- Preparar-se per tenir idees
- Estimular per pensar
- Pensar com un nen
- Viatjar
- Valorar el fracàs
- No hi ha males idees, només reconversió dels fets
- El pensament lateral
- Redefinir el problema. Que cada solució generi un nou problema
- Enderrocar barreres
- Oblidar per inventar. Combinar vells elements amb altres de nous
- Impulsar l'acció pròpiament dita. "Fes-ho tu mateix, equivoca't i persevera"
- El valor de pensar en comú
I, a continuació, us reprodueixo l'article (traduït, el resum -no he trobat les imatges, sinó, us les enllaçaria). ...
Divendres passat vaig oferir una conferència sobre innovació, generació d'idees i com la creativitat és el veritable material catalitzador de l'esperit emprenedor. Durant una hora escassa, comentar el que per a mi és una idea. Una cosa curiosa, us ho asseguro. De vegades no és tan important definir un concepte com sentir-lo. Definir un hipopòtam és senzill, sentir-lo no. Saber que t'ha passat una cosa és factible, però el gust que produeix sentir-la és incomparable. Una idea no és més que una proesa d'associació de vells elements, una síntesi de la complexitat i una combinació extraordinària de factors que per si sols no generaven un alt valor. D'acord amb això, em vaig limitar a definir el meu mètode.
Al llarg de molts anys he anat creant projectes, empreses, organitzacions sense ànim de lucre, fundacions, associacions, jornades i coses pitjors. L'únic que ha estat present en tot això és la creativitat. Aquesta va ser la base per a tota la ponència, la de relatar amb exemples i històries en primera persona els onze aspectes que per a mi són essencials a l'hora de generar idees emprenedores.
- En primer lloc és fonamental, encara que sembli una obvietat, preparar-se per tenir idees. La millor de les maneres és cultivant el sentit de l'humor i les eines per divertir-se. En concret vaig posar l'exemple de que quan tinc una reunió amb el meu equip, abans que es descriguin les idees de cada un, jo ja tinc clar qui tindrà la més bona. Sol ser qui somriu, qui s'ho passa bé. De vegades no em queda clar si s'ho passen bé perquè tenen bones idees o tenen bones idees perquè s'ho passen bé.
- En segon lloc vaig comentar la importància que té estimular per pensar. Sense estímuls no hi ha creativitat en la majoria dels casos. L'home pot viure minuts sense respirar, dies sense beure, mesos sense menjar, però pot viure anys sense pensar. Per això cal donar-li corda. Vaig explicar casos que demostren que el cervell humà és una màquina extraordinària que amb estímuls adequats aconsegueix fer coses que aparentment són inassumibles.
- El tercer punt era pensar com un nen, però un nen abans d'anar a l'escola, just quan encara pregunten coses com "l'edat de la lluna" o "el perquè les persones treballen". Hem de ser capaços de preguntar coses des del punt de vista d'un nen abans d'anar a escola. Els nens entren en el sistema educatiu amb un interrogant i surten amb un punt i final. Una pena.
- Vaig parlar de l'imprescindible que és obtenir molta informació. En el meu cas, aquest quart punt està monopolitzat per viatjar. Crec fermament que viatjar, viure en múltiples països i haver rodat pel planeta d'aquesta manera durant més d'una dècada m'ha permès tenir una manera de veure les coses que em permet generar idees complexes. Viatjo gairebé 300 dies a l'any i visito una vintena de països en aquest període. És fascinant tot el que descobreixo no saber en cada destinació. Intento sempre estar en algun destí desconegut cada sis mesos com a mínim. Cerco substituir el mirar pel observar, el respirar pel viure i el pensar pel canviar. No és fàcil, però és una experiència vital extraordinària.
