privats, que van augmentant i millorant any rera any la seva qualitat i transparència. I ajuda a les empreses a fer passes en el mateix sentit.
En el cas català, també trobarem aquell que diu que això no va amb nosaltres; que, al ser un país de PIMEs, estem jugant a una altra lliga, ja que no hi surten reflectides les petites i mitjanes, sinó només les grans empreses, i amb una trajectòria d'internacionalització important, en les que l'efecte de la reputació corporativa hi té un pes molt rellevant. El que és clar és que Catalunya no pot renunciar a ser present en els espais d'excel·lència, també empresarial, on hi pot dir-hi la seva i fer-se sentir. (L'altre problema, realment greu, és que mai ens hi fem sentir com a catalans, sinó com a apèndixs provinciats de la poderosa Espanya econòmica).
En conjunt, però, sembla evident la manca de valor a propostes d'aquest estil al nostre país. No he trobat institucions interessades en promoure aquesta tipologia d'iniciatives. Potser perquè la nostra borsa és encara petita; potser perquè no valorem prou les moltes actuacions socials i mediambientals que ja fan les empreses; potser perquè no volem invertir en empreses que s'arrisquen, afegint valor social i mediambiental al seu valor de mercat. Però és que tampoc he sabut trobar iniciatives engegades per a fomentar la valoració, avaluació, comparació i difusió de la gran quantitat d'iniciatives adreçades a les petites i mitjanes empreses catalanes.
Si volem que es faci més cas de la RSC, convé donar-li valor econòmic en els àmbits on això es posa en discussió, i això vol dir que se'n parli allà on es discuteix sobre el resultat de les empreses. I aquí, els impactes socials i mediambientals s'haurien d'afegir als resultats exclusivament financers, per tal que els inversors adquireixin criteris de valor més amplis que l'exclussivament econòmic, i prioritzin empreses amb una visió global de la gestió empresarial que inclogui la RSC. Així doncs, encara ens queda molta feina per fer!