diumenge, 11 de setembre de 2011

El Voluntariat per la Llengua rep el primer Guardó Salvador Casanova i Grané

Salvador Casanova i Grané, en una imatge d'arxiu
Ahir al vespre, en la tradicional ofrena floral al monument i l'olivera de Salvador Casanova, a la plaça de la Porxada, es va donar a conèixer el veredicte del primer Guardó Salvador Casanova i Grané al Voluntariat per la Llengua.
Salvador Casanova fou un veritable lluitador per les llibertats nacionals del nostre poble. Des de fa ja vint anys, any rere any hem estat retent homenatge des de la secció local d'Esquerra republicana a aquest granollerí d'adopció -badaloní de naixement-, posant exemples extrets de la història local de persones i entitats que han defensat la llengua, la cultura i la nació catalanes. Enguany, hem fet un salt cap al present, cercant exemples actuals de persones o col·lectius que, amb el seu esforç, han donat exemple ciutadà de persones o col·lectius que es caracteritzin, avui en dia, per la defensa, explícita o implícita, dels valors cívics i democràtics de la nostra societat, la llibertat, la justícia, la igualtat, el servei al país, o pel fet d’haver realitzat activitats destacables a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana, sempre des d'una posició honesta amb ell i amb la societat.
Fent honor a un dels seus lemes: “Sempre he estat insubornablement fidel a la terra i no he escatimat cap esforç al seu servei. Hi ha tantes i tantes maneres de fer-ho!”, el Jurat (format per la Isabel Alcalde, en Josep Maria Farnés, la Tuni Jordana, la Marina Molins, en Pere Sadurní i jo mateix) vàrem considerar que dedicar una part del temps de cadascú a ensenyar als altres la nostra llengua era una de tantes maneres de fer un servei a la causa. Per això, la concessió d'aquest primer Guardó al Voluntaritat per la Llengua (El lliurament del Guardó s'efectuarà més endavant, lluny de debats electorals, en un acte específic). Perquè són tantes les persones que, aquests darrers anys, han dedicat part del seu temps a ajudar a catalans acabats d'arribar per tal de fer més fàcil el seu procés d'integració a la nostra comunitat, que valia la pena el seu reconeixement públic en forma d'aquest nou Guardó.
Només a la nostra comarca, i promogut des del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració de 269 entitats i 1.697 establiments, des de l'any 2004, s'han constituït 4.071 parelles lingüístiques a les poblacions de Caldes de Montbui, Canovelles, Cardedeu, Granollers, la Garriga, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Llinars, les Franqueses, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines i Santa Maria de Palautordera.
Així que, ara que tothom recomença el curs de bell nou, amb intencions d'omplir-se l'agenda amb el màxim d'activitats possibles, no fa cap mal de trobar-hi un foradet -només una hora a la setmana- per acompanyar en la llengua a algun català nouvingut. Val la pena.
Qui era Salvador Casanova i Grané? En el llibre Per una nova Ibèria, recull dels seus escrits polítics i culturals, Fèlix Cucurull li feia aquesta glossa en el prefaci:
Salvador Casanova i Grané (1918-1982), de família obrera, nascut a Badalona l’any 1918, especialitzat en construcció de models per a foneria, sempre va sentir-se orgullós de la seva condició d’artesà. I si bé va tenir el seu propi taller, mai no estigué dominat per l’afany de lucre. No pretenia fer-se ric. Treballava només per satisfer les seves necessitats bàsiques, que no s’encaminaven cap al luxe; tampoc no el seduí l’afany consumista. Les apetències d’ell anaven per altres viaranys. Va seguir estudis musicals i aprengué a tocar el piano i el violoncel, per al seu propi gaudi. Tenia cinquanta anys i escaig quan es va llicenciar en Història.
Va començar a intervenir en la vida pública del país d’una manera ben modesta: contribuint a organitzar ballades de sardanes i alguna altra activitat folklòrica. També va fer classes de català; una mena de docència que durant una gran part de l’època franquista esdevenia una forma abnegada de militància patriòtica. I és en aquest mateix sentit, el del patriotisme, que es va produir el seu ingrés en organitzacions de resistència nacional que es trobaven al seu abast. Així, després d’haver tingut contactes amb gent del grup conegut per la sigla CC (grup del qual formava part Jordi Pujol) s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC), si bé al cap d’un cert temps, seguint els companys que van escindir-se’n, ingressà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
A les eleccions del 15 de juny de 1977, Salvador Casanova va encapçalar la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme (CUPS), que pretenia mantenir l’esperit unitari que l’Assemblea de Catalunya havia representat, i que desapareixia en el moment que els partits polítics, en deixar de ser clandestins i tenir, per tant, cada un d’ells, la possibilitat de destacar-se dels altres i accedir al poder, no solament no sentien la necessitat de continuar lluitant plegats, sinó que cada un volia amidar les seves forces, en relació als altres, a les urnes.
Salvador Casanova, però, es negava a acceptar aquesta realitat i per això fou dels qui es van obstinar a mantenir viva l’Assemblea de Catalunya quan ja pràcticament tothom l’havia abandonada. Creia que l’estructura d’aquest organisme era la més idònia, per no dir l'única, que permetia de continuar mobilitzant el poble català pel camí de la llibertat. Ho va creure fins a la seva mort, esdevinguda el 21 de juny de 1982.