- El cinquè punt per ser creatiu i emprenedor és valorar el fracàs. Cal ser una mica boig per saltar per un penya-segat una i altra vegada després d'un fracàs, després d'una ruïna. No obstant això els asseguro que el viatge és apassionant i meravellós. Com deia Woody Allen "jo no tinc por de morir, simplement no vull ser-hi quan això passi". No sóc un suïcida però tinc clar que el valor contra el fracàs és part substancial de la creativitat emprenedora. Un bon patacada ajuda a pensar més en la següent i ensenya molt. Seria d'il·lusos pensar que el coratge és l'absència de por, per res, el valor és seguir endavant malgrat sentir el terror a fracassar. Recordem que no hi ha males idees, només reconversió dels fets. Edison hauria d'explicar moltes coses sobre els errors que va cometre abans d'arribar a encendre la primera bombeta. Us confessaré que quan em rebutgen una idea no m'ho prenc massa malament. En 16 anys que porto en això de muntar i desmuntar negocis he hagut de marxar més d'una vegada d'una sala amb la sensació aspra del rebuig. Amb el temps vaig aprendre que això era una bona notícia. Era l'oportunitat impagable de poder millorar el meu projecte. Quan els dic a algun dels emprenedors que em porten les seves "idees" de negoci perquè les analitzi i inverteixi que el seu projecte no està prou desenvolupat o que és una idea encara per depurar, pocs són els que es van amb un somriure i un repte entre les dents. La majoria, i això és preocupant, se'n van amb un gest semblant a "no saps el que et perds". Probablement m'equivoqui mai, però seguiré recomanant valorar el rebuig i el fracàs per igual com a models d'aprenentatge i millora.
- El sisè element per a mi clau a l'hora de tenir idees emprenedores és el pensament lateral. Vaig exposar diversos exemples que van divertir a l'audiència en demostrar que moltes vegades som nosaltres mateixos els que ens posem les barreres mentals. Per exemple quan un tipus ens demana que fem volar un paper el més lluny possible i després tots fem una avioneta, va ell i amb una bola de paper arrugat arriba més lluny que cap. Simplement ens va dir "feu volar un paper", no que aquest paper hagués de tenir forma d'avió. Això és pensar lateralment. En finalitzar la conferència l'audiència em va felicitar pels diversos exemples de pensament lateral que vaig exposar. Em vaig divertir molt amb tota aquesta part de la sessió.
- El setè punt es referia a redefinir el problema. Concretament a modificar els discursos tradicionals dels problemes. No generar nous problemes al problema principal sol rebaixar la capacitat creativa. Com deia Picasso, "els ordinadors són inútils, ja que només donen respostes". No ens comportem com ordinadors i generem problemes i no tantes solucions. La meva passió són els "solublemas", que cada solució generi un nou problema.
- El vuitè punt es referia a enderrocar barreres. De fet, aquí acostumo a deixar anar una frase que m'acompanya cada dia: "quan no hi ha vent, rema". És a dir, quan no tinc clar qui o que m'ajudarà a impulsar, vaig jo mateix i em poso en marxa. Prenc les regnes del meu propi destí i no m'espero a que em donin copets a l'espatlla.
- El novè punt és el d'oblidar per inventar. Recomano fer un fort exercici de pèrdua de memòria per regenerar les idees i combinar vells elements amb altres de nous totalment nets de toxines mentals. Anestèsia temporal, amnèsia genèrica per aprendre, per innovar. Vaig explicar algun cas personal que, per fer aquest esforç amnèsic, em va permetre salvar la meva patrimoni en alguna aposta emprenedora arriscada. La por i la memòria solen anar junts.
- El punt deu tractava d'impulsar l'acció pròpiament dita. Tenir una bona idea i no fer-la és alguna cosa similar a no tenir-la. Al final la clau és posar-se en marxa i llançar-se a l'error. El meu credo és el de "fes-ho tu mateix, equivoca't i persevera". Al final de l'esdeveniment alguna persona m'intentava justificar que no podien dur a terme alguns projectes basats en "bones" idees. No tenien diners; li vaig dir: demana'ls. Em van dir que no tenien temps; els vaig dir: aixeca't abans. Em van confessar que no en sabien; els vaig contestar: aprèn. No hi ha excusa, ja saps com tenir una mica de diners, guanyar temps i aprèn del tema.
- El punt onze defensava el valor de pensar en comú, de posar-se en marxa en equip i d'impulsar a partir dels factors que permeten sumar de manera exponencial en el que s'ha anomenat "propietat emergent".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada