dilluns, 12 de setembre de 2011

Per un país de tots, escola en català!

La immersió lingüística, en perill, segons en JAP
Avui hem tornat a l'escola -i a l'Institut, tot sigui dit!- amb la il·lusió renovada i unes ganes boges de retrobar els companys, els mestres, el pati, les aules, ... (Dic "hem" perquè les mares i els pares hem compartit el procés, amb ganes de què les nostres filles recuperin el neguit escolar i deixin enrera la mandra de les vacances, que ja s'han allargat massa!). Amb la motxil·la poc carregada a l'esquena, els llibres forrats i l'adhesiu de "l'Escola en català, ara i sempre" del diari Ara enganxat a l'agenda escolar, han iniciat un nou curs on a elles dues -cinquè de primària i segons d'ESO- ja els preocupa el futur pel català a les seves escoles respectives. Un procés -l'aprenentatge de llengües a l'escola- que viuen amb tota la normalitat possible, i amb l'objectiu clar de conèixer i dominar, al finalitzar els seus estudis, tant el català com el castellà com l'anglès i com el francès.
Així, la Núria acaba de tornar de passar uns dies a Alemanya amb la coral, on han practicat l'anglès amb tota la normalitat possible amb la majoria de participants en el festival, el castellà amb les espanyoles que hi han retrobat, i també han après quatre mots d'alemany. (Això sí, sempre presentant-se com a catalanes, i fent pedagogia del nostre fet nacional!).
L'Aina comença aquest curs l'aprenentatge de la llengua francesa i, tot i que no han fet encara cap classe, abans d'entrar ja jugaven amb les seves amigues a comptar en francès. I és que la il·lusió per aprendre nous idiomes supera qualsevol imposició que se'ns vulgui fer des de les Espanyes i qualsevol voluntat de separar la nostra societat que es pretengui per persones que provenen del monolingüisme espanyol, d'on no voldrien moure's.
"Català a l'atac!", com diu el palíndrom d'en Màrius Serra, més que contundent, clar i precís d'allò que cal fer. El "Visca el submarinisme!", al·ludint a la immersió, ja costa més d'entendre, però també és rotund.
Cal prendre la iniciativa, i per això tothom està convocat aquest vespre davant del seu ajuntament per demanar l'escola en català, per un país de tots! Hi serem, tota la família!
I tot aquest batibull coincideix amb els 40 anys de l'Escola Sant Jordi de La Roca del Vallès, i una festa d'aniversari convocada via fèisbuc. Una escola que ja no hí és, però on molts recordem com els professors varen aconseguir que trobéssim ben normal que se'ns ensenyés en català i que convisquéssim -també al pati- amb la nostra llengua, amb tota naturalitat. També hi assistirem.