 
Un extret de les bases del Guardó Salvador Casanova i Grané:
La secció local de Granollers d'Esquerra Republicana de Catalunya promou la concessió del Guardó Salvador Casanova i Grané, pensat per reconèixer la persona, el col·lectiu o l’entitat de Granollers o de la comarca que s’hagi destacat pel seu servei al país i la seva acció a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana.
Aquest guardó neix amb la voluntat de retre homenatge a Salvador Casanova i Grané,  polític i lluitador que va donar totes les seves energies a la tasca de l’alliberament nacional de Catalunya.
El jurat que concedirà el guardó estarà format per persones que també hagin treballat dins del seu àmbit personal, social o professional per la defensa dels valors de la llibertat, el progrés, la defensa de la nació catalana i les idees independentistes i d’esquerres. L’entitat organitzadora proposarà aquestes persones.
Són premisses bàsiques que es valoraran per concedir el Guardó:
  • La defensa, explícita o implícita, dels valors cívics i democràtics de la nostra societat.
  • La defensa i treball en favor dels valors de la llibertat, la justícia, la igualtat i el servei al país.
  • El fet d’haver realitzat activitats destacables a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana.
  • Una sensibilitat en línia amb el que representa el país, la cultura i la història.
  • La realització de forma honesta de la seva activitat.
El veredicte del Guardó es farà públic el dia 10 de setembre, coincidint amb l’acte d’homenatge a Salvador Casanova que se celebra a l’entorn de l’olivera que porta el seu nom, a la plaça de la Porxada de Granollers.
El lliurament del Guardó es farà públic, posteriorment, en un acte de reconeixement a la persona, col·lectiu o entitat guardonada, que alhora serà motiu de record i homenatge a Salvador Casanova i Grané.

 
Sobre el Voluntariat per la llengua:
El Voluntariat per la llengua és un programa que té per objectiu que les persones que tenen coneixements bàsics de català el puguin practicar amb persones que parlen en català habitualment. El compromís d’una parella lingüística és de trobar-se una hora a la setmana, durant deu setmanes, per parlar en català. Aquesta iniciativa va néixer el 2003.
Les primeres pràctiques en l’àmbit del voluntariat lingüístic a Catalunya van començar als anys noranta, a les universitats catalanes, amb l’objectiu de facilitar l’acolliment dels estudiants no catalanoparlants que provenien, majoritàriament, dels programes Erasmus o Sèneca, per tal que poguessin seguir les classes en català. Aquest voluntariat, que encara es duu a terme, es va iniciar l’any 1996 a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va estendre ràpidament a les altres universitats catalanes.
Cal parlar també, com a precedent directe del programa «Voluntariat per la llengua», de l’experiència que es va dur a terme, durant el primer semestre de l’any 2002, al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat.
Amb el Voluntariat, es transmet i reforça també la imatge del català com a llengua d’acollida i es potencia que les persones catalanoparlants s’acostumin a mantenir el català i a no canviar innecessàriament de llengua davant de persones estrangeres, de manera que es converteix en un instrument clar de foment de l’ús social del català.
El 26 de setembre del 2005 la Comissió Europea, coincidint amb la celebració del Dia Europeu de les Llengües, va fer públic el reconeixement d’aquesta activitat, considerant “Voluntaris per la llengua” una de les 50 millors experiències pedagògiques de reforç per a l’aprenentatge d’una llengua que es portaven a terme a la Unió Europea.
A la nostra comarca, i promogut des del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració de 269 entitats i 1.697 establiments, des de l'any 2004, s'han constituït 4.071 parelles lingüístiques a les poblacions de Caldes de Montbui, Canovelles, Cardedeu, Granollers, la Garriga, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Llinars, les Franqueses, Mollet, Montmeló, Montornès, Parets, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines i Santa Maria de Palautordera.
Podeu trobar més informació a: www.vxl.cat.