dilluns, 26 de setembre de 2011

Adéu als Toros! Bye-bye, toreros!

L'adéu d'en Fer als Toreros
S'ha acabat el malson. A Catalunya, ja no es torturaran ni mataran més toros. (Ep, que queden els correbous, encara!). En Dudalegre va tenir ahir el dubtós i trist honor de ser el darrer brau mort a la Monumental, després que fóssin torturats i assassinats cinc companys seus més. Malauradament, però, continuaran patint a les places del sud de Catalunya i a tot Espanya.
Ves per on, ahir també es va tornar a evidenciar que la caverna espanyola, ben plena de caspa, s'ha pres la decisió lliure del Parlament de Catalunya com una declaració de guerra (Som-hi, declarem la guerra, però a Andorra, i rendim-nos l'endemà, que diria aquell!). Han tret el sancristo gros de les senyes identitàries, perquè ja no els queden més raons. (Excepte, és clar, les que pugui tenir el Tribunal Constitusional, a qui el Partido Popular s'ha acollit com a darrer recurs!).
Fa un any que tinguérem un debat -encès, però clar i directe- ple de reflexions a l'entorn dels animals, dels valors positius que aporten a la societat i de la gratuïtat de la violència com a espectacle, de la sang vista només pel seu valor estètic, de la degradació del principi humà de raó portant-lo a un acte primitiu al que volen, a més, convertir-lo en festa. I els catalans, mitjançant el nostre Parlament, vàrem decidir lliurement eliminar del calendari aquest sàdic espectacle per sempre. Una decisió que ens igualava amb la civilitat europea, amb la racionalitat més humana, que ens parla de convivència i no de divertiment amb el patiment dels altres, i que ens feia sentir a tots un xic més humans.
Que quedi clar que aquests dies hem pogut observar com, entre els nostres veïns espanyols, també hi ha gent amb dos dits de seny. Que feliciten l'avenç català per eliminar la tortura animal i que somnien que el seu país es traurà de sobre algun dia tota la caspa queca que envolta aquest món tancat dels toros, de l'Espanya de pandereta i tricorni més lamentable, i que volen formar part de les democràcies del segle XXI amb la cara ben alta, sense patir la vergonya de ser considerats el país del món on es torturen els animals per excel·lència. A tot arreu s'han fet ressò de la jornada d'ahir amb mirades molt més objectives que els de la caverna mediàtica espanyola.
És veritat que el Partido Popular vol protegir aquesta animalada disfressant-la de Bé d'interès cultural. Si algú va veure les imatges del Telenotícies, és cert que tot plegat desprenia un tuf de naftalina prou nítid. Així, al costat d'una dona que declamava com a argument que Déu ha creat els toros per a aqueses coses, feia una pena impressionant -en el sentit ridícul del terme- veure l'ex-ministra de cultura espanyola Carmen Calvo reivindicant la tortura dels toros com a bé cultural, i demanant que es llimin més competències catalanes. (De fet, això de competència exclussiva per a la cultura queda clar que, pels espanyols, ja no val).
En fi, una jornada per a celebrar-la; si més no, pels mateixos toros que deixaran de matar. Ja només queda que les Rambles deixin de vendre aquells records friquis de toreros i panderetes! (Em sembla, però, que els barrets mexicans no els trauran tan fàcilment!